ENTREVISTES
El llaç escorredor
Coco Comín, coreògrafa i directora
[Publicada a l'Avui DDD, 30 octubre 1998]
[Feta a l'Estudi de Dansa Coco Comín]
"No ens agradaria ser John a la vida real"
Ha viscut la florida del teatre musical. Torna de 'Chicago' com a directora premiada. Mentre va de gira amb Charlie Rivel, es prepara per estrenar un musical de gala, en un teatre nou, el nou del nou del noranta-nou. ¿Tot un claqué de nous?
¿Quan La Cubana no parava de dir 'Cómeme el Coco...', tu què pensaves?
Estic acostumada a un nom maltractat... "Si no menges, vindrà el Coco!", diuen.
¿Quan un té 'El nas vermell' [Regina, 1998] perquè ha begut una mica massa et pot venir a veure i li fas una coreografia?
Faig coreografies a tothom. El faig ballar, tant si està en estat ebri com sobri.
¿Un pallasso amb el nom de Josep Andreu Lasserre no hauria fet riure igual?
No, perquè Charlie Rivel es va fer a fora. Va adoptar un nom internacional, combinant lletres dels titulars de diari.
¿Néixer a Cubelles i morir a Sant Pere de Ribes no és tenir-ho tot molt calculat?
Tot va ser per atzar. Charlie Rivel no crec que se sentís mai català. De gran va voler trobar els seus orígens i va buscar un lloc on morir.
¿Com es fa per ser un petit home i un gran pallasso a la vegada?
Es porta a dins. S'hi neix. Fruit d'haver nascut en una família de pallassos, nét i fill de pallassos i viure el circ d'una manera natural. Era un mag dels sentiments.
¿Tretze números d''El nas vermell' no és mal número?
De fet són dotze... l'últim és com un comiat. De tota manera també surt el color groc a l'escenari i ens saltem la superstició.
¿Una escena del musical de Charlie Rivel que no voldries abandonar mai?
La del concurs d'imitadors de Charlot. Era un dels trenta aspirants. Chaplin també hi concursava. El va felicitar i li va dir: "Charlie Rivel pot fer de Charlot, però Charlot no pot fer de Charlie Rivel".
¿Una frase d'aquell 'Snoopy, el musical' [Focus, 1990] que encara recordis?
Va passar molt per alt. Els joves no havien llegit l'Snoopy. És molt subtil per fer-ne un musical. El musicals han de ser més bèsties.
¿I pots recordar una peça de ball de 'Memory' [Focus, 1991]?
Especialment una, 'Put in on the Ritz'. És la música que em fascina més, amb gran intervenció de claqué.
¿Si una coreògrafa està a 'La Lluna de València' [Focus, 1992] què li pot passar?
Que pateixi molt. Em va costar bastants disgustos. Però, si ets professional, ni que no creguis en l'obra, ni en el guió, ni en el càsting, arribes fins al final.
¿Si un dia vas fer 'I ara què, Xènia' [TV3, 1993], no voldries fer 'I ara què, Coco'?
No, no tinc cap afany de protagonisme. M'agrada treballar a la banqueta.
¿Qui són més 'salvatges' quan un espectacle fa aigües, els 'Catalans...' [Focus, 1994] de l'escenari o els 'Catalans...' de la platea?
Els catalans de la platea són bastant carnívors. Diria que a vegades són més salvatges els de baix que els de dalt, que en el fons defensen la seva professió.
¿Si dic Gonyalons, Focus, Reguant... tu diries 'Germans de sang' [Focus, 1994-95]?
Sí, 'Germans de sang' va ser el punt culminant d'un treball conjunt. Crec que és el millor musical que s'ha fet de tota la producció de Focus. El més rigorós, el més seriós i el de més caràcter europeu.
¿Estar 'Bojos per Broadway' [Grec 95] acaba portant a 'Chicago' [Producció pròpia, 1997. Premi Crítica Teatral Barcelona]?
Comences amb un espectacle de petit format, de recital, i acabes escollint un bon text, i quan pots, compres uns drets i fas un espectacle sòlid. Però estic al format mitjà, no he arribat al gran format.
¿Els crítics només són bons quan donen un premi o ho són sempre i ho amaguen?
La crítica és una parcel.la dels mitjans que hauria de desaparèixer. El periodisme haurien de fer un treball contructiu. I em sembla que la crítica actual es destructiva, talla les ales a molta gent que comença. M'agradaria que es digués "opinió". I que n'hi hagués més d'una en un mateix mitjà.
¿Què en penses de la directora i coreògrafa Coco Comín?
Sóc una persona plena de dubtes. Quan faig un espectacle, l'he treballat a consciència. Sóc una treballadora que disfruto amb la disciplina diària.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
M'agradaria fer la meva feina amb tranquil.litat, aportar el meu gra de sorra en el camp del musical, i ser coneguda pels meus fets, no per la meva cara.
Tornar a Teatre