Cultura i Espectacles

Crítica dansa

Pina remou i commou

Marta Porter
Com un eco del passat, Pina Bausch interpreta la puresa de la nena que va ser

Com un eco del passat, Pina Bausch interpreta la puresa de la nena que va ser
DIEGO MUÑOZ

Café Müller i Das Frühlingspfer

Tanztheater Wuppertal. Coreografia: Pina Bausch.

Gran Teatre del Liceu, 10 de setembre

En un registre radicalment diferent al de la seva última etapa, la Tanztheater Wuppertal s'ha estrenat al Liceu amb dues obres primerenques de Pina Bausch, Café Müller, del 1978, i Das Frühlingspfer (La consagració de la primavera), del 1975.

Café Müller no és una obra amable; és una coreografia que ens encara a sentiments tan íntims i comuns com la soledat, el fracàs, la incomunicació. Diferents personatges -entre els quals els incombustibles Dominique Mercy i Nazareth Panadero- busquen la sortida d'un món fosc i desolat, entrebancant-se en mil i una cadires, atrinxerant-se en els braços d'un altre tan desvalgut i desorientat com un mateix o perseguint qualsevol possible amant en un joc tan delirant que acaba irremissiblement en el rebuig. Pina Bausch recrea el món on va créixer, el bar dels seus pares en plena guerra mundial, entre homes i dones que arrossegaven les seves pèrdues i duien escrita la pròpia soledat i l'aliena en el rostre. Cafè Müller és un reflex d'aquell passat que, malgrat el canvi d'aparences, segueix sent ben present. Encontres i desencontres, la recerca de la felicitat en l'altre i l'entrebanc constant amb els obstacles de la vida, la porta giratòria que et vomita altre cop a un destí del qual no et pots escapar. Pina accentua aquest desesper contraposant-lo a la puresa de la música de Purcell, a la reiteració dels moviments un cop i un altre i un altre -fins que un espectador exhibicionista d'ignorància crida "això ja ho hem vist"-, i a dos éssers que transiten per una altra dimensió, l'escenògraf que s'esforça a apartar taules i cadires per facilitar un camí que no du enlloc, i una Pina més ànima que corpòria, que com un eco llunyà d'aquella nena que s'arraulia sota les taules de la taverna copsant els horrors de l'ànima humana, alça uns braços implorants i infinits per acabar invariablement confonent-se de nou en les parets del local. Impressiona veure aquesta dona escardalenca, gairebé transparent, que balla incorpòria enmig d'una realitat dura i concreta que ella mateixa ha creat. Han passat 23 anys des de l'estrena de Café Müller i l'obra segueix sent commovedora i impactant. Posa l'espectador entre l'espasa i la paret i mentre a un li cauen les llàgrimes l'altre abandona la sala o escridassa la coreògrafa en una clara demostració que, entre el públic liceista, encara hi ha qui prefereix amagar el cap sota l'ala.

La consagració de la primavera no ofereix gaire més concessions. La força de la partitura de Stravinsky no ha tocat mai tant de peus a terra. En un escenari ple de terra humida que ens connecta amb la natura i els ancestres, trenta-dos ballarins, mascles i femelles carnals, s'enfronten en una lluita sexual, aferrissada i pertorbadora que desembocarà en el sacrifici de l'escollida. La força de la coreografia, tribal, és corprenedora: 16 homes de tors nu movent-se a l'uníson al ritme de la implacable partitura i 16 dones tremoloses que es passen el maleït vestit vermell que els crema a les mans. Pina Bausch diu que tria els seus ballarins per la seva personalitat, i l'escollida, Ditta Miranda Jasjfi, fa una de les interpretacions més desolades que s'han vist mai dalt d'un escenari. Menuda i desvalguda, el cos espasmòdic, la mirada perduda i descomposta, el ball desesperat i la inconscient mitja nuesa trenquen el cor de l'espectador. Pina, un cop més, ens remou i ens commou en una versió de la Consagració que, amb 33 anys, conserva una esfereïdora força salvatge.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 49. Divendres, 12 de setembre del 2008

Paraules clau: Pina, Bausch, Müller, Café, Escardalenca

PDFs - Cultura i Espectacles

Divendres, 12 de setembre del 2008

Edicions locals

<<

Setembre

>>
<<

2008

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30

El meu AVUI

Registrar-me

Última hora de l’edició AVUI.cat

  • A+

Recomana

tanca