«La muntanya al teu voltant» Coreografia i direcció de Cesc Gelabert. Espai escènic de Perejaume. Música original de Borja Ramos i Carles Santos. Altres músiques: Francesc Cassú, Tomàs Gil i Membrado, i Pep Ventura. Interpretació musical: Banda Municipal de Barcelona. Direcció de la banda: Salvador Brotons. Arranjaments musicals: Francesc Cassú, José Ramón Gutiérrez i Xavier Piquer. Vestuari: Lydia Azzopardi. Il·luminació: Sam Lee. Ballarins: Dani Corrales, Samuel Delvaux, Cesc Gelabert, Virginia Gimeno, Tura Gómez, Jonatan de Luis Mazagatos, Ingrid Magriñá, Salvador Masclans, Núria Navarra, Lorena Nogal, Alberto Pineda i Charles Washington. Amb la participació de 14 membres de colles sardanistes. Assistents del coreògraf: Toni Jodar i Sarah Taylor. Teatre Grec, Barcelona, 17 i 18 de juny 2011.
[veure crítiques]
FESTIVAL GREC 2010. Espais: Biblioteca de Catalunya, CaixaForum, CCCB, Club Capitol, Convent de Sant Agustí, El Polvorí, Fundació Joan Miró, Institut del Teatre, L'Auditori, La Caldera, La Villarroel, Macba, Mercat de les Flors, Museu Picasso, Plaça del Rei, Sala Beckett, Sala Ovidi Montllor, Teatre Grec, Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Poliorama, Teatre Romea. Barcelona, 13 de juny a l'1 d'agost del 2010.
Balanç del Grec2010 Article d'opinió de la sèrie 'En fila índia', a càrrec d'Andreu Sotorra.
«Primer amor», de Samuel Beckett. Versió José Sanchis Sinisterra. Traducció d'Anna Soler. Concepte i interpretació: Pere Arquillué. Creació: Àlex Ollé i Miquel Górriz. Sobre una idea original de Moisés Maicas i Pere Arquillué. Coproducció Grec 2010, Bitó Produccions, Chekhov International Theatre Festival de Moscou, Velvet Events i Grostel Grup Empresarial. Amb la col·laboració del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET). Sinopsi: ¿Riure o plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d’aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d’una història d’humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l’amor, és només per poder-se’l treure aviat del cap. La Villarroel, Barcelona, 17 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Amb els peus a la Lluna». Guió de Manuel Maestro i Paco Azorín. Música d'Antoni Parera Fons. Soprano: María Bayo. Vestuari: Anna Güell. Il·luminació: Ximo Diaz. Audiovisuals: Eugenio Szwarcer. Escenografia de Paco Azorín. Direcció de Paco Azorín. Coproducció Grec 2010, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Asociación Bilbaina de Amigos de la Ópera i Teatro de la Maestranza de Sevilla. Sinopsi: L’espectacle aposta per la màgia i la poesia de l’òpera per parlar d’aquell moment únic a partir d’un nen
que reconstrueix amb les seves joguines el viatge de l’Apol·lo XI, i també de les reaccions dels seus parents que, com les de la mateixa humanitat, aniran des del recel fins a la passió científica, passant per l’escepticisme. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 16 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Almuerzo en casa de los Wittgenstein (Ritter, Dene, Voss)», de Thomas Bernhard. Traducció de Miguel Sáenz. Intèrprets: Àngels Bassas, Carmen Machi i Mingo Ràfols. Escenografia: Antoni Duran. Vestuari: Nina Pavlowsky. Direcció: Josep Maria Mestres. Sinopsi: Ludwig, o Voss, és un filòsof que acaba de sortir d'un conegut manicomi. En arribar a casa, el domicili d'una família curta i decadent, les seves germanes, Ritter i Dene, actrius retirades, li organitzen un dinar de benvinguda. Veritats desconegudes i sorprenents apareixen de la trobada entre aquests personatges, atrapats en les convencions d'una família benestant. Es considera que l'obra està inspirada en el filòsof Ludwig Wittgenstein i la relació que mantenia amb les seves germanes. Teatre Romea, Barcelona, 10 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Bereshit. La història més bella del cosmos». Creació, dramatúrgia i interpretació de Pep Bou i Jorge Wagensberg. Il·luminació: Jep Verges i Pep Bou. Selecció musical: Rai Fransoy. Vestuari: Rui Alves. Vídeo: Mon Feijoo. Direcció: Pep Bou. Sinopsi: Amb paraules i amb bombolles, entre un artista i un científic... Així, mitjançant el que ells mateixos defineixen com un recorregut oralbombollístic, l’actor Pep Bou i el divulgador científic Jorge Wagensberg expliquen la història de l’univers. Utilitzen la simetria i l’harmonia de les esferes per mostrar-nos, poèticament i científica, d’on venim i també per preguntar-se cap a on anem. Pel camí, s'aprenen quines són les lleis de la natura i es descobreix en quin moment van aparèixer la vida i la intel·ligència. Teatre Ovidi Montllor, Barcelona, 14 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Butô/ Dead 1 (Ko & Edge Co.) Quick Silver». Creació de Ko Murobushi. Intèrprets: Daiji Meguro, Yukio Suzuki i Teita Iwabuchi. Il·luminació: Krisha Piplits. Sinopsi: Tres cosses s'alcen tremolosos, només per tornar a caure a terra després d'un fugaç renaixement. Influït per les imatges de les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki, Tatsumi Hijikata, pare del butô, va definir aquest estil amb la imatge d'un cadàver que s'aixeca desesperadament. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 13 juliol 2010.
[veure crítiques]
«La trastienda del Polvorí». Dramatúrgia d'Enrique Vargas. Coordinació artística: Patrizia Menichelli. Disseny imaginaris: Alekos, Nelson Jara, Betina Birkjaer y Arianna Marano. Direcció d'actors: Enrique Vargas, Patrizia Menichelli i Giovanna Pezzullo. Il·luminació: Francisco Javier García. Vestuari i màscares: Patrizia Mechinelli. Direcció musical: Alberto Sarcina. Música original i músics: Alberto Sarcina, Sebastiano Spinella, Francisco Javier García, Stephane Laidet, Gabriel Hernández, Alekos, Aurora Arenare. Actors-investigadors: Patrizia Menichelli, Gabriella Salvaterra, Nelson Jara, Gabriel Hernández, Francisco Javier García, Alekos, Stephane Laidet, Ludovica Zoina, Sebastiano Spinella, Arianna Marano, Aurora Arenare, Marga Socias, Eva Perez, Giovanna Pezullo, Roberto David García, Claudia Alemany, Eva Szwarcer. Sinopsi: La seu del Teatro de los Sentidos, el Polvorí de Montjuïc, obre les seves portes a grups d'espectadors reduïts de 50 en 50. Música, nius, gàbies, roba estesa, miralls... El Polvorí de Montjuïc, Barcelona, 8 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart», de Marta Carrasco. Intèrprets: Alberto Velasco, Montse Rodríguez, Carmen Angulo, Anna Coll, Joan Valldeperas, M. José Cordonet, Adolfo Simón, Noemí Padró, Raquel Sánchez, Frantza Arraiza, Asu Rivero, Manuelle Marra i Robert González. Escenografia: Marta Carrasco, Pau Fernández i Robert González. Muntatge musical: José Antonio Gutiérrez. Vestuari i maquillatge: Pau Fernández i Rui Álvarez. Direcció: Marta Carrasco. Sinopsi: Marta Carrasco ha manllevat la música del 'Rèquiem' de Mozart com a punt de partida i d’inspiració, i juntament amb altres músiques en fa un ús dramàtic per anar més enllà de la pura missa de difunts: crea una mena de cerimònia profana habitada per personatges delirants on es revisa de manera crítica el paper d’un tipus d’Església, la del poder, i la seva actitud envers les dones. A 'Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart', la ira no és divina, sinó humana, una ira contra la injustícia que recorre de dalt a baix un muntatge irreverent, ple de contrastos i d’un intens dramatisme. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 8 juliol 2010.
