ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

CLIP DE TEATRE

[Teatre Grec]

[Selecció de l'espai emès per Ràdio Estel, 106.6 FM]

Freqüències per zones
106.6 FM Àrea Barcelona
93.7 FM Àrea Catalunya central
91.3 FM Àrea Vic
96.8 FM Àrea Garraf
103.4 FM Àrea Girona
91.5 FM Àrea de Lleida
105.0 FM Àrea La Seu d'Urgell
100.6 FM Àrea Camp de Tarragona
90.1 FM Àrea Terres de l'Ebre
107.5 FM Àrea Andorra
104.4 FM La Cerdanya

Una escena d'«El jardí dels estels»,
de Marcello Chiarenza i Alessandro Serena,
espectacle inaugural del Grec'09

FESTIVAL GREC 2009. Espais: Biblioteca de Catalunya, CaixaForum, CCCB, Fabra i Coats, Fundació Joan Miró, L'Auditori, La Caldera, La Capella, Macba, Mercat de les Flors, Mirador del Grec, Museu Picasso, Plaça del Rei, Sala Beckett, Sala Muntaner, Teatre Borràs, Teatre Grec, Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea. Barcelona, 20 de juny al 2 d'agost del 2009.

Balanç del Grec'09 Article d'opinió de la sèrie 'En fila índia', a càrrec d'Andreu Sotorra.

«Don Carlos», de Friedrich von Schiller. Títol original: 'Don Carlos, Infant von Spanien'. Traducció al castellà d'Adan Kovacsis. Dramatúrgia: Calixto Bieito i Marc Rosich. Escenografia: Rebecca Ringst. Vestuari: Ingo Krügler. Il·luminació: Nicole Berry i Miguel Ángel Arribas. Intèrprets: Begoña Alberdi, Àngels Bassas, Rafa Castejón, Josep Ferrer, Carlos Hipólito, Jordi Andújar, Violeta Pérez i Mingo Ràfols. Direcció musical: Begoña Alberdi. Direcció escènica: Calixto Bieito. Coproducció del Teatre Romea, XV Internationalen Schillertage (XV Jornades Internacionals Schiller), Centro Dramático Nacional i Grec'09. Sinopsi: Un xoc entre els dos grans corrents morals i ideològics que s'enfronten al món des dels temps més remots, el de la llibertat individual contra la intolerància. Una història que parteix de la llegenda al voltant de la mort del príncep Carles i els seus amors amb Isabel de Valois, l'esposa del seu pare, per descriure l'enfrontament entre la Inquisició, guardiana de la moral, i aquells que defensaven la tolerància i la llibertat de consciència. Teatre Grec, 31 juliol 2009.

«Ilíada». Basada en l'obra d'Homer i en versió d'Alessandro Baricco. Dramatúrgia: Tom Bentley-Fisher i Elisabet Ràfols. Intèrprets: Mercè Anglès, Mercè Arànega, Anna Güell, Mar Ulldemolins i Àngels Sànchez. Esài escènic i vestuari: Montse Amenós. Espai sonor: Bàrbara Granados. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Direcció: Tom Bentley-Fisher. Companyia Q-ARS Teatre. Coproducció del CAET, CAER i Grec09. Sinopsi: Les dones desenvolupen la seva gran capacitat d'empatia per comprendre les raons de l'altre. Dones que viuen a tots dos costats de les parts en conflicte i que volen examinar la guerra amb claredat, fugint de la seva condició d'aquees o troianes. Dones que intenten trobar-ne els motius i, un cop superat el paper de víctimes, pretenen generar solucions. Una guerra antiga, repetida al llarg del temps. La guerra de Troia va ser una batalla entre herois: Aquil·les, Hèctor, Odisseu... En aquesta 'Ilíada' parlen, però, les dones, potser perquè a través d'elles es pot arribar a la clau d'aquesta gran batalla. Biblioteca de Catalunya, 29 juliol 2009.

«Edipo, una trilogía», de Sòfocles. Traducció del francès d'Eduardo Mendoza. Traducció i adaptació del grec de Daniel Loayza. Escenografia i vestuari: Jean Pierre Vergier. Il·luminació: Georges Lavaudant. Intèrprets: Eusebio Poncela, Pedro Casablanc, Miguel Palenzuela, Rosa Novell, Lluís Hostalot, Laia Marull, Fernando Sansegundo, Críspulo Cabezas. Banda sonora: José Antonio Gutiérrez. Vídeo: Eugenio Szwarcer. Coproducció Teatro Español de Madrid. Direcció: Georges Lavaudant. Sinopsi: Un nou Èdip en una versió que refon els textos d'Èdip Rei, Èdip a Colonos' i 'Antígona'. Una història que continua sent moderna com a projecció d'una gran cruïlla de camins totalment contradictoris. Es considera que la història de l'antic rei de Tebes és el llindar a partir del qual s'obre la modernitat d'Occident. Teatre Grec, 23 juliol 2009.

«Julia Smells like teen spirit», de Jordi Casanovas. Intèrprets: Mia Esteve, Rubèn Ametllé i Patrícia Bargalló. Il·luminació: David Bofarull. Espai sonor: Damien Bazin. Direcció: Jordi Casanovas.Coproducció FlyHard Productions. Sinopsi: La Júlia és una estrella del rock. La Júlia no ha volgut ser mai una estrella del rock. La Júlia vol destruir totes les estrelles del rock. Tan poca gent entén què pensa ara la Júlia que probablement el primer que li mostri estima rebrà la recompensa del seu amor. Tan poca gent entén què pensa ara la Júlia que segurament tots diran que s'ha tornat boja. Muntatge inspirat en 'La senyoreta Júlia', d'August Strindberg i en la vida, o potser la mort, de Kurt Cobain, líder de la banda Nirvana. Un text al voltant del valor de l'èxit, la fama i el reconeixement social que joves i no tan joves sembla que necessitin actualment per considerar que la seva vida és plena. Espai Lliure, Teatre Lliure, 16 juliol 2009.

«Les dones i Shakespeare» Companyia Trànsit Dansa Maria Rovira. Idea original, coreografia i direcció de Maria Rovira. Dramatúrgia, direcció d'intèrprets i direcció musical: Javier Gamazo. Intèrprets: Yanelis Brooks, Isabel Tapias, Maria Garriga, Sol Vázquez. Música: Javier Gamazo, Joan Antoni Pich, Diana Krall, Laura Hoffman, Django Reinhardt & Stephane Grappelli, Meredith Monk, Lluís Cartes, Martín Matalín, Marc Álvarez. Il·luminació: Xavi Valls. Vestuari: Marina Pineda, Elena Font i Georgina Belda. Sinopsi: El gest, l'actitud i el moviment prenen volada en aquest espectacle intimista que vol expressar la riquesa dels caràcters dels personatges femenins de les obres de William Shakespeare. Sala Muntaner, 15 juliol 2009.

«Lei. Cinque storie per Casanova» Autors: Carla Menaldo, Paola Capriolo, Benedetta Cibrario, Mariolina Venezia i Maria Luisa Spaziani. Projecte i direcció: Luca De Fusco. Intèrprets: Giovanna Di Rauso, Gaia Aprea, Sara Bertelà, Marta Richeldi i Anita Bartolucci. Vestuari. Marta Crisolini Malatesta. Música: Antonio Di Pofi. Teatro Stabile del Veneto. Espais del Museu Picasso del carrer Montcada, 15 juliol 2009.

«Eonnagata». Concepció i interpretació de Sylvie Guillem, Robert Lepage i Russell Maliphant. Il·luminació: Michael Hulls. Vestuari: Alexander MCQueen. So: Jean-Sébastien Côté. Producció Ex Machina: Michel Bernatchez. Sadler's Wells London. Sinopsi: La ballarina Sylvie Guillem, el director teatral Robert Lepage i el coreògraf Russell Maliphant convergeixen en un treball que els porta a nous territoris artístics, més enllà de les seves disciplines habituals. A 'Eonnagata', les tres estrelles han sumat visions per trobar-se en un punt de partida, la història del cavaller D'Éon, reconegut espia de Lluís XV que va utilitzar per primera vegada el transvestisme per ocultar la seva identitat. S'hi barreja el teatre kabuki japonès i l'onnagata en què els actors masculins representen papers femenins. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, 15 juliol 2009.

«La menzogna», de Pippo Delbono. Escena: Claude Santerre. Intèrprets: Dolly Albertin, Ginaluca Ballarè, Raffaela Banchelli, Bobò, Antonella De Sarno, Pippo Delbono, Lucia Della Ferrera, Ilaria Distante, Claudio Gasparatto, gustavo Giacosa, Simone Goggiano, Mario Intruglio, Nelson Lariccia, Julia Morawietz, Gianni Parenti, Mr. Puma, Pepe Robledo i Grazia Spinella. Il·luminació: Robert John Restsghini. Vestuari: Antonella Cannarozzi. So: Angelo Colonna. Direcció: Pipo Delbono. Sinopsi: El director, recent premi a la Nova Realitat Teatral Europea, qüestiona la societat amb preguntes a dojo amb un teatre fet d'imatges, acció, música i danses, un collage fellinià que aprofundeix en l'existència humana. Mercat de les Flors, 13 juliol 2009.

«Château Margaux» i «La viejecita». Sarsueles de Manuel Fernández Caballero. Intèrprets: Borja Quiza, Sonia de Munch, Emilio Sánchez, José Manuel Díaz, Valeriano Lanchas, Lander Iglesias i Millán Salcedo. Escenografia: Paco Azorín. Vestuari: Isidre Prunés. Mestra repetidora: Georgina Barrios. Coproducció Teatro Arriaga de Bilbao. Orquestra Bilbao Philarmonia. Cor Rossini. Direcció musical: Miguel Ortega. Direcció escènica: Lluís Pasqual. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure, 12 juliol 2009.

