Cultura i Espectacles

Crítica dansa

Continuïtat

Bàrbara Raubert Nonell
Gelabert, al mig de la nova companyia, ballant 'Sense fi', la primera part del muntatge

Gelabert, al mig de la nova companyia, ballant 'Sense fi', la primera part del muntatge
JOSEP LOSADA

Sense fi / Conquassabit

De Gelabert-Azzopardi Companyia de Dansa

Teatre Lliure, 16 d'abril

Amb la companyia Gelabert-Azzopardi no hi ha sorpreses: la contínua línia de rigor tècnic i d'impactant plasticitat en la posada en escena estava pràcticament garantida en les dues noves peces ara estrenades al Teatre Lliure. Una continuïtat que arriba a desconcertar quan impedeix destriar estils o significats, el llenguatge tan arrelat, diferenciant-se només estructuralment i en el treball de tonalitats.

L'organització de la primera peça és la d'un teixit infinit i que s'encadena amb ell mateix, en cada volta repassant el dibuix amb fils de nous colors, afegits i calats per tornar al punt d'inici, que Gelabert s'encarrega d'encetar i clausurar amb una finor que subratlla l'energia i el caràcter marcat amb cada accent corporal dels joves ballarins que l'acompanyen, Sense fi.

En canvi, la suma de paisatges de Conquassabit no és el resultat de la seva sobreposició sinó que es tracta d'un intercalat digital a la manera d'un remix barroc al qual respon la música de Händel que l'acompanya: trossejada i esmicolada en els fragments de més intensitat per arrossegar l'espectador amb el seu lirisme desenfrenat.

Pel que fa al to, si a la primera peça els ballarins anaven vestits amb colors diferents i els objectes escènics de Llorenç Corbella tenien una mena de relació amb la quotidianitat, en la segona passem al blanc i negre sobre l'abstracció de la tela metal·litzada que tant fa d'escultura, com de fons o de terra, per emmarcar idees de rituals socials com són el futbol o la setmana, situacions de transcendeixen la raó i són capaces de conduir-nos, per un moment, a la màxima agitació d'un espectacle increïble.

Qui marca el ritme amb el seu ceptre no és altre que Gelabert, i per això, malgrat que la companyia presenta una formació totalment renovada, es manté la continuïtat del seu llenguatge específic, aquesta carícia al cap sense a penes tocar-lo que crea una onada de poder contingut amb la unió dels braços aixecats.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 49. Diumenge, 19 d'abril del 2009

Paraules clau: Gelabert, Continuïtat, Companyia

PDFs - Cultura i Espectacles

Diumenge, 19 d'abril del 2009

Especials

Edicions locals

<<

Abril

>>
<<

2009

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30

El meu AVUI

Registrar-me

Última hora de l’edició AVUI.cat

  • A+

Recomana

tanca