[veure crítiques]
«La Venus de Willendorf», de Iago Pericot. Intèrprets: Àlex Navarro, Xavier Estrada, David Cuspinera, Oscar Kapoya, Charo Campo, Lola López, Maribel Martínez, Karle Beristain i Sandrine Rouet. Coreografia: Jordi Cortès. Moviment: Andrezej Leparski. Espai escènic: Iago Pericot i Paco Azorín. Il·luminació: Paco Azorín. Vestuari: Iago Pericot. Direcció: Iago Pericot. Sinopsi: L’agressió gratuïta d’uns joves a una dona indigent de fa un temps a Barcelona ha estat l’excusa periodística que ha decidit Iago Pericot a dedicar un espectacle de teatre-dansa a la violència de gènere, racial, psicològica... Per reflexionar sobre el degoteig d’agressivitat que omple els diaris i les televisions, Pericot tria un personatge imparcial: la Venus prehistòrica que dóna títol al seu espectacle i que s’ho mira tot gairebé indiferent, aliena a les angúnies del present. Al seu voltant, vuit intèrprets evolucionen al ritme de 'La passió segons Sant Mateu', de Johann Sebastian Bach, un episodi musical que, potser perquè també relata fets violents, encaixa amb la proposta de l’espectacle. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 7 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Fora de joc», de Sergi Belbel. Intèrprets: Anna Azcona, Toni Sevilla, Francesc Lucchetti, Queralt Casasayas i Paul Berrondo. Escenografia: Enric Planas. Vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: Quico Planas. So: Sergi Virgili. Direcció: Cristina Clemente. Sinopsi: Història d’una família i d’un immigrant que cuida l’avi. A causa de la crisi, tots veuran trastocades les seves aspiracions de futur. Però la crisi no deixa de ser un pretext per explorar les relacions entre els personatges, les seves mancances, els seus anhels. I, tot plegat, amb una mica d’humor àcid i algunes engrunes de fantasia. A l’obra també es parla de futbol com un bàlsam on la societat s’aferra per oblidar els problemes quotidians. L’economia va fatal, la societat i la política passen per moments delicats. Club Capitol, Barcelona, 2 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Ki». Concepte: Cesc Gelabert i Frederic Amat. Coreografía: Cesc Gelabert. Espai escènic: Frederic Amat. Intèrprets: Cesc Celabert, Tomohiko Tsujimoto i Katsura Kan. Direcció: Frederic Amat i Cesc Gelabert. Assessorament musical: Kanjuro Fujima. Músics: Tomoé Umeya, Seika Shimamura, Taiju Mochizuki, Chiharu Housei, Isoichiro Yoshimura, Miki Hagioka i Shino Hagioka. Il·luminació: Sam Lee. Vestuari: César Olivar. Barrets: Nina Pawlowsky. Música electroacústica: Andrés Lewin-Richter. Sinopsi: Amb motiu del centenari del teatre de kabuki Yachiyoza, la ciutat de Yamaga ha convidat el Grec a coproduir un muntatge, una ocasió perfecta per a una experiència de mestissatge que ha posat en contacte el creador plàstic Frederic Amat i el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert amb l’intèrpret de butô Katsura Kan i el ballarí de dansa contemporània Tomohiko Tsujimoto. Set intèrprets i els seus instruments tradicionals posen música a un espectacle que proposa una estructura de cercles concèntrics en la qual, com les ones provocades per una pedra en un estany, una imatge evoca la següent. Una aventura escènica plena de poesia per «escoltar» el moviment i «veure» el so. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 2 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Wild Cursive». Coreografia i escenografia de Lin-Hwai-Min. Música de Jim Shum i Liang Shun-mei. Paper i tinta: Chung Rhy Special Paper, Union Chemical Laboratories of Industrial Technology Research Institute. Vestuari: Samuel Wang. Il·luminació: Chang Tsan-tao. Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan. Sinopsi: L’any 2007, amb Moon Water, aquesta companyia va visitar primera vegada el Grec Festival de Barcelona. I l’acollida va ser tan bona que enguany torna amb un nou treball, Wild Cursive. El títol fa referència al Kuang Chao, la «cursiva salvatge» que, en xinès, és l’estil cal·ligràfic més lliure, el que permet als caràcters alliberar-se de la forma per crear les imatges més belles i assolir així una qualitat gairebé espiritual. La tinta i el paper d’arròs són els principals elements escenogràfics d’aquest espectacle, on els moviments dels ballarins semblen imitar els d’experts cal·lígrafs entregats a l’art de l’escriptura o, potser, el moviment líquid de la tinta en tacar el paper. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 1 juliol 2010.
[veure crítiques]
«Coses que dèiem avui», de Neil LaBute. Traducció de Cristina Genebat. Dramatúrgia de Julio Manrique i Cristina Genebat. Intèrprets: Mireia Aixalà, Pablo Derqui, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Norbert Martínez, Xavier Ricart i Andrew Tarbet. Escenografia: Lluc Castells. Il·luminació: Jaume Ventura. So: Dani Aznar. Direcció: Julio Manrique. Sinopsi: Romance —l’origen teatral d’aquest text juntament amb Helter Skelter i The Furies— va néixer durant l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett del 2009, quan el dramaturg Neil LaBute va concebre la primera d’aquestes peces breus per ser interpretada pels actors que assistien al seu taller. De la reelaboració dramàtica dels textos per tal de donar-hi una unitat en l’espai i el temps ha nascut 'Coses que dèiem avui'. Al darrere d'aquest títol amb ressons de The Beatles s’amaguen tres històries en les quals tres parelles viuran situacions íntimes, delicades o decididament violentes en un bonic i sofisticat restaurant, a la vista de tothom. Sala Beckett, Barcelona, 29 juny 2010.
[veure crítiques]
«La lección», d'Eugène Ionesco. Traducció de Juan V. Martínez Luciano. Intèrprets: Manel Barceló, Itiziar Miranda i Maica Barroso. Direcció: Joan Maria Gual. Il·luminació: Luis Perdiguero. Vestuari: Ana Rodrigo. Escenografia: Silvia de Marta. Muntatge musical: José Antonio Gutiérrez. Producció Teatro Español de Madrid. Sinopsi: La segona obra que va escriure Ionesco després de 'La cantant calba' torna a explorar el món de l’absurd, tot i que respectant les unitats clàssiques d’espai, temps i acció. Una alegre joveneta visita un professor per ampliar els seus estudis però, a mesura que
avança l’acció, ella perdrà la seva vitalitat mentre el professor va imposant el seu domini en un intent de sotmetre una ment rebel i reprimir-la utilitzant, com diu el director del muntatge, «la raó de la força contra la força de la raó». I tot això succeirà sota la mirada escrutadora d’una serventa que és l’autèntic poder ocult i que utilitza el professor com a braç executor de la seva voluntat. Teatre Romea, Barcelona, 29 juny 2010.
[veure crítiques]
«Delicades», d'Alfredo Sanzol. Traducció de Sergi Belbel. Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Il·luminació: Albert Faura. So: Roc Mateu. Caracterització: Tito Morros i Karol Tornaria. Sinopsi: Tenia set anys i era al poble de la meva àvia. Vaig baixar a la cuina molt d’hora. La tieta Guada es rentava. Com que jo era un nen ella anava a la seva. La mà, sota la camisa blanca de dormir, no parava de moure’s. Després de l’aigua es va fer una frega amb alcohol, i tot seguit es va untar de dalt a baix amb Nivea. Es va pentinar la cabellera llarga i plena de cabells blancs; es va fer un monyo i em va donar l’esmorzar. Una boira espessa lluitava contra el sol. Em va dir: «Tu et dutxes massa sovint». Va agafar una galleda, la va omplir i va sortir a regar els rosers. Des de la finestra vaig veure com acaronava una rosa. Em vaig posar gelós. Aquesta peça està dedicada a la meva àvia i les seves germanes. És una manera de retornar-los el seu afecte. És una manera de mirar de comprendre allò que sabem que mai no entendrem. (Alfredo Sanzol). Teatre Poliorama, Barcelona, 29 juny 2010.
[veure crítiques]
«Bolívar, fragmentos de un sueño», d'Omar Porras, William Ospina i Teatro Malandro. Posada en escena i adaptació: Omar Porras. Intèrprets: Omar Porras, Carlos Gutiérrez, Juanita Delgado, Zoraida Rojas, Erick Bongcam, Elio Seliano Patiño, Yelson Carrillo, Luis Carlos Celis, Andrés Rodríguez i Luis Eduardo Garzón. Direcció i creació musical: Erick Bongcam. Sinopsi: Coincidint amb el 200 aniversari de les guerres d’independència llatinoamericanes, dos creadors colombians, l’escriptor William Ospina i el director i investigador teatral Omar Porras, parteixen de la llegenda i el mite del pare de l’emancipació per elaborar una proposta dramàtica que confronta el somni bolivarià amb la realitat del seu llegat. El resultat és un espectacle d’alt voltatge poètic amb un fort component musical inspirat en la tradició colombiana, que és tant una exploració de nous llenguatges teatrals com un intent, en paraules del director, de «donar la paraula al personatge de pedra i bronze». 'Bolívar, fragmentos de un sueño' neix de la complicitat entre Porras, artista amb una llarga trajectòria en la posada en escena de muntatges teatrals i òperes a Europa i el Japó i fundador del Teatro Malandro de Ginebra, i William Ospina, una de les veus més notables de les lletres hispanoamericanes actuals, guanyador del Premi Rómulo Gallegos 2009. Després de representar-se a França i passar pel Grec, l’espectacle farà una llarga gira per Colòmbia aquest estiu, abans de retornar a Europa. Teatre Grec, Barcelona, 28 juny 2010.
[veure crítiques]
«Gaff Aff», «Öper Öpis», «Chouf Ouchof» de Zimmermann & De Perrot. Diversos intèrprets. Sinopsi: Un circ postmodern per a tots els públics que mostra juntes les seves millors creacions. Música, arts visuals, habilitats acrobàtiques i dansa es confonen en les propostes dels dos artistes Zimmermann i De Perrot, dos suïssos que, amb un llenguatge propi nascut de la combinació de sons i moviments, han creat un circ postmodern que entusiasma totes les edats. Una fusió de disciplines amb humor i poesia. Teatre Grec, Barcelona, 26 juny 2010.
[veure crítiques]
«Nô», de Yukio Mishima. Traducció de Ferran Toutain i Koichi Sugihara. Intèrprets: Montserrat Carulla, Enric Majó, Victòria Pagès, Dafnis Balduz, Marta Marco i Joan Anguera. Coreografies: Andrés Corchero. Escenografia i vídeo: Eugenio Szwarcer. Il·luminació: Lionel Spycher. Vestuari: Míriam Compte. So: Damien Bazin. Música: Quim Ollé i Jordi Rallo. Direcció: Joan Ollé. Sinopsi: Yukio Mishima —escriptor, actor, director de cinema, model fotogràfic, comandant d’un exèrcit al servei de l’emperador...— molt més de la seva mort que de la seva vida, a la qual va posar fi als 45 anys, ara en fa quaranta, mitjançant l’extemporani ritual suïcida del seppuku. Les seves últimes paraules van ser «Em sembla que no m’han entès». Si ara ens endinsem en el seu teatre nô modern (antiquíssims arguments, paraules d’avui) és per mirar d’entendre’l una mica més. (Joan Ollé). Mercat de les Flors, Barcelona, 27 juny 2010.
[veure crítiques]
«La gavina», d'Anton Txèkhov. Versió de Martin Crimp. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas. Intèrprets: Rosa Renom, Biel Duran, Manel Sans, Alba Sanmartí, Norbert Ibero, Tilda Espluga, Josep Julien, María Rodríguez, Andreu Benito, Jacob Torres. Escenografia: Max Glaenzel, Estel Cristià. Vestuari: Maria Armengol. Il·luminació: Albert Faura. So i imatge: Mar Orfila. Coproducció Centre Arts Escèniques de Reus (CAER) i Bitò Produccions. Direcció: David Selvas. Sinopsi: 'La gavina' va ser escrita fa més de cent anys i és com si parlés de coses de fa poc més de cent dies. El seu esperit segueix ressonant en moltes obres dels grans escriptors, dramaturgs, cineastes i artistes dels nostres temps. Denota la necessitat de trepitjar territoris inexplorats però també el perill de perdre’s en la cerca. Amb aquest premissa Txèkhov crea uns personatges que lluiten per assemblar-se a la imatge que tenen d’ells mateixos. Una imatge que es clava als ulls i fa pensar els espectadors en allò que cadascú espera d’ell mateix. Un viatge arriscat però amb la recompensa d’entendre una mica més el somni personal. ¿O el malson?. La Villarroel, Barcelona, 25 juny 2010.