«Filatura» Teatro de los Sentidos. Dramatúrgi i direcció: Enrique Vargas. Assistent de direcció: Patrizia Menichelli. Direcció tècnica: Gabriel Hernández. Actors-investigadors: Patrizia Menichelli, Nelson Jara, Gabriel Hernández, Pancho García, Alekos, Stephane Laidet, Betina Birjaer, Sebastiano Spinella, Cristian Londoño, Arianna Morano, Alberto Sarcina, Luigi Biondi, Aurora Arenare, Marga Socías, Eva Pérez, Claudio Frost, Giovanna Pezullo, Ludovica Zoina, Gabriella Salvaterra, Miguel Ángel Montilla, Marta Pérez i Valentina Vargas. Coproducció Festival Metropolis de Copenhaguen. Sinopsi: L'antiga fàbrica Fabra i Coats, nou centre de creació, s'incorpora com a espai del Grec'09 amb un espectacle inclassificable que investiga en aquells fils invisibles que fan possible una ciutat com a centre d'experiència. Fabra i Coats, 9 juliol 2009.

«Present vulnerable». Companyia Raravis. Coreografia i direcció: Andrés Corchero i Rosa Muñoz. Textos i poemes de Feliu Formosa. Creadors-intèrprets: Diego Anido, Constanza Brncic, Andrés Corchero, Jordi Mas, Rosa Muñoz i Xavier Ripoll. Espai sonor: Joan Saura. Escenografia: Sebas Brosa. Il·luminació: Llorenç Parra i Andrés Corchero. Vestuari: Caterina Pérez. Coproducció TNC i Grec'09. Sinopsi: La companyia fusiona cos i poesia en un espectacle inspirat en l'obra poètica de Feliu Formosa, 'Cançoner' i 'El present vulnerable'. El muntatge plastifica els sentiments del poeta per la mort de la seva dona. Un relat contradictori entre la vida i la mort, sempre ple d'esperança. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, 9 juliol 2009.

Ifigènia, de Jordi Coca. Intèrprets: Joana Clusellas, Jordi Pujol i Carles Arquimbau. Veus en off: Carme Calloll i Viqui Sanz. Figures i vestuari: Jordi Bulbena i Joana Clusellas. Espai escènic: Ernest Altès. Il·luminació: Marc Martín. Banda sonora: Jordi Agut. Coproducció Marduix i Grec'09. Sinopsi: El tràgic grec Eurípides ha deixat dues Ifigènies. Ifigènia a Aulida és la més profundament política: tracta de l'engany que Agamèmnon orquestra al voltant d'unes suposades noces d'Aquil·les amb Ifigènia. En realitat el gran rei de Micenes és culpable d'haver occit un cérvol sagrat a les terres de la deessa Àrtemis, i de supèrbia en dir que ell és el millor caçador. Àrtemis, que és verge, freda i venjativa, atura els vents i reclama el sacrifici d'Ifigènia. El gran estol de naus espera amb impaciència el vent per començar la guerra. I Agamèmnon dubta, no sap què fer. Crida la seva filla amb l'excusa de casar-la, però tem que el destí de la noia sigui diferent... Aquestes tensions propicien la contradicció entre política i interessos personals. I Agamèmnon opta per la manipulació a través de la mentida. És, doncs, un tema etern. Un tema de sempre, i d'avui també. Teatre Lliure, Espai Lliure, 9 juliol 2009.

«Purgatorio», de Romeo Castellucci. Trilogia inspirada lliurement en la 'Divina Comèdia', de Dante Alighieri. Direcció, escenografia, il·luminació i vestuari: Romeo Castellucci. Música original: Scott Gibbons. Coreografia: Cindy Van Acker i Romeo Castellucci. Col·laboració en l'escenografia: Giacomo Strada. Escultures, mecanismes i pròtesis: Istvan Zimmerman i Giovanna Amoroso. Imatges del cel: Zarpruder filmarkersgroup. Intèrprets: Irene Radmanovic, Pier Paolo Zimmermann, Sergio Scartella, Juri Roverato, Davide Savorani, Luca Dal Pia. Sinopsi: La proposta escènica d'aquesta trilogia és moderna, plàstica, amb intenció clara d'afectar els sentits del públic, ja que, com afirma el director italià, «tot allò que pugui arribar al cor de l'espectador forma part de l'escriptura dramàtica». Així, amb aquesta nova versió, la mort perpètua de l'Infern guanya en complexitat, la condemna del Purgatori recorda les rutines de la vida real i el territori del Paradís esdevé un espai de trobada amb un mateix, una instal·lació de trànsit, una finestra dirigida a l'inabastable. Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver, 5 juliol 2009.

«Sogno di una notte di mezza estate», de William Shakespeare. Traducció a l'italià d'Agostino Lombardo i Nadia Fusini. Intèrprets: Raffaele Esposito, Elena Ghiaurov, Sergio Leone, Silvia Pernarella, Francesco Colella, Pierluigi Corallo, Melania Giglio, Riccardo Bini, Francesca Ciocchetti, Giovanni Crippa, Fausto Russo Alesi, Giovanni Ludeno, Gianluigi Fogacci, Alessandro Genovesi, Marco Grossi, Clio Cipolletta, Gabriele Falsetta, Andrea Germani, Andrea Luini i Stella Piccioni. Escenografia: Margherita Palli. Il·luminació: A.J.Weissbard. Vestuari: Antonio Marras. Música: Paolo Terni. Piccolo Teatro di Milano. Sinopsi: La companyia presenta una de les grans comèdies de Shakespeare amb un grup de joves actors i actrius en una posada en escena singular. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran, 4 juliol 2009.

«Stokölm. The new Look Back in Anger», de John Osborne. Adaptació de Miguel Casamayor i Marc Martínez. Intèrprets: Andrés Herrera, Rosa Boladeras, Cristina Gàmiz i Juan Carlos Vellido. Il·luminació: David Bofarull. So: Damien Bazin. Escenografia: Marc Martínez. Vestuari i attrezzo: Nidia Tusal. Direcció: Marc Martínez. Sinopsi: Un jove, després de dedicar més d'un quart de segle a la seva educació, es guanya la vida amb una feina que no té res a veure amb el que ha estudiat, viu amb la seva nòvia i amb un amic que els ajuda a pagar el lloguer i per tot això i pel món que li ha tocat viure crec que la vida és un fàstic, sobreot els diumenges a la tarda. Obra dels anys cinquanta que sembla d'avui mateix. Teatre Borràs, 2 juliol 2009.

«Tango a la Bergman» Concepte d'Arthur Rosenfeld, Ana Teixidó i Thomas Falk. Col·laboració artística: Thomas Falk i Wobine Bosch. Intèrprets: Arthur Rosenfeld i Ana Teixidó. Vestuari: Françoise Magrangeas. Efectes visuals: Huub Laurens. Il·luminació: Pink Steenwoorden. Companyia Meekers Uitgesproken Dans, de Rotterdam. Sinopsi: Els dos artistes convidats desenvolupen un laboratori de dues setmanes a La Caldera. Els seus duets tracten la coexistència dins de la parella i troben metàfores noves per descriure les situacions a les quals les parelles sovint es veuen arrossegades. La Caldera, 2 juliol 2009.

«Girafes», de Pau Miró. Intèrprets: Anna Alarcón, Albert Ausellé, Carles Flavià i Òscar Muñoz. Composició musical: Oriol Miró. Moviment: Mercè Boronat. Espai vestuari: Pi Piquer. Il·luminació: Luis Martí. So: Lucas Vallejos. Direcció: Pau Miró. Coproducció La Fantàstica. Sinopsi: Pau Miró tanca amb aquesta obra la seva trilogia sobre les relacions de família. 'Búfals', un conte urbà, va ser la primera; 'Lleons', la segona, un drama absorbent; i 'Girafes', l'optimisme perquè la família afronti el futur. Un espectacle amb bestiari autòcton, ambientat al Raval de Barcelona, amb una bugaderia de fons, i presentat en clau de comèdia. Teatre Lliure. Espai Lliure. 2 juliol 2009.

«H3», de Bruno Beltrao. Companyia Grupo da Rua. Dramatúrgia: Rodrigo Bernardi. Música: Lucas Marcier i Rodrigo Marçal. Intèrprets: Bruno Duarte, Bruno Williams, Danilo d'Alma, Eduardo Hermanson, Filipi Morais, Kleberson Gonçalves, Kristiano Gonçalves, Luis Carlos Gadelha i Thiago Almeida. Escenografia: Gualter Pupo. Il·luminació: Renato Machado. Vestuari: Marcelo Sommer. Sinopsi: Del hip hop més irreverent, popular i de carrer, és d'on neix l'art de Bruno Beltrao, un dels grans de la dansa del Brasil actual. En el seu sisè espectacle, impregna cada moviment de vida pròpia, fruit d'un llenguatge coreogràfic singular, amb diferents conjunts de ballarins que es mouen al compàs dels sorolls del carrer. Mercat de les Flors, 2 juliol 2009.

«Inferno», de Romeo Castellucci. Trilogia inspirada lliurement en la 'Divina Comèdia', de Dante Alighieri. Direcció, escenografia, il·luminació i vestuari: Romeo Castellucci. Música original: Scott Gibbons. Coreografia: Cindy Van Acker i Romeo Castellucci. Col·laboració en l'escenografia: Giacomo Strada. Escultures, mecanismes i pròtesis: Istvan Zimmermann i Giovanna Amoroso. La gent: Alessandro Cafiso, Maria Luisa Cantarelli, Elia Corbara, Silvia Costa, Sara Dal Corso, Manola Maiani, Luca Nava, Gianni Plazzi, Stefano Questorio i Silvano Voltolina. I tots els figurants que de ciutat en ciutat s'afegeixen a «la gent». Ajudant de coreografia Tamara Bacci. Aquesta trilogia és una coproducció de Societas Raffaello Sanzio, Festival d'Avignon, Le Maillon - Théâtre de Strasbourg, Théâtre Auditorium de Poitiers - Scène Nationale, Opéra de Dijon, barbicanbite09 London, com a part de l'Spill Festival 2009, deSingel (Anvers), Kunstenfestivaldesarts, De Munt / La Monnaie (Brussel·les), Athens Festival, UCLA Live (Los Angeles), La Bâtie-Festival de Genève, Emilia Romagna Teatro Fondazione (Mòdena), Nam June Paik Art Center (Gyeonggi-do, Corea), Vilnius European Capital of Culture 09, Vilnius International Theatre Festival Sirenos, Cankarjev dom (Ljubljana) i F/T 09 Tokyo International Arts Festival. Sinopsi: La proposta escènica d'aquesta trilogia és moderna, plàstica, amb intenció clara d'afectar els sentits del públic, ja que, com afirma el director italià, «tot allò que pugui arribar al cor de l'espectador forma part de l'escriptura dramàtica». Així, amb aquesta nova versió, la mort perpètua de l'Infern guanya en complexitat, la condemna del Purgatori recorda les rutines de la vida real i el territori del Paradís esdevé un espai de trobada amb un mateix, una instal·lació de trànsit, una finestra dirigida a l'inabastable. Teatre Grec, 29 juny 2009.

