ENTREVISTES
El llaç escorredor
Tomàs Aragay, actor i director
[Publicada a l'Avui DDD (?) amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta a la Plaça del Pi de BCN]
"La vida només continua si et rebel.les"
És un actor amb 'Confort domèstic'. Fa teatre a casa, si cal. Els plats, la nevera, la rentadora. En dansa balla poc i en teatre parla menys. Nova York l'espera per un premi de coreografia. A la tardor, beneït pels Papes d'Avinyó, hi farà de 'teacher'.
¿Si treballes a la General Elèctrica d'Espectacles, tens descompte a les tarifes del rebut de l'electricitat?
Des de fa uns anys no pago la llum. Però la companyia teatral General Elèctrica té bona energia i això ha permès fer molts espectacles.
¿I els actors i les actrius de la General Elèctrica són d'aquells dits 'enxufats'?
Al contrari. Ho fan pel tipus de treball, no perquè els representi un benefici.
¿No és una explotació fer improvisar els actors i saltar-se els Drets d'Autor?
D'alguna manera sí. És un mètode que ens hem anat inventant amb el director Roger Bernat. Treu molt dels actors i demana compromís. A vegades es barreja la vida personal amb la ficció. Hi ha gent que ho accepta bé i gent que se'n va.
¿El 'Confort domèstic' on es troba? ¿En una casa d'indianos de Sitges, en un hotel de cinc estrelles, o al piset dels pares?
De fet l'espectacle va néixer en "pisets" nostres. No teniem ni diners ni teatre on treballar i vam decidir-nos pel menjador de casa. A Sitges, el luxe de la casa-escenari ens va obligar a modificar una mica els personatges en més esnobs.
¿Una història d'amor de finals de segle XX necessita un marc ambiental de finals del segle XIX perquè funcioni?
No sé quin marc necessita. Ja és prou difícil que existeixi. L'amor és un tema complex, però és el motor bàsic que no pot faltar en una obra.
¿Fer entrar la gent a espiar a casa per veure la parella és com tenir una càmera connectada a Internet, però amb navegants de carn i os?
No sé on anirà a parar Internet. Hi desconfio. Sempre vaig una mica a remolc de la tecnologia. Les emocions es vehiculen en directe i en viu.
¿Les coreografies volen ser originals perquè experimenten el llenguatge del cos?
L'experimentació del ballarí s'hauria de quedar a casa. Penso que en dansa s'ha d'explicar alguna cosa. Per això potser barrejo teatre i dansa.
¿Un espectacle que es diu 'Cruza cuando el hombrecito esté en verde' està inspirat en els semàfors de carrer o en un camp de fruita fora de temps?
És una frase d'una ballarina en uns assajos. "¿Quins consells us donaven els vostres pares?", vaig preguntar. I una va respondre això. Em va semblar un bon títol.
¿Tenir companyia pròpia vol dir agafar fama, no ballar i posar-te a jeure?
El Grec vol companyia amb nom. Ara en començaré una. Sé les persones [Natalie, Laura i Sofia]. Penso més en el treball col.lectiu que en les figures.
¿Al Pati de les Dones (CCCB), les petites rebel.lions serveixen per a alguna cosa?
Per no quedar-te deprimit dins al llit. La vida només continua si et rebel.les.
¿Et donen un premi de dansa a Madrid i te'n vas a Nova York a impartir un curs perquè ningú no és profeta a la seva terra?
És interesssant treballar a fora. Però a dins ens haurien de cuidar una mica més.
¿Vau necessitar moltes rentadores per esclafar cada nit a l'espectacle '10.000 Kg.'?
Era una sola rentadora amb trampa. Als assajos en vam esclafar unes quantes. I un dia va caure quan no havia de caure, i no ens va enganxar, de miracle.
¿Parlant de ferro vell, es pot dir: "desguassa que alguna cosa en queda"?
Jo diria, "recicla que alguna cosa en queda". Hi ha obsessió a ser original. D'un espectacle que t'agrada, alguna cosa en retens i la copies inconscientment.
¿Què faries amb moltes idees al cap i amb deu mil quilos d'euros a la butxaca?
Segurament m'estavellaria. Treballant amb pocs diners, les idees surten millor. Si tens més diners, les idees es bloquegen i et compliques la vida en producció.
¿Què en penses de l'actor i director Tomàs Aragay?
Que és un aprenent que almenys té mà esquerra per tractar amb les persones que treballa. Massa tímid a l'hora d'escollir. Improvisa massa. Però últimament veig que la reflexió guanya la improvisació.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Una persona tranquil.la. Que pogués fer els espectacles que li agrada fer i que pogués treballar amb la gent que vol treballar.
Tornar a Teatre