recerques
EL MERCADER
Mercat de les Flors
Director d'escena: Pep Pla
Amb Mercè Martínez, Mercè Anglès, Anna Güell, Àngels Sánchez
Dames del teatre

El mercader és, més que una versió lliure de la tragicomèdia de Shakespeare El mercader de Venècia, un assaig dramatitzat al voltant del popular text. I a més, doble mèrit, és una obra divertida, plena de matisos capaços de captivar l'espectador des de la primera escena.

Si en el teatre renaixentista anglès era costum que els homes encarnessin els rols femenins, el brillant repartiment d'El mercader és íntegrament femení. Mercè Anglès, Anna Güell, Mercè Martínez i Àngels Sánchez -autèntiques dames del teatre que broden els seus papers-, esdevenen imprescindibles a l'hora d'imprimir una especial mirada crítica als personatges d'aquesta obra.

Així doncs, Antoni ja no és un il·lustre mercader, sinó un plutòcrata xenòfob i intrigant, a la manera d'un mafiós italoamericà dels anys 30, que utilitza els seus diners per esbargir la seva homosexualitat latent; Bassani és un gigoló que treu profit econòmic i social del seu atractiu, i Pòrcia, la seva estimada, una dona voluble, víctima de les convencions burgeses.

Molt més complex és el retrat de Shylock, envilit a causa del virulent antisemitisme que l'envolta (quan va als tribunals perquè es faci justícia, únicament hi troba una despietada aplicació de la llei, eficaçment manipulada perquè l'atribolat jueu renunciï a la seva venjança contra Antoni).

Construïda sobre un notable sentit del ritme, condimentada amb un hàbil sarcasme i amb un esquiu fatalisme, El mercader és un treball interessant al qual no és aliena l'encertada direcció de Pep Pla.


Antonio José Navarro
El Periódico de Catalunya 18/07/2006
Versión libre... y acertada

Que una obra como El mercader de Venecia bascule entre la tragedia y la comedia y plantee temas como la interpretación de la justicia, el antisemitismo, el poder del dinero, la ambición, la mascarada social y la homosexualidad encubierta la hace propicia para los tiempos que vivimos.

Y en esa labor está la Compañía Q-Ars Teatre, con Pep Pla a la cabeza. Su Mercader transcurre en los años treinta, salpicado de canciones italoamericanas y tramas mafiosas que trafican con mercancías prohibidas. Combinando elementos de la comedia musical, donde destaca la jocunda Mercè Martínez en un Antonio de evidente bisexualidad, El mercader que han versionado Pla, Anna Güell y Mercè Anglès mantiene todas las ideas-fuerza del original shakesperiano. Y es que cuando uno lee en los créditos que va a ver una versión libre del dramaturgo inglés, empieza a barruntar negros presagios: esa manía transgresora de los directores de teatro modernos que acaba arrasando la obra de los clásicos.

No es el caso de Q-Ars Teatre. Salvando las distancias de época, recursos escenográficos, minutaje y género artístico, El mercader que interpreta Anna Güell conserva el esqueleto moral del que hemos podido ver recientemente en cine encarnado por Al Pacino. No se trata de mejor o peor interpretación, ni de vestuario, sino de espíritu y carácter, de arquetipo.

Con un ritmo ágil y un dinamismo narrativo que se agradece, El mercader mantiene la divisa del texto original y ahí reside el mérito de esta adaptación. Planea, eso sí, sobre los personajes una ambigüedad sexual y moral muy de estos tiempos de posmodernidad. Los ropajes gansteriles, los barriles y vestidos de raso son un efectivo envoltorio escénico para que la tragicomedia llegue a un público amplio.

Pero ahí está lo sustancial de la obra: el odio a los judíos, el enfrentamiento interreligioso, el mercantilismo que domina el capitalismo moderno, ya perfilados hace cuatro siglos. Las candidaturas al amor de Pòrcia resueltas al modo de los trileros, o el juicio en el que Shylock reclama la libra de carne que le corresponde de Antonio, al haber transcurrido el plazo de su préstamo de 3.000 ducados a Bassanio mantienen todo el vigor y el ingenio del mejor Shakespeare. Buen trabajo.


Sergi Doria
Abc 16/07/2006