recerques
GOLDBERG
Mercat de les Flors
Director d'escena: Ferran Carvajal
Amb Anna Roblas, Ferran Carvajal, Oriol Algueró, Sergi Alpiste, Laia Puig
Un insomni productiu

En una caseta de nines on el paper pintat s'escorre avall, les cortines serveixen per escalar parets, el balancí fa ensopegar els seus habitants i els sostres s'han menjat els llums, és on Ferran Carvajal i Anna Roblas viuen aquesta faula de desencontres marcada per l'insomni. El temps passa a un ritme propi en l'espai de vigília, on realitat i ficció es donen la mà, com en el cas de les Variacions Goldberg, la mítica peça creada per alleujar les nits d'insomni del comte de Keiserlingk, on la repetició amb petites variacions va embolicant el fil d'Ariadna fins a convertir-lo en un cabdell que llancem al bell mig del laberint d'on ja no volem sortir.

Els canvis de llum, com els canvis de tonalitat de la partitura, indiquen aquest temps que s'eternitza sense que passi res, a banda de petites situacions més o menys absurdes i fins i tot histriòniques en algun cas.

Amb una coreografia de quadres escènics més que de moviments corporals -els pocs que hi ha, amb múltiples referents al Café Müller, de Pina Bausch- Ferran Carvajal distorsiona la coherència espacial i els costums musicals entre aquestes quatre parets que tot ho senten.

Tant de bo totes les vigílies fossin així de productives!


Bàrbara Raubert Nonell
Avui 07/04/2008
Ballar entre fantasmes

Despullat de personatges teatrals i televisius, Ferran Carvajal presenta al Mercat de les Flors Goldberg, una obra dramàtica, una història ancorada entre les quatre parets d'una habitació amb mobiliari que ens situa en l'estètica dels anys 70. La llum d'un dia que neix es filtra per la finestra i descobreix uns vidres en què la pols i la brutícia han deixat empremta. Una taula i un parell de cadires de fòrmica blanca ocupen part de l'espai, mentre que el paper que cobreix les parets, de dibuix trist i antic, es trenca a trossos, com a testimoni de fantasmes d'històries passades.

Carvajal s'inspira en la llegenda de les Variacions Goldberg, que explica que Bach les va compondre per encàrrec del comte Keyserlingk per entretenir les seves nits d'insomni, i la transmuta en una parella actual que lluita per la supervivència emocional. La brillantor d'uns vestits setinats i unes maneres exagerades construeixen un personatge femení extravertit de trets que contrasten amb la contenció que delata el protagonista masculí. Tots dos són el present i el passat d'una història que s'embasta a través de les notes musicals i per la presència intermitent d'una mandarina que, en mans d'ell, s'esqueixa com a metàfora de trencament i separació.

Carvajal barreja elements de dansa i teatre per crear una proposta sòlida que té a favor unes imatges d'impacte però que en contra seu topa amb un desenvolupament excessivament fragmentat que no li permet avançar tant com promet. Malgrat aquest inconvenient, el resultat és notable tant en la idea com en la seva plasmació escènica, així com pel seu rigor i per la interpretació que executen músics i ballarins, d'entre els quals destaca Anna Roblas pels seus registres interpretatius i per ser la protagonista de les escenes més atractives i hipnòtiques del muntatge.


Montse G. Otzet
El Periódico 06/04/2008