[veure crítiques]
«Eurydice», de Sarah Ruhl. Intèrprets: Ony Uhiara (Eurídice), Geff Francis (=are d’Eurídice), Osi Okerafor (Orfeu), Marsha Henry (Pedra gran), Becci Gemmell (Pedra petita), Ben Addis (Pedra cridanera) i Rhys Rusbatch (Home dolent interessant / Senyor de l’inframón). Escenografia: Patrick Burnier. Disseny d’il·luminació: Mike Gunning. Música i so: Manuel Pinheiro. Coreografia: Aline David. Director: Bijan Sheibani. Coproducció ATC Drum Theatre Plymouth i Young Vic. Sinopsi: El director britànic d'origen iranià, Bijan Sheibani, director de la jove companyia ATC, la mateixa que va protagonitzar al Grec 2008 l’espectacle 'The Brothers Size', torna al festival amb una renovadora visió d’Orfeu i Eurídice, una obra de la dramaturga nord-americana Sarah Ruhl que sembla una hibridació entre el conegut mite grec i la història d’'Alícia al país de les meravelles'. Eurídice, enamorada d’Orfeu, rep les cartes amb consells per al casori que li envia, des del món dels difunts, el seu pare mort. En obrir una d’aquestes cartes, Eurídice cau per una llarguíssima escala i va parar a l’hades. ¿Com ho farà per tornar? Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 24 juny 2010.
[veure crítiques]
«Hot pepper, air conditioner and the Farewell speech». Creació de Toshiki Okada i Chelfitsch Theater Company. Intèrprets: Taichi Yamagata, Mari Ando, Saho Ito, Kei Namba, Riki Takeda i Fumie Yokoo. Direcció: Toshiki Okada. Sinopsi: L’Erika és una treballadora temporal. L’empresa li acaba d’anunciar la fi imminent del seu contracte. L’efecte que causa l’acomiadament en els seus col·legues i el seu propi discurs de comiat configuren un drama contemporani en tres parts servit per Toshiki Okada i la seva innovadora companyia. Però... ¿això és dansa o és teatre? Encara que la seva proposta s’emmarqui en la categoria del teatre de text [espectacle en japonès sobretitulat en català], els seus espectacles tenen una estètica pròpia i particular que deriva d’uns moviments precisos que exageren fins a l’extrem els gestos quotidians. D’aquesta manera, s’arriba a un tractament del cos dels actors que té molts punts en comú amb el món de la dansa. Mercat de les Flors. Barcelona, 22 juny 2010.
[veure crítiques]
«Questi fantasmi», d'Eduardo de Filippo. Traducció de Pau Miró i Enrico Ianniello. Intèrperts: Xavier Boada, Marta Domingo, Enrico Iannello, Tony Laudadio, Pau Miró i Pilar Pla. Direcció: Oriol Broggi. Coproducció La Perla 29. Col·laboració dels Teatre Uniti de Nàpols. Sinopsi: Pasquale i Maria entre a viure en un vell edifici on no hauran de pagar lloguer, només suportar la companyia dels suposats fantasmes que l’habiten. Aquests fantasmes seran l’excusa perfecta perquè el porter de la finca robi tranquil·lament i perquè l’amant de Maria entri i surti al seu aire. Aquesta comèdia dóna a actors napolitans i catalans l’oportunitat de treballar plegats i compartir les seves respectives tradicions teatrals, les seves diferents gestualitats i entonacions... Especacle en castellà, napolità i català. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 21 juny 2010. [veure crítiques]
«L'Odissea», d'Homer. A partir de la traducció de Carles Riba. Dramatúrgia: Marc Rosich. Intèrpret: Lluís Soler. Direcció: Antonio Calvo. Composició i interpretació musical: Eduard Iniesta. Escenografia: Jorge Salcedo. So: Sr. Lobo. Il·luminació: Lluís Martí. Sinopsi: Ulisses, rei d'Ítaca, torna a la seva pàtria i, després d'un llarg viatge per la Mediterrània i d'un seguit d'aventures mítiques, recupera la seva fidel esposa. Però Penèlope és assetjada per una cort de pretendents dels quals, com a últim episodi del seu llarg viatge, el nostre heroi s'haurà de venjar. Teatre Grec, Barcelona, 20 juny 2010.
[veure crítiques]
«La càmera lúcida». Creació de Shiro Takatani. Intèrprets: Misako Yabuuchi, Yuko Hirai, Olivier Balzarini i Hidekazu Maeda. So: Takuya Minami. Assessorament: Hiromasa Tomari. Il·luminació: Seiko Ouchi. Tècnic de vídeo: Ichiro Awazu. Sinopsi: Espectacle en japonès, sobretitulat en català. A la primera obra que ha creat i dirigit en solitari, Shiro Takatani ret homenatge a Roland Barthes i el seu assaig sobre la fotografia 'La chambre claire' (1980). I ho fa amb un espectacle ple d’imatges minimalistes, elegants i subtils, formades per elements que evolucionen per l’escenari amb un rigor gairebé coreogràfic i que condueixen cap a un clímax estètic. La proposta convida a adreçar una mirada a l'interior de cadascú per fer una interpretació personal del que es veu. Takatani és director artístic del col·lectiu Dumb Type i també ha treballat en solitari en projectes com ara la direcció visual de LIFE. L'espectacle es defineix també com una òpera multimèdia de Ryuichi Sakamoto. Amb la col·laboració del Festival de Danse et des Arts Multiples de Marseille. Teatre Lliure de Montjuïc. Barcelona, 18 juny 2010.
[veure crítiques]
«Prometeu», d'Èsquil / Heiner Müller. Traducció: Feliu Formosa. Dramatúrgia: Pablo Ley i Carme Portacelli. Intèrprets: David Bagés, Lluïsa Castell, Carme Elias, Gabriela Flores, Llorenç Gonzàlez, Pepa López i Albert Pérez. Músics: Dani Nel·lo, Jordi Prats, Anton Jarl i Miquel Àngel Cordero. Sinopsi: Zeus, el tirà que acaba d’arribar al poder, vol treure la vida als humans i tornar-los a convertir en una mena d’animals. Però Prometeu roba el foc per donar-lo als mortals, els ensenya les lletres, els números, l’ús del foc per a la indústria, l’ús de les plantes per curar malalties... S’ha aixecat contra el poder per convertir els humans en éssers conscients i cultes. Per això serà castigat a patir eternament, aïllat del món, com a mostra del que succeeix amb algú que es rebel·la contra el que hi ha més amunt. Heiner Müller fa una traducció tan absolutament fidel del Prometeu grec d’Èsquil que converteix el mite en un compendi de contradiccions, de pors, de supèrbia... de tots els sentiments que turmenten els humans. La nostra dramatúrgia planteja la història com un conflicte «de dalt» que tindrà unes conseqüències «a baix», és a dir, al món dels humans, d’aquests humans que, gràcies a Prometeu, disposen del foc, les lletres, la medicina... en definitiva, la consciència. ¿Valia la pena haver donat el foc a aquests humans o potser hauria estat millor retornar-los a la condició d’éssers salvatges? Però, si avui aparegués un Prometeu, els humans faríem el mateix que van fer els déus: condemnar-lo al silenci. Amfiteatre Grec Montjuïc. Barcelona, 13 juny 2010.
[veure crítiques]
FESTIVAL GREC 2009. Espais: Biblioteca de Catalunya, CaixaForum, CCCB, Fabra i Coats, Fundació Joan Miró, L'Auditori, La Caldera, La Capella, Macba, Mercat de les Flors, Mirador del Grec, Museu Picasso, Plaça del Rei, Sala Beckett, Sala Muntaner, Teatre Borràs, Teatre Grec, Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea. Barcelona, 20 de juny al 2 d'agost del 2009.
Balanç del Grec'09 Article d'opinió de la sèrie 'En fila índia', a càrrec d'Andreu Sotorra.
«Don Carlos», de Friedrich von Schiller. Títol original: 'Don Carlos, Infant von Spanien'. Traducció al castellà d'Adan Kovacsis. Dramatúrgia: Calixto Bieito i Marc Rosich. Escenografia: Rebecca Ringst. Vestuari: Ingo Krügler. Il·luminació: Nicole Berry i Miguel Ángel Arribas. Intèrprets: Begoña Alberdi, Àngels Bassas, Rafa Castejón, Josep Ferrer, Carlos Hipólito, Jordi Andújar, Violeta Pérez i Mingo Ràfols. Direcció musical: Begoña Alberdi. Direcció escènica: Calixto Bieito. Coproducció del Teatre Romea, XV Internationalen Schillertage (XV Jornades Internacionals Schiller), Centro Dramático Nacional i Grec'09. Sinopsi: Un xoc entre els dos grans corrents morals i ideològics que s'enfronten al món des dels temps més remots, el de la llibertat individual contra la intolerància. Una història que parteix de la llegenda al voltant de la mort del príncep Carles i els seus amors amb Isabel de Valois, l'esposa del seu pare, per descriure l'enfrontament entre la Inquisició, guardiana de la moral, i aquells que defensaven la tolerància i la llibertat de consciència. Teatre Grec, 31 juliol 2009.