«La ruta blava», de Josep M. de Sagarra. Idea de Josep Galindo i Pablo Ley. Dramatúrgia de Pablo Ley. Intèprets: Jordi Martínez, Manuel Dueso, Rosa Galindo, Quim Dalmau, Luc Olivier, Jordi Banacolocha, Óscar Kapoya i Iva Horvat. Realització muntatge audiovisual: Toni Roura. Imatges de vídeo: Isabel Requena. Espai escènic: Rifail Adjarpasic. Vestuari: Arianne Unfried. Il·luminació: Albert Faura. Coreografia: Iva Horvat. Direcció musical: Luc Olivier. Banda sonora: Jordi Ballbè. Sinopsi: Muntatge teatral acompanya d'un audiovisual que explora el viatge de Josep Maria de Sagarra el 1936 cap a la Polinèsia, fugint d'una Europa sacsejada pels feixismes a la recerca del seu propi paradís perdut. Teatre Romea, 28 juny 2009.

«Entity», Wayne McGregor. Company Random Dance. Concepte i direcció coreogràfica: Wayne McGregor. Coreografia: Wayne McGregor en col·laboració amb els ballarins: Neil Fleming Brown, Catarina Carvalho, Agnès López Rio, Paolo Mangiola, Ángel Martínez Hernández, Anh Ngoc Nguyen, Anna Nowak, Maxime Thomas, Antoine Vereecken i Jessica Wright. Fotografia: Ravi Deepres. Música: Joby Talbot i Jon Hopkins. Disseny de decorats i vestuaris: Patrick Burnier. Disseny d'il·luminació: Lucy Carter. Disseny de vídeo: Ravi Deepres. Sinopsi: Des de l'escenari, buit i despullat, els ballarins transporten els espectadors cap a una proposta artística electritzant que vol reflexionar de manera profunda sobre les relacions naturals i artificials que s'estableixen entre el cos i el cervell. Mercat de les Flors, 28 juny 2009.

«El quadern gris», de Josep Pla. Adaptació Carles Guillén i Joan Ollé. Intèrprets: Joan Anguera, Ivan Benet i Montserrat Carulla. Escenografia i disseny de vídeo: Eugenio Szwarcer. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: Lionel Spycher. Espai sonor: Damien Bazin. Producció executiva: El Canal. Centre d'Arts Escèniques Salt / Girona. Direcció: Joan Ollé. Sinopsi: "Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré —just per passar l'estona, a la bona de Déu— el que se m'anirà presentant". Així comença 'El quadern gris', el 8 de març del 1918. L'última ratlla l'escriurà el 15 de novembre de 1919. Tenia vint-i-un anys. Veu la llum el 1966, profundament reelaborat. I nosaltres ho llegim avui com si hagués estat escrit abans d'ahir. Espai Lliure, 26 juny 2009.

«La natura delle cose». Companyia de sVirgilio Sieni. Col·laboració en la dramatúrgia i direcció: Giorgio Agamben. Intèrprets: Ramona Cala, Massimiliano Barachini, Jacopo Jenna, Csaba Molnar i Daniele Ninarello. Música original: Grancesco Giomi. Veu: Nada Malanima. Il·luminació: Virgilio Sieni i Luisa Giusti. Escenografia: Edoardo Ridi. Sinopsi: Inspirat en el poema de Lucreci, 'De rerum natura', el coreògraf iralià presenta un espectacle que fa servir la dansa com a eina de recerca i el treball coreogràfic com a mitjà per reflexionar sobre l'actualitat. Mercat de les Flors, 25 juny 2009.

«Vagas noticias de Klamm», de José Sanchis Sinisterra. Intèrprets: Marta Poveda, Ferran Audí i Marc Garcia Coté. Escenografia: Quim Roy. Il·luminació: Alex Aviñoa. Espai sonor: Alex D. Capo. Vestuari: Montse Figueras. Construcció: Manel Alcántara, Ou, Flaco i El Teler. Atrezzo especial: Enric Naudi. Assistent de direcció en pràctiques de l'Institut del Teatre: Daniela De Vecchi. Direcció: José Sanchis Sinisterra. Sinopsi: A la Secció de Recursos Humans d'una gran empresa, Oligopolium SMQA (Societat Més Que Anònima), assistim a una paradoxal entrevista de feina en la qual res sembla ser el que se suposa que és. La jove sol·licitant a qui sap quin lloc de treball, ostenta un currículum no molt fiable, a part que les seves respostes no sempre són les adequades. El directiu que l'entrevista, per la seva banda, tampoc no es mostra molt congruent amb el seu paper. Per no parlar d'un tercer personatge, suposat secretari, les intervencions del qual van essent cada vegada més desconcertants i invasives. ¿I què dir del misteriós senyor Klamm que, tot i que absent de l'entrevista, sembla tenir en les seves mans el destí laboral dels tres personatges? Sala Beckett, 25 juny 2009.

«El jardí dels estels», de Marcello Chiarenza i Alessandro Serena. Direcció: Marcello Chiarenza. Direcció artística: Alessandro Serena. Música original: Carlo Cialdo Capelli. Criatures de l'Arcipelago Circo Teatro: Ochaka Aeneah Asikoye, Claudio Bizimana, Githaiga Joseph, Mfano Kazungu Kyrao, Abdallah Feisal, Muhamed, Mbugua Henry Nduati, Henry Charo Nyoka, Issack Maina, Ruhuho, Carla Nahadi Babelegoto i Emanuele Pasqualini. Aristes convidats: Fura, Dmitry Bulkin (Dima Shine), Charlotte Höfer (Aqua), Sandor Olah i Gyula Takàcs (Golden Power). Direcció escenotècnica: Pietro Chiarenza, Simone Bacchetta, Alberto Fontanella i Massimiliano Masciello. Direcció d'escena: Sandy Medini. Sinopsi: 'Criatures' és una representació d'Arcipelago Circo Teatro basada en les arts del teatre acrobàtic africà que neix inspirada en el 'Càntic de les criatures', de Sant Francesc d'Assís. Des de la seva estrena s'ha representat prop de 300 vegades a tot Europa, i ha recollit elogis i èxit de públic, amb més de 150.000 espectadors. 'El jardí dels estels' és un conjunt de quatre performances realitzades per un repartiment pensat particularment per al Grec. Teatre Grec, 20 juny 2009.

FESTIVAL GREC 2008. Espais: Teatre Grec, Mercat de les Flors, Teatre Lliure, Biblioteca de Catalunya, CCCB, La Caldera, Museu Picasso, Macba, Plaça del Rei, Sala Muntaner, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea, La Villarroel, Barcelona, 25 de juny al 2 d'agost del 2008.

«Pinsans i caderneres» Musical de Xavier Albertí i Narcís Comadira. Textos de Narcís Comadira. Intèrprets: Xavier Albertí, Miquel Cobos, Titon Frauca, Efrem Garcia, Oriol Genís, Maria Hinojosa, Enric Martínez-Castignani, Marissa Martins i Xavier Pujolràs. Coreografia: Roberto G. Alonso. Escenografia: Lluc Castells. Vestuari: Maria Araujo. Il·luminació: Albert Faura. Col·lacobració: Cor del Conservatori de Girona. Direcció de Xavier Albertí. Argument: 'Pinsans i caderneres' és el nom d'una suposada i particular coral que celebra el seu centenari. Aprofitant aquesta efemèride, es proposa un viatge pel territori musical de la Catalunya dels segles XIX i XX. Partitures de Clavé, Morera, Toldrà, Montsalvatge, Mompou, Lamotte de Grignon, cuplets, operetes i altres gèneres oblidats. Teatre Romea, 30 de juliol del 2008.

«Rodoreda. Retrat imaginari» Dramatúrgia de Carlota Subirós. Intèrprets: Alba Pujol i Carlota Subirós. Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià. Vestuari: M. Rafa Serra. Il·luminació: Mingo Albir. Vídeo: Maria Alcázar. Direcció de Carlota Subirós. Argument: Buscant les relacions invisibles que teixeixen vida i literatura, una dona del principi de segle XXI llegeix amb fruïció l'escriptura d'una dona que va viure pràcticament tot el segle XX moguda per una vocació impacable i una personalitat intensa. Mercat de les Flors, 22 de juliol del 2008.

«Las troyanas» Eurípides. Intèrprets: Mia Esteve, Gloria Muñoz, Anna Ycobalzeta, Clara Sanchís i Ricardo Moya, entre altres. Banda sonora: Orestes Gas. Espai escènic: Mario Gas. Vestuari: Antonio Belart. Il·luminació: Carlos Lucena. Direcció: Mario Gas. Argument: El vencedor no tindrà pietat del vençut. No hi haurà consideració per als infants que sobrevisquin. No hi haurà respecte pels déus caiguts. 'Las troyanas' ens transporta a l'últim dia de Troia, una ciutat ja vençuda, i explica la història de les seves dones, condemnades a caure en els braços dels comandants vencedors. Teatre Grec, 21 de juliol del 2008.

«Kiosko das Almas Perdidas» Centro Coreográfico Galego - Roberto Oliván. Dramatúrgia de Roberto Magro 'Tober'. Intèrprets: Hannah Shakti Buhler, Gabriela Mathé, Kirenia Martínez Acosta, Núria Sotelo Rodríguez, Ana Beatriz Pérez Enríquez, Lenka Bartunkova, Álvaro Esteban López, Jordi Vilaseca Lorite, Anna Calsina Forrellad, Natxo Montero Matia, Henrique Peón i Alexis Fernández. Vestuari: Ruth D. Pereira. Elements escènics: Rodrigo Roel. Música en directe: Mercedes Peón. Assessoria màgica: Mago Antón i Lipar and Company. Il·luminació: Baltasar Patiño. Direcció de Roberto Oliván. Argument: Espectacle on es barregen dansa, teatre, il·lusionisme, vídeo i animació. Els personatges han estat apartats del món perquè les Forces Majors han perdut el control sobre ells. Són en un món paral·lel que no coneixen, ni reconeixen els altres individus que els acompanyen. Mercat de les Flors, 19 de juliol del 2008.

