ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

CLIP DE TEATRE

[Guasch Teatre]

[Selecció de l'espai emès per Ràdio Estel, 106.6 FM]

Freqüències per zones
106.6 FM Àrea Barcelona
93.7 FM Àrea Catalunya central
91.3 FM Àrea Vic
96.8 FM Àrea Garraf
103.4 FM Àrea Girona
91.5 FM Àrea de Lleida
105.0 FM Àrea La Seu d'Urgell
100.6 FM Àrea Camp de Tarragona
90.1 FM Àrea Terres de l'Ebre
107.5 FM Àrea Andorra
104.4 FM La Cerdanya

«El jardí del gegant», de Jordi Andújar. Basat en el conte 'El jardí egoista' d'Oscar Wilde. Intèrprets: Jordi Andújar, Íngrid Marín i Pau Plana. Il.luminació: Matias Marcé. Vestuari: Bàrbara Glaenzel. Escenografia: Jaume Grau i Xavi Pedemonte. Direcció: Matias Marcé. Companyia Maremàgnum. Espectacle familiar a partir 3 anys. Preu: 8€ Guasch Teatre. Barcelona, 16 març 2008.

Un dels contes més populars de l'irlandès Oscar Wilde és 'El gegant egoista'. La companyia Maremàgnum en fa una adaptació molt lliure. Però el pobre Oscar Wilde no en surt gaire ben parat. I no pel rerefons de la història, sinó per un excessiu entreteniment d'entrada i un desaprofitament del moll poètic del conte clàssic.

Dos germans que sempre es barallen fan anar de bòlit el seu oncle, aquí, un tramoia del teatre. Quan entren en un llibre màgic i en un jardí idíl.lic, hi descobreixen el gegant egoista i, en el viatge iniciàtic que fan, aprenen a respectar i repartir-se el que troben.

És en aquesta part que el muntatge guanya en fantasia amb l'aparició de diversos personatges: ombres xineses i suggerents màscares personifiquen les quatre estacions. Però el guió continua flaquejant i obviant el que Wilde va deixar escrit i que permetria una dramatúrgia que, si s'hi incloguessin titelles per als elements més boscans, una il.luminació més càlida, uns millors efectes de so i un bon moviment, tothom s'hi podria llepar els dits.

La moralitat reconverteix el gegant egoista en un gegant més generós, disposat a compartir el que té i deixant que els de fora entrin al seu jardí. I la tornada dels dos brivalls a la tramoia de l'oncle acaba en un altre entreteniment fent volar estels que, com al principi, aigualeix la força d'Oscar Wilde i el suc que se'n podia treure.

Divertida vida, de Grappa Teatre. Direcció de Pep Cruz, Amb Gilbert Bosch, Teresa Ros i David Bosch.

Grappa Teatre ha tornat als escenaris després de 'Muac!'. Ara 'Divertida vida' , sota la direcció de Pep Cruz, es presenta al Guasch Teatre en un muntatge que es podria anomenar de triangle, com l'anterior, on Gilbert Bosch, Teresa Ros, els pares, i David Bosch, el fill, posen sobre la taula els conflictes interns d'una família amb fill únic, en un sa exercici que no s'ha de considerar autobiogràfic però que té la dosi d'intel.ligència suficient per entrar en l'entramat psicològic familiar contemporani.

L'espectacle continua amb la línia d'humor agut de Grappa Teatre. I continua també en la línia encetada en aquesta última etapa: la de fer uns espectacles que tenen l'avantatge d'anar dirigits a tota mena de públics, però sense cedir a propostes. Grappa Teatre, companyia familiar, com les velles troupes, té en aquests moments un mèrit: que aporta l'experiència dels seus dos creadors, la parella Gilbert Bosch i Teresa Ros, i fa un comprensible sacrifici, diguem que "de pares", per cedir aquesta experiència al servei de l'actor jove, David Bosch, que ha fet altres intervencions actorals fora de casa, però que és en aquests muntatges propis de Grappa on aboca la seva màxima expressivitat.

Em temo, però, que aquesta és una experiència amb data de termini i que està tocant sostre. David Bosch creix, i no diré com una carabassera, però el seu salt de nen promesa a adolescent és evident. Els espectacles de Grappa Teatre li hauran representat, no hi ha cap dubte, una magnífica escola. Però tothom haurà d'estar preparat per acceptar el seu salt, independent, personal, cap al camí que com a actor vulgui emprendre. De moment, encara, 'Divertida vida', vida divertida, al Guasch Teatre.

Índex obres per sales d'estrena