Cultura i Espectacles

Crítica*

Mirant el futur

Marta Porter

La Bayadère

Corella Ballet Castilla y León.

Grab Teatre del Liceu, 9 de juliol.

El públic del Liceu va aplaudir dijous, a cor què vols, allò que els empresaris i les institucions catalanes es van deixar perdre fa cinc o sis anys, el Ballet d'Ángel Corella. La miopia i el desinterès cultural d'aquest país ens va portar del que podia haver estat la companyia Ballet Corella Catalunya a l'estrena a Barcelona sota el cognom de Castilla y León.

Els aplaudiments al final de cada escena de La Bayadère demostraven tres coses: una mitomania extrema vers l'estrella de l'American Ballet, moltes ganes de veure ballet clàssic en un escenari adequat i l'escassa educació rebuda pel públic en aquest àmbit, no per culpa seva, sinó per manca d'espectacles. I és que malgrat que el Corella Ballet és acurat, elegant i té el mèrit, importantíssim, d'haver-se convertit en una bona companyia amb projecció de futur en un any, tampoc és el Ballet de l'Òpera de París, l'últim a oferir La Bayadère a Barcelona, dirigit per Rudolf Nureyev.

Corella va escollir un ballet llarg i difícil per demostrar que la companyia ja és una realitat. En un any, el ballarí ha aconseguit el més difícil, cohesionar un cos de ball com un sol membre, amb 24 ballarines miraculosament uniformades en l'oníric segon acte. Les figures principals demostren una bona tècnica. Ballen, en majúscules, molt bé. No són acròbates ni autòmates, sinó que interpreten els rols i la música amb el cos, una virtut cara de veure, potser gràcies al mestratge de Natalia Makarova, que es trobava entre el públic. Corella segueix mantenint la seva passió interpretativa, amb unes pirouettes rapidíssimes i salts alts i mantinguts. Alina Cojocaru es va cristal·litzar en una ondulant i expressiva Nikiya mentre que la cubana Adiarys Almeida va fer una més que solvent i, gairebé acrobàtica, Gamzatti. Els aplaudiments més forts, però, se'ls va endur merescudament l'Ídol de Bronze de Fernando Bufalá, absolutament perfecte.

Tot i que producció i vestuari feien olor de ranci i els llums van fallar més d'un cop, val la pena estar atent a una companyia que, amb el suport econòmic necessari, pot esdevenir un dels grans ballets del futur.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 39. Dissabte, 11 de juliol del 2009

Paraules clau: Ballet, Corella, Companyia

AVUI+ Paper

Dissabte, 11 de juliol del 2009

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.

Especials

Edicions locals

<<

Juliol

>>
<<

2009

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
  • A+

Recomana

tanca