«A Disappearing Number» Un nombre que desapareix. Concepció de Simon McBurney. Idea original: Complicité. Música original: Nitin Sawhney. Escenografia: Michael Levine. Il·luminació: Paul Andersen. Vestuari: Christina Cunningham. Direcció de Simon McBurney. Argument: Una reflexió teatral sobre la incessant i compulsiva necessitat d'entendre què passa al nostre voltant. El punt de partida és la història d'una de les amistat matemàtiques més importants de tots els temps, la que va néixer entre el geni autodidacte, Srinavasa Ramanujan i el professor de Cambridge, G.H. Hardy. Teatre Lliure, 17 de juliol del 2008.

«Sutra» Sidi Larbi Cherkaoui, Antony Gormley, Szymon Brzóska i els monjos del temple de Shaolin. Coreografia de Sidi Larbi Cherkaoui. Creació visual i disseny: Antony Gormley. Música de Szymon Brzóska. Direcció de Sidi Larbi Cherkaoui. Argument: El sutra són els discursos pronunciats per Buda o per alguns dels seus deixebles. Després de conviure amb els monjos del temple de Shaolin a Dengfeng, Cherkaoui ha pogut recuperar el context d'aquestes arts marcials i revelar la filosofia que el va fer néixer. Teatre Grec, 16 de juliol del 2008.

«Dido & Aeneas» Henry Purcell. Sasha Waltz & Guests, Akademie für Alte Musik Berlin i Vocalconsort Berlin. Coreografia i direcció de Sasha Waltz. Direcció musical de Christopher Moulds. Escenografia de Thomas Schenk i Sasha Waltz. Vestuari de Christine Birkle. Il·luminació de Thilo Reuther. Argument: L'òpera de Henry Purcell és una de les més importants de l'època barroca, un temps en què la dansa tenia un paper preponderant. Relata la tràgica història d'amor entre la reina Dido de Cartago i Ennes, el príncep fugit de Troia. Una història trista que culmina amb el famós cant d'una dona que prefereix suïcidar-se abans que separar-se de l'home que estima. Sasha Waltz li doten un sentit nou amb ressò contemporani. Teatre Nacional de Catalunya, 11 de juliol del 2008.

«De los afectos» Lanònima Imperial i Cia. Fernando Hurtado. Idea de Juan Carlos García. Direcció i coreografia de Juan Carlos García i Fernando Hurtado. Intèrprets: Inmaculada Asensio, Olga Clavel, Fernando Hurtado, Vanessa López, Miryam Mariblanca, Yester Mulens, Amparo Novas i Irene Vásquez. Assessor dramatúrgic: Roberto Fratini Serafide. Escenografia: José Menchero. Vídeo: Lawrence Wallen. Vestuari: Ariadna Papió. Argument: ¿Què queda dels sentiments, en un moment en què les emocions semblen haver perdut vigència? Dues companyies de dansa s'uneixen per presentar un espectacle sobre les passions humanes. ¿On és la llum dels nostres sentiments, ara que la postmodernitat ens ha deixat a les fosques? Mercat de les Flors, 11 de juliol del 2008.

«Ensam» August Strindberg. Versió i adaptació de Pep Paré. Dramatúrgia de Teresa Vilardell i Pep Paré. Intèrprets: Pere Arquillué, Tamara Cunill, Ferran Vilajosana. Escenografia: Alfons Flores. Il·luminació: Lluís Martí. Direcció de Teresa Vilardell. Argument: Un recorregut per la vida i elpensament de l'escriptor i dramaturg August Strindberg (1849-1912). Un relat sobre la recerca i la construcció del jo que redefineix l'univers de l'autor suec més enllà dels tòpics i els arquetips. Sol, estar sol, això vol dir "ensam" en suec. L'autor va escriure aquesta peça després d'un llarg període de crisi, quan ja entrava a la cinquantena. És un relat no pensat per ser representat, a mig camí entre la reflexió abstracta i el dietari intimista. L'aprenentatge d'un pacte amb un mateix. Sala Petita Teatre Nacional de Catalunya, 10 de juliol del 2008.

«El ángel exterminador» Luis Buñuel i Luis Alcoriza. Adaptació de Julie Sermon. Intèrprets: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Ricard Borràs, Isabelle Bres, Roser Camí, Ricardo Joven, Daniella Corbo, Àngels Poch, Rosa Renom, Hans Richter, Walter Silva, entre altres. Direcció de Joan Ollé. Argument: Un grup de burgesos es reuneix després d'una vetllada a l'òpera. Quan van a buscar els abrics per marxar s'adonen que no poden sortir del menjador. No hi ha cap raó, senzillament estan atrapats. Passen els dies i les bones maneres van desapareixent. El menjar i el beure són escassos i la brutícia se'ls acumula. Afloren els conflictes més profunds fruit d'una convivència forçada. Teatre Grec, 10 de juliol del 2008.

«Vitrines III» Lapsus Dansa. Direcció d'Alexis Eupierre. Intèrprets: Cecilia Colacral, Alexis Eupierre, Clara Tena i Gustavo Lesgart. Música de Krishoo Monthieux. Vestuari de Fàtima Campos. Il·luminació: Roser Domingo. Argument: L'escenari es converteix en una vitrina,en un aparador on l'espectador se sentirà reconegut. Vitrines III és l'última entrega d'una trilogia iniciada pel coreògraf l'any 2006.En aquesta última part es repassa tot el procés, des de les emocions individuals fins a les col·lectives gràcies a un element comú: la cançó. La Caldera, 10 de juliol del 2008.

«Benefactors» Michael Frayn. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Mercè Anglès, Anna Güell, Josep J. Julien i Albert Ribalta. Escenografia: Deborah Chanbers. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: David Bofarull. Direcció de Manuel Dueso. Argument: Una obra sobre l'arquitectura de les ciutats, la construcció, la restauració i l'especulació. Però també parla de l'arquitectura de les persones, l'edificació i el manteniment d'una relació afectiva. David un arquitecte londinenc treballa en la reordenació d'un barri del sud de Londres. Tria professional que s'entrellaça amb una tria personal. Sala Muntaner, 9 de juliol del 2008.

«Todos hablan» Gabriela Izcovich. Direcció Gabriela Izcovich i Carolina Zaccagnini. Intèrprets: Julia Català, Walter Jakob, Gabriela Izcovich i Alfredo Martín. Música original d'Iván Barenboim. Escenografia d'Alejandro Alonso. Il·luminació de Magali Acha. Argument: Tot un seguit d'històries unides entre si per converses telefòniques i personatges intrusos que ajuden a retratar fragments de la vida. Trobades entre amics, parelles, coneguts, desconeguts, personatges que expressen alegries i malestars. Set contes de l'autora adaptats al teatre. Teatre Lliure - Espai Lliure, 9 de juliol del 2008.

«While going to a condition + Accumulated Layout» Coreografies i interpretació de Hiroaki Umeda. Argument: Artista multidisciplinari japonès que abasta des de la coreografia i l'execució del moviment fins al so i el disseny de la llum i les imatges. Minimal i radical, subtil i rabiós, profundament contemporani i estretament lligat a la tradició japonesa. Mercat de les Flors, 7 de juliol del 2008.

«My Favourite Things + The Rite of Spring» Emanuel Gat Dance. Coreografia, il·luminació i vestuari d'Emanuel Gat. Intèrprets: Roy Assaf, Emanuel Gat, Mia Alon, Noa Gimelshrein i Lise Thiller. Músiques de John Coltrane i Igor Stravinsky. Argument: Jove coreògraf israelià instal·lat a França. Proposta de solo i col·lectiva. Jocs de cadires on sempre algú es queda sense. Mercat de les Flors, 4 de juliol del 2008.

«Glory i Laboratori» Jeremy Wade. Intèrprets: Jeremy Wade i Marysia Stoklosa. Músics: Loren Dempster i Michael Mahalchick. Argument: Jeremy Wade experimenta, troba nous llenguatges artístics. El jove coreògraf nord-americà resident a Berlín treballa amb vuit ballarins de Barcelona i explora la mostruositat, la il·lusió i la màgia dels contes populars. La Caldera, 3 de juliol del 2008.

«Troilus and Cressida» William Shakespeare. Companyia Cheek by Jowl. Direcció de Declan Donnellan. Intèrprets: Anthony Mark Barrow, Paul Brennen, Lucy Briggs-Owen, Richard Cant, David Caves, Oliver Coleman, David Collinge, Gabriel Fleary, Mark Holgate, Damian Kearney, Ryan Kiggell, Tom McClane, Marianne Oldham, David Ononokpono, Laurence Spellman i Alex Woldman. Música de Catherine Jayes. Escenografia de Judith Greenwood. Il.luminació: Kristina Hjelm. Argument: Després de set anys de guerra, grecs i trioans estan encallats en la lluita. Entre combats, el príncep Troilus, fill del rei Príam de Troia, s'enamora perdudament de Crèssida, una jove desertora d'un campament grec. Ben aviat, Crèssida és reclamada per formar part d'un intercanvi d'hostatges. Els amants s'han de separar. Laparticular visió de William Shakespeare sobre la guerra de Troia i la història d'amor amb una companyia que conjuga la interpretació amb els efectes escènics marca de la casa. Barcelona, Teatre Lliure, 3 de juliol del 2008.

«Andròmaca» Eurípides. Traducció al francès de Jean i Mayotte Bollack. Traducció a l'àrab de Marie Elias. Intèrprets: Hala Omran, Valerie Lang, Mathieu Genet, Thierry Bosc, Daniel Martín, Gaëlle Héraut, Louez Ali, Kouzit Al-Hadad, Nisrin Fendi, Lama Hakim, Amira Hdife, Kamel Najma, Iman Oudeh, Kamel Mozzeh, Raghad Almakhlouf i Rana Yazaji. Música original de Gilbert Gandil. Vestuari de Montserrat Casanova. Direcció de Jean-Christopphe Saïs. Argument: Versió posada en escena a Damasc. Tot i que es basa en el text original d'Eurípides, no es tracta d'una simple adaptació. Per damunt de tot vol remarcar el conflicte que des de fa segles enfronta les dues ribes de la Mediterrània. A la tragèdia clàssica, Eurípides recull l'eterna batalla entre Grècia i Troia. Avui es tracta d'Orient i Occident, d'Europa i l'Islam, dels uns i dels altres. Però el seu director desmenteix aquesta lectura. Barcelona, Teatre Grec, 2 de juliol del 2008.