«Ilíada». Basada en l'obra d'Homer i en versió d'Alessandro Baricco. Dramatúrgia: Tom Bentley-Fisher i Elisabet Ràfols. Intèrprets: Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Mar Ulldemolins i Àngels Sànchez. Esài escènic i vestuari: Montse Amenós. Espai sonor: Bàrbara Granados. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Direcció: Tom Bentley-Fisher. Companyia Q-ARS Teatre. Coproducció del CAET, CAER i Grec09. Sinopsi: Les dones desenvolupen la seva gran capacitat d'empatia per comprendre les raons de l'altre. Dones que viuen a tots dos costats de les parts en conflicte i que volen examinar la guerra amb claredat, fugint de la seva condició d'aquees o troianes. Dones que intenten trobar-ne els motius i, un cop superat el paper de víctimes, pretenen generar solucions. Una guerra antiga, repetida al llarg del temps. La guerra de Troia va ser una batalla entre herois: Aquil·les, Hèctor, Odisseu... En aquesta 'Ilíada' parlen, però, les dones, potser perquè a través d'elles es pot arribar a la clau d'aquesta gran batalla. Biblioteca de Catalunya, 29 juliol 2009.
«Edipo, una trilogía», de Sòfocles. Traducció del francès d'Eduardo Mendoza. Traducció i adaptació del grec de Daniel Loayza. Escenografia i vestuari: Jean Pierre Vergier. Il·luminació: Georges Lavaudant. Intèrprets: Eusebio Poncela, Pedro Casablanc, Miguel Palenzuela, Rosa Novell, Lluís Hostalot, Laia Marull, Fernando Sansegundo, Críspulo Cabezas. Banda sonora: José Antonio Gutiérrez. Vídeo: Eugenio Szwarcer. Coproducció Teatro Español de Madrid. Direcció: Georges Lavaudant. Sinopsi: Un nou Èdip en una versió que refon els textos d'Èdip Rei, Èdip a Colonos' i 'Antígona'. Una història que continua sent moderna com a projecció d'una gran cruïlla de camins totalment contradictoris. Es considera que la història de l'antic rei de Tebes és el llindar a partir del qual s'obre la modernitat d'Occident. Teatre Grec, 23 juliol 2009.
«Julia Smells like teen spirit», de Jordi Casanovas. Intèrprets: Mia Esteve, Rubèn Ametllé i Patrícia Bargalló. Il·luminació: David Bofarull. Espai sonor: Damien Bazin. Direcció: Jordi Casanovas.Coproducció FlyHard Productions. Sinopsi: La Júlia és una estrella del rock. La Júlia no ha volgut ser mai una estrella del rock. La Júlia vol destruir totes les estrelles del rock. Tan poca gent entén què pensa ara la Júlia que probablement el primer que li mostri estima rebrà la recompensa del seu amor. Tan poca gent entén què pensa ara la Júlia que segurament tots diran que s'ha tornat boja. Muntatge inspirat en 'La senyoreta Júlia', d'August Strindberg i en la vida, o potser la mort, de Kurt Cobain, líder de la banda Nirvana. Un text al voltant del valor de l'èxit, la fama i el reconeixement social que joves i no tan joves sembla que necessitin actualment per considerar que la seva vida és plena. Espai Lliure, Teatre Lliure, 16 juliol 2009.
«Les dones i Shakespeare» Companyia Trànsit Dansa Maria Rovira. Idea original, coreografia i direcció de Maria Rovira. Dramatúrgia, direcció d'intèrprets i direcció musical: Javier Gamazo. Intèrprets: Yanelis Brooks, Isabel Tapias, Maria Garriga, Sol Vázquez. Música: Javier Gamazo, Joan Antoni Pich, Diana Krall, Laura Hoffman, Django Reinhardt & Stephane Grappelli, Meredith Monk, Lluís Cartes, Martín Matalín, Marc Álvarez. Il·luminació: Xavi Valls. Vestuari: Marina Pineda, Elena Font i Georgina Belda. Sinopsi: El gest, l'actitud i el moviment prenen volada en aquest espectacle intimista que vol expressar la riquesa dels caràcters dels personatges femenins de les obres de William Shakespeare. Sala Muntaner, 15 juliol 2009.
«Lei. Cinque storie per Casanova» Autors: Carla Menaldo, Paola Capriolo, Benedetta Cibrario, Mariolina Venezia i Maria Luisa Spaziani. Projecte i direcció: Luca De Fusco. Intèrprets: Giovanna Di Rauso, Gaia Aprea, Sara Bertelà, Marta Richeldi i Anita Bartolucci. Vestuari. Marta Crisolini Malatesta. Música: Antonio Di Pofi. Teatro Stabile del Veneto. Espais del Museu Picasso del carrer Montcada, 15 juliol 2009.
«Eonnagata». Concepció i interpretació de Sylvie Guillem, Robert Lepage i Russell Maliphant. Il·luminació: Michael Hulls. Vestuari: Alexander MCQueen. So: Jean-Sébastien Côté. Producció Ex Machina: Michel Bernatchez. Sadler's Wells London. Sinopsi: La ballarina Sylvie Guillem, el director teatral Robert Lepage i el coreògraf Russell Maliphant convergeixen en un treball que els porta a nous territoris artístics, més enllà de les seves disciplines habituals. A 'Eonnagata', les tres estrelles han sumat visions per trobar-se en un punt de partida, la història del cavaller D'Éon, reconegut espia de Lluís XV que va utilitzar per primera vegada el transvestisme per ocultar la seva identitat. S'hi barreja el teatre kabuki japonès i l'onnagata en què els actors masculins representen papers femenins. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, 15 juliol 2009.
«La menzogna», de Pippo Delbono. Escena: Claude Santerre. Intèrprets: Dolly Albertin, Ginaluca Ballarè, Raffaela Banchelli, Bobò, Antonella De Sarno, Pippo Delbono, Lucia Della Ferrera, Ilaria Distante, Claudio Gasparatto, gustavo Giacosa, Simone Goggiano, Mario Intruglio, Nelson Lariccia, Julia Morawietz, Gianni Parenti, Mr. Puma, Pepe Robledo i Grazia Spinella. Il·luminació: Robert John Restsghini. Vestuari: Antonella Cannarozzi. So: Angelo Colonna. Direcció: Pipo Delbono. Sinopsi: El director, recent premi a la Nova Realitat Teatral Europea, qüestiona la societat amb preguntes a dojo amb un teatre fet d'imatges, acció, música i danses, un collage fellinià que aprofundeix en l'existència humana. Mercat de les Flors, 13 juliol 2009.
«Château Margaux» i «La viejecita». Sarsueles de Manuel Fernández Caballero. Intèrprets: Borja Quiza, Sonia de Munch, Emilio Sánchez, José Manuel Díaz, Valeriano Lanchas, Lander Iglesias i Millán Salcedo. Escenografia: Paco Azorín. Vestuari: Isidre Prunés. Mestra repetidora: Georgina Barrios. Coproducció Teatro Arriaga de Bilbao. Orquestra Bilbao Philarmonia. Cor Rossini. Direcció musical: Miguel Ortega. Direcció escènica: Lluís Pasqual. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure, 12 juliol 2009.
«Filatura» Teatro de los Sentidos. Dramatúrgi i direcció: Enrique Vargas. Assistent de direcció: Patrizia Menichelli. Direcció tècnica: Gabriel Hernández. Actors-investigadors: Patrizia Menichelli, Nelson Jara, Gabriel Hernández, Pancho García, Alekos, Stephane Laidet, Betina Birjaer, Sebastiano Spinella, Cristian Londoño, Arianna Morano, Alberto Sarcina, Luigi Biondi, Aurora Arenare, Marga Socías, Eva Pérez, Claudio Frost, Giovanna Pezullo, Ludovica Zoina, Gabriella Salvaterra, Miguel Ángel Montilla, Marta Pérez i Valentina Vargas. Coproducció Festival Metropolis de Copenhaguen. Sinopsi: L'antiga fàbrica Fabra i Coats, nou centre de creació, s'incorpora com a espai del Grec'09 amb un espectacle inclassificable que investiga en aquells fils invisibles que fan possible una ciutat com a centre d'experiència. Fabra i Coats, 9 juliol 2009.
«Present vulnerable». Companyia Raravis. Coreografia i direcció: Andrés Corchero i Rosa Muñoz. Textos i poemes de Feliu Formosa. Creadors-intèrprets: Diego Anido, Constanza Brncic, Andrés Corchero, Jordi Mas, Rosa Muñoz i Xavier Ripoll. Espai sonor: Joan Saura. Escenografia: Sebas Brosa. Il·luminació: Llorenç Parra i Andrés Corchero. Vestuari: Caterina Pérez. Coproducció TNC i Grec'09. Sinopsi: La companyia fusiona cos i poesia en un espectacle inspirat en l'obra poètica de Feliu Formosa, 'Cançoner' i 'El present vulnerable'. El muntatge plastifica els sentiments del poeta per la mort de la seva dona. Un relat contradictori entre la vida i la mort, sempre ple d'esperança. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, 9 juliol 2009.
Ifigènia, de Jordi Coca. Intèrprets: Joana Clusellas, Jordi Pujol i Carles Arquimbau. Veus en off: Carme Calloll i Viqui Sanz. Figures i vestuari: Jordi Bulbena i Joana Clusellas. Espai escènic: Ernest Altès. Il·luminació: Marc Martín. Banda sonora: Jordi Agut. Coproducció Marduix i Grec'09. Sinopsi: El tràgic grec Eurípides ha deixat dues Ifigènies. Ifigènia a Aulida és la més profundament política: tracta de l'engany que Agamèmnon orquestra al voltant d'unes suposades noces d'Aquil·les amb Ifigènia. En realitat el gran rei de Micenes és culpable d'haver occit un cérvol sagrat a les terres de la deessa Àrtemis, i de supèrbia en dir que ell és el millor caçador. Àrtemis, que és verge, freda i venjativa, atura els vents i reclama el sacrifici d'Ifigènia. El gran estol de naus espera amb impaciència el vent per començar la guerra. I Agamèmnon dubta, no sap què fer. Crida la seva filla amb l'excusa de casar-la, però tem que el destí de la noia sigui diferent... Aquestes tensions propicien la contradicció entre política i interessos personals. I Agamèmnon opta per la manipulació a través de la mentida. És, doncs, un tema etern. Un tema de sempre, i d'avui també. Teatre Lliure, Espai Lliure, 9 juliol 2009.
