ENTREVISTES
En escena
Frederic Amat, pintor i escenògraf
[Publicada a l'Avui DDD, 5 de febrer de 1999 amb reportatge gràfic de Jordi Garcia]
[Feta al Teatre Lliure de Barcelona]
"Tot esperant el cautxú"
Una gran desfeta de cautxú ha servit a Frederic Amat per crear un espai escènic inèdit al Lliure en la presentació de 'Tot esperant Godot'. L'obra de Beckett, estrenada fa cinquanta anys, la dirigeix ara Lluís Pasqual, amb una posada en escena que recupera el nom de Pere Quart com a traductor en el seu centenari.
¿Has anat reconstruint passatges de 'Tot esperant Godot' amb aquesta elaboració escenogràfica de cautxú?
Tota escenografia té un diàleg amb un text i un criteri de muntatge. El text esdevé una mena de partitura a interpretar per l'escenògraf. Però no és lliure perquè hi ha un director d'escena. Per tant, l'escenògraf es converteix més en instrumentista. El propi text dóna les acotacions. 'Tot esperant Godot' presenta una gent que està esperant l'esdeveniment i, al final, l'esdeveniment és la mateixa espera. Aquest estat d'espera el situem a la carretera, un trajecte, una via. He volgut donar una referència de subsòl que marca el propi Beckett. Hi ha l'arbre com a fita de lloc d'encontre. Un arbre que té antecedents: el mateix Giacometti va fer una escenografia per al mateix Beckett a l'Odéon de París, un teatre on he treballat també amb Lluís Pasqual. Amb el material volíem donar a l'espectador com a cop d'entrada una mena de visió posterior a una desfeta de cinc-cents o mil graus de temperatura i el paisatge s'hagués desfet, com una mena de detritus, d'entranyes del propi paisatge i de nosaltres mateixos.
¿Com es troba una nova concepció escènica d'una obra de fa 50 anys?
No em plantejo un fet d'originalitat, em plantejo l'obra. El procés és molt intuïtiu, ser fidel al text, i unes xerrades molt telegràfiques amb el director, que es basa en una confiança mútua de molts anys de coneixença. He anat construint una mena de gran escultura escenogràfica, configurant el paisatge sobre el propi terreny amb aquest material que no saps si és cautxú, quitrà o què. M'agrada aquest engany, també. Volíem que fos un espectacle creïble, en el fons. Amb la idea que no veiem una representació sinó una presentació. Els actors tenen molt poc espai en aquesta mena de passadís i això és voluntari, fet expressament.
¿La relació dels quatre personatges centrals com a figures de circ influeix en la concepció escènica?
Del tot perquè al capdavall és una aclucada d'ull al món del circ. En el cartell de l'obra també hi ha aquesta visió. Hi ha una ironia. És un teatre de la decepció, de l'espera. Cada paràgraf de 'Tot esperant Godot' és un tractat d'on venim, on anem i qui som. I els personatges principals tenen una dimensió de clowns, sí.
¿Si el públic en surt pensant que la teva escenografia és surrealista què diries?
Que no ho és. Crec que a pesar de tot té una presència molt realista, molt de veritat com a imatge escenogràfica.
¿Quina diferència hi hauria entre un escenògraf i un pintor que fa un espai escènic?
Recordo Joan Brossa, de qui tants hem après, al convit que feia a l'actitud interdisciplinària. Es paga un preu per això. Per al món de la pintura ets un escenògraf, per al món de l'escenografia ets un pintor... Últimament em prenen per director de cinema, i per al món de cinema sóc un cartellista, i per als cartellistes no sóc ningú. Més que una cistella plena de regals, a vegades això es pren com un element de distorsió. En aquestes diferents activitats sempre hi ha el mateix ull i el mateix sentiment creatiu.
¿'El público', 'Tirano Banderas', 'Roberto Zucco' i 'Tot esperant Godot', quatre espectacles dirigits per Lluís Pasqual, formarien un conjunt d'espais escènics que es podrien trobar en algun punt?
Sí. Lluís Pasqual sempre m'encarrega una escenografia quan té un teatre poètic entre mans. I aquests espectacles tenen tots un fil poètic.
¿I 'Belmonte', 'El Jardiner' i 'Zumzum-ka', tres escenografies de Cesc Gelabert, mantenen una certa relació?
Hem treballat més conjuntament. Cesc Gelabert volia fer fa anys un Quixot i li vaig canviar el projecte i li vaig proposar una creació conjunta en el cas de 'Zumzum-ka', a més d'haver-hi la música de Pascal Comelade, que després ha col.laborat també en la pel.lícula 'Viaje a la Luna', amb guió de Federico García Lorca.
¿Després de 'Tot esperant Godot', tot esperant què...?
Hi ha moment que un es mira al mirall per entendres's. Crec que estic a punt de desaparèixer de l'escena i tinc ganes de treballar de cara a dins. Ara he fet moltes feines cap a fora. Vull recuperar l'estudi i són moltes hores de treball.
Tornar a Teatre