Cultura i Espectacles

Crítica *

Sarcasme en guinyols

Marta Porter / dansa

Kurt Weill i Bertolt Brecht van crear Els 7 pecats capitals per al Teatre de l'Òpera de París. De la coreografia original se'n va encarregar Balanchine, director de la companyia parisenca. Malgrat s'ha intentat recrear el ballet del gran mestre, cada nova versió ha de recórrer a la imaginació per la manca d'enregistrament original.

Frederic Amat, però, no ha volgut embrancar-se en una reconstrucció: ha concebut un muntatge nou, proper al cabaret. La falta de subtítols d'un text en alemany fa que el públic entengui ben poca cosa del que canten Ute Lemper i el cor, de manera que Amat fa recaure tot el pes argumental en el vídeo de concepció expressionista de Mariona Omedes i en la coreografia propera al guinyol de Jordi Cortés, que no s'entendrien un sense l'altra.

Cortés crea escenes descriptives en què la dansa, limitada per l'espai escènic, esdevé una pel·lícula muda que juga amb el sarcasme despietat de Brecht. Catherine Allard, Anna, una noia pobra que, caient en els set pecats capitals, aconsegueix triomfar a Hollywood -aquí rau la ironia de Weill, un marxista fugit del nazisme i exiliat al cor del capitalisme-, ofereix una interpretació divertida i molt expressiva, mentre que la resta de ballarins són eficients comparses, amb tocs de surrealisme, al seu servei. Malgrat algun tímid intent, es troba a faltar més interacció entre aquest monstre de l'escena que és Ute Lemper, que ha demostrat la seva capacitat com a ballarina, amb la resta de personatges.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37. Dijous, 14 d'agost del 2008

Paraules clau: Sarcasme, Brecht, Lemper

PDFs - Cultura i Espectacles

Dijous, 14 d'agost del 2008

Edicions locals

<<

Agost

>>
<<

2008

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

El meu AVUI

Registrar-me

Última hora de l’edició AVUI.cat

  • A+

Recomana

tanca