ENTREVISTES
El llaç escorredor
Alfonso Ordóñez, coreògraf
[Publicada a l'Avui DDD, 4 juny 1999, amb reportatge gràfic de Xavier Carrion]
[Feta al CCCB]
"Els tambors evoquen altres mons"
¿On paren les salamandres sota els còdols i els genets com peixos? ¿Un pi de tres branques que treu tambors és un "pi nacional"? ¿Danats que dansen o danses que danategen? ¿Buñuels de fons o rerefons de campanes repicant per caçadors caçats?
¿Els aragonesos tenen un ull especial?
A jutjar pel tipus de persones que han sortit dins les arts plàstiques es podria dir que potser sí que tenen una mirada més profunda.
¿Com es fa en una coreografia perquè parlant de Buñuel no surti un bunyol?
Ens hem apropat amb molt de respecte a l'obra de Buñuel, però això depèn en tot cas de la mirada de l'espectador.
¿Els tambors de Calanda, pel que es veu, es poden tocar amb els peus?
Quan es tracta de cames femenines, van molt bé per fer percussió i per suggerir i evocar altres mons possibles.
¿Tots els tambors de Calanda rebenten de tant picar o bé als ballarins de Danat Dansa els agrada fer empipar el cap d'atrezzo del TNC?
Rebentar el tambor pot tenir molts significats. S'hi pot aplicar el símbol que hi vegi cadascú. A Calanda és impressionant no només veure rebentar tambors sinó com sagnen les mans dels que els toquen.
¿Què faria ara Buñuel amb l'escena de la navalla d'afaitar i l'ull si pràcticament només tenim maquinetes elèctriques d'afaitar?
Crec que com a mínim no deixaria de sorprendre'ns com ha fet en les seves pel.lícules, que tenen sempre una guspira diferent.
¿Un arbre sec als Tallers del TNC acaba florint i donant un tambor com a fruit?
Una de les bones coses que té el món del somni i el surrealisme en general és que pot projectar la imaginació en objectes o idees absolutament inversemblants.
¿Què és més important d'una coreografia: el guió, la banda sonora, els ballarins?
El ritme. És alló sobre el que es canalitza tot el que cal per a una posada en escena. El risc és fer que la veu, el moviment i el so tinguin una certa coherència.
¿Ningú no ha pensat en Danat Dansa per fer anuncis de danones o de donuts, amb el nom que teniu?
No estaria gens malament perquè la veritat és que fan falta patrocinadors i molts diners per a la dansa.
¿Em podries recordar un detall del Théâtre de la Ville de París ja que Danat Dansa va ser la primera companyia d'aquí convidada a actuar-hi?
Hi vam aparèixer només amb el que portàvem posat. Em va sorprendre que el director ens observés sempre des d'un racó del pati de butaques.
¿Un duet de ballarins pot durar tota la vida?
Podria ser inacabable i en constant transformació.
¿Si mirem els anys de Danat Dansa, es diria que 'El futur encara no és el que era'?
No se sap mai què serà. Com més lluny estàs de l'horitzó, més te n'allunyes.
¿Heu trobat alguna vegada la salamandra que hi ha sota els còdols rodons?
És un animal que s'esmuny fàcilment i es deixa veure. Agafar-la és molt difícil.
¿El títol de l'espectacle 'I quedaré davant dels murs immensos esperant que algú vingui per fi a buscar-me' és el més llarg de la història de la dansa?
Expressa una desolació molt forta com ens imaginem que devia ser la que va sentir Kaspar, el protagonista, quan el van abandonar a la plaça de Nuremberg.
¿Com és un genet de peixos sobre la ciutat?
És una imatge evocadora d'un dels quadres del Bosco, molt suggerent per la fantasia que té i perquè a vegades ens sentim així en una ciutat, com un peix a qui se li escapen les coses.
¿Si una companyia va pel món amb espectacles com 'Der Dämon', 'Ottepel' o 'L'ull esbalaït', no ha de donar moltes explicacions?
La dansa s'entén per si sola. El llenguatge del moviment, si té alguna cosa bona, és que pot emocionar i fer més fàcil l'entesa.
¿Què en penses del coreògraf Alfonso Ordóñez?
És tan gran el camp a córrer, que t'adones que és un territori que té moltes coses per explorar. No pots estr mai convençut del que fas. He tingut la sort de compartir amb Sabine Dahrendorf i aprendre molt del que ella sap.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
El futur es construeix a manera que vius el present i intentant estar com més bé millor amb el teu passat. Prefereixo no plantejar-me angoixes ni bones ni dolentes.
Tornar a Teatre