ENTREVISTES
Hermann Bonnín
Actor, director teatral i promotor de l'Espai Escènic Joan Brossa
Publicada en el suplement DDD diari Avui, 22 maig 1998.
[Entrevista feta a Barcelona]
"El Teatre Romea no hauria d'estar mai en mans privades"
- L'Espai Escènic Joan Brossa està a punt de complir mig any des de la seva obertura. Un del seus dos promotors, Hermann Bonnín, en fa un balanç per al DDD, avança alguns espectacles de la pròxima temporada i parla del paper d'una sala reduïda com aquesta, situada al Born. President de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, exdirector del Centre Dramàtic de la Generalitat, un dels protagonistes de la pel.lícula 'Irene', que s'ha començat a rodar aquesta setmana, i protagonista absent de la telenovel.la 'Laberint d'ombres', el senyor enigmàtic de Sabadell assegura que si no el fan ressuscitar, com a mínim, tornarà a la pantalla de televisió en flashback.
Quan entres a casa de Hermann Bonnín, no cal que et diguin que ets a casa d'un home de teatre. Cada cambra és com una escenografia construïda amb el temps on hi ha la presència dels últims trenta anys teatrals. En aquest ambient es va crear fa més d'un any la filosofia de l'Espai Escènic Brossa, un espai dedicat sobretot al poeta de la màgia que, per Bonnín, és "l'últim gran homenot d'aquest segle".
¿Un mag com Hausson i un actor i director com Hermann Bonnín fan un còctel idoni per gestionar una sala com l'Espai Escènic Joan Brossa?
Com a punt de partida, que hi hagi un mag i un home de teatre ja és encertat. Joan Brossa diu que, abans de tot, se sent il.lusionista. La seva obra gira al voltant de la capseta xinesa, d'amagar la realitat. Per tant, la relació de Brossa amb el mag Hausson ve de lluny. Jo el vaig conèixer amb una certa intensitat a través del crític Xavier Fàbregas. Va ser ell qui em va portar al coneixement de l'obra d'en Brossa. Després que Fàbregas prologués els sis volums de la poesia escènica de Brossa.
¿Per què és tan desconeguda l'obra de Joan Brossa?
A vegades penso que el fet que no s'hagi representat mai Brossa és perquè prematurament se li va fer aquesta edició completa, i això fa respecte. Si s'hagués editat en volums petits, potser hauria estar més llegit. Hi ha moltes raons més. Brossa anava contracorrent. Deixa d'escriure teatre als anys 60. Tota la seva obra està datada entre el 45 i el 60. Va treballar al marge del teatre comercial i del teatre políticament compromès. És una mica hereu de les avantguardes històriques.
¿A punt de complir-se el primer mig any de l'Espai Escènic Joan Brossa, el balanç confirma les intencions de la seva obertura?
Sí, absolutament. Tant Hausson com jo no hauríem emprès una aventureta per obrir un teatre perquè sí. L'única justificació que ens ha mogut és la coincidència de la nostra admiració per Brossa. I també l'interès per obrir un espai que servís de motor per oferir al públic l'obra de Brossa. Penso que els sis mesos han estat molt positius. El que és evident és que és una sala petita i per tant és deficitària. Si no es confirmessin els ajuts de l'Ajuntament i de la Generalitat, seria difícil subsistir.
¿Es continuarà mantenint la línia d'avantguarda, cultura popular, mestissatge cultural i tradició?
Si no podem ser conseqüents amb aquest planteig, en aquest punt dolç a la frontera entre la cultura popular i l'avantguarda, que era el punt de mira de la generació de Sebastià Gasch o de García Lorca, que era gent que tenia la mirada posada en el futur, a la vegada, trairíem el projecte. Intentarem preservar-ho perquè és un dels valors. Creiem que Brossa és un dels últims grans homenots que ha tingut Barcelona, com a creador, com a persona, com a personatge singular, que genera opinió, que crea polèmica. És un punt de referència per a la gent de teatre.
¿Què fa que en aquest moment connecti més amb el públic?
Totes les obres que van contracorrent tenen alguna connotació que va més enllà del temps. Jo crec que Joan Brossa és un clàssic. Hi ha gent com Carles Santos i Pere Portabella que en el seu moment havien fet muntatges de Joan Brossa que resultaven aleshores provocadors. Aquest caràcter provocador avui no el té, sinó que aconsegueix una sensació de serenor i de poesia.
¿La proposta de tenir Amics Protectors i Amics Col.laboradors ha donat resultat?
No és fàcil. És un procés lentíssim que hem posat en marxa. Tenim un petit nucli d'amics, fins i tot d'alguns com Chillida, que no vénen mai, però paga igualment la quota. És, de moment, un grup molt embrionari.
