Amb Mar Aguiló, Alba Carbobell, Heejae Choi, Emma Garau, Macarena González, Claire Hill, Sara Fernández, Rubén Bañol, Eliton Barros, Hugo Cortey, Aleix Mañé, Or Kahlon, Álvaro Prieto, Quentin Roger, Daan Vervoort
Mosaic Mediterrani (Coreografia) Alas (Coreografia) Alas (Escenografia) Compañía Nacional de Danza 2 (Direcció) Compañía Nacional de Danza 2 (Direcció)
Passos segurs
Amb
passos segurs es mouen els joves ballarins de la Compañía Nacional de
Danza 2, la segona de Nacho Duato; la seva tècnica rigorosa i
professionalitat en escena no té res a envejar a la seva germana gran,
la primera CND, malgrat que no aconsegueix arrossegar ni la meitat de
públic que aquesta. Formada per intèrprets d'entre 17 i 21 anys i
plantejada com a trampolí entre els conservatoris de ballet i les
companyies professionals, es presenta al Tívoli amb un programa doble
que inclou dues peces especialment coreografiades per a ells.
La
primera és del seu codirector artístic, Tony Fabre, que amb Insected
reprodueix la història d'un integrant de la companyia que se sentia
perdut entre la resta del grup. Amb figures de cossos segats, amb parts
arquejades i rígides, o desplaçant-se amb moviments repetitius arran de
terra, els ballarins es transformen en tot un ventall d'insectes
variats que omplen l'escenari i envolten un personatge sense fugida.
En
la segona, del ballarí de la CND Gentian Doda, hi ha un brogit musical
i corporal aprofitant l'energia desbordant dels intèrprets per fer un
treball d'organicitat caòtica que es contraposa a un ordre mecànic que
no acaba d'encaixar.
Però les coreografies més interessants van
ser les tres de Duato. Malgrat que no eren cap estrena, la seva
complexitat permetia veure la qualitat dels joves components de la
companyia, a l'altura dels requeriments físics i expressius de
coreografies que han estat pensades per intèrprets més madurs. Del
classicisme geomètric dels Remansos (1997), a l'harmonia de Without
words (1998) i les sanefes en moviment de Gnawa (2005), la CND2 repassa
algunes de les peces més brillants de Duato i demostra que, tot i la
curta edat, no els van grans.
Bàrbara Raubert Nonell Avui 06/07/2008
Brillante interpretación
Jóvenes,
bellos y audaces, además de poseedores de una impecable técnica, los
componentes de la Compañía Nacional de Danza 2 (CND 2) recalan durante
15 días en el teatro Tívoli con un doble programa. La cantera de la
compañía Compañía Nacional de Danza vuelve a hechizar al espectador y a
convertir el teatro en un hervidero de aplausos en cada representación.
Los 15 bailarines que forma el elenco exhiben en todo momento una
fuerte personalidad escénica y afrontan las dificultades de la
ejecución coreográfica con una osadía cautivadora.El primer programa
estaba formado por dos coreografías ya conocidas de Nacho Duato:
Remansos y Gnawa. En el segundo, que se ofrece hasta el domingo, la CND
2 bailará, entre otros, Insected, el último trabajo de Tony Fabre,
director artístico adjunto de la compañía.
Carmen del Val El País 03/07/2008
Ràfegues de joventut i tenacitat al Tívoli
Amb
un estrèpit d'aplaudiments i bravos, el públic del Tívoli va acomiadar
els joves ballarins de la Compañía Nacional de Danza 2 (CND 2). El
nivell d'aquests artistes reafirma l'encert que va tenir Nacho Duato al
formar un elenc que servís de nexe entre els alumnes que surten de les
escoles i les companyies professionals de dansa. Fa anys que aquesta
plataforma dóna els seus fruits, i un exemple són els nou ballarins de
la CND 2. Joventut i inexperiència no significa falta de
professionalitat, cosa que s'aconseguix amb il.lusió, energia i
tenacitat, i, sobretot, sota unes bones directrius artístiques que, en
aquest cas, comparteixen Nacho Duato i Tony Fabre.
El primer
dels dos programes l'integren tres coreografies: dos de Duato i una de
Gentian Doda, ballarí de la companyia gran. D'aquest artista albanès es
va oferir Sin lo cual no, reflexió sobre les presses que el coreògraf
transcriu en un pressentiment corpori format pels ballarins.
Duato
firma Remansos i Gnawa. La primera neix d'una peça curta que l'American
Ballet Teatre va estrenar el 1997 i que el coreògraf va allargar per a
la seva companyia. La música de Granados inspira una preciosa
coreografia en què el petit i poètic gest conviu amb la grandiositat
del moviment. A Gnawa, Duato continua la línia iniciada a Mediterrania,
en què rendeix homenatge a un mar i a un paisatge. Ritmes populars,
espanyols i nord-africans, i rituals ètnics construeixen un
arquitectura orgànica i mística.
