recerques
EL ECO DE LA SOMBRA
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Un viatge oníric i captivador

A l’ombra d’un home que camina hi ha més enigmes que en totes les religions del món, va escriure la poeta britànica Vita Sackville- West. Metàfora del mal i de la mort, del doble i del que és misteriós, de l’imaginari i de les coses efímeres, el seu simbolisme varia depenent de cada època, de cada cultura, però, sens dubte, si l’ombra té algun hermètic significat, aquest seria la personificació mateixa de la fantasia. I endinsar-nos a les entranyes de la fantasia és el que ens planteja la companyia Teatro de los sentidos a El eco de la sombra.

No som, òbviament, al davant d’una obra de teatre convencional, perquè no hi ha el públic en un sentit estricte: l’espectador es troba sol, extraviat en un dèdal de llums tènues i (lògicament) d’ombres; de textures i d’olors, de situacions fantàstiques que trenquen la imprecisa realia de qualsevol muntatge escènic, d’actors que esdevenen autèntics personatges, potser somiats, que interactuen amb el visitant, d’espais encantats que arriben a anul.lar completament tot intent de racionalitzar el que passa al voltant nostre. Simplement, El eco de la sombra ens obliga a deixar-nos endur per un torrent de sensacions, d’estímuls auditius, visuals i olfactius, d’una sensualitat captivadora.

Diuen els responsables de Teatro de los sentidos que, als orígens d’El eco de la sombra, hi ha Hans Christian Andersen i un dels seus relats més populars. És molt probable. Amb tot, i considerant que la idea del viatge és molt present durant tota la funció –amb tot el seu ric simbolisme al voltant de la recerca de la veritat, del descobriment d’un centre espiritual–, que l’espai és modelat com un laberint –una mena de santuari interior i ocult on resideix el més misteriós de l’ésser humà–, El eco de la sombra beu de múltiples fonts i referents literaris (Lewis Carroll, Hoffmann, Gautier), que mai enterboleixen el fort caràcter oníric de l’obra. I, curiosament, durant la nostra aventura a través de fantasmagòrics boscos de llençols o travessant una inquietant llacuna embolcallada per un sudari de boira, no tenim mai la impressió de somiar, sinó de viure. Un prodigi que El eco de la sombra aconsegueix de totes totes.


Antonio José Navarro
El Periódico de Catalunya 08/07/2006
Jo: el conte sense ombra

Havia d'arribar el jo perquè l'ombra es fes visible. Amb els romàntics i la seva aguda consciència de l'individu l'ombra va adquirir personalitat literària. Entre els primers, Adelbert von Chamiso i el seu Peter Schlemihl, un home que perd la seva ombra temptat pel diable a canvi d'inesgotables riqueses. També Barrie li concedeix vida pròpia a l'ombra del seu clàssic Peter Pan. En canvi, la companyia del Teatro de los Sentidos ha preferit basar-se en el conte L'ombra de Hans Christian Andersen per construir, entre la penombra i el xiuxiueig, el seu nou laberint poètic.

El eco de la sombra proposa un viatge darrere d'una ombra que s'escapa ajudada per les males arts d'un tafur. Un viatge que, en realitat, serveix per escriure el conte d'un mateix. Aquest llibre de poques lletres i moltes pàgines en blanc serà l'única prova que l'espectador tindrà a les mans per recordar tot allò que va experimentar en una onírica odissea sensorial. El retrobament amb l'ombra és un joc de persecució a través dels sentits. Perquè l'ombra torni a unir-se al cos es recorrerà al tacte, l'olfacte, el gust, l'oïda i la vista. Per a cada sentit, la companyia planteja un breu conte, a vegades amb la crueltat de la infantesa, com en una escena d'Alícia al país de les meravelles.

En algun moment s'oblida l'objectiu d'aquest viatge, substituït per la fascinant aventura de veure's convertit en material literari apuntat, pàgina a pàgina, per misteriosos escrivans que t'esperen tot just passada la cantonada. Només al final -quan ja no la busques- l'ombra torna a tu, poc abans de trobar un invisible Caront que et convidarà a pujar a la seva barca i abandonar el món de les ombres.


Juan Carlos Olivares
Avui 07/07/2006