«The Brothers Size» Tarell Alvin McCraney. Direcció de Bijan Sheibani. Intèrprets: Nyasha Hatendi i Obi Abili, entre altres. Música de Manuel Pinheiro. Coreografia d'Aline David. Argument: L'amor fraternal és el centre d'aquest conte, la narració del qual es veu enriquida per la música i la simbologia afroamericanes. Aquesta producció assoleix moments de gran tendresa i emotivitat gràcies a les colpidores interpretacions dels actors. Barreja del mite nigerià de Yoruba amb la vida poètica i terrenal de la Louisiana contemporània. Barcelona, Espai Lliure, 2 de juliol del 2008.

«Nunca estuviste tan adorable» Javier Daulte. Direcció de Javier Daulte. Intèrprets: Anabel Alonso, Lurdes Barba, Francesc Lucchetti, Carme Poll, Ruben Ametllé, Mireia Sanmartín i Albert Ausellé. Escenografia de Ramon Simó. Vestuari de Mariana Polski. Il·luminació de José Manuel Guerra. Argument: Un viatge de vint anys per la vida d'una família argentina. Una visió de la classe mitjana plena d'humor i tendresa que combina diversos gèneres, del musical al melodrama. Barcelona, La Villarroel, 1 de juliol del 2008.

«Su seguro servidor, Orson Welles» Richard France. Versió i direcció d'Esteve Riambau. Intèrprets: Josep M. Pou i Jaume Ulled. Escenografia de Ramon Simó. Vestuari de María Araujo. Argument: L'actor dóna vida a un Orson Welles vell i cansat quan es disposa a fer balanç de la seva vida. L'endemà del seu últim aniversari, espera una trucada de Steven Spielberg que li permeti acabar la seva adaptació del Quixoten una darrere afirmació del seu talent creatiu. Barcelona, Teatre Romea, 30 de juny del 2008.

«Mujeres» Direcció: Mario Maya. Ball: Merche Esmeralda, Belén Maya i Roche Molina. Guitarra: José Luís Rodríguez, Paco Cruz i Manuel Cazás. Cante: Antonio Campos, Jesús Corbacho i Tamara Tañé. Col·laboració piano: Diana Navarro i Chico Valdivia. Coreografia: Merche Esmeralda, Belén Maya, Rocío Molina i Manuel Liñán. Direcció musical: Paco Cruz. Il·luminació: Olga García. Cantant convidada: Diana Navarro. Argument: Espectacle amb tres dones de tres generacions i tres maneres diferents d'entendre el ball flamenc. Flamenc pur, palos, jondos i una aposta per la plasticitat contemporània. Barcelona, Teatre Grec, 29 de juny del 2008.

«Rimuski» Roger Bernat i Ignasi Duarte. Amb la col·laboració de Luz Verde (Joves Taxistes de Barcelona). Direcció i dramatúrgia de Roger Bernat. Intèrprets: K-082 (Carlos Lancharro), K-212 (José Luís González), K-129 (José Manuel Aguilera) i K-060 (Juan Manuel Cano). Vídeos i direcció tècnica: Txalo Toloza. Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià. Argument: Un grup de taxistes reals, en directe, dibuixen nous mapes de Barcelona mitjançant l'emissora de radiofreqüència i el GPS. Exploració de les constants interpretatives de la gent que no es dedica al teatre. Barcelona, Mercat de les Flors, 30 de juny del 2008.

«El rei Lear» William Shakespeare. Traducció de Joan Sellent. Direcció d'escena: Oriol Broggi. Espai escènic: Oriol Broggi i Paula Bosch. Vestuari: Roser Vallvè i Paula Bosch. Il.luminació: Pep Barcons. Coproducció de La Perla 29. Intèrprets: Joan Anguera, Paula Blanco, Marcia Cisteró, Babou Cham, Oriol Guinart, Pep Jové, Carles Martínez, Òscar Muñoz, Mercè Pons, Xavier Ripoll, Xavier Ruano, Enric Serra, Marc Serra, Xavier Serrano i Ramon Vila. Argument: La història d'un rei traït per les seves filles. Es considera l'obra més difícil i complexa de l'autor. Un ancià rei de la Bretanya decideix dividir el regne entre les seves filles guiant-se per l'amor que els té. Cau en l'error d'equivocar-se en l'elecció i això desencadena un joc de traïcions i rivalitats, de dolor i solitud, de vellesa i de mort. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 27 de juny del 2008.

«Aquesta criatura» Joël Pommerat. Traducció de Philip Rogers. Direcció d'Antoni Simón. Intèrprets: Ferran Lahoz, Resu Belmonte, Isabel Rocatti, Andrea Montero, Josep Minguell i Inés Díaz. Escenografia de Paco Azorín. Vestuari de Georgina Viñolo. Argument: Una mirada diferent a les famílies d'avui a partir d'un text que desprèn autenticitat i emoció, i que ajuda a fer-se càrrec del món actual. Text que neix a partir de l'experiència directa de l'autor que va assistir a uns grups de teràpia familiar. Barcelona, Espai Lliure, 26 de juny del 2008.

«Història del soldat» Igor Stravinsky i Charles Ferdinand Ramuz. Direcció d'escena de Nigel Lowery i Amir Hosseinpour. Direcció musical de Virgínia Martínez. Intèrprets: Mísia, Marilu Marini i Ángel Pavlovsky. Grup Instrumental Barcelona 216. Escenografia i vestuari de Nigel Lowery. Coreografia d'Amir Hosseinpour. Argument: Història d'un militar que ven la seva ànima al diable, en forma de violí. Clàssic del teatre musical que planteja l'etern conflicte entre les temptacions mundanes i la salvació de l'ànima. Barcelona, Teatre Grec, 25 de juny del 2008.

FESTIVAL GREC 2007. Espais: Teatre Grec, Mercat de les Flors, Teatre Lliure, Teatre Ovidi Montllor, Biblioteca de Catalunya, CCCB, La Caldera, MNAC, Nau Ivanow, Plaça del Rei, Sala Beckett, Sala Muntaner, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea, Teatre Regina, Villarroel Teatre, Barcelona, 26 juny a 5 agost 2007.

«Fedra». Versió de Juan Mayorga. Intèrprets: Ana Belén, Chema Muñoz, Fran Perea, Daniel Esparza, Alicia Hermida i Javier Ruiz de Alegría. Direcció de Juan Carlos Plaza. Argument: Una dona enamorada del seu fillastre trenca els prejudicis i s'exposa al càstig i la vergonya. Mite clàssic sobre la passió de Fedra, esposa de Teseu, pel seu fillastre Hipòlit. Barcelona, Teatre Grec, 1 d'agost del 2007.

«Nit de circ al Teatre Grec». Companyies convidades: Le quntet de boeufs, Txo Titelles, De Mortimers, La Feria de los Imposibles i Au Près de Ma Blonde, entre altres. Producció executiva i coordinació artística: Escarlata Circus. Direcció de Bet Miralta i Jordi Aspa. Argument: La poètica del circ en una nit per a tots els públics. Barcelona, Teatre Grec, 30 de juliol del 2007.

«La famiglia dell'antiquario», de Carlo Goldoni. Teatro Stabile del Veneto. Intèrprets: Eros Pagni, Virgilio Zernitz, Gaia Aprea, Anita Bartolucci, Giovanni Calò, Massimo Cagnina, Piergiorgio Fasolo, Nunzia Greco, Aldo Ottobrino, Paolo Serra i Enzo Turrin. Escenografia d'Enzo Frigerio. Música d'Antonio di Pofi. Vestuari de Franca Squacipiano. Il.luminació de Sandro Sussi. Coprodució del Teatro Stabile del Veneto i el Teatro Stabile di Genova. Biennale Teatro di Venezia. Direcció de Lluís Pasqual. Argument: Estrenada el 1750, l'obra té com a protagonista el vell comte Anselmo Terrazzani, un home que, afectat per una mania col.leccionista, ha perdut el sentit de la realitat i compra tota mena de falses antiguitats. Barcelona, Teatre Romea, 26 de juliol del 2007.

«IT Dansa». Coreografiesde Jo Stromgren, Rafael Bonachela i Alex Ekman. Ballarins: Sílvia Albanese, Anna Altés, Imma Asensio, Gaetano Badalamenti, Eulàlia Bergadà, Dan-Erik Dahlin, Ares d'Angelo, Robert Gómez, Núria Guiu, Anna Hierro, Jori Kerremans, Annamari Keskinen, Hyung-Bo Kim, Yuval Lev, Arnaud Macquet, Estela Merlos, Lorena Nogali Guido Sarti. Direcció de Catherine Allard. Argument: Els talents més joves de l'Institut del Teatre ofereixen un tast del més nou de la dansa contemporània actual amb coreografies de joves creadors emergents. Barcelona, Teatre Ovidi Montllor, 26 de juliol del 2007.

«El perseguidor», de Julio Cortázar. Dramatúrgia i selecció de textos d'Andreu Martín. Intèrprets: Gonzalo Cunill i Pedro Gutiérrez. Escenografia: Max Glaenzel i Estel Cristià. Direcció musical: Dani Nel.lo. Músics: Jordi Prats, Dani Nel.lo, Ramon Àngel Rey i Miquel Àngel Cordero. Il.luminació: Maria Domènech. Direcció de Lourdes Barba. Argument: Una fugaç però intensa mirada a l'univers mental d'un creador de jazz. Mentre Julio Cortázar perseguia un personatge per a un conte, moria el saxofonista Charlie Parker. La nota biogràfica publicada en els diaris va fer que l'autor convertís el músic en personatge de ficció. Espectacle en castellà amb música en directe. Barcelona, Sala Muntaner, 25 de juliol del 2007.

