recerques
COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA 2
Director d'escena: Nacho Duato
Amb Mar Aguiló, Alba Carbobell, Heejae Choi, Emma Garau, Macarena González, Claire Hill, Sara Fernández, Rubén Bañol, Eliton Barros, Hugo Cortey, Aleix Mañé, Or Kahlon, Álvaro Prieto, Quentin Roger, Daan Vervoort
Passos segurs

Amb passos segurs es mouen els joves ballarins de la Compañía Nacional de Danza 2, la segona de Nacho Duato; la seva tècnica rigorosa i professionalitat en escena no té res a envejar a la seva germana gran, la primera CND, malgrat que no aconsegueix arrossegar ni la meitat de públic que aquesta. Formada per intèrprets d'entre 17 i 21 anys i plantejada com a trampolí entre els conservatoris de ballet i les companyies professionals, es presenta al Tívoli amb un programa doble que inclou dues peces especialment coreografiades per a ells.

La primera és del seu codirector artístic, Tony Fabre, que amb Insected reprodueix la història d'un integrant de la companyia que se sentia perdut entre la resta del grup. Amb figures de cossos segats, amb parts arquejades i rígides, o desplaçant-se amb moviments repetitius arran de terra, els ballarins es transformen en tot un ventall d'insectes variats que omplen l'escenari i envolten un personatge sense fugida.

En la segona, del ballarí de la CND Gentian Doda, hi ha un brogit musical i corporal aprofitant l'energia desbordant dels intèrprets per fer un treball d'organicitat caòtica que es contraposa a un ordre mecànic que no acaba d'encaixar.

Però les coreografies més interessants van ser les tres de Duato. Malgrat que no eren cap estrena, la seva complexitat permetia veure la qualitat dels joves components de la companyia, a l'altura dels requeriments físics i expressius de coreografies que han estat pensades per intèrprets més madurs. Del classicisme geomètric dels Remansos (1997), a l'harmonia de Without words (1998) i les sanefes en moviment de Gnawa (2005), la CND2 repassa algunes de les peces més brillants de Duato i demostra que, tot i la curta edat, no els van grans.


Bàrbara Raubert Nonell
Avui 06/07/2008

Brillante interpretación

Jóvenes, bellos y audaces, además de poseedores de una impecable técnica, los componentes de la Compañía Nacional de Danza 2 (CND 2) recalan durante 15 días en el teatro Tívoli con un doble programa. La cantera de la compañía Compañía Nacional de Danza vuelve a hechizar al espectador y a convertir el teatro en un hervidero de aplausos en cada representación. Los 15 bailarines que forma el elenco exhiben en todo momento una fuerte personalidad escénica y afrontan las dificultades de la ejecución coreográfica con una osadía cautivadora.El primer programa estaba formado por dos coreografías ya conocidas de Nacho Duato: Remansos y Gnawa. En el segundo, que se ofrece hasta el domingo, la CND 2 bailará, entre otros, Insected, el último trabajo de Tony Fabre, director artístico adjunto de la compañía.

Carmen del Val
El País 03/07/2008

Ràfegues de joventut i tenacitat al Tívoli

Amb un estrèpit d'aplaudiments i bravos, el públic del Tívoli va acomiadar els joves ballarins de la Compañía Nacional de Danza 2 (CND 2). El nivell d'aquests artistes reafirma l'encert que va tenir Nacho Duato al formar un elenc que servís de nexe entre els alumnes que surten de les escoles i les companyies professionals de dansa. Fa anys que aquesta plataforma dóna els seus fruits, i un exemple són els nou ballarins de la CND 2. Joventut i inexperiència no significa falta de professionalitat, cosa que s'aconseguix amb il.lusió, energia i tenacitat, i, sobretot, sota unes bones directrius artístiques que, en aquest cas, comparteixen Nacho Duato i Tony Fabre.

El primer dels dos programes l'integren tres coreografies: dos de Duato i una de Gentian Doda, ballarí de la companyia gran. D'aquest artista albanès es va oferir Sin lo cual no, reflexió sobre les presses que el coreògraf transcriu en un pressentiment corpori format pels ballarins.

Duato firma Remansos i Gnawa. La primera neix d'una peça curta que l'American Ballet Teatre va estrenar el 1997 i que el coreògraf va allargar per a la seva companyia. La música de Granados inspira una preciosa coreografia en què el petit i poètic gest conviu amb la grandiositat del moviment. A Gnawa, Duato continua la línia iniciada a Mediterrania, en què rendeix homenatge a un mar i a un paisatge. Ritmes populars, espanyols i nord-africans, i rituals ètnics construeixen un arquitectura orgànica i mística.


Montse G. Otzet
El Periódico 29/06/2008