«Purgatorio», de Romeo Castellucci. Trilogia inspirada lliurement en la 'Divina Comèdia', de Dante Alighieri. Direcció, escenografia, il·luminació i vestuari: Romeo Castellucci. Música original: Scott Gibbons. Coreografia: Cindy Van Acker i Romeo Castellucci. Col·laboració en l'escenografia: Giacomo Strada. Escultures, mecanismes i pròtesis: Istvan Zimmerman i Giovanna Amoroso. Imatges del cel: Zarpruder filmarkersgroup. Intèrprets: Irene Radmanovic, Pier Paolo Zimmermann, Sergio Scartella, Juri Roverato, Davide Savorani, Luca Dal Pia. Sinopsi: La proposta escènica d'aquesta trilogia és moderna, plàstica, amb intenció clara d'afectar els sentits del públic, ja que, com afirma el director italià, «tot allò que pugui arribar al cor de l'espectador forma part de l'escriptura dramàtica». Així, amb aquesta nova versió, la mort perpètua de l'Infern guanya en complexitat, la condemna del Purgatori recorda les rutines de la vida real i el territori del Paradís esdevé un espai de trobada amb un mateix, una instal·lació de trànsit, una finestra dirigida a l'inabastable. Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver, 5 juliol 2009.
«Sogno di una notte di mezza estate», de William Shakespeare. Traducció a l'italià d'Agostino Lombardo i Nadia Fusini. Intèrprets: Raffaele Esposito, Elena Ghiaurov, Sergio Leone, Silvia Pernarella, Francesco Colella, Pierluigi Corallo, Melania Giglio, Riccardo Bini, Francesca Ciocchetti, Giovanni Crippa, Fausto Russo Alesi, Giovanni Ludeno, Gianluigi Fogacci, Alessandro Genovesi, Marco Grossi, Clio Cipolletta, Gabriele Falsetta, Andrea Germani, Andrea Luini i Stella Piccioni. Escenografia: Margherita Palli. Il·luminació: A.J.Weissbard. Vestuari: Antonio Marras. Música: Paolo Terni. Piccolo Teatro di Milano. Sinopsi: La companyia presenta una de les grans comèdies de Shakespeare amb un grup de joves actors i actrius en una posada en escena singular. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran, 4 juliol 2009.
«Stokölm. The new Look Back in Anger», de John Osborne. Adaptació de Miguel Casamayor i Marc Martínez. Intèrprets: Andrés Herrera, Rosa Boladeras, Cristina Gàmiz i Juan Carlos Vellido. Il·luminació: David Bofarull. So: Damien Bazin. Escenografia: Marc Martínez. Vestuari i attrezzo: Nidia Tusal. Direcció: Marc Martínez. Sinopsi: Un jove, després de dedicar més d'un quart de segle a la seva educació, es guanya la vida amb una feina que no té res a veure amb el que ha estudiat, viu amb la seva nòvia i amb un amic que els ajuda a pagar el lloguer i per tot això i pel món que li ha tocat viure crec que la vida és un fàstic, sobreot els diumenges a la tarda. Obra dels anys cinquanta que sembla d'avui mateix. Teatre Borràs, 2 juliol 2009.
«Tango a la Bergman» Concepte d'Arthur Rosenfeld, Ana Teixidó i Thomas Falk. Col·laboració artística: Thomas Falk i Wobine Bosch. Intèrprets: Arthur Rosenfeld i Ana Teixidó. Vestuari: Françoise Magrangeas. Efectes visuals: Huub Laurens. Il·luminació: Pink Steenwoorden. Companyia Meekers Uitgesproken Dans, de Rotterdam. Sinopsi: Els dos artistes convidats desenvolupen un laboratori de dues setmanes a La Caldera. Els seus duets tracten la coexistència dins de la parella i troben metàfores noves per descriure les situacions a les quals les parelles sovint es veuen arrossegades. La Caldera, 2 juliol 2009.
«Girafes», de Pau Miró. Intèrprets: Anna Alarcón, Albert Ausellé, Carles Flavià i Òscar Muñoz. Composició musical: Oriol Miró. Moviment: Mercè Boronat. Espai vestuari: Pi Piquer. Il·luminació: Luis Martí. So: Lucas Vallejos. Direcció: Pau Miró. Coproducció La Fantàstica. Sinopsi: Pau Miró tanca amb aquesta obra la seva trilogia sobre les relacions de família. 'Búfals', un conte urbà, va ser la primera; 'Lleons', la segona, un drama absorbent; i 'Girafes', l'optimisme perquè la família afronti el futur. Un espectacle amb bestiari autòcton, ambientat al Raval de Barcelona, amb una bugaderia de fons, i presentat en clau de comèdia. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2 juliol 2009.
«H3», de Bruno Beltrao. Companyia Grupo da Rua. Dramatúrgia: Rodrigo Bernardi. Música: Lucas Marcier i Rodrigo Marçal. Intèrprets: Bruno Duarte, Bruno Williams, Danilo d'Alma, Eduardo Hermanson, Filipi Morais, Kleberson Gonçalves, Kristiano Gonçalves, Luis Carlos Gadelha i Thiago Almeida. Escenografia: Gualter Pupo. Il·luminació: Renato Machado. Vestuari: Marcelo Sommer. Sinopsi: Del hip hop més irreverent, popular i de carrer, és d'on neix l'art de Bruno Beltrao, un dels grans de la dansa del Brasil actual. En el seu sisè espectacle, impregna cada moviment de vida pròpia, fruit d'un llenguatge coreogràfic singular, amb diferents conjunts de ballarins que es mouen al compàs dels sorolls del carrer. Mercat de les Flors, 2 juliol 2009.
«Inferno», de Romeo Castellucci. Trilogia inspirada lliurement en la 'Divina Comèdia', de Dante Alighieri. Direcció, escenografia, il·luminació i vestuari: Romeo Castellucci. Música original: Scott Gibbons. Coreografia: Cindy Van Acker i Romeo Castellucci. Col·laboració en l'escenografia: Giacomo Strada. Escultures, mecanismes i pròtesis: Istvan Zimmermann i Giovanna Amoroso. La gent: Alessandro Cafiso, Maria Luisa Cantarelli, Elia Corbara, Silvia Costa, Sara Dal Corso, Manola Maiani, Luca Nava, Gianni Plazzi, Stefano Questorio i Silvano Voltolina. I tots els figurants que de ciutat en ciutat s'afegeixen a «la gent». Ajudant de coreografia Tamara Bacci. Aquesta trilogia és una coproducció de Societas Raffaello Sanzio, Festival d'Avignon, Le Maillon - Théâtre de Strasbourg, Théâtre Auditorium de Poitiers - Scène Nationale, Opéra de Dijon, barbicanbite09 London, com a part de l'Spill Festival 2009, deSingel (Anvers), Kunstenfestivaldesarts, De Munt / La Monnaie (Brussel·les), Athens Festival, UCLA Live (Los Angeles), La Bâtie-Festival de Genève, Emilia Romagna Teatro Fondazione (Mòdena), Nam June Paik Art Center (Gyeonggi-do, Corea), Vilnius European Capital of Culture 09, Vilnius International Theatre Festival Sirenos, Cankarjev dom (Ljubljana) i F/T 09 Tokyo International Arts Festival. Sinopsi: La proposta escènica d'aquesta trilogia és moderna, plàstica, amb intenció clara d'afectar els sentits del públic, ja que, com afirma el director italià, «tot allò que pugui arribar al cor de l'espectador forma part de l'escriptura dramàtica». Així, amb aquesta nova versió, la mort perpètua de l'Infern guanya en complexitat, la condemna del Purgatori recorda les rutines de la vida real i el territori del Paradís esdevé un espai de trobada amb un mateix, una instal·lació de trànsit, una finestra dirigida a l'inabastable. Teatre Grec, 29 juny 2009.
«La ruta blava», de Josep M. de Sagarra. Idea de Josep Galindo i Pablo Ley. Dramatúrgia de Pablo Ley. Intèprets: Jordi Martínez, Manuel Dueso, Rosa Galindo, Quim Dalmau, Luc Olivier, Jordi Banacolocha, Óscar Kapoya i Iva Horvat. Realització muntatge audiovisual: Toni Roura. Imatges de vídeo: Isabel Requena. Espai escènic: Rifail Adjarpasic. Vestuari: Arianne Unfried. Il·luminació: Albert Faura. Coreografia: Iva Horvat. Direcció musical: Luc Olivier. Banda sonora: Jordi Ballbè. Sinopsi: Muntatge teatral acompanya d'un audiovisual que explora el viatge de Josep Maria de Sagarra el 1936 cap a la Polinèsia, fugint d'una Europa sacsejada pels feixismes a la recerca del seu propi paradís perdut. Teatre Romea, 28 juny 2009.
«Entity», Wayne McGregor. Company Random Dance. Concepte i direcció coreogràfica: Wayne McGregor. Coreografia: Wayne McGregor en col·laboració amb els ballarins: Neil Fleming Brown, Catarina Carvalho, Agnès López Rio, Paolo Mangiola, Ángel Martínez Hernández, Anh Ngoc Nguyen, Anna Nowak, Maxime Thomas, Antoine Vereecken i Jessica Wright. Fotografia: Ravi Deepres. Música: Joby Talbot i Jon Hopkins. Disseny de decorats i vestuaris: Patrick Burnier. Disseny d'il·luminació: Lucy Carter. Disseny de vídeo: Ravi Deepres. Sinopsi: Des de l'escenari, buit i despullat, els ballarins transporten els espectadors cap a una proposta artística electritzant que vol reflexionar de manera profunda sobre les relacions naturals i artificials que s'estableixen entre el cos i el cervell. Mercat de les Flors, 28 juny 2009.
