ENTREVISTES
El llaç escorredor
Olalla Moreno, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, 8 gener 1999, amb reportatge gràfic de Jordi Garcia]
[Feta a la Plaça dels Àngels, Macba]
"Sempre m'ho passo bé treballant"
¿Anna Frank ha reculat en el temps i ara és l'amor d'Amadeus? ¿Per què la pantalla li reserva papers de perdedora? Sort que sap què és jugar fort i ha après a encaixar els cops. ¿Però, se'ls mereix, una noia així, un Salieri i un Leopoldo tan barruts?
¿Has aclarit si el nom del malvat de Salieri ve de saler o de Soler?
De fet, al Lluís Soler, sempre li dic Solieri, i així ho barrejo tot.
¿No és molt difícil dir cada matí quan et despertes al costat d'Amadeus: "Hola, Wolfgang Amadeus Mozart!"? ¿No seria més curt Wolfi?
No li dic mai Mozart. Sempre li dic Wolfi, Polfi, Gatet, Mixet i coses d'aquestes.
¿A 'Amadeus' et diuen Constanze Weber perquè tens constància en pàgines web?
No, gens. A més, m'imagino que ella, a l'època, de webs, res de res, com jo ara.
¿De veritat, de veritat, 'Amadeus' és un bon partit per casar-s'hi?
Sí... És un geni... Si ara conegués Amadeus i jo fos l'Olalla... Doncs... És divertit, és simpàtic i estic convençuda que ens passaríem el dia jugant plegats amb la música, que és el que li agradava. Però si em pogués estalviar tota la part final de la seva vida, i no se'm morís tan jove, millor.
¿Una mica malcarat i amb fatxa de por, no, el sogre Leopoldo?
I tant, no és el sogre ideal, no. No és un sogre que m'agradaria gaire per a mi.
¿I a la vida real, aquest 'Amadeus' del Tívoli és la Pera?
És la pera, sí senyor. Treballar amb Roger Pera és la pera. Ens entenem bé i sempre comentem com ha anat cada dia.
¿Millor el paisatge rural de 'A los que aman' o l'escenografia de la cort i del palau de la Viena d''Amadeus'?
Jo sóc de paisatges idíl.lics i bucòlics. Sóc molt cursi. A mi m'agrada el llac, i les floretes. Aquestes cosetes, a mi, m'agraden.
¿Si anessis de botigues, quines peces t'emportaries a casa del vestuari d''Amadeus'?
Uiii, tots! Tots m'agraden molt. Sense la perruca i la ploma, és clar. Me'ls emportaria i me'ls miraria. Perquè posar-se'ls és la cosa més impràctica que hi ha al món. No entenc com se'ls podien posar a l'època de Mozart. En porto prop de mitja dotzena i tots s'han de fer amb canvis molt ràpids.
¿'El diari d'Anna Frank' hauria de sortir cada dia al quiosc?
Sí, perquè parla d'uns fets que no es poden oblidar. Va ser el meu debut.
¿I 'El Pare' d'Strindberg, com podia ser el teu, si et dius Moreno?
Hi deu haver algun 'nyeque-nyeque' pel mig. D''El Pare', recordo haver treballat amb Fermí Reixach i com s'ho preparava tot. Recordo treballar al Lliure. M'ho vaig passar molt bé. De fet sempre m'ho passo molt bé treballant. Treballant amb gent gran aprens molt.
¿Si sents dir 'A los que aman'... què fas?
Clinc!, immediatament penso que estan parlant de la pel.lícula...
¿Rodar una pel.lícula a peu Coixet no és una mica cansat?
No, perquè Isabel Coixet no té res de "peu coixet". Ho té tot molt clar, tot preparat, és molt treballadora, sap on vol anar a parar.
¿La filla d'un mestre d'esgrima pot esqueixar més d'un cor?
Doncs, pel que es veu 'A los que aman', sí... Em pren el marit amb l'esgrima.
¿Ser la germana gran en una pel.lícula vol dir tenir més dret a pantalla o aguantar les trapelleries de la petita?
Aguantar la petita. A la pantalla, no he tingut sort amb les germanes.
¿'A los que aman' podria ser una dedicatòria enviada a Amadeus i Constanze?
No, perquè Amadeus i Costanze sí que s'estimaven molt, però a 'A los que aman' és una pel.lícula de desamors, d'estimar-se per sobre de moltes coses.
¿A 'Nissaga de poder' et va tocar fer de Laia perquè el guionista pronunciava malament les eles i et deia Olaia i no Olalla, potser?
Doncs, mira, ja no m'he pogut treure el nom de Laia. La gent em diu Laia, a casa em diuen Laia, i jo i tot m'he quedat amb el nom de Laia.
¿I quan tens 'Insomni' et prens un Chus Gutiérrez i com a nova?
No, no, res de realitzadors. Em prenc una pastilleta i cap a dormir.
¿Què en penses de l'actriu Olalla Moreno?
Ha tingut sort. Ha pres una decisió valenta. Fer d'actriu és una decisió valenta. Té moltes coses per aprendre perquè és jove i sempre en tindrà per aprendre.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Feliç. Ser feliç, fill meu.
Tornar a Teatre