recerques
L'AGRESSOR
Nau Ivanow
Director d'escena: Carme Portaceli
Amb Manel Dueso, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Llorenç González, Carlota Olcina
I les víctimes, què?

La Factoria Escènica Internacional s'inaugura amb un cru espectacle sobre l'abús sexual a menors, amb la contundència, l'embranzida i l'esperit de denúncia que caracteritzen Carme Portaceli. L'autor alemany Jonigk (1966) delata, sense embuts, una de les xacres més sinistres de la nostra civilització que esquitxa fins a les més altes instàncies de responsabilitat cívica i moral, començant per la hipocresia catòlica i la seva silenciada caterva de pederastes.

Si Juan Mayorga (Hamelin) insinuava la pedofília i presentava el cas com una suposició mai no demostrada, Jonigk és explícit des de l'inici, una opció més dura, tot i que es perdi subtilesa i distància poètica pel camí. La Nau Ivanow s'ha convertit, amb el públic a tres bandes, en una aula plena de pupitres, per on deambulen els nens víctimes de les tumefactes impulsions dels adults. Carlota Olcina fa gala d'una singular precocitat interpretativa en incorporar, amb aquella barreja d'innocència i patiment, la nena assetjada pel seu pare, un Manuel Dueso que sap imprimir el cinisme viscós del personatge en la seva vibrant actuació. Lluïsa Castell compon una mare que es debat entre la gelosia i el retret, atrapada en el seu passat de xiqueta violada que perpetua, doncs, una nauseabunda comprensió pel marit pederasta. Actituds que troben suport en pediatres o advocats permissius, incapaços d'interpretar l'oculta perversió incestuosa. Un expressiu Llorenç González incorpora la variant masculina de l'abús, amb una progenitora (Gabriela Flores) que l'utilitza sense escrúpols. Al llindar del suïcidi, els dos nens uneixen els seus malsons per sobreviure i desemmascarar els abusananos. Un cop de puny a una societat del benestar que en lloc de trencar silencis es desfà en justificacions. I les víctimes, què?


Francesc Massip
Avui 18/07/2006
Sensible compromís

La Nau Ivanow, una fàbrica de pintures que el 1998 es va convertir en un centre cultural, acull el primer espectacle de la Factoria Escènica Internacional: L'agressor. Per a la seva presentació, el grup liderat per la directora Carme Portaceli i coneguts artistes procedents de diferents disciplines ha escollit una obra tan impactant com actual centrada en l'abús sexual a menors. El seu autor és l'alemany Thomas Jonigk, que, conscient de la gravetat del tema, confereix al text un distanciament brechtià, unes notes iròniques i sarcàstiques que ajudin a empassar-se una amarga cullerada impossible d'edulcorar.

Disposada a trencar silencis, Portaceli s'enfronta a un text fred i emotiu alhora que adapta a les seves sempre clares i encertades intencions. El muntatge compta amb l'avantatge d'un metafòric espai escènic que simula l'aula d'un col·legi, la música de Dani Nel·lo i Jordi Prats, la coreografia de Marta Carrasco i, sobretot, l'excel·lent interpretació dels actors: l'esplèndida Carlota Olcina i Llorenç González, com els dos adolescents sotmesos a tota mena de vexacions, i Manuel Dueso, Lluïsa Castell i Gabriela Flores en el més que convincent paper de pederastes.

L'agressor és una obra valenta i sensible a una realitat que Portaceli denuncia i exposa de la millor manera que ho pot fer: des de la qualitat d'un teatre professional i compromès.


Núria Sàbat
El Periódico de Catalunya 16/07/2006
Un gran primer paso

La Factoria Escènica Internacional no podía empezar con mejor pie, en la medida que su primer espectáculo responde plenamente a los objetivos fundacionales. Esto es, un espacio de creación donde además se ensamblan los diferentes materiales escénicos. Y porque L´agressor es un espectáculo magnífico, recomendable desde todos los puntos de vista y con el valor añadido de plantear de forma directa y dura el tema de los abusos sexuales a menores dentro de la familia. L´agresssor es una denuncia militante de un crimen sexual que ha afectado y afecta a muchos niños y niñas y a los adultos que los sufrieron. Paco Azorín imaginó para mostrar la historia de los adolescentes Paul (Llorenç González) y Petra (Carlota Olcina) un espacio metafórico: un aula de secundaria con su pizarra incluida, cuyas posibilidades Carme Portaceli aprovecha con gran eficacia.

L´agressor es una historia en la que se contraponen vítimas y verdugos los lacra social en un aparente clima de normalidad. Desde el trauma de las víctimas hasta las increíbles justificaciones de los abusadores: Lo hago porque la quiero mucho. Es mi hija.

Frases espeluznantes que hielan la sangre en una creación que funciona arropada por los dos espléndidos saxos de Dani Nel·lo y Jordi Prats y por los magistrales apuntes coreográficos de Marta Carrasco. Los intérpretes denotan la complicidad con la directora, y de ahí que estén excelentes. Entre ellos destaca la labor de Manuel Dueso, que asume el personaje más terrible de la función (el padre abusador) y también el del abogado que, al final, mostrará lo difícil (lo imposible) que es que las víctimas de los abusos logren justicia.

A mi entender, los valores de este espectáculo no residen tanto en el texto como en lo que les decía al principio, la forma en que todos los materiales se han organizado para que la obra resulte contundente en su denuncia y, además, sea teatro. Teatro comprometido con la realidad, que merecía estar en el festival Grec con todo derecho.


Santiago Fondevila
La Vanguardia 16/07/2006