«El quadern gris», de Josep Pla. Adaptació Carles Guillén i Joan Ollé. Intèrprets: Joan Anguera, Ivan Benet i Montserrat Carulla. Escenografia i disseny de vídeo: Eugenio Szwarcer. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: Lionel Spycher. Espai sonor: Damien Bazin. Producció executiva: El Canal. Centre d'Arts Escèniques Salt / Girona. Direcció: Joan Ollé. Sinopsi: "Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré —just per passar l'estona, a la bona de Déu— el que se m'anirà presentant". Així comença 'El quadern gris', el 8 de març del 1918. L'última ratlla l'escriurà el 15 de novembre de 1919. Tenia vint-i-un anys. Veu la llum el 1966, profundament reelaborat. I nosaltres ho llegim avui com si hagués estat escrit abans d'ahir. Espai Lliure, 26 juny 2009.
«La natura delle cose». Companyia de sVirgilio Sieni. Col·laboració en la dramatúrgia i direcció: Giorgio Agamben. Intèrprets: Ramona Cala, Massimiliano Barachini, Jacopo Jenna, Csaba Molnar i Daniele Ninarello. Música original: Grancesco Giomi. Veu: Nada Malanima. Il·luminació: Virgilio Sieni i Luisa Giusti. Escenografia: Edoardo Ridi. Sinopsi: Inspirat en el poema de Lucreci, 'De rerum natura', el coreògraf iralià presenta un espectacle que fa servir la dansa com a eina de recerca i el treball coreogràfic com a mitjà per reflexionar sobre l'actualitat. Mercat de les Flors, 25 juny 2009.
«Vagas noticias de Klamm», de José Sanchis Sinisterra. Intèrprets: Marta Poveda, Ferran Audí i Marc Garcia Coté. Escenografia: Quim Roy. Il·luminació: Alex Aviñoa. Espai sonor: Alex D. Capo. Vestuari: Montse Figueras. Construcció: Manel Alcántara, Ou, Flaco i El Teler. Atrezzo especial: Enric Naudi. Assistent de direcció en pràctiques de l'Institut del Teatre: Daniela De Vecchi. Direcció: José Sanchis Sinisterra. Sinopsi: A la Secció de Recursos Humans d'una gran empresa, Oligopolium SMQA (Societat Més Que Anònima), assistim a una paradoxal entrevista de feina en la qual res sembla ser el que se suposa que és. La jove sol·licitant a qui sap quin lloc de treball, ostenta un currículum no molt fiable, a part que les seves respostes no sempre són les adequades. El directiu que l'entrevista, per la seva banda, tampoc no es mostra molt congruent amb el seu paper. Per no parlar d'un tercer personatge, suposat secretari, les intervencions del qual van essent cada vegada més desconcertants i invasives. ¿I què dir del misteriós senyor Klamm que, tot i que absent de l'entrevista, sembla tenir en les seves mans el destí laboral dels tres personatges? Sala Beckett, 25 juny 2009.
«El jardí dels estels», de Marcello Chiarenza i Alessandro Serena. Direcció: Marcello Chiarenza. Direcció artística: Alessandro Serena. Música original: Carlo Cialdo Capelli. Criatures de l'Arcipelago Circo Teatro: Ochaka Aeneah Asikoye, Claudio Bizimana, Githaiga Joseph, Mfano Kazungu Kyrao, Abdallah Feisal, Muhamed, Mbugua Henry Nduati, Henry Charo Nyoka, Issack Maina, Ruhuho, Carla Nahadi Babelegoto i Emanuele Pasqualini. Aristes convidats: Fura, Dmitry Bulkin (Dima Shine), Charlotte Höfer (Aqua), Sandor Olah i Gyula Takàcs (Golden Power). Direcció escenotècnica: Pietro Chiarenza, Simone Bacchetta, Alberto Fontanella i Massimiliano Masciello. Direcció d'escena: Sandy Medini. Sinopsi: 'Criatures' és una representació d'Arcipelago Circo Teatro basada en les arts del teatre acrobàtic africà que neix inspirada en el 'Càntic de les criatures', de Sant Francesc d'Assís. Des de la seva estrena s'ha representat prop de 300 vegades a tot Europa, i ha recollit elogis i èxit de públic, amb més de 150.000 espectadors. 'El jardí dels estels' és un conjunt de quatre performances realitzades per un repartiment pensat particularment per al Grec. Teatre Grec, 20 juny 2009.
FESTIVAL GREC 2008. Espais: Teatre Grec, Mercat de les Flors, Teatre Lliure, Biblioteca de Catalunya, CCCB, La Caldera, Museu Picasso, Macba, Plaça del Rei, Sala Muntaner, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea, La Villarroel, Barcelona, 25 de juny al 2 d'agost del 2008.
«Pinsans i caderneres» Musical de Xavier Albertí i Narcís Comadira. Textos de Narcís Comadira. Intèrprets: Xavier Albertí, Miquel Cobos, Titon Frauca, Efrem Garcia, Oriol Genís, Maria Hinojosa, Enric Martínez-Castignani, Marissa Martins i Xavier Pujolràs. Coreografia: Roberto G. Alonso. Escenografia: Lluc Castells. Vestuari: Maria Araujo. Il·luminació: Albert Faura. Col·lacobració: Cor del Conservatori de Girona. Direcció de Xavier Albertí. Argument: 'Pinsans i caderneres' és el nom d'una suposada i particular coral que celebra el seu centenari. Aprofitant aquesta efemèride, es proposa un viatge pel territori musical de la Catalunya dels segles XIX i XX. Partitures de Clavé, Morera, Toldrà, Montsalvatge, Mompou, Lamotte de Grignon, cuplets, operetes i altres gèneres oblidats. Teatre Romea, 30 de juliol del 2008.
«Rodoreda. Retrat imaginari» Dramatúrgia de Carlota Subirós. Intèrprets: Alba Pujol i Carlota Subirós. Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià. Vestuari: M. Rafa Serra. Il·luminació: Mingo Albir. Vídeo: Maria Alcázar. Direcció de Carlota Subirós. Argument: Buscant les relacions invisibles que teixeixen vida i literatura, una dona del principi de segle XXI llegeix amb fruïció l'escriptura d'una dona que va viure pràcticament tot el segle XX moguda per una vocació impacable i una personalitat intensa. Mercat de les Flors, 22 de juliol del 2008.
«Las troyanas» Eurípides. Intèrprets: Mia Esteve, Gloria Muñoz, Anna Ycobalzeta, Clara Sanchís i Ricardo Moya, entre altres. Banda sonora: Orestes Gas. Espai escènic: Mario Gas. Vestuari: Antonio Belart. Il·luminació: Carlos Lucena. Direcció: Mario Gas. Argument: El vencedor no tindrà pietat del vençut. No hi haurà consideració per als infants que sobrevisquin. No hi haurà respecte pels déus caiguts. 'Las troyanas' ens transporta a l'últim dia de Troia, una ciutat ja vençuda, i explica la història de les seves dones, condemnades a caure en els braços dels comandants vencedors. Teatre Grec, 21 de juliol del 2008.
«Kiosko das Almas Perdidas» Centro Coreográfico Galego - Roberto Oliván. Dramatúrgia de Roberto Magro 'Tober'. Intèrprets: Hannah Shakti Buhler, Gabriela Mathé, Kirenia Martínez Acosta, Núria Sotelo Rodríguez, Ana Beatriz Pérez Enríquez, Lenka Bartunkova, Álvaro Esteban López, Jordi Vilaseca Lorite, Anna Calsina Forrellad, Natxo Montero Matia, Henrique Peón i Alexis Fernández. Vestuari: Ruth D. Pereira. Elements escènics: Rodrigo Roel. Música en directe: Mercedes Peón. Assessoria màgica: Mago Antón i Lipar and Company. Il·luminació: Baltasar Patiño. Direcció de Roberto Oliván. Argument: Espectacle on es barregen dansa, teatre, il·lusionisme, vídeo i animació. Els personatges han estat apartats del món perquè les Forces Majors han perdut el control sobre ells. Són en un món paral·lel que no coneixen, ni reconeixen els altres individus que els acompanyen. Mercat de les Flors, 19 de juliol del 2008.
«A Disappearing Number» Un nombre que desapareix. Concepció de Simon McBurney. Idea original: Complicité. Música original: Nitin Sawhney. Escenografia: Michael Levine. Il·luminació: Paul Andersen. Vestuari: Christina Cunningham. Direcció de Simon McBurney. Argument: Una reflexió teatral sobre la incessant i compulsiva necessitat d'entendre què passa al nostre voltant. El punt de partida és la història d'una de les amistat matemàtiques més importants de tots els temps, la que va néixer entre el geni autodidacte, Srinavasa Ramanujan i el professor de Cambridge, G.H. Hardy. Teatre Lliure, 17 de juliol del 2008.
«Sutra» Sidi Larbi Cherkaoui, Antony Gormley, Szymon Brzóska i els monjos del temple de Shaolin. Coreografia de Sidi Larbi Cherkaoui. Creació visual i disseny: Antony Gormley. Música de Szymon Brzóska. Direcció de Sidi Larbi Cherkaoui. Argument: El sutra són els discursos pronunciats per Buda o per alguns dels seus deixebles. Després de conviure amb els monjos del temple de Shaolin a Dengfeng, Cherkaoui ha pogut recuperar el context d'aquestes arts marcials i revelar la filosofia que el va fer néixer. Teatre Grec, 16 de juliol del 2008.
«Dido & Aeneas» Henry Purcell. Sasha Waltz & Guests, Akademie für Alte Musik Berlin i Vocalconsort Berlin. Coreografia i direcció de Sasha Waltz. Direcció musical de Christopher Moulds. Escenografia de Thomas Schenk i Sasha Waltz. Vestuari de Christine Birkle. Il·luminació de Thilo Reuther. Argument: L'òpera de Henry Purcell és una de les més importants de l'època barroca, un temps en què la dansa tenia un paper preponderant. Relata la tràgica història d'amor entre la reina Dido de Cartago i Ennes, el príncep fugit de Troia. Una història trista que culmina amb el famós cant d'una dona que prefereix suïcidar-se abans que separar-se de l'home que estima. Sasha Waltz li doten un sentit nou amb ressò contemporani. Teatre Nacional de Catalunya, 11 de juliol del 2008.