¿El music-hall, el ballet, la màgia, les arts parateatrals no són per a teatres grans?
Jo penso que sí, és clar que sí. En una sala petita es té la sensació que et vénen a fer teatre a casa seva, en un espai mínim, i això crea una màgia especial. Però els mateixos espectacles els resisteix perfectament una sala gran.
¿Es pot dir, doncs, que l'Espai Brossa és alternatiu entre els anomenats alternatius?
No, no. Els que treballem en teatres petits no som alternatius de res. Se'ns posa l'etiqueta, però no ho som. Fins i tot en el teatre més comercial veus que a vegades s'ofereixen productes que podrien estar en sales petites i al revés. Les fronteres avui no estan gens clares. La sala petita, el que preserva és la màgia de la intimitat. Aquesta característica de botiga, de parada de mercat.
¿Quins són els projectes més immediats i de cara a la temporada vinent?
Abans hi haurà el Grec amb quatre espectacles, 'El bell lloc', de Joan Brossa; 'Oïsme', una conferència-espectacle de Perejaume; l'espectacle de Hausson, '21 mirades as de cors'; i 'Peix per peix', de Roland Schimmelpfening. Per a la temporada vinent, tenim el projecte de produir una altra obra de Joan Brossa, 'Al Canigó ja no hi ha àguiles'; hi ha també el projecte d'un espectacle amb textos de Jacques Prévert; i després produirem una obra que en Brossa n'està especialment enamorat, 'La mà de mico', dins el gènere considerat de gran guignol. Aquesta és una obra que Brossa va veure de petit i la va rellegir ja gran i considera que és una obra mestra del gènere, a partir d'un conte anglès.
¿Com a president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, quina valoració fas de les recents Jornades de Debat i Reflexió?
Hem volgut que fossin unes Jornades que es despleguessin al llarg de cinc mesos i que s'asseguessin a la mateix taula tot el sector de la professió i les administracions. I això s'ha aconseguit. Crec que és un fet històric.
¿Si l'Associació d'Actors i Directors ha renovat infrastructura i imatge, vol dir que també ha renovat els objectius?
N'hi ha tres que ens hem plantejat la nova Junta. El primer, com a sindicat que som, la defensa dels interessos laborals i professionals del sector. El segon, intentar que actors i directors recuperin la consciència del que ha estat el teatre català en moments difícils. El tercer, trobar fórmules de col.laboració amb els actors de fora de Catalunya fent una confederació d'associacions a nivell de tot l'Estat.
¿Com a exdirector del Centre Dramàtic de la Generalitat, com veus la fusió del CDGC amb el TNC a partir de l'estiu vinent?
Se'm fa difícil simplificar perquè hi estat molt involucrat en l'època de naixement. El Centre Dramàtic neix intentant fer nostre el model francès de descentralització i per tant el Centre Dramàtic es justificava en la mesura d'una política que propiciés una xarxa de tres o quatre Centres a tot Catalunya. Això no es va aconseguir. I en aquests moments, quan apareix el TNC, no es fa res més sinó repetir el concepte de teatre centrat també a Barcelona. La creació del TNC hauria de tornar a replantejar aquesta acció de política cultural de disposar d'una xarxa. No només em sembla dolent que desaparegui el Centre Dramàtic que hi ha a Barcelona sinó que em sembla que s'havia d'aprofundir i establir una xarxa com a mínim de tres centres a Catalunya. Però hi ha altres factors. Hi ha el Romea, un teatre amb una consciència històrica, i és un teatre que les administracions haurien de preservar pel que ha significat per la història dramtúrgica catalana.
¿Vols dir que el Romea no hauria de passar a mans privades?
Naturalment que no. Per dos motius, perquè el pes històric que té justifica que segueixi en mans públiques. El Teatre Romea és un bé públic per a la història.
¿Et van avisar que el teu paper a la telenovel.la 'Laberint d'ombres' duraria encara no un quart del primer capítol?
Mira, es van crear unes gran expectatives amb el personatge. Ja sabia que anava així. Però el personatge té una història darrera i tornarà a aparèixer en flashback.
¿I no sents enveja del teu avantpassat Mateu Montsolís que fins i tot va ressuscitar, com aquell qui diu, en la segona etapa de 'Nissaga de poder'?
Ja s'especula que el meu també el ressuscitin. El que sí que està clar és que es veurà de què anava el seu passat. Ressuscitar-lo o no s'escapa del meu abast.
¿Com et sents en el paper de protagonista absent de 'Laberint d'ombres'?
És curiós, però a vegades aquestes absències són molt potents. La gent t'ho pregunta molt. "¿Què passarà? ¿Tornaràs a sortir?" Estic content d'haver fet aquesta col.laboració tan especial.
Tornar a Teatre