ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST
CLIP DE TEATRE
[Teatre Goya]
[Selecció de l'espai emès per Ràdio Estel, 106.6 FM]
Freqüències per zones
106.6 FM Àrea Barcelona
93.7 FM Àrea Catalunya central
91.3 FM Àrea Vic
96.8 FM Àrea Garraf
103.4 FM Àrea Girona
91.5 FM Àrea de Lleida
105.0 FM Àrea La Seu d'Urgell
100.6 FM Àrea Camp de Tarragona
90.1 FM Àrea Terres de l'Ebre
107.5 FM Àrea Andorra
104.4 FM La Cerdanya
[Aquesta sala es troba actualment en un procés de remodelatge.
La productora Focus té previst de reobrir-la la temporada 2007-2008]
- «Cena para dos», de Santiago Moncada. Direcció de Víctor Conde. Intèrprets: José Luis López Vázquez, María Fernanda d'Ocón i Rosa Valenty. Escenografia de Francesc Bellet. Vestuari de Mercè Roca. Barcelona, Teatre Goya, 6 febrer 2003.
- ¿Recordeu 'La cabina'? És una d'aquelles imatges de la televisió en blanc i negre que forma part d'una època. Ell, l'home angoixat dins la cabina transportada per una camioneta qui sap on, era José Luis López Vázquez.
- Ara, José Luis López Vázquez es troba, anys després, en una altra mena de "cabina", l'escènica, la teatral, el Teatre Goya. José Luis López Vázquez s'afegeix a la relació d'autors recuperats d'altres èpoques que les productores madrilenyes aprofiten per repescar públics desencantats d'un teatre experimental i renovat i que, en contrapartida, s'havien refugiat en les capses acolorides, però també amb regust de blanc i negre, de la televisió.
- 'Cena para dos', doncs, apunta directe a una tipologia d'espectador. I no hi ha res a dir. Si aquest espectador existeix i si els intèrprets veterans ho poden fer, no hi ha res més honest que intentar d'interconnectar els uns amb els altres.
- Però mirant el panorama teatral global, és difícil apel.lar a la nostàlgia d'uns espectadors formats en altres interessos escènics dels últims anys. José Luis López Vázquez, gran, veteraníssim actor de cinema --diu que en un moment determinat va fer onze pel.lícules en un any--, torna a la seva vuitantena als escenaris, a la pols dels escenaris, que és com la pols dels orígens que reviscola els intèrprets.
- Tot i que 'Cena para dos' es manté en la feble maroma de la dignitat escènica, probablement allò que serviria de debò per mantenir en cartellera bons actors de tota la vida, seria atorgar-los papers en obres que poguessin demostrar del que són capaços, adequats a personatges del perfil de l'edat i l'experiència que han acumulat amb els anys.
- Fa la impressió, en canvi, que necessitats de producció vulguin dotar d'una aparent jovialitat venerables actors de l'escena que els espectadors de la seva època i els d'ara entendrien millor en un paper que hagués evolucionat igualment com tots ells. Aquesta seria una autèntica política de respecte a la veterania, més que forçar la màquina fins a nivells que acaben perjudicant els mateixos actors.
«Aquella nina», de Montserrat Cornet. Direcció de Pere Daussà. Intèrpret: Mercè Comes. Escenografia de Francesc Bellet. Vestuari de Mercè Roca.
- L'autora Montserrat Cornet continua amb la seva estada en cartellera, ja sigui per diversos escenaris catalans, o al mateix Teatre Goya de Barcelona, on ja va presentar amb èxit 'Revisió anual', actualment en gira. Aquesta vegada, al Teatre Goya, el programa és doble, per una banda l'obra 'Tota una senyora', que ja vam comentar al seu dia, i el monòleg 'Aquella nina', que dirigeix Pere Daussà i que interpreta l'actriu Mercè Comes.
- 'Aquella nina' és un monòleg que, en no gaire més d'una hora, repassa el que ha estat la vida d'una dona dels últims ben bé tres quarts de segle. Per tant, la dolçor de la infància, la guerra civil, la postguerra, la represa, la frustració i una nova vida recorren el monòleg en un fil argumental novel.lesc que té dos punts d'interès: explicar una història a generacions que no l'han viscuda i refrescar la memòria als que n'han estat protagonistes.
- El monòleg s'ajuda d'una projecció de fons que serveix aquesta doble funció. Les imatges, que semblen gairebé imprescindibles avui en dia per compensar la influència de la televisió, corren un perill davant d'un monòleg: que distreguin en segons quins moments el discurs de la protagonista.