«De los afectos» Lanònima Imperial i Cia. Fernando Hurtado. Idea de Juan Carlos García. Direcció i coreografia de Juan Carlos García i Fernando Hurtado. Intèrprets: Inmaculada Asensio, Olga Clavel, Fernando Hurtado, Vanessa López, Miryam Mariblanca, Yester Mulens, Amparo Novas i Irene Vásquez. Assessor dramatúrgic: Roberto Fratini Serafide. Escenografia: José Menchero. Vídeo: Lawrence Wallen. Vestuari: Ariadna Papió. Argument: ¿Què queda dels sentiments, en un moment en què les emocions semblen haver perdut vigència? Dues companyies de dansa s'uneixen per presentar un espectacle sobre les passions humanes. ¿On és la llum dels nostres sentiments, ara que la postmodernitat ens ha deixat a les fosques? Mercat de les Flors, 11 de juliol del 2008.
«Ensam» August Strindberg. Versió i adaptació de Pep Paré. Dramatúrgia de Teresa Vilardell i Pep Paré. Intèrprets: Pere Arquillué, Tamara Cunill, Ferran Vilajosana. Escenografia: Alfons Flores. Il·luminació: Lluís Martí. Direcció de Teresa Vilardell. Argument: Un recorregut per la vida i elpensament de l'escriptor i dramaturg August Strindberg (1849-1912). Un relat sobre la recerca i la construcció del jo que redefineix l'univers de l'autor suec més enllà dels tòpics i els arquetips. Sol, estar sol, això vol dir "ensam" en suec. L'autor va escriure aquesta peça després d'un llarg període de crisi, quan ja entrava a la cinquantena. És un relat no pensat per ser representat, a mig camí entre la reflexió abstracta i el dietari intimista. L'aprenentatge d'un pacte amb un mateix. Sala Petita Teatre Nacional de Catalunya, 10 de juliol del 2008.
«El ángel exterminador» Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Adaptació de Julie Sermon. Intèrprets: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Ricard Borràs, Isabelle Bres, Roser Camí, Ricardo Joven, Daniella Corbo, Àngels Poch, Rosa Renom, Hans Richter, Walter Silva, entre altres. Direcció de Joan Ollé. Argument: Un grup de burgesos es reuneix després d'una vetllada a l'òpera. Quan van a buscar els abrics per marxar s'adonen que no poden sortir del menjador. No hi ha cap raó, senzillament estan atrapats. Passen els dies i les bones maneres van desapareixent. El menjar i el beure són escassos i la brutícia se'ls acumula. Afloren els conflictes més profunds fruit d'una convivència forçada. Teatre Grec, 10 de juliol del 2008.
«Vitrines III» Lapsus Dansa. Direcció d'Alexis Eupierre. Intèrprets: Cecilia Colacral, Alexis Eupierre, Clara Tena i Gustavo Lesgart. Música de Krishoo Monthieux. Vestuari de Fàtima Campos. Il·luminació: Roser Domingo. Argument: L'escenari es converteix en una vitrina,en un aparador on l'espectador se sentirà reconegut. Vitrines III és l'última entrega d'una trilogia iniciada pel coreògraf l'any 2006.En aquesta última part es repassa tot el procés, des de les emocions individuals fins a les col·lectives gràcies a un element comú: la cançó. La Caldera, 10 de juliol del 2008.
«Benefactors» Michael Frayn. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Mercè Anglès, Anna Güell, Josep J. Julien i Albert Ribalta. Escenografia: Deborah Chanbers. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: David Bofarull. Direcció de Manuel Dueso. Argument: Una obra sobre l'arquitectura de les ciutats, la construcció, la restauració i l'especulació. Però també parla de l'arquitectura de les persones, l'edificació i el manteniment d'una relació afectiva. David un arquitecte londinenc treballa en la reordenació d'un barri del sud de Londres. Tria professional que s'entrellaça amb una tria personal. Sala Muntaner, 9 de juliol del 2008.
«Todos hablan» Gabriela Izcovich. Direcció Gabriela Izcovich i Carolina Zaccagnini. Intèrprets: Julia Català, Walter Jakob, Gabriela Izcovich i Alfredo Martín. Música original d'Iván Barenboim. Escenografia d'Alejandro Alonso. Il·luminació de Magali Acha. Argument: Tot un seguit d'històries unides entre si per converses telefòniques i personatges intrusos que ajuden a retratar fragments de la vida. Trobades entre amics, parelles, coneguts, desconeguts, personatges que expressen alegries i malestars. Set contes de l'autora adaptats al teatre. Teatre Lliure - Espai Lliure, 9 de juliol del 2008.
«While going to a condition + Accumulated Layout» Coreografies i interpretació de Hiroaki Umeda. Argument: Artista multidisciplinari japonès que abasta des de la coreografia i l'execució del moviment fins al so i el disseny de la llum i les imatges. Minimal i radical, subtil i rabiós, profundament contemporani i estretament lligat a la tradició japonesa. Mercat de les Flors, 7 de juliol del 2008.
«My Favourite Things + The Rite of Spring» Emanuel Gat Dance. Coreografia, il·luminació i vestuari d'Emanuel Gat. Intèrprets: Roy Assaf, Emanuel Gat, Mia Alon, Noa Gimelshrein i Lise Thiller. Músiques de John Coltrane i Igor Stravinsky. Argument: Jove coreògraf israelià instal·lat a França. Proposta de solo i col·lectiva. Jocs de cadires on sempre algú es queda sense. Mercat de les Flors, 4 de juliol del 2008.
«Glory i Laboratori» Jeremy Wade. Intèrprets: Jeremy Wade i Marysia Stoklosa. Músics: Loren Dempster i Michael Mahalchick. Argument: Jeremy Wade experimenta, troba nous llenguatges artístics. El jove coreògraf nord-americà resident a Berlín treballa amb vuit ballarins de Barcelona i explora la mostruositat, la il·lusió i la màgia dels contes populars. La Caldera, 3 de juliol del 2008.
«Troilus and Cressida» William Shakespeare. Companyia Cheek by Jowl. Direcció de Declan Donnellan. Intèrprets: Anthony Mark Barrow, Paul Brennen, Lucy Briggs-Owen, Richard Cant, David Caves, Oliver Coleman, David Collinge, Gabriel Fleary, Mark Holgate, Damian Kearney, Ryan Kiggell, Tom McClane, Marianne Oldham, David Ononokpono, Laurence Spellman i Alex Woldman. Música de Catherine Jayes. Escenografia de Judith Greenwood. Il.luminació: Kristina Hjelm. Argument: Després de set anys de guerra, grecs i trioans estan encallats en la lluita. Entre combats, el príncep Troilus, fill del rei Príam de Troia, s'enamora perdudament de Crèssida, una jove desertora d'un campament grec. Ben aviat, Crèssida és reclamada per formar part d'un intercanvi d'hostatges. Els amants s'han de separar. Laparticular visió de William Shakespeare sobre la guerra de Troia i la història d'amor amb una companyia que conjuga la interpretació amb els efectes escènics marca de la casa. Barcelona, Teatre Lliure, 3 de juliol del 2008.
«Andròmaca» Eurípides. Traducció al francès de Jean i Mayotte Bollack. Traducció a l'àrab de Marie Elias. Intèrprets: Hala Omran, Valerie Lang, Mathieu Genet, Thierry Bosc, Daniel Martín, Gaëlle Héraut, Louez Ali, Kouzit Al-Hadad, Nisrin Fendi, Lama Hakim, Amira Hdife, Kamel Najma, Iman Oudeh, Kamel Mozzeh, Raghad Almakhlouf i Rana Yazaji. Música original de Gilbert Gandil. Vestuari de Montserrat Casanova. Direcció de Jean-Christopphe Saïs. Argument: Versió posada en escena a Damasc. Tot i que es basa en el text original d'Eurípides, no es tracta d'una simple adaptació. Per damunt de tot vol remarcar el conflicte que des de fa segles enfronta les dues ribes de la Mediterrània. A la tragèdia clàssica, Eurípides recull l'eterna batalla entre Grècia i Troia. Avui es tracta d'Orient i Occident, d'Europa i l'Islam, dels uns i dels altres. Però el seu director desmenteix aquesta lectura. Barcelona, Teatre Grec, 2 de juliol del 2008.
«The Brothers Size» Tarell Alvin McCraney. Direcció de Bijan Sheibani. Intèrprets: Nyasha Hatendi i Obi Abili, entre altres. Música de Manuel Pinheiro. Coreografia d'Aline David. Argument: L'amor fraternal és el centre d'aquest conte, la narració del qual es veu enriquida per la música i la simbologia afroamericanes. Aquesta producció assoleix moments de gran tendresa i emotivitat gràcies a les colpidores interpretacions dels actors. Barreja del mite nigerià de Yoruba amb la vida poètica i terrenal de la Louisiana contemporània. Barcelona, Espai Lliure, 2 de juliol del 2008.
«Nunca estuviste tan adorable» Javier Daulte. Direcció de Javier Daulte. Intèrprets: Anabel Alonso, Lurdes Barba, Francesc Lucchetti, Carme Poll, Ruben Ametllé, Mireia Sanmartín i Albert Ausellé. Escenografia de Ramon Simó. Vestuari de Mariana Polski. Il·luminació de José Manuel Guerra. Argument: Un viatge de vint anys per la vida d'una família argentina. Una visió de la classe mitjana plena d'humor i tendresa que combina diversos gèneres, del musical al melodrama. Barcelona, La Villarroel, 1 de juliol del 2008.
«Su seguro servidor, Orson Welles» Richard France. Versió i direcció d'Esteve Riambau. Intèrprets: Josep M. Pou i Jaume Ulled. Escenografia de Ramon Simó. Vestuari de María Araujo. Argument: L'actor dóna vida a un Orson Welles vell i cansat quan es disposa a fer balanç de la seva vida. L'endemà del seu últim aniversari, espera una trucada de Steven Spielberg que li permeti acabar la seva adaptació del Quixoten una darrere afirmació del seu talent creatiu. Barcelona, Teatre Romea, 30 de juny del 2008.