«Imperium», de La Fura dels Baus. Intèrprets: Laura Ojer, Gador Martín, Lola López, Valeria Alonso, Florencia Galiñanes, Diana Kerbelis, Marta Roca i Montse Vidal. Composició musical: Martin Zrost. Escenografia: Alberto Pastor. Il.luminació: Jaime Llerins. So: Marc Sardà. Vestuari i metall-art: Manuel Albarrán. Vídeo: Heimo Wallner. Direcció artística: Jürgen Müller. Direcció escènica i dramatúrgia: Jürgen Müller i Lluís Fusté. Argument: La Fura dels Baus torna a les seves arrels amb un muntatge interpretat només per dones que ataca amb contundència la lògica imperialista. Una experiència de la violència, l'abús i el canibalisme que fonamenten la lògica imperialista. Barcelona, Mercat de les Flors, 20 de juliol del 2007.

«En cualquier otra parte», d'Àlex Mañas. Intèrprets: David Selvas, Roger Coma i Dominika Kojro. Escenografia i vestuari: Joan Galí. Il.luminació: David Bofarull. So: Eugeni Roig. Direcció d'Àlex Mañas. Argument: Un país, un estat, una ciutat que mira de mantenir les seves riqueses i la seva identitat davant l'onada d'immigració dels països pobres. En un solar, dos polis, dos gàngsters, vetllen per la seguretat de tothom. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 20 de juliol del 2007.

«Santo y seña». Coreografia i idea original d'Eva Yerbabuena. Composició i direcció musical de Paco Jarana. Bailaora: Eva Yerbabuena. Cos de ball: Mariano Bernal, Eduardo Guerrero, Alejandro Rodríguez i Juan Manuel Zurano. Cante: Enrique Soto, Pepe de Pura, Jeromo Segura i José Valencia. Guitarres: Paco Jarana i Manuel de la Luz. Percussió: Manuel El Pájaro. Saxo-flauta: Ignacio Vidaechea. Palmas i cors: Carlos Grilo i Luis Cantarote. Vestuari: Esther Vaquero, Manuel i Gabriel Moda Flamenca. Il.luminació de Raúl Perotti. So de Manuel González de Tanago i Ángel Olalla. Direcció d'Eva Yerbabuena. Argument: Una mirada enrere que permet repassar els moments fulgurants d'un referent del ball flamenc. Barcelona, Espai Lliure - Teatre Grec, 20 de juliol del 2007.

«Gaivota. Tema per a un conte breu». Inspirat en l'obra 'La gavina', d'Anton Txèkhov. Creació de Daniela Fortes. Intèrprets: Bel Garcia, Bel Teixeira, Emilio de Mello, Enrique Díaz, Felipe Rocha, Gilberto Gawronski i Mariana Lima. Escenografia: Alfonso Tostes. Coreografia: Cristina Moura. Banda sonora: Lucar Marcier i Rodrigo Marçal. Figurins: Marcelo Olinto. Il.luminació: Maneco Quinderé. So i vídeo: Lucas Marcier. Direcció d'escena: Marcos Lesqueves. Direcció adjunta: Daniela Fortes. Direcció: Enrique Díaz. Espectacle en portuguès. Argument: Una immersió en l'univers de Txèkhov que serveix per parlar de l'art la interpretació i l'home en el caòtic món dels nostres dies. Treball d'investigació col.lectiu dels actors. Barcelona, Espai Lliure - Teatre Lliure, 20 de juliol del 2007.

«Eva Perón», de Copi. Idea original d'Àlex Serrano. Dramatúrgia de Pau Palacios i Àlex Serrano. Creació de Ester Forment, Diego Anido i Jordi Oriol. Il.luminació d'Isabel Franco. Producció d'AREATangent. Col.laboració artística de Bruno Gestin. Intèrprets: Marcial di Fonzo Bo, Élise Vigier, Pierre Maillet, Rodolfo de Souza i Agustín Vázquez. Coreografria de Francisca Sazié. Vestuari de Laure Maheo. Il.luminació de Maryse Gautier. So de Manu Leonard. Direcció de Marcial Di Fonzo Bo. Argument: Un actor representael paper d'Eva Perón, que apareix en escena com un ésser despòtic i vulgar, però alhora rabiosament lúcid. Malalta de càncer, Evita viu els seus darrers dies però es nega a deixar-se morir. Crida, insulta els qui l'acompanyen: sa mare, la infermera, tota la resta de personatges que té al voltant i que, com el mateix general Perón, li parlen com si ja fos morta. Barcelona, Sala Fabià Puigserver - Teatre Lliure, 17 de juliol del 2007.

«Europe is Living a Celebration». Idea original d'Àlex Serrano. Dramatúrgia de Pau Palacios i Àlex Serrano. Creació de Ester Forment, Diego Anido i Jordi Oriol. Il.luminació d'Isabel Franco. Producció d'AREATangent. Direcció d'Àlex Serrano. Argument: Teatre visual, dansa, performance i audiovisuals interactius per parlar de la solitud, la culpa i la resurrecció. Barcelona, La Caldera, 14 de juliol del 2007.

«El maletí o la importància de ser algú», de Mark Ravenhill. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Isaac Alcayde, Llum Barrera, Biel Duran, Tilda Espluga, Òscar Molina i Anna Ycobalzeta. Espai escènic: Pep Duran. Il.luminació: Toño M. Camacho. Vestuari: Nina Pawlowsky. Direcció de Josep M. Mestres. Argument: Una de les obres més conegudes d'Oscar Wilde inspira la història d'una parella de lesbianes i una parella de gais que volen ser pares. Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya - Sala Petita, 12 de juliol del 2007.

«Fairy (Contes de fades)». Dramatúrgia de Carme Portaceli i Toni Martín. Intèrprets: David Bagés, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Llorenç González, Carlota Olcina i Albert Pérez. Música de Dani Nel.lo, Jordi Soto i Jordi Prats. Músics: Dani Nel.lo i Jordi Prats. Moviment: Marta Carrasco. Espai escènic i il.luminació: Paco Azorín. Vestuari: Mariel Soria. Direcció de Carme Portali. Argument: Històries i contes populars explicats el segle XXI. 'La ventafocs', 'La caputxeta vermella'... Punt de partida d'un espectacle que parla de la ideologia i de l'autèntic sentit dels contes que s'han escoltat des de petits. Barcelona, Nau Ivanow, 12 de juliol del 2007.

«Leonce i Lena», de Georg Büchner. Traducció de Carme Serrallonga, revisada per Feliu Formosa. Intèrprets: Mercè Anglès, Rosa Cadafalch, Anna Güell, Míriam Iscla, Isabel Rocatti i Àngels Sànchez. Escenografia: Eugenio Szwarcer. Composició musical i disseny so: Bàrbara Granados. Vestuari: Antoni Belart. Vestuari: Emma Escolano. Il.luminació: David Bofarull. Vídeo: Jordi Llorens (Gataro). Coreografia: Joan M. Segura. Direcció de Pep Pla. Argument: Una sarcàstica reflexió sobre l'existència humana. El príncep Leonce està promès amb la princesa Lena. Una relació de conveniència política. Leonci fuig perquè no les responsabilitats de sobirà. I Lena marxa perquè no aacepta un matrimoni imposat. Büchner posa en evidència la ridícula i estúpida intimitat de l'ànima humana. Barcelona, Sala Muntaner, 11 de juliol del 2007.

«Le Mani Forti», de Marco Calvani. Adaptació de Marc Martínez. Ajudantia i adaptació: Tays Sampablo. Traducció: Fina Figuerola. Intèrprets: Mercè Martínez i Oriol Vila. Espai escènic: Kike Blanco. Música: Lectromind. Moviment: Montse Colomé. Veu: Viv Manning. Vestuari: Neus Quimasó. Il.luminació: Carles Lucena. So: Pepe Bel. Direcció: Marc Martínez. Argument: La tràgica història real de dos adolescents que van portar el crim al si de la família. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 10 de juliol del 2007.

«El salt de Nijinski». Art Transit Dansa. Coreografia de Maria Rovira. Intèrprets: Williams Castro, Isabel Tapias, Sol Vázquez, Marta Fernández, Maria Garriga, Reinaldo Ribeiro i Jaime Roque. Música: Javier Gamazo i Marc Álvarez. Vestuari: Susana Fernández. Il.luminació: Xavier Valls. Direcció: Maria Rovira. Argument: Unes velles fotografies de Nijinski inspiren un espectacle de dansa que gira al voltant del concepte de memòria. L'any 1939, quan ja feia més de vint anys que el ballarí Vaslav Nijinski no ballava i estava en tractament psiquiàtric, va rebre la visita d'un ballarí estrella de l'Òpera de París que, per revifar-li la memòria, li va mostrar algun dels seus passos de ballet. Barcelona, Mercat de les Flors, 6 de juliol del 2007.

«El circ de Sara». Ateneu Popular Nou Barris. Direcció: Piero Steiner i Ricard Panadès. Argument: Un homenatge al circ, un món a la vida i l'art. La música, el teatre i les diferents disciplines circenses comparteixen protagonisme al nou Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular Nou Barris quie vol retre homenatge als circs itinerants i familiars, a una espectacle que és, a la vegada, una manera d'entendre la vida. Barcelona, Museu Nacional Art Catalunya, 5 de juliol del 2007.

«Krapp: última gravació», de Samuel Beckett. Traducció de Joaquim Mallafré. Intèrpret: Quimet Pla. Espai sonor i música: Àlex Polls. Vestuari i utillatge: Amparo Moreno. Il.luminació: Kiko Planas. Direcció: Jordi Coca. Argument: El cru retrat d'un home que repassa els moments crucials de la seva vida. Barcelona, Sala Beckett, 5 de juliol del 2007.

«Long Life». Espectacle sense paraules del Nou Teatre de Riga. Intèrprets: Guna Zarina, Baiba Broka, Kaspars Znotins, Girts Krumins i Vilis Daudzins. Escenografia i vestuari: Monika Pormale. Il.luminaació: Oskars Plataiskalns. So: Gatis Builis. Direcció d'Alvis Hermanis. Argument: Cinc avis, cinc pàries dels temps moderns, protagonitzen una tragèdia que no renuncia a l'humor. Una mirada tendra i compassiva al món dels ancians. Barcelona, Teatre Fabià Puigserver - Teatre Lliure, 5 de juliol del 2007.

