ENTREVISTES
En escena
Rosa Novell, actriu i directora
[Publicada a l'Avui DDD, 29 de gener de 1999 amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta al Teatre Principal de Barcelona]
"A 'Les dones sàvies' tots estan sonats"
Rosa Novell prepara la seva tercera direcció al Teatre Romea amb 'Les dones sàvies', de Molière. Però un quart de segle fent d'actriu, tant en teatre, com en cinema i televisió, pesa molt. Per això assegura que continuarà compartint les dues facetes. Des d'ara fins a l'estiu, el Romea es diu Novell. Novell per la nova gestió de Focus i Novell perquè, a l'estiu, hi estrenarà 'Glòria', la segona obra que Eduardo Mendoza li escriu després de 'Restauració'.
Rosa Novell ha reunit un repartiment amb qui ha treballat en obres anteriors o amb qui es troba per primera vegada. L'actriu, que ja va dirigir 'Maria Rosa' i 'Olga sola', fa ara la seva lectura de 'Les dones sàvies', una obra de Molière que és una novetat en català i que descobreