ENTREVISTES
El llaç escorredor
Ester Bartomeu, actriu
[Publicada a l'Avui DDD (?) amb reportatge gràfic de Francesc Melcion]
[Feta al Teatre Arnau de Barcelona]
"Disparar a l'amant és un disbarat"
Té un avi internauta de 85 anys. Ella balla dels dels 5. Es defineix com a 'culé'. Coneix la presó de dones per dins. Però és una presó de cartó-pedra. Ha crescut amb el musical. La gent de l'Arnau la tracta com una vedette. Ella no ho sap, però a Chicago tothom ha descobert que té fusta de líder i passió pel pijama de ratlles.
¿Una dona pot disparar al seu amant i després escoltar tranquil.lament un foxtrot?
Disparar a l'amant em sembla un disbarat.Tot i que he d'admetre que els fets del musical 'Chicago' es basen en un cas real. Però, ei!, jo no ho faria mai.
¿Encara plana l'ombra de Raquel Meller a l'Arnau?
La sala de l'Arnau és plena de records. Les fotos et porten noranta anys enrera. Només entrar-hi, en respires el temps que fa que s'hi aixeca el teló.
¿Es pot dir: el cabaret és mort, visca el musical?
El cabaret no és mort. Però això no impedeix que es pugui dir "visca el musical".
¿Qui ha reinventat el musical català?
Dagoll Dagom en són els pares. A manera que se n'ha après i que ha sortit gent més preparada, tota la professió hi ha anat creient.
Suposem que Madonna accepta finalment fer 'Chicago' en cine i el productor fa un càsting i et demana per treballar-hi.
¿Madonna és un mite o un muntatge?
Diuen que Madonna volia fer precisament el meu paper [Vilma Kelly]. Jo acceptaria l'oferta. Dependria del paper, és clar. ¿Si Madonna és un mite...? ¿Un muntatge...? Mira, trobo que seria interessant poder treballar amb ella.
¿Del que fos?
És que el paper que ara faig ja me'l sento molt meu. Però si me'l prengués Madonna, hauria de fer... el de la coprotagonista, la que dispara a l'amant.
¿Compartir cartellera amb Broadway és decadència o revifalla del Paral.lel?
Una absoluta revifalla. Em sembla que no havia passat mai que al Paral.lel de Barcelona coincidissin tants musicals alhora.
¿Ballarina, cantant, actriu, presonera...?
Com a presonera, només a la ficció. M'apassiona la dansa. Així vaig arribar al musical. Vaig aprendre cant i interpretació. Sóc una barreja de tot alhora.
Professors a Barcelona, Estats Units, França, Itàlia...
¿Hi ha diferències?
No és tan important el lloc on fas cursos, com la persona. Vaig a un lloc determinat si hi ha un professor que m'interessa. Hi ha gent de molt talent a molts llocs. Jo n'he trobat aquí mateix, de cant, per exemple.
¿Treballar de nit i amb llum artificiosa com fa veure la llum del dia?
Quan et lleves, encara veus que es de dia i t'animes. Sóc una persona molt diürna. M'agrada viure la primera hora del dia. Ni que normalment treballi de nit.
¿Si el teatre és una gran mentida, 'Chicago' és una gran veritat?
'Chicago', tal com està la societat, és una mica veritat. Una veritat parodiada, exagerada, irònica, però veritat. El xantatge i la corrupció són notícia cada dia.
¿El Barça és la teva segona família?
Faig una col.laboració com a 'culé' en el programa 'Gol Nord'. Tinc 29 anys i des dels vuit que sóc sòcia del Barça. Ja anava al camp amb l'avi. Però no suporto que la gent es baralli pel futbol.
¿Un avi 'culé' de tota la vida?
De sempre. I ara també internauta. Té 85 anys anys i en fa tres que domina la informàtica. Navega com un lladre. Ha après a dibuixar pàgines. És increïble!
¿Un bon paper es fa amb un pas de claqué, una cançó o un monòleg d'hora i mitja?
Doncs... ¿i si ho intentéssim amb les tres opcions a la vegada?
¿T'agradaria passar 'una nit amb Vittorio Gassman'?
M'agradaria conèixer tota la seva vida i les seves anècdotes de pròpia veu. Però em vaig conformar fent una interpretació en el programa de Rosa Maria Sardà.
¿Si has vist 'Chicago' a Broadway, hi ha semblances entre l'actriu Bebe Nerwith, que fa el teu paper, i tu?
És més gran. Però té una llarga carrera. I recentment ha guanyat un premi Tony. Broadway és molt Broadway, però aquí també ens en sortim, eh! M'ha servit per comprovar que no anem tan endarrerits.
¿Què en penses de l'actriu Ester Bartomeu?
A veure... És com una formigueta que ha anat fent coses. Ha anat aprenent. Encara ho fa ara. L'objectiu és que arribi a tenir ofertes de papers que li interessin i que n'arribi a tenir tants per triar que pugui dir que no. Bé, l'Ester és una persona que, per molt que faci, només aconsegueix treballar i treballar i treballar.
¿Què voldries ser al segle XXI?
Només una cosa: actriu de teatre musical.
Tornar a Teatre