ENTREVISTES
El llaç escorredor
David Bosch i Bernat Quintana, actors
[Publicada a l'Avui DDD (23 abril 1999) amb reportatge gràfic de Josep Losada]
[Feta al Teatre Nacional de Catalunya]
"No ens agradaria ser John a la vida real"
Un John doble, sisplau. Avui tu i demà jo. Cada esgraó, un criptograma. ¿Carretera i manta o escala i manta? ¿No se'n mereixen una de mecànica, per l'esforç? Mamet els fa de mestre de capçalera cada nit. ¿Ho sap l'ESO que la clau la té el TNC?
¿Quan us van dir que havíeu de fer una obra de David Mamet us pensàveu que era una obra infantil, per això de "mame, mama, mamar, Mamet"?
D.B.: No, una de rara. En català sona "mamet".
B.Q.: No coneixia l'autor. Em vaig quedar igual.
¿Heu aclarit què és un 'criptograma'?
D.B.: Sí, una mena de jeroglífic.
B.Q.: Una cosa per desxifrar. Et donen punts, però no tots.
¿A casa vostra us han dit algun dia: "nen, no juguis amb la navalla!"?
D.B.: No m'ho han dit mai.
B.Q.: No perquè no talla gens i tampoc ens hi passem el dia.
¿Se sap qui dels dos va estripar la manta que surt a l'escena de l'escala?
D.B.: Diria que ells, els grans.
B.Q.: Penso que entre els tres personatges. Van estripar el símbol de felicitat.
¿L'Emma Vilarasau, mare de ficció, us fa por o us fa llàstima?
D.B.: La mare no li fa por al John, és una persona diferent. Llàstima, tampoc.
B.Q.: El personatge que fa és una perdedora. No té sortida. No serà feliç mai més.
¿Si poguéssiu us agradaria ser John a la vida real com el vostre personatge?
D.B.: No, gens.
B.Q.: No, tampoc.
¿Si hi ha perruqueria, com és que sortiu bastant despentinats a escena?
D.B.: És que només ens fan maquillatge.
B.Q.: Com que dormim i ens despertem tant...
¿L'escena del sofà, on dormiu com un soc, és per reposar una estona?
D.B.: No, però he pensat que si un dia m'adormo, què pot passar?
B.Q.: És una escena tensa perquè t'has d'estar sense moure't gens.
¿La rèplica que us ha costat més d'enganxar a la primera, quina és?
D.B.: "Han de ser coses que hem decidit observar abans..."
B.Q.: "Verd, el verd, el fil verd, el de la capsa de pesca, el pare va dir que el fil verd, el fil de pescar!" És un embolic.
¿És més fàcil aprendre's un text de teatre que un text de l'escola?
D.B.: És més difícil el de l'escola.
B.Q.: De teatre. Si t'agrada, s'aprèn sol.
¿El director Sergi Belbel és com un mestre d'ESO quan dirigeix, perquè a la sala Beckett també va dirigir dues bessones fa poc?
D.B.: Hi ha una relació 'guai'. No és allò de "tu, per aquí, i tu per allà".
B.Q.: És un bon director perquè s'entén el que vol. No és seriós. Fa la feina bé i t'ho explica bé, exigint-te al màxim, però sense que t'angoixi.
¿Qui té més 'Grappa' dels dos?
D.B.: He de dir que jo, és clar, per la companyia de teatre dels pares.
B.Q.: El David, és clar.
¿Qui us sembla més bona família, la 'Laura', de la Lloll (TV3), la parella de 'Muac!' (Grappa Teatre) o la parella d''El criptograma' (TNC)?
D.B.: Diria que la millor és la de 'Laura'. A 'Muac!, no té pare...
B.Q.: La de la Laura, sense cap dubte. A 'El criptograma' hi ha incomuicació total.
¿Per què us sembla que els pares de les obres que feu tenen tants problemes?
D.B.: Perquè el guió és així.
B.Q.: Els problemes dels autors, els traspassen als personatges
¿Què en penses de l'actor David Bosch?
D.B.: No m'he vist mai actuar. He tingut oportunitat de veure en Bernat fent el meu paper, però no sé què pensa ell de mi.
¿Què en penses de l'actor Bernat Quintana?
B.Q.: És molt afortunat. S'ha hagut de sacrificar una mica, però val la pena perquè s'ha d'aprofitar l'oportunitat.
¿Què us agradaria ser al segle XXI?
D.B.: Continuar vivint.
B.Q.: Ser jo mateix i continuar com ara.
Tornar a Teatre