Andreu Sotorra
Andreu Sotorra
[Llàgrimes de rovell - Segona part - Capítol 10]



[Anterior - Capítol 9 - Segona part]


Capítol 10


        Tenia una barba espessa, de color entre groc torrat i blau de lapislàtzuli. Li arribava fins a mig pit. Tenia els ulls  malaltissos. La mirada esmorteïda per la por. El front i el rostre ple d'arrugues. Portava una granota de feines de color ocre tota esparracada. Semblava que acabés de treballar amb els coixinets i les bobines d'una màquina plena de greix perquè anava  brut de cap a peus.
        "Alça!, ara surt el vell Sisos!", direu vosaltres.
        Doncs, no senyor.
        Sí que ho semblava, però no l'era,  el vell Sisos.
        Era el vell greixador de l'ossada de ferro del Dragó Gran que, en un  looping  com aquell que havia enviat amunt i ben lluny en Bertrandi de Castelleto, també l'havia enviat a ell a la Saloquia, un dia  que treballava a la muntanya russa, ja feia temps, i havia  desaparegut misteriosament del parc d'atraccions.

I ja us podeu imaginar que allà dalt s'havia quedat.  Entre altres coses perquè no sabia cap sortilegi per tornar. I  també per greixar els rails del túnel de l'ull de bou que, a  aquelles altures, només rebia de tant en tant una vagoneta per  atzar i caprici del Dragó Gran.
        En Bertrandi de Castelleto va voler aclarir perquè aquell vell greixador  s'assemblava tant al vell de la gruta i va preguntar com aquell  qui no vol la cosa:
        --¿Has conegut un tal vell Sisos, un fabricant de...  --anava a dir  de moneda falsa , però es va recordar de la promesa  que havia fet-- ...un fabricant de cotó.
        --¿Vell Sisos, dius? Sisos, Sisos... Doncs, no. És clar  que m'he fet un fart de dormir i podria ser que hagués passat per  aquí i jo no l'hagués vist! --va dir el vell greixador, arronsant  el front i pentinant-se la barba.
        --Quan arribis baix, al parc, t'hauràs d'afaitar la barba de tres pams, Sisos greixador! --va bromejar en Bertrandi de Castelleto.
        I ara només us cal saber que, sense deixar que l'home li estirés les orelles per llengut, en Bertrandi de Castelleto li va fer primer el sortilegi de la Saloquia, i després se'l va fer ell mateix:
        --Zim! Zam! Zum! Sisos greixador, cornabovis, cornafum!
        --Zim! Zam! Zum! Bertrandi de Castelleto Campaneta, cornabovis, cornafum!
        Van entrar a l'ull de bou del túnel de la pedra de molí  per on havien arribat. El  looping  de baixada va ser una altra vegada com una envestida de toro desbocat.
        En Bertrandi de Castelleto va veure aviat, allà baix, a Far Aventura,  l'esquena de la muntanya russa del Dragó Gran i l'estesa de  llums del parc.
        A la mar, platejada per la lluna plena, un parell de  vaixells tenien els llums encesos amb tot de bombetes de festa al  pal major.
        En Bertrandi de Castelleto va saber que s'havia marejat quan va posar els  peus a terra i tot li feia voltes.
        Li va semblar sentir tocar campanes. Va mirar a ponent,  cap al turó punxegut del castell de Cornal Bou. Va somriure. Una  mica, de l'alegria de tornar a casa. I una altra mica, de  l'enyorança de saber que potser no hi tornaria mai més, a la  Saloquia.
        Va fer l'ullet al seu amic Dragó Gran.
        Estava content de dues coses: de fer més de 1'40 m. I  d'haver rescatat el vell greixador amb barba de tres pams. Ara sí  que el Dragó Gran no tornaria a patir del mal de rovell!
        En Bertrandi de Castelleto va respirar fons. Com també hauríeu respirat vosaltres, després d'un  looping  com aquell.
        "¿S'ha de viure tot això per què un creixi?", es va dir.
        Va arrencar a córrer cap al bungalow de fusta del parc  d'atraccions, on l'esperaven els pares per sopar.
        I es va posar a xiular, per dissimular. Com si no sabés que aquell dia, que havia fet una bona crescudeta, arribava una  mica més tard del compte a casa.


Refugi La Vinyeta
Duesaigües
Agost del 2000
Revisió: Desembre del 2000
Any del Dragó



Fi de la segona part i de la novel.la



[Crèdits]



| Dalt | Presentació | Índex capítols