recerques
MUJERES
Director d'escena: Mario Maya
Vestits de cua sota la llum de les estrelles

Un estiu de fa 12 anys es va oferir a Barcelona un altre espectacle amb el nom de Mujeres, com l'estrenat diumenge passat a la nit en el marc del Grec. ¿Què hi ha de comú entre tots dos? Ni més ni menys que la inestimable presència de Merche Esmeralda, que, en aquella ocasió, a més a més de ballar, capitanejava la seva companyia. I ¿què hi ha de diferent? Doncs que en el cartell de fa més d'una dècada s'hi anunciava Sara Baras com una jove promesa mentre que en l'actual el seu lloc l'ocupa una esplèndida realitat anomenada Rocío Molina.

Merche Esmeralda, Belén Maya i Rocío Molina són les tres bailaoras que ara ens ocupen i que compten amb un factor a favor: la direcció de Mario Maya, tota una institució del flamenc.

Mujeres és un muntatge esplèndid que té com a única carència la baixa llum que l'il.lumina i que va ser una de les queixes del públic més allunyat de l'escenari. Tota la resta, inclòs un extraordinari quadro flamenc, resulta un plaer que certifica que és possible reunir a l'escenari tres generacions de bailaoras amb estils que, per bé que diferents, convergeixen de meravella.

Merche Esmeralda va compartir amb les seves companyes el quadro inicial i balls per caracoles i bulerías. La bailaora va trobar el seu moment àlgid, no obstant, en la interpretació de Mis soledades, una soleá majestuosa. Belén Maya hi va aportar la seva personalitat a través d'un flamenc que evoluciona cap a una línia més contemporània. I un ball per seguiriya va permetre descobrir l'art de Rocío Molina, una bailaora brillant, amb planta i amb nervi.

La cantant convidada, Diana Navarro, va propiciar la primera gran ovació de la vetllada amb una impressionant saeta, El tránsito, i també va ser la que va deixar el públic bocabadat quan va entonar, de forma commovedora, Deja de volverme loca.


Montse G. Otzet
El Periódico 03/07/2008

Dones, sens dubte

Dones, éssers estranys de mans fines i cargolades, malucs forts i mirades rotundes, dones sens dubte. Amb tota la contundència i poder que poden mostrar sense necessitat de contraposar-se amb una energia contrària, en elles hi ha tots els ritmes i tots els contrastos, són absolutament femenines: de la grandiositat guerrera de Merche Esmeralda, passant per la ironia intel·ligent de Belén Maya, a la jove candidesa de Rocío Molina, la presència de les tres ballarines de l'espectacle Mujeres parla per si sola. I, per si no quedés prou clar, l'espectacular Diana Navarro, cantaora malaguenya de veu antiga que adapta als corrents més moderns del flamenc, fusionant-los amb el fado o el new age, amb la seva extrema feminitat deixa a tothom amb la pell de gallina.

És amb aquest ventall d'expressions donívoles que l'espectacle repassa diferents pals del flamenc amb coreografies de conjunt, solos i duos. L'acompanyament musical i el vestuari -amb exultants colas de bata als caracoles de Viva Madrid que fan volar d'un costat a l'altre, mentre mostren d'una en una les seves armes secretes: l'una un vano vermell, l'altra unes castanyoles negres, la tercera un mantón blanc- i una tènue il·luminació sobre la paret de roca del teatre són com joies per a uns cossos que encara que ballessin nus de tot ornament seguirien impressionant-nos.

Hi ha quadres més narratius i altres de més abstractes, com el Romance de Zaide, un pas a dos entre Belén Maya i Rocío Molina que juguen a les diferències amb els seus moviments igualment personals, que creen reflexos impossibles i vibracions d'alt voltatge. Ni els petards que van esclatar enmig de l'espectacle ni les ràdios amb què alguns dels assistents van acompanyar-se, aconseguiren crear el més petit dubte de la meravella d'aquestes dones.


Bàrbara Raubert Nonell
Avui 03/07/2008

Tradición y contemporaneidad flamenca

El rojo pasión, el verde esmeralda y el negro crepúsculo brillaron en las batas de cola de las magníficas bailaoras Merche Esmeralda, Belén Maya y Rocío Molina, las protagonistas de Mujeres. El espectáculo que iluminó el anfiteatro del Teatre Grec de Montjuïc la noche del domingo -un brillo que compartió con el de los fuegos artificiales tras ganar España la Eurocopa- logró que este incomparable marco se inundará de magia. Curiosamente, hubo muchos varones entre el numeroso público que acudió a esta cita flamenca, aunque el sonido de algún transistor delataba la doble afición de algunos de los espectadores.

En 1996, Merche Esmeralda ofreció este espectáculo en el teatro Victoria de Barcelona; entonces lo bailó con Raquel Ginés y una desconocida Sara Baras. Ahora, sus compañeras son las soberbias bailaoras Belén Maya y Rocío Molina. Son más jóvenes que Merche y su flamenco más contemporáneo, pero las tres personalidades interpretativas no se estorban, lucen por sí solas, en dúos o en el trío. La majestuosidad de la Esmeralda contrasta con la viveza de la Molina y con la contemporaneidad de la Maya, creando un espectáculo sugestivo y rico. Si bien los cantaores y músicos del espectáculo arropan eficazmente a estas mujeres, hay que hacer mención especial a la cantante malagueña Diana Navarro. Su extraordinaria voz unida a su impresionante físico emocionó hasta derretir al público.

El espectáculo, de 90 minutos de duración, es un intenso recorrido por los diferentes palos del flamenco. Se inicia con unas rondeñas a cargo de las tres intérpretes. Después, cada una de las artistas tiene su momento de gloria. Merche Esmeralda brilló en la soleá; elegante y avanzando por la escena como una diosa exhibió su quiebro de cintura casi sobrenatural mientras sus brazos se dibujaban en el espacio con gran expresividad.

Belén Maya, por su parte, estuvo espléndida en los tangos, y mostró su enérgico zapateado y sus elocuentes brazos torneados por la contemporaneidad. Junto a Rocío Molina bailó un interesante paso a dos titulado Romance de Zaiede en la que ambas parecían dos bailarinas de Graham.

La joven Rocío Molina fue realmente una revelación. Su insolente baile y su sensual movimiento de brazos, además de su sensual cimbreo de cintura, la convierten en una intérprete que hay que tener en cuenta en el futuro. Espléndida en la seguiriya. Al final todos los miembros del espectáculo bailaron por bulerías para agradecer los aplausos de un entusiasta público puesto en pie.


Carmen del Val
El País 01/07/2008