«Caldera Express'07». Laboratori de creació. Coreografia de John Jasperse. Intèrprets: Maribel Martínez, Clara Tena, María Campos Arroyo, Olatz de Andrés Zubillaga, Verónica Zendoya, Alfredo Zinola, Fran González i Virginia García Fernández. Argument: Un treball de creació sobre el cos que va més enllà del concepte estricte de la dansa. La Caldera, un espai d'experimentació per trobar nous llenguatges artístics en el camp de la dansa, amb un artista convidat, com el coreògraf nord-americà John Jasperse. Barcelona, La Caldera, 5 de juliol del 2007.

«Conte d'hivern», de William Shakespeare. Versió de Ferran Madico. Traducció de Salvador Oliva. Intèrprets: Pere Arquillué, Francesc Luchetti, Cristina Plazas, Pedro Casablanc, Òscar Rabadan, Rosa Renom, Juli Mira, Aida Folch, Albert Ausellé, Rut Enguita, Oriol Grau, Pol Vergés. Escenografia: Montse Garre. Vestuari: Mercè Paloma. Caracterització: Toni Santos.Il.luminació: Albert Faura. Coreografia: Neus Suñé. Banda sonora: Òscar Roig. Direcció de Ferran Madico. Argument: Shakespeare parla de la facilitat amb què l'individu pot arribar a fer mal i, en fer-lo, obrir el camí cap a la seva autodestrucció. Situada en una cort real, el dramaturg parla també de política. Barcelona, Teatre Grec de Montjuïc, 4 de juliol del 2007.

«God is a DJ», de Falk Richter. Traducció d'Oriol Serra, Manel Clascà i Christina Schmutz. Intèrprets: Elena Fortuny i Albert Triola. Espai escènic i imatges: Eugenio Szwarcer. Música: Christian Dergarabedian. Vestuari: Anna Güell. Il.luminació: Anna Roldós. Escenografia: Paula Bosch. Direcció de Juan Carlos Martel Bayod. Argument: Un discjòquei i una expresentadora d'un programa de música desenvolupen un projecte nou: venen la seva vida, en viu i en directe, de manera que en qualsevol moment poden ser observats 'on line'. Barcelona, Nau Ivanow, 28 de juny del 2007.

«Gènesi 3.0», de Gerard Guix. Títol original: «El cementiri». Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2006. Intèrprets: Elvira Prado, Ruben Ametllé i Ana Criado. Músics: Joan Sanmartí, director musical i guitarra; Anton Jarl, bateria; José Alberto Medina, teclats. Escenografia i vestuari de Rifail Adjarpasic i Ariane Unfreid. Il.luminació de Xavi Clot. Caracterització de Toni Santos. Música original de Josep Sanou. Direcció escènica de Carlos Wagner. Argument: En un món futur, l'espai és tan escàs que s'han prohibit els enterraments i s'ha imposat el culte funerari 'on line'. Barcelona, Teatre Romea, 28 de juny del 2007.

«4.48 Psicosis», de Sarah Kane. Traducció de Leonor Manso. Intèrpret: Leonor Manso. Escenografia d'Agustín Garbelloto. Il.luminació d'Eli Sirtin. Direcció de Luciano Cáceres. Argument: El muntatge pren el títol de l'hora del dia en què es produeixen més suïcidis en aquesta obra pòstuma d'una dramaturga de culte. Barcelona, Teatre Ovidi Montllor, 28 de juny del 2007.

«Moon Water». Coreografies de Lin Hwai-min. Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan. Disseny de vestuari: Lin ching-ju. Escenografia: Austin Wang. Il.luminació: Chang Tsan-tao. Intèrprets: Chiu I-wen, Wei-ping, Huang Pei-hua, Lin Ya-wen, Sung Chao-chiun, Tsai Ming-yuan, Wang Chic-hao, Wen Ching-ching, Yang I-chun, Chen Chun-Li, Ko Wan-chun, Kuo Nai yu, Lin Hsin-fang, Wu Pei-Shan, Lin Chia-liang, Liu Hui-ling, Shen Yi-wen, Su I-ping, Wong Jyh-shyong, Wong Lap-cheong i Yu Chien-hung. Direcció de Lin Hwai-min. Argument: Espectacle de llenguatge coreogràfic que es basa en el tai-txi tao yin i la meditació i beu de la dansa contemporània. Barcelona, Mercat de les Flora, 28 de juny del 2007.

«A ciegas», de Jesús Campos García. Intèrprets: Mario Vedoya, Luis Hostalot i Rocío Calvo. Direcció i espai escènic: Jesús Campos García. Argument: Muntatge de tractament sensorial que desconcerta l'espectador amb un fons de diàlegs humorístics, intranscendents, en una comèdia que transcorre en la més absoluta foscor. Barcelona, Teatre Villarroel, 27 de juny del 2007.

«King» 'Una historia de la calle'. A partir de la novel.la de John Berger. Adaptació de Gonzalo Cunill i PilarVázquez. Traducció de Pilar Vázquez. Intèrprets: Gonzalo Cunill, Abdelaziz El Mountassir, més vuit figurants. Il.luminació: Mingo Albir. Espai sonor: Àlex Polls. Direcció i espai escènic de Carlota Subirós. Argument: King és un gos. Potser un gos que es creu un home. El relat condueix els espectadors per un món d'éssers marginals, un món fet de veus i atmosferes sonores. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 27 de juny del 2007.

«2666», de Roberto Bolaño. Direcció: Àlex Rigola. Adaptació d'Àlex Rigola i Pablo Ley. Intèrprets: Andreu Benito, Cristina Brondo, Alícia Pérez, Manuel Carlos Lillo, Ferran Carvajal, Julio Manrique, Pere Arquillué, Víctor Pi, Alba Pujol, Fèlix Pons, Joan Carreras, Chantal Aimée. Escenografia de Max Glaenzel i Estel Cristià. Vestuari de Berta Ribera i Georgina Viñolo. Il.luminació de Maria Domènech. So de Ramon Ciércoles. Vídeo de David Vericat. Argument: Un compendi d'històries que convergeixen en una ciutat mexicana on es produeixen una sèrie de sàdics assassinats de dones. Basada en les cinc novel.les pòstumes de l'autor publicades amb el títol comú de '2666'. Barcelona, Teatre Fabià Puigserver - Teatre Lliure, 27 de juny del 2007.

«Sacred Monsters». Sylvie Guillem & Akram Khan, ballarins. Direcció artística i coreogràfica: Akram Khan. Amb Lin Hwai-min, solo de Sylvie Guillem. Gauri Sharma Tripathi, solo d'Akram Khan. Material musical addicional adaptat de cançons d'Iva Bittova, Nando Acquaviva i Toni Casalonga a càrrec de Philip Sheppard. Músics: Alies Christina Sluiter, Coordt Linke, Faheem Mazhar, Juliette van Peteghem i Philip Sheppard. Dramatúrgia de Guy Cools. Disseny de vestuari de Kei Ito. Disseny de decorats i escenografia de Shizuka Hariu. Disseny d'il.luminació de Mikki Kunttu. Argument: Espectacle de dansa inaugural del Festival. Els dos coreògrafs parteixen de la tradició per crear un espectacle renovador. Barcelona, Teatre Grec -Montjuïc, 26 de juny del 2007.

FESTIVAL GREC 2006. Espais: Teatre Grec, Mercat de les Flors, Teatre Lliure, Teatre Ovidi Montllor, Biblioteca de Catalunya, CCCB, MNAC, Plaça del Rei, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Romea, Teatre Regina, Villarroel Teatre, Barcelona, 26 juny a 6 agost 2006.

«Clip de Teatre» fa un parèntesi d'estiu en la temporada i ofereix un recull de les diverses opinions de la crítica sobre els espectacles teatrals estrenats dins el programa del Festival de Barcelona.

«Annita Split», de Josep Julien. Director: Manel Dueso. Intèrprets: Josep Julien, Albert Ribalta, Marissa Josa i Xavier Capdet. Villarroel Teatre.

«Arbusht», de Paco Zarzoso. Director: Àlex Rigola. Intèrprets: Julio Manrique, Chantal Aimée, Pere Arquillué, Joan Carreras, Pere Eugeni Font, Sandra Monclús, Alícia Pérez, Eugeni Roig. Espai Lliure.

«Divinas palabras», de Ramón María del Valle-Inclán. Director: Gerardo Vera. Intèrprets: Jesús Noguero, Pietro Olivero, Ester Bellver, Julia Trujillo, Idoia Ruiz de Lara, Sonsoles Bendicto, Emilio Gavira, Fernando Sansegundo, Elisabeth Gelabert, Carlota Gaviño, Julieta Serrano, Gabriel Garbisu, Fidel Almansa, Abel Vitón, Sergio Sánchez, Pablo Vázquez, Javier Lara, Elena González, Daniel Holguín, Paco Deniz, Miriam Cano, Charo Gallego. Teatre Nacional Catalunya.

«El eco de la sombra», de Teatro de los Sentidos. Director: Enrique Vargas. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

«El mercader», de William Shakespeare (versió lliure de Q-Ars Teatre). Director: Pep Pla. Intèrprets: Mercè Martínez, Mercè Anglès, Anna Güell, Àngels Sánchez. Teatre Ovidi Montllor.

«Els senyors Borkman», d'Henrik Ibsen. Versió lliure i direcció de Jordi Coca. Intèrprets: Carles Arquimbau, Mercè Managuerra i Carme Callol. Espai Escènic Joan Brossa.

«Hamlet», de William Shakespeare. Direcció: Lluís Pasqual. Intèrprets: Joseba Apaolaza, Alberto Berzal, Jesús Castejón, Eduard Fernández, Iván Hermes, Itxaso Corral, Lander Iglesias, Alberto Iglesias, Anna Lizaran, Aitor Mazo, Francesc Orella, Marisa Paredes, Helio Pedregal, David Pinilla, Luis Rallo, Javier Ruiz de Alegría, Antonio Rupérez, Jorge Santos, Rebeca Valls, Pablo Vilar. Teatre Fabià Puigserver - Teatre Lliure.

