[Llàgrimes de rovell - Segona part - Capítol 10]
[Anterior - Capítol 9 - Segona part]
Capítol 10
Tenia una barba espessa,
de color entre groc torrat i blau de lapislàtzuli. Li arribava fins
a mig pit. Tenia els ulls malaltissos. La mirada esmorteïda
per la por. El front i el rostre ple d'arrugues. Portava una granota de
feines de color ocre tota esparracada. Semblava que acabés de treballar
amb els coixinets i les bobines d'una màquina plena de greix perquè
anava brut de cap a peus.
"Alça!, ara surt
el vell Sisos!", direu vosaltres.
Doncs, no senyor.
Sí que ho semblava,
però no l'era, el vell Sisos.
Era el vell greixador de
l'ossada de ferro del Dragó Gran que, en un looping
com aquell que havia enviat amunt i ben lluny en Bertrandi de Castelleto,
també l'havia enviat a ell a la Saloquia, un dia que treballava
a la muntanya russa, ja feia temps, i havia desaparegut misteriosament
del parc d'atraccions.
I ja us podeu imaginar que
allà dalt s'havia quedat. Entre altres coses perquè
no sabia cap sortilegi per tornar. I també per greixar els
rails del túnel de l'ull de bou que, a aquelles altures, només
rebia de tant en tant una vagoneta per atzar i caprici del Dragó
Gran.
En Bertrandi de Castelleto
va voler aclarir perquè aquell vell greixador s'assemblava
tant al vell de la gruta i va preguntar com aquell qui no vol la
cosa:
--¿Has conegut un
tal vell Sisos, un fabricant de... --anava a dir de moneda
falsa , però es va recordar de la promesa que havia fet--
...un fabricant de cotó.
--¿Vell Sisos, dius?
Sisos, Sisos... Doncs, no. És clar que m'he fet un fart de
dormir i podria ser que hagués passat per aquí i jo
no l'hagués vist! --va dir el vell greixador, arronsant el
front i pentinant-se la barba.
--Quan arribis baix, al
parc, t'hauràs d'afaitar la barba de tres pams, Sisos greixador!
--va bromejar en Bertrandi de Castelleto.
I ara només us cal
saber que, sense deixar que l'home li estirés les orelles per llengut,
en Bertrandi de Castelleto li va fer primer el sortilegi de la Saloquia,
i després se'l va fer ell mateix:
--Zim! Zam! Zum! Sisos greixador,
cornabovis, cornafum!
--Zim! Zam! Zum! Bertrandi
de Castelleto Campaneta, cornabovis, cornafum!
Van entrar a l'ull de bou
del túnel de la pedra de molí per on havien arribat.
El looping de baixada va ser una altra vegada com una envestida
de toro desbocat.
En Bertrandi de Castelleto
va veure aviat, allà baix, a Far Aventura, l'esquena de la
muntanya russa del Dragó Gran i l'estesa de llums del parc.
A la mar, platejada per
la lluna plena, un parell de vaixells tenien els llums encesos amb
tot de bombetes de festa al pal major.
En Bertrandi de Castelleto
va saber que s'havia marejat quan va posar els peus a terra i tot
li feia voltes.
Li va semblar sentir tocar
campanes. Va mirar a ponent, cap al turó punxegut del castell
de Cornal Bou. Va somriure. Una mica, de l'alegria de tornar a casa.
I una altra mica, de l'enyorança de saber que potser no hi
tornaria mai més, a la Saloquia.
Va fer l'ullet al seu amic
Dragó Gran.
Estava content de dues coses:
de fer més de 1'40 m. I d'haver rescatat el vell greixador
amb barba de tres pams. Ara sí que el Dragó Gran no
tornaria a patir del mal de rovell!
En Bertrandi de Castelleto
va respirar fons. Com també hauríeu respirat vosaltres, després
d'un looping com aquell.
"¿S'ha de viure tot
això per què un creixi?", es va dir.
Va arrencar a córrer
cap al bungalow de fusta del parc d'atraccions, on l'esperaven els
pares per sopar.
I es va posar a xiular,
per dissimular. Com si no sabés que aquell dia, que havia
fet una bona crescudeta, arribava una mica més tard del compte
a casa.
Refugi La Vinyeta
Duesaigües
Agost del 2000
Revisió: Desembre del 2000
Any del Dragó
Fi de la segona part i de la novel.la
[Crèdits]
| Dalt
| Presentació | Índex capítols