«Mujeres» Direcció: Mario Maya. Ball: Merche Esmeralda, Belén Maya i Roche Molina. Guitarra: José Luís Rodríguez, Paco Cruz i Manuel Cazás. Cante: Antonio Campos, Jesús Corbacho i Tamara Tañé. Col·laboració piano: Diana Navarro i Chico Valdivia. Coreografia: Merche Esmeralda, Belén Maya, Rocío Molina i Manuel Liñán. Direcció musical: Paco Cruz. Il·luminació: Olga García. Cantant convidada: Diana Navarro. Argument: Espectacle amb tres dones de tres generacions i tres maneres diferents d'entendre el ball flamenc. Flamenc pur, palos, jondos i una aposta per la plasticitat contemporània. Barcelona, Teatre Grec, 29 de juny del 2008.
«Rimuski» Roger Bernat i Ignasi Duarte. Amb la col·laboració de Luz Verde (Joves Taxistes de Barcelona). Direcció i dramatúrgia de Roger Bernat. Intèrprets: K-082 (Carlos Lancharro), K-212 (José Luís González), K-129 (José Manuel Aguilera) i K-060 (Juan Manuel Cano). Vídeos i direcció tècnica: Txalo Toloza. Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià. Argument: Un grup de taxistes reals, en directe, dibuixen nous mapes de Barcelona mitjançant l'emissora de radiofreqüència i el GPS. Exploració de les constants interpretatives de la gent que no es dedica al teatre. Barcelona, Mercat de les Flors, 30 de juny del 2008.
«El rei Lear» William Shakespeare. Traducció de Joan Sellent. Direcció d'escena: Oriol Broggi. Espai escènic: Oriol Broggi i Paula Bosch. Vestuari: Roser Vallvè i Paula Bosch. Il.luminació: Pep Barcons. Coproducció de La Perla 29. Intèrprets: Joan Anguera, Paula Blanco, Marcia Cisteró, Babou Cham, Oriol Guinart, Pep Jové, Carles Martínez, Òscar Muñoz, Mercè Pons, Xavier Ripoll, Xavier Ruano, Enric Serra, Marc Serra, Xavier Serrano i Ramon Vila. Argument: La història d'un rei traït per les seves filles. Es considera l'obra més difícil i complexa de l'autor. Un ancià rei de la Bretanya decideix dividir el regne entre les seves filles guiant-se per l'amor que els té. Cau en l'error d'equivocar-se en l'elecció i això desencadena un joc de traïcions i rivalitats, de dolor i solitud, de vellesa i de mort. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 27 de juny del 2008.
«Aquesta criatura» Joël Pommerat. Traducció de Philip Rogers. Direcció d'Antoni Simón. Intèrprets: Ferran Lahoz, Resu Belmonte, Isabel Rocatti, Andrea Montero, Josep Minguell i Inés Díaz. Escenografia de Paco Azorín. Vestuari de Georgina Viñolo. Argument: Una mirada diferent a les famílies d'avui a partir d'un text que desprèn autenticitat i emoció, i que ajuda a fer-se càrrec del món actual. Text que neix a partir de l'experiència directa de l'autor que va assistir a uns grups de teràpia familiar. Barcelona, Espai Lliure, 26 de juny del 2008.
«Història del soldat» Igor Stravinsky i Charles Ferdinand Ramuz. Direcció d'escena de Nigel Lowery i Amir Hosseinpour. Direcció musical de Virgínia Martínez. Intèrprets: Mísia, Marilu Marini i Ángel Pavlovsky. Grup Instrumental Barcelona 216. Escenografia i vestuari de Nigel Lowery. Coreografia d'Amir Hosseinpour. Argument: Història d'un militar que ven la seva ànima al diable, en forma de violí. Clàssic del teatre musical que planteja l'etern conflicte entre les temptacions mundanes i la salvació de l'ànima. Barcelona, Teatre Grec, 25 de juny del 2008.
FESTIVAL GREC 2007. Espais: Teatre Grec, Mercat de les Flors, Teatre Lliure, Teatre Ovidi Montllor, Biblioteca de Catalunya, CCCB, La Caldera, MNAC, Nau Ivanow, Plaça del Rei, Sala Beckett, Sala Muntaner, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea, Teatre Regina, Villarroel Teatre, Barcelona, 26 juny a 5 agost 2007.
«Fedra». Versió de Juan Mayorga. Intèrprets: Ana Belén, Chema Muñoz, Fran Perea, Daniel Esparza, Alicia Hermida i Javier Ruiz de Alegría. Direcció de Juan Carlos Plaza. Argument: Una dona enamorada del seu fillastre trenca els prejudicis i s'exposa al càstig i la vergonya. Mite clàssic sobre la passió de Fedra, esposa de Teseu, pel seu fillastre Hipòlit. Barcelona, Teatre Grec, 1 d'agost del 2007.
«Nit de circ al Teatre Grec». Companyies convidades: Le quntet de boeufs, Txo Titelles, De Mortimers, La Feria de los Imposibles i Au Près de Ma Blonde, entre altres. Producció executiva i coordinació artística: Escarlata Circus. Direcció de Bet Miralta i Jordi Aspa. Argument: La poètica del circ en una nit per a tots els públics. Barcelona, Teatre Grec, 30 de juliol del 2007.
«La famiglia dell'antiquario», de Carlo Goldoni. Teatro Stabile del Veneto. Intèrprets: Eros Pagni, Virgilio Zernitz, Gaia Aprea, Anita Bartolucci, Giovanni Calò, Massimo Cagnina, Piergiorgio Fasolo, Nunzia Greco, Aldo Ottobrino, Paolo Serra i Enzo Turrin. Escenografia d'Enzo Frigerio. Música d'Antonio di Pofi. Vestuari de Franca Squacipiano. Il.luminació de Sandro Sussi. Coprodució del Teatro Stabile del Veneto i el Teatro Stabile di Genova. Biennale Teatro di Venezia. Direcció de Lluís Pasqual. Argument: Estrenada el 1750, l'obra té com a protagonista el vell comte Anselmo Terrazzani, un home que, afectat per una mania col.leccionista, ha perdut el sentit de la realitat i compra tota mena de falses antiguitats. Barcelona, Teatre Romea, 26 de juliol del 2007.
«IT Dansa». Coreografiesde Jo Stromgren, Rafael Bonachela i Alex Ekman. Ballarins: Sílvia Albanese, Anna Altés, Imma Asensio, Gaetano Badalamenti, Eulàlia Bergadà, Dan-Erik Dahlin, Ares d'Angelo, Robert Gómez, Núria Guiu, Anna Hierro, Jori Kerremans, Annamari Keskinen, Hyung-Bo Kim, Yuval Lev, Arnaud Macquet, Estela Merlos, Lorena Nogali Guido Sarti. Direcció de Catherine Allard. Argument: Els talents més joves de l'Institut del Teatre ofereixen un tast del més nou de la dansa contemporània actual amb coreografies de joves creadors emergents. Barcelona, Teatre Ovidi Montllor, 26 de juliol del 2007.
«El perseguidor», de Julio Cortázar. Dramatúrgia i selecció de textos d'Andreu Martín. Intèrprets: Gonzalo Cunill i Pedro Gutiérrez. Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià. Direcció musical: Dani Nel.lo. Músics: Jordi Prats, Dani Nel.lo, Ramon Àngel Rey i Miquel Àngel Cordero. Il.luminació: Maria Domènech. Direcció de Lourdes Barba. Argument: Una fugaç però intensa mirada a l'univers mental d'un creador de jazz. Mentre Julio Cortázar perseguia un personatge per a un conte, moria el saxofonista Charlie Parker. La nota biogràfica publicada en els diaris va fer que l'autor convertís el músic en personatge de ficció. Espectacle en castellà amb música en directe. Barcelona, Sala Muntaner, 25 de juliol del 2007.
«Imperium», de La Fura dels Baus. Intèrprets: Laura Ojer, Gador Martín, Lola López, Valeria Alonso, Florencia Galiñanes, Diana Kerbelis, Marta Roca i Montse Vidal. Composició musical: Martin Zrost. Escenografia: Alberto Pastor. Il.luminació: Jaime Llerins. So: Marc Sardà. Vestuari i metall-art: Manuel Albarrán. Vídeo: Heimo Wallner. Direcció artística: Jürgen Müller. Direcció escènica i dramatúrgia: Jürgen Müller i Lluís Fusté. Argument: La Fura dels Baus torna a les seves arrels amb un muntatge interpretat només per dones que ataca amb contundència la lògica imperialista. Una experiència de la violència, l'abús i el canibalisme que fonamenten la lògica imperialista. Barcelona, Mercat de les Flors, 20 de juliol del 2007.
«En cualquier otra parte», d'Àlex Mañas. Intèrprets: David Selvas, Roger Coma i Dominika Kojro. Escenografia i vestuari: Joan Galí. Il.luminació: David Bofarull. So: Eugeni Roig. Direcció d'Àlex Mañas. Argument: Un país, un estat, una ciutat que mira de mantenir les seves riqueses i la seva identitat davant l'onada d'immigració dels països pobres. En un solar, dos polis, dos gàngsters, vetllen per la seguretat de tothom. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 20 de juliol del 2007.
«Santo y seña». Coreografia i idea original d'Eva Yerbabuena. Composició i direcció musical de Paco Jarana. Bailaora: Eva Yerbabuena. Cos de ball: Mariano Bernal, Eduardo Guerrero, Alejandro Rodríguez i Juan Manuel Zurano. Cante: Enrique Soto, Pepe de Pura, Jeromo Segura i José Valencia. Guitarres: Paco Jarana i Manuel de la Luz. Percussió: Manuel El Pájaro. Saxo-flauta: Ignacio Vidaechea. Palmas i cors: Carlos Grilo i Luis Cantarote. Vestuari: Esther Vaquero, Manuel i Gabriel Moda Flamenca. Il.luminació de Raúl Perotti. So de Manuel González de Tanago i Ángel Olalla. Direcció d'Eva Yerbabuena. Argument: Una mirada enrere que permet repassar els moments fulgurants d'un referent del ball flamenc. Barcelona, Espai Lliure - Teatre Grec, 20 de juliol del 2007.
