recerques
THE CHANGELING
Mercat de les Flors
Director d'escena: Declan Donnellan
Amb Tom Hiddleston, Jotham Annan, Olivia Williams, David Collings, Will Keen, Jim Hooper, Tobias Beer, Adam Newsome, Phil Cheadle, Laurence Spellman, Clifford Samuel, Jodie McNee, Jennifer Kidd
No tot és dolor

Ningú, ni els millors, són immunes a l'error. Per al seu últim espectacle presentat a Barcelona, la companyia Cheek by Jowl ha recorregut als autors a l'ombra de Shakespeare. Thomas Middleton i William Rowley van escriure una obra, The Changeling, que entrellaça dos arguments en els quals la suplantació -amb tràgiques conseqüències- juga un paper protagonista. Un text que resol les històries paral·leles a la brava per arribar a una conclusió forçada i que abandona -sense millorar-ne el resultat- el codi shakespearià de diferenciar clarament els personatges tràgics dels còmics encara que convisquin en la mateixa història.

És possible que a Declan Donnellan i la seva magnífica companyia d'actors els atragués la brutalitat amb què The Changeling culmina els conflictes, la manera directa de mostrar la violència de l'ésser humà quan se sent amenaçat. Una violència d'exquisit verb i psicòtica naturalitat, comparable a la de Tarantino, sobretot en la seva shakespeariana Reservoir Dogs. Però això és confiar el tot a uns quants moments de gran impacte, mentre que el text discorre per terrenys menys atractius.

Al final, el més interessant de la sempre viva lectura de Cheek by Jowl -mai fan arqueologia- és la sadomasoquista relació que s'estableix entre el personatge femení protagonista i el seu antagonista masculí. Ella, una donzella (Beatrice Joanna) que per casar-se amb un galant acaba sotmesa a les contradictòries i morboses sensacions que li despertarà el criat-assassí que li facilitarà el camí al seu ideal romàntic: ell (De Flores), un home insatisfet de la seva condició servil i del seu físic que recorre a l'assassinat, la tortura i la violació per satisfer la seva mestressa, més enllà fins i tot del que ella podria imaginar.

Aquesta relació és portentosa, mostrada amb enorme convicció per Olivia Williams i un impressionant Willi Keen. Darrere, la resta de la companyia i el sempre excel·lent homenatge al buit ritualitzat per Nick Ormerod.


Juan Carlos Olivares
Avui 14/07/2006
La palabra y el talento

La filosofía teatral de Declan Donnellan es tan clara como eficaz: El arte del teatro es el arte de los actores. Y lo ha demostrado cada vez que ha presentado sus espectáculos en Barcelona. No hay en este elizabethiano The changeling ningún artificio ni operación dramatúrgica caprichosa, sino la voluntad de contar una historia del siglo XVII para espectadores del siglo XXI. La compañía Cheek by Jowl sólo precisa de un escenario desnudo, austero, donde los espacios los definen las palabras o ciertas acciones, como en la apertura de la obra, cuando los intérpretes llegan individualmente al escenario cargando cada uno una silla roja de plástico, se sientan y se ponen a rezar en voz baja. Estamos en la iglesia. Fantástico.

La obra circula en dos líneas paralelas, una historia de pasión, crimen y traición que transcurre en el castillo de un noble alicantino, quien ha concertado la boda de su hija Beatrice, y en un manicomio en el que dos amantes se introducen como locos para beneficiarse a la mujer del viejo doctor que cuida de los imbéciles y de los locos. Esta segunda, según cuentan los entendidos, es una trama que normalmente se elimina del espectáculo, pero que Donnellan incluye y logra que funcione perfectamente a favor de su creación al oponer al drama de la primera una comedia cómica y lasciva.

Pero lo más interesante de esta propuesta es la fidelidad a lo que pudo ser la obra en su tiempo sin necesidad de trasladarnos a esa época y teniendo muy en cuenta al público. De ahí los muchos apartes y de ahí que en la trama de crímenes, adulterios y traiciones que comienzan con el encargo de Beatrice a su criado De Flores - que mate a su prometido para que ella pueda casarse con el bello Alsemor, al que acaba de conocer-, la obra viaje por varios registros dramáticos. Y a la vez que exhibe las pasiones humanas desatadas hasta sus últimas consecuencias, introduce guiños de comedia como el juego de la virginidad que practican sobre la novia. Si la obra tal vez no tiene una dimensión dramática comparable a los grandes Shakespeare, sí plantea un juego teatral notable que la creación de Cheek by Jowl refuerza demostrando que la modernidad está en el talento. Sobre unas interpretaciones perfectas, orgánicas, emerge la fuerza, el carácter de Will Keen, como De Flores, que establece una relación animal con Beatrice como una morbosa bella y bestia.

En fin, teatro de actores y actrices. Puro teatro, para los anglohablantes aún más placentero pues, por buenas que sean, con las sobretitulaciones se pierden detalles y la fuerza de esas palabras que son la expresión de los personajes. Espectáculo muy recomendable y, sobre todo, para nuestros actores y actrices.


Santiago Fondevila
La Vanguardia 15/07/2006
La quinta essència del teatre isabelí

The changeling és, a grans trets, un producte representatiu del teatre renaixentista anglès, o isabelí, amb unes tristes tragèdies històriques que reproduïen afers i emocions que connectaven de forma molt visceral amb la sensibilitat del poble. Així doncs, no és estrany que a The changeling -representada per primera vegada el 1622- hi trobem diversos dels seus elements més conspicus: amor, luxúria, assassinat, mentida, bogeria... Sense que vagi en detriment de la seva qualitat, els autors de The changeling, el dramaturg Thomas Middleton i l'actor William Rowley, van construir el que avui en denominaríem una obra comercial.

Però hi ha molt més a The changeling, com aquesta cínica i inquietant mirada sobre la naturalesa humana que afecta nobles i plebeus, o l'absència de verdaders herois i heroïnes. De fet, Joanna i Deflores, protagonistes de la funció, són una parella d'amants assassins trastornats pel sexe i la sang que es guanyen la nostra simpatia sota un estremidor rictus d'horror: potser són més humans que la resta de personatges a causa de les seves vileses, de les seves debilitats.

En clar contrast amb la tenebrosa pompositat del text, la posada en escena de la companyia Cheek by Jowl, sota direcció de Declan Donnellan, és d'un sever minimalisme -escassos canvis de vestuari, espartans jocs de llums, escenografia gairebé inexistent- que transforma el vell escenari isabelí en un hangar buit, neutre, que ofereix al text l'oportunitat d'aclaparar sense esforç el públic amb una il·limitada successió de sensacions que inclouen tots els espais i ambients possibles.

No obstant, en la seva esforçada traducció contemporània, The changeling pateix per culpa de notables caigudes de ritme -especialment, durant els dos primers actes, fins a l'assassinat d'Alonzo de Piracquo- i de la grisa interpretació d'Olivia Williams (Joanna), i limita així l'efectivitat d'un clàssic a descobrir.


Antonio José Navarro
El Periódico de Catalunya 15/07/2006