ENTREVISTES
El llaç escorredor
Àngela Jové, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, 2 octubre 1998, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Teatre Artenbrut de Barcelona]
"El Tenorio és menys salvatge que l'Sloane"
¿Si Sloane fos nom de raça de pollastre, seria del Prat? ¿Un tresillo de segona mà és com el saló oval de la Casa Blanca per festejar? ¿De llogar habitacions al carrer Perill, ara se'n diu fer teatre? ¿Algú sap com s'abaixen els fogots de llogatera?
¿Un Sr. Sloane com cal ha de ser pipioli, madur, refet, playboy o millor una barreja de tot plegat?
Sobretot ha de ser jove, ha de tenir una mica de playboy i ser una mica oportunista, per aprofitar totes les ocasions que se li presenten i muntar-se bé la vida.
¿'Entretenim el Sr. Sloane' té alguna cosa a veure amb 'Entretenim el Sr. Clinton'?
Em sembla que sí perquè Monica Lewinsky també l'entreté d'una manera bastant semblant com la Kath, el meu personatge, entreté el Sr. Sloane.
¿Tu que ets del Prat, un pollastre de raça del Prat és com un Sr. Sloane al plat?
No vull deixar malament a un més que l'altre... Però diríem que sí, que es poden comparar, que hi ha bona qualitat, vaja.
¿I un gallet com el germà de la senyora Kath [Mingo Ràfols] de quina raça és?
No és pollastre, no és pota blava del Prat. El gallet del germà és més fora de vida.
¿Quan vas fer l'obra '20x20' amb el Teatre Urbà de Barcelona (TUB) encara no s'havia inventat el 4x4?
Em sembla que sí. El que passa que '20x20' va ser molt posterior perquè l'autor , Joan Barbero, també és molt jove.
¿Quan es lloga una habitació amb interessos ocults, cal penjar un drap blanc al balcó o posar un anunci classificat?
No cal res de tot això, només cal que una es mostri una mica com és i ja està.
¿Si un dia vas fer 'Homes i NO', de Manuel de Pedrolo, com és que ara fas una mena d'Homes i SÍ, a la sala Artenbrut del carrer Perill?
Perquè en aquesta vida s'ha de fer de tot: homes no, homes sí... Provar-ho tot.
¿Qui porta les ulleres negres a 'Entretenim el Sr. Sloane', el pare vell i malalt, per no veure res, o el pinxo del germà?
Potser el pare no voldria veure res i veu massa coses de la seva filla. Ella sí que no veu res. Només vol aquest "nen" que li recorda l'amant i el fill que li va prendre el germà, i se'l vol tirar. Ella és la més cega de tots i no li fan falta les ulleres negres.
¿Totes les dones com la que retrata Joe Orton voldrien un Sr. Sloane a la seva vida?
No puc opinar per totes, però un Sr. Sloane amb mesura sempre està bé.
¿Les escenetes de sofà beuen de les fonts del 'Juan Tenorio'?
Crec que no, en Juan Tenorio no és tan salvatge com nosaltres al 'Sr. Sloane'.
¿El senyor Sloane, millor a sota o al damunt d'un tresillo?
Al damunt, al damunt, perquè, si es posa a sota, ¿com m'hi puc llançar a sobre?
¿Per cert, el tresillo d''Entretenim el Sr. Sloane' és d'aquells abandonats a la nit en un contenidor de reciclatge?
No, no. El tresillo és de lloguer i ens va fantàstic perquè amb el bellugueig que porta i el que nosaltres necessitem, en fa falta un d'aquestes magnituds.
¿Una casa a prop d'un abocador d'escombraries és el model urbanístic del futur?
Espero que no, però, sense que ens n'adonem, potser hi anem una mica de camí. Esperem que entre tots ho sapiguem arreglar.
¿L'Art en Brut corre Perill?
Hi ha moltes coses en brut que la gent encara ha de descobrir. Només s'han de polir o deixar-les com són i mostrar-les al públic.
¿Una mica fresqueta, no, aquesta senyora Kath teva, tal com va per anar per casa?
Sí, però és que la casa està tan carregada que no és estrany que la pobra dona tingui fogots, i encara més amb l'Sloane a prop.
¿Si El Tricicle s'ho fa entre tres, per què Joe Orton s'ho fa entre quatre?
Perquè 'Entretenim el Sr. Sloane' és una obra amb molta feina a repartir i n'hi ha per tots.
¿Què en penses de l'actriu Àngela Jové?
Jo estic molt contenta de tot el que he fet. Tot ajuda a crèixer, com a actriu i com a persona. Del que surt més bé i del que no surt tan bé. Del 'Sr. Sloane' estic molt contenta perquè és un personatge duríssim, però preciós. I si agrada, és fantàstic.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
El mateix que sóc ara, actriu.
Tornar a Teatre