- Mercè Comes omple aquesta dificultat amb un domini del monòleg, sense efectismes, enmig d'una escenografia que representa un pis vell, ara abandonat, propi per als records i que, als que vegin el programa doble de Montserrat Cornet, reconeixeran sota els llençols que cobreixen els mobles per l'escenografia de l'obra 'Tota una senyora'. El món de les dones de Montserrat Cornet al Teatre Goya, per a tots els públics.
«Tota una senyora», de Montserrat Cornet. Direcció de Josep M. Cusachs. Intèrprets: Joan Massotkleiner, Sílvia Vilarrasa, Òscar García, Santi Sans i Aina Clotet. Escenografia de Francesc Bellet. Vestuari de Mercè Roca.
- Montserrat Cornet ha tornat a estrenar al Teatre Goya. Aquesta vegada una tragicomèdia contemporània de vocació familiar, per definir-la d'alguna manera, on la que en surt més mal parada és la mare, per la seva visió conservadora, en contradicció amb la resta dels components de la família: avi, pare, fill i filla.
- Sembla que l'autora de 'Tota una senyora', aquesta és l'obra, vol reflectir la indispensable relació entre un pare i un fill. Però l'obra té una estructura d'escenes que porten a un seguit de diàlegs separats de dos dels membres de la família per anar reconstruint el forjat psicològic que té de fons. Una estructura que l'acosta més al guió de telenovel.la que no pas a la representació de foscos que permet el teatre.
- Montserrat Cornet no es limita a plantejar una separació matrimonial en una família de casa bona sinó que n'explora les possibles causes i no perdona el paper de la dona. El muntatge, dirigit per Josep M. Cusachs, té una sorpresa final que torna a recordar la televisió de plató amb públic. "¿Oi que no us ha agradat el final? Doncs, en tenim preparat un altre."
- La tragicomèdia la fan possible Joan Massotkleiner, Sílvia Vilarrasa, Santi Sans, Aina Clotet i Òscar Garcia. El rodatge, essencial en comèdies, farà que l'engranatge de la família funcioni. Fins i tot la solució aportada de dos finals, aquest per al pare, aquest per a la mare, com diu la cançó de fer menjar sopes, pot arribar a polir l'excés melodramàtic amb què els dos es tanquen i que, en uns espectadors fets a tot, deixen un somriure coriagre que no totes les generacions acabaran paint de la mateixa manera.
«Shirley Valentine», de Willy Russell. Traducció de Joan Sellent i Ferran Toutain. Direcció de Rosa M. Sardà. Intèrpret: Amparo Moreno.
- El tàndem Rosa Maria Sardà i Amparo Moreno va tenir un moment brillant l'any 1994 amb la posada en escena de l'obra Shirley Valentine, que al seu dia es va estrenar al Teatre Villarroel. Amparo Moreno ja va dir aleshores que la direcció de Rosa Maria Sardà li havia donat l'oportunitat de demostrar què podia fer en teatre i de donar una nova imatge d'ella.
- Ara, una reposició que ja porta dies en cartellera, ha tornat aquesta obra als escenaris, al Teatre Goya, on Amparo Moreno continua amb aquesta obra de Willy Russell, fent de Shirley Valentine, en una traducció de Joan Sellent i Ferran Toutain.
- Shirley Valentine va ser portada al cinema l'any 1989 pel director Lewis Gilbert, amb l'actriu Pauline Collins, un dels Oscars d'aquell any. Ara Amparo Moreno, des del 1994, ha anat reposant el muntatge de Rosa Maria Sardà amb aquesta peculiar Shirley Valentine teatral, una mestressa de casa que es troba enfrontada amb la seva solitud en arribar a la maduresa.
- El detonant de la situació es produeix quan rep la invitació d'una amiga per anar-se'n sola, sense família, a Grècia. Dues parts essencials configuren l'obra. La primera té lloc en una cuina petita, ofegada. I la segona transcorre a Grècia, un mite per a l'alliberament de la Valentine.
- Passats els sis anys llargs des de la seva estrena, Amparo Moreno s'ha fusionat amb Shirley Valentine i ha convertit l'obra en un d'aquells espectacles que sembla que ara per ara no tinguin data de caducitat. Com si hagués nascut un clàssic.
Índex obres per sales d'estrena
Tornar a índex
Tornar a Teatre
Tornar a Índex Publicacions
Tornar a Home Page