ENTREVISTES
El llaç escorredor
Xicu Masó, actor i director teatral
[Publicada a El Temps, núm. 1098, 04.07.2005, amb reportatge gràfic de Jordi Play]
[Feta al Palau de la Virreina de Barcelona]
"Faig teatre com un artesà, no com un industrial"
El director teatral Xicu Masó, amb l'actor Pep Tosar, comencen un nou projecte, després de dotze anys de fer espectacles plegats. En diuen La Mirada. Amb la comèdia 'Al vostre gust', la companyia ha estat la convidada a inaugurar el Festival BCN Grec 2005. Xicu Masó ha ambientat la comèdia de Shakespeare a mitjan segle passat, en una postguerra i una resistència inconcretes d'un indret indefinit. L'amfiteatre de Montjuïc s'ha convertit en el simbòlic bosc d'Arden shakesperià per donar el tret de sortida a una gira que passarà per València i que tornarà a Barcelona, al Teatre Romea, la temporada vinent.
Per què aquesta nova companyia, La Mirada, una iniciativa privada en un moment que el teatre de rereguarda té tantes dificultats per subsistir?
Perquè sembla que sigui impossible treballar com es feia un anys enrere, amb un grup de gent que es mantingui estable durant un cert temps, des dels tècnics als intèrprets, i també perquè volem recuperar l'esperit que fer teatre no és només produir espectacles sinó transmetre el que fem. Per això hem obert un espai teatral, als antics locals d'Eòlia, a L'Eixample de Barcelona, per intentar traspassar allò que fem a gent nova, postgraduats sobretot, però defugint el concepte d'escola teatral.
Això vol dir que La Mirada vol cobrir un buit perquè els grans espais públics que s'han creat no ho fan?
Més que cobrir un buit, es tracta de donar sortida a una necessitat com a professionals del teatre. Jo mateix no sé com és que, en vuit anys, no he treballat mai al Teatre Nacional de Catalunya...
I com és, doncs...?
A vegades penses que potser sí que hi ha llistes negres. El TNC ha tingut dues direccions diferents en aquests vuit anys, però molts no hem notat la diferència. Veurem quin és el futur que ens espera amb el nou director, Sergi Belbel, tot i que ell ja era membre de l'anterior consell assessor del teatre.
I al nou Lliure? L'obra 'Al vostre gust', de Shakespeare, que ara inaugura el Festival BCN Grec estava prevista per a la temporada vinent i finalment no hi anirà...
El director del Lliure, Àlex Rigola, va dir que si es feia dins el Grec, al mateix Teatre Lliure, la inclouria en la programació de la temporada vinent, però que si s'estrenava a l'amfiteatre de Montjuïc, no li interessava. I al director del Grec, Borja Sitjà, va apostar per estrenar-la a l'amfiteatre.
Haver estat cinc anys treballant en l'època del Lliure antic, com a ajudant de direcció de Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, deixa algun rastre?
En certa manera, des de la companyia que acabem de fundar, per la línia que portem, ens sentim molt hereus de la manera de fer d'aquell Lliure. Hem treballat de la manera que ens agrada treballar durant més de dotze anys amb Pep Tosar. A vegades ha semblat que fèiem un teatre elitista. No és veritat. Moltes de les obres que hem fet, en una cultura més normalitzada, les trobaríem en el circuit comercial. El nostre repte és aconseguir més públic. Amb 'El mestre i Margarida', de Bulgàkov, en el Grec de fa dos anys, vam fer ple a l'antic Lliure de Gràcia. Des d'aleshores no hem pogut remuntar l'espectacle en un altre lloc. Ara el tornarem a posar en escena, el setembre, al Teatro Español de Madrid, en castellà, i això ens empeny a tornar a repescar la versió catalana i trobar un espai.
No és l'única proposta que us ha fet Mario Gas, que ara dirigeix el Teatro Español, a La Mirada...
No, també ens ha proposat ser-hi la temporada 2006-2007 amb un dels nostres muntatges anteriors, segurament que el 'Rèquiem', d'Antonio Tabucchi. I un altre muntatge encara per decidir podria anar al Centro Dramático Nacional, que dirigeix Gerardo Vera.
I després del Teatre Grec de Montjuïc, 'Al vostre gust' ja té compromisos tancats?
Sí. És la primera vegada que ens contracten abans de saber què fem. Suposo que obrir el Grec hi ajuda. Tenim representacions a Tarragona, en el Festival Shakespeare de Santa Susanna, al Temporada Alta de Girona, a València, el mes de gener, i tornarà a Barcelona el mes de març per fer temporada al Teatre Romea.
Vaja, tota una indústria, com es diu ara...
Quan sento parlar del teatre com a indústria, perdo l'oremus. Jo faig teatre com un artesà, no com un industrial. Haver d'entrar, sisplau per força, en aquesta roda de les anomenades indústries culturals [Institut Català d'Indústries Culturals, ICIC] fa perdre moltes hores de passadissos i paperassa. Si poguéssim viure de les crítiques bones que hem tingut, seríem milionaris. Però d'això no se'n viu. L'únic motiu que em queda per fer teatre és divertir-me.