«Hamlet», de William Shakespeare. The Wooster Group. Direcció: Elizabeth LeCompte. Intèrprets: Ari Filakos, Lola Pashalinski, Scott Shepherd, Casey Spooner, Kate Valk i Judson Williams. Mercat de les Flors.

«Homer, Ilíada», d'Alessandro Baricco. Direcció: Antonio Calvo. Intèrprets: Jordi Boixaderas, Marta Marco, Lluís Soler. Plaça del Rei.

«John i Jen» Musical d'Andrew Lippa i Tom Greenwald. Música i llibret: Andrew Lippa. Lletres de les cançons i llibret: Tom Greenwald. Músics: Xavier Torras (piano), Rubèn Berenjena (percussió), Marc Renau (violoncel). Intèrprets: Jordi Vidal i Laia Piró. Direcció musical: Xavier Torras. Direcció escènica: David Pintó. Versus Teatre.

«La felicitat», de Javier Daulte. Traducció: Víctor Muñoz. Director: Javier Daulte. Intèrprets: Clara Segura, Anna M. Barbany, Francesc Luchetti, Jordi Rico, Joan Negrié. Teatre Romea.

«L'agressor», de Thomas Jonigk. Directora: Carme Portaceli. Intèrprets: Manel Dueso, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Llorenç González, Carlota Olcina. Nau Ivanow.

«La tempestad», de William Shakespeare. Director: Lluís Pasqual. Intèrprets: Joseba Apaolaza, Alberto Berzal, Jesús Castejón, Itxaso Corral, Eduard Fernández, Iván Hermes, Alberto Iglesias, Lander Iglesias, Anna Lizaran, Aitor Mazo, Francesc Orella, Helio Pedregal, David Pinilla, Luis Rallo, Javier Ruiz de Alegría, Antonio Rupérez, Jorge Santos, Rebeca Valls, Pablo Vila. Teatre Fabià Puigserver - Teatre Lliure.

«Metamorfosis», de Franz Kafka. Versió lliure de La Fura dels Baus. Intèrprets: Rubén Ametllé, Angelina Llongueras, Artur Trias, Rosa Losilla i Isaac Férri. Direcció d'escena i dramatúrgia d'Àlex Ollé i Javier Daulte. Música de Josep Sanou. Vestuari de Catou Verdier. Teatre Fabià Puigserver - Teatre Lliure.

«Nausica», de Joan Maragall. Basada en l''Odissea', d'Homer, i la 'Nausikaa', de Goethe. Versió de Jordi Coca. Director: Hermann Bonnín. Intèrprets: Sílvia Bel, Lluís Soler, Fermí Reixach, Carme Sansa, Enric Majó, Pep Jové, Blai Llopis, Montserrat Salvador, Alba Pujol, Nausicaa Bonnín, Maria Ribera, David Bagés, Xavi Ruano i Santi Ricart. Amfiteatre Grec Montjuïc.

«Peer Gynt», de Henrik Ibsen. Director: Calixto Bieito. Intèrprets: Joel Joan, Roser Camí, Carles Canut, Javier Gamazo, Miquel Gelabert, Dani Klamburg, Amparo Moreno, Victòria Pagès, Mont Plans, Mingo Ràfols, Boris Ruiz, Ana Salazar, Lluís Villanueva. Teatre Grec Montjuïc.

«Somriure d'elefant», de Pau Miró. Director: Pau Miró. Intèrprets: Joan Anguera, Anna Alarcón, Roger Coma i Kirsten Tinkler. Escenografia: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya.

«The Changeling», de Thomas Middleton i William Rowley. Companyia Cheek by Jowl. Director: Declan Donnellan. Intèrprets: Tom Hiddleston, Jotham Annan, Olivia Williams, David Collings, Will Keen, Jim Hooper, Tobias Beer, Adam Newsome, Phil Cheadle, Laurence Spellman, Clifford Samuel, Jodie McNee, Jennifer Kid. Mercat de les Flors.

«Al vostre gust», de William Shakespeare. Traducció: Salvador Oliva. Intèrprets: Mia Esteve, Àurea Màrquez, Pep Tosar, Víctor Pi, Jordi Martínez, Carles Martínez, entre altres. Direcció: Xicu Masó. Festival Grec de Barcelona, Teatre Grec. 27 de juny 2005.

Una vegada més, la prova de foc que representa estrenar a l'amfiteatre de Montjuïc s'ha fet patent en l'obra inaugural del Grec 2005. Si plou, perquè plou. I si fa calor, perquè fa calor. El fet és que plogui o faci xafogor, els muntatges teatrals que engeguen el primer tret a l'escenari de Montjuïc no troben el seu ritme fins que no entren en una sala tancada. Sovint, les presses i l'acceptació d'unes condicions d'assaig que són escasses perquè cal satisfer els honoraris d'altres companyies vingudes de fora fa que aquell espectacle en el qual es posen totes les expectatives sigui el que s'emporti les pitjors batzegades.

I això és el que li ha passat a 'Al vostre gust', de William Shakespeare, en un mutatge dirigit per Xicu Masó. El conjunt és el que decep o el que es transforma en repte per a una nova oportunitat, quan tombi per escenaris tancats o es reestreni al Teatre Romea. En canvi, agafats una per una, segons quines interpretacions tenen un valor encara explotable i aprofitable. No cal dir que entre aquests papers hi ha el de Rosalina, considerat el personatge femení shakesperià per excel.lència, i que aquí actua disfressada de xicot en un espai salvatge i màgic com és el bosc que està poblat, en el muntatge de Xicu Masó, per maquis que no volen representar un moment històric concret, però que l'espectador no trigarà gaire a identificar amb la postguerra de mitjan segle passat.

Els dos espais que marca Shakespeare en l'obra es deixen entreveure en el muntatge. El món de la cort, amb personatges escalfacadires, i el món del bosc d'Arden, l'ideal imaginari, on tothom busca ser-hi lliure en una proposta utòpica que encanta els desencantats de qualsevol època.

El millor que es pot dir d'Al vostre gust, és que ha estat una sort que hagi estat només quatre dies a l'amfiteatre. Un miler d'espectadors són una petita part dels espectadors que es mereix. L'escenografia, la banda sonora, l'escenografia i algun efecte com el de la pluja engrandeixen el bosc d'Arden que Xicu Masó ha volgut presentar. Hi ha materia primera que és una mina: una baralla, que obre el muntatge, entre Olivier i Roland que Pere Eugeni Font i Carles Martínez que obre el foc.

El diàleg de Pedra de Toc amb el Pastor, a càrrec de Jordi Martínez i Albert Ribalta, els xiuxiuejos entre Rosalina i Cèlia, amb Mia Esteve i Àurea Màrquez. I encara el duc exiliat, amb Pep Tosar, que també fa doble paper amb el Duc Frederic, un doble paper que l'estiu posarà al seu lloc. I encara el paper de Víctor Pi, potser un dels personatges que més atrauen de tot el muntatge, Jacques, agafat a un monòleg que per si sol és un text de teatre complet.

«Santa Joana dels escorxadors», de Bertolt Brecht. Direcció i adaptació d'Àlex Rigola. Traducció de Salvador Oliva i Joan de Solà Llovet. Escenografia de Bibiana Puigdefàbregas. Il.luminació de Maria Domènech. Vestuari de M. Rafa Serra. Coreografia de Ferran Carvajal i Àlex Rigola. Música d'Oriol Rossell. Vídeo de Juanjo Giménez. Intèrprets: Nao Albet, Pere Arquillué, Ivan Benet, Joan Carreras, David Cuspinera, Quim Dalmau, Daniela Feixas, Nathalie Labiano, Àurea Màrquez, Kelth Morino, Alícia Pérez, Ana Roblas, Eugeni Roig, Oriol Rosell (dj), Àngels Sànchez i Jacob Torres. Barcelona, Teatre Grec de Montjuïc, 25 juny 2004.

La prova Brecht dels anys trenta del segle passat contra la resistència del temps ha tingut com a escenari privilegiat l'amfiteatre de Montjuïc. I Àlex Rigola ha superat amb evident avantatge el risc d'estrenar en un ambient a l'aire lliure on ha trencat la tradició del resultat a mitges per les presses i la pressió de l'obertura del Grec, anomenat en aquesta ocasió "Fòrum Grec 04", per raons òbvies de la seva relació amb el Fòrum Universal de les Cultures.

La picardia i la destresa escènica d'Àlex Rigola li donen una bona dosi de respir per encarar amb garanties d'èxit tant la gira de 'Santa Joana dels escorxadors' per alguns escenaris catalans i espanyols, i la seva resposta a la confiança de coproducció amb el Festival de Salzburg dins de la secció de joves directors (Young Directors Projected).

I la picardia i la destresa rigolianes consisteixen a fer que el text de Bertolt Brecht, que podria ser considerat pamfletari i fins i tot caduc, recobri ara una pàtina de contemporaneïtat a cops de raspall i neteja de salfuman sobre allò que Brecht va plantejar fa més de setanta anys i el que ara se'n pot aprofitar com a lectura en clau televisivo-documental, que és el mirall de la societat i el melic del món.

A 'Santa Joana dels escorxadors' és el negoci de la carn, però en podria ser qualsevol altre. L'explotació dels qui són dalt contra els que són sota té un llenguatge universal. Per això, tant Brecht com Rigola recorden que, perquè el sistema tingui equilibri cal que els de dalt es facin forts a dalt i els de sota es facin forts a sota. ¿Escepticisme, fatalisme, pessimisme...? Potser més aviat realisme, per no parlar de sarcasme.

De totes les retallades, doncs, i reinterpetacions, mutilacions, collages i readaptacions fetes en els últims temps dels clàssics teatrals consagrats, la d'Àlex Rigola fa un gir de 180 graus que s'embasta amb aquests tres eixos: salva i reforça el didactisme de Brecht (es tracta d'entendre que el més pillastre es pot deixar entabanar per la dolcesa de la utopia), s'allunya del dramatisme (molts escorxadors de referència però ni una gota de sang ni un cop de tallant de carnisser) i recorre al llenguatge audiovisual en clau documentalista (imatges urbanes impactants a la pantalla, manifestacions i concentracions, i rap, punk, música electrònica i hip-hop... i una mica de publicitat).