Cultura i Espectacles

Entrevista: Cayetano Soto Amb 'Canela fina', creada per al Ballet de São Paulo, el creador esdevé un dels pocs coreògrafs catalans que estrena peça pròpia al Liceu

"Cal eliminar influències per trobar el propi estil"

Marta Porter
El coreògraf sabadellenc Cayetano Soto estrena avui al Liceu la seva obra 'Canela fina', d'aromes brasileres

El coreògraf sabadellenc Cayetano Soto estrena avui al Liceu la seva obra 'Canela fina', d'aromes brasileres
CRISTINA CALDERER

Va ser un dels ballarins sorgits de la primera promoció d'IT'Dansa i acte seguit se'n va anar al Ballet del Teatre de Munic, ciutat on resideix des de fa deu anys. Allà, aquest jove sabadellenc va estrenar la seva primera coreografia i des d'aleshores ha treballat per al Ballet Reial de Flandes, el Ballet de Stuttgart i el Festival de Dansa de Venècia, entre d'altres. Avui presenta Canela fina al Liceu amb el Ballet de São Paulo i es converteix, després de Cesc Gelabert, en el segon coreògraf català que estrena una obra al recuperat Liceu.

Molta feina per als teus 33 anys...

Sí. La meva primera coreografia, Plenilunio, és del 2002. Philip Taylor, el director del Ballet del Teatre de Munic, volia donar noves oportunitats als ballarins de la companyia, i així va néixer. Després em va donar suport perquè en fes una de nova cada any. Ell ha estat el meu pare artístic. Però ballar i coreografiar era massa, i fa 3 anys vaig deixar de ballar i em vaig convertir en free lance. Volia acabar la meva carrera en un bon moment físic.

I després van venir el Ballet de Flandes, l'Stuttgart... i el Liceu.

Fa dos anys em vaig presentar a un concurs coreogràfic organitzat pel Ballet de Flandes i el vaig guanyar amb 24FPS i després també vaig fer per a ells M/C, sobre Marilyn Monroe i Truman Capote. Al maig l'Stuttgart Ballet ha estrenat Two at a Time i ara acabo d'arribar de treballar amb el North West Ballet. Però mai se m'havia acudit que un dia el Liceu estrenaria una obra meva. Per a mi és una gran responsabilitat. No sé com reaccionarà la gent d'aquí. És una peça molt física, però no és atletisme.

Tens influències clares?

Estic fascinat per Nacho Duato, i també per Jirí Kylian. Al principi la influència de Duato era molt clara, però ara ja no. L'estil propi no es pot trobar en tres anys, és la trajectòria d'una vida i cal anar eliminant influències per convertir-te en tu mateix.

Projectes de futur?

Molts. De moment tinc encàrrecs fins al 2010 i aviat estrenaré la meva primera producció, amb el meu grup. És sobre la Missa en do menor de Mozart, amb músics i cor en directe en una església de Nuremberg.

Ja tens companyia pròpia?

De moment és un grup de quatre ballarins, i ja veurem... les coses s'han de fer a poc a poc. El meu somni sempre ha sigut ser un coreògraf i tenir els meus propis ballarins, veure com es van adaptant al que els demanes, treballar junts i créixer junts.

Què t'inspira?

Les persones, i com deia Picasso, i sense voler ser pedant, no busco massa, trobo. Com a creador obro els ulls i miro què passa; m'interessen les noves cultures, els llibres, la música, però sobretot el contacte amb la gent: xerrant et diuen una paraula que t'inspira, investigues i acabes creant alguna cosa. Per això necessito treballar amb un dramaturg.

No és habitual...

Aquí no, però a mi em sembla imprescindible. Fa tres anys que treballo amb Nadia Kadel. Necessito gent sincera que miri el que faig i, si no funciona, m'ho digui. Dues o tres ments veuen més que una. Potser al principi la peça és meva, però al final el projecte és de tots.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 43. Dimecres, 3 de setembre del 2008

PDFs - Cultura i Espectacles

Dimecres, 3 de setembre del 2008

Edicions locals

<<

Setembre

>>
<<

2008

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30

El meu AVUI

Registrar-me

Última hora de l’edició AVUI.cat

  • A+

Recomana

tanca