Per què canviar l'època de la cort, reflectida en l'obra de Shakespeare, 'Al vostre gust', per l'època dels anys quaranta del segle passat?
M'interessava remarcar l'ambient de la resistència, dels maquis, però d'una resistència i uns maquis indefinits, no exactament els maquis de la postguerra espanyola, sinó els d'una postguerra inconcreta. Hem estat molt fidels al text, tret d'algunes referències mitològiques que haurien estat incoherents en l'ambient contemporani. En tots els petits retalls que hem fet, el traductor, Salvador Oliva, ha treballat amb nosaltres per no malmetre el vers.
I quina lectura en pot fer l'espectador actual?
Doncs, la comparació del món hipòcrita, cortesà, que és, en part, el de la política actual, amb el món de la vida més feréstega, més dura, més difícil, però més feliç, de la gent que habita al bosc, els ciutadans de carrer. Viure al bosc shakesperià d'Arden implica defensar aferrissadament la llibertat.
PERFIL
Un home de teatre que no perd el nord
Xicu Masó té 46 anys. És membre fundador de la companyia El Talleret de Salt amb la qual ha treballat, des del 1976, en més de 30 espectacles com a actor i director. És cofundador de l'aula de teatre El Galliner, de Girona, i va fundar l'aula municipal de teatre de Banyoles. És, doncs, un home de teatre que s'ha format i ha picat pedra teatral al nord, però sense perdre'l. Recentment ha treballat com a actor protagonista en l'obra 'L'oncle Vània', de Thèkhov, al Teatre Lliure, i ha dirigit i interpretat 'El fantàstic Francis Hardy', de Brian Fiel, al Teatre Romea. Amb Pep Tosar, en els últims dotze anys, ha fet espectacles amb bona acollida de públic i crítica com 'Sa història des senyor Sömmer', de Patrick Süskind; 'La casa en obres', basat en l'obra de Blai Bonet; 'Rèquiem' i 'Revés', dues peces d'Antonio Tabucchi; 'Esquena de ganivet', sobre l'obra del poeta Damià Huguet; i 'El mestre i Margarida', adaptació de Jean Claude Carrière de la novel.la de Bulgàkov. Amb el muntatge 'Al vostre gust', de William Shakespeare, han inaugurat per primera vegada el Festival BCN Grec 2005.
Grec 2005: Poti-poti de teatre, música i dansa
A l'amfiteatre de Montjuïc, aquest estiu, qui vulgui saber què passa després d'un cop d'estat, quan Roland i Rosalina fugen al bosc d'Arden, ho pot veure 'Al vostre gust', de William Shakespeare; també hi pot escoltar 'El comte Arnau', de Josep M. de Sagarra, amb Lluís Soler; hi pot recordar la tragèdia de 'Yerma', de García Lorca; i hi pot viure una nova versió de 'Fi de partida', de Beckett, dirigida per Rosa Novell.
Al Mercat de les Flors, es pot conèixer la desesperació d'Elisabeth, una dona sense papers, amb 'Amor Fe Esperança', d'Ödön von Horváth; s'hi pot comprovar una adaptació d''El pianista', de Manuel Vázquez Montalbán; i s'hi pot retrobar l'Escola d'Òpera de Pequín.
Al Teatre Romea, s'hi pot trobar l'adaptació teatral de la pel.lícula 'Festen'. Al Teatre Nacional de Catalunya, s'hi pot retrobar Heiner Goebbels amb textos d'Elias Canetti. Al Teatre Lliure, s'hi pot batre el rècord de nou hores i mitja (amb sopar inclòs) en polonès amb 'Els germans Karamàzov', de Dostoievski; s'hi pot repassar en alemany 'Els deu manaments', basat en l'obra de Raffaele Viviani, de la companyia Volsbühne am Rosa-Luxemburg-Platz; i es pot assistir a la discussió sobre els indis del Nou Món, de Jean-Claude Carrière, amb 'La controversia de Valladolid'.
El Teatre Villarroel estrena 'La pell en flames', de Guillem Clua. La sala Beckett presenta 'Animales nocturnos', de Juan Mayorga. I el Teatre Tantarantana estrena 'Estricta vigilància', de Jean Genet.
Les companyies de Roberto G. Alonso, la Mal Pelo, la Man Drake, la Trisha Brown Dance i Lanònima Imperial integren la programació de dansa que es presenta principalment al Mercat de les Flors i al Teatre Grec.
En música, Philip Glass, Paolo Conte, Marianne Faithfull, Joe Jackson, Brian Wilson, Joan Manuel Serrrat, Paco Ibáñez, Eleftheria Arvanitaki, Jamie Cullum, Omar Sosa, John Zorn, Bebe, Craig David i Joss Stone, són alguns dels noms dels concerts programats principalment al Poble Espanyol i el Teatre Grec. Tot plegat, fins al 8 d'agost.
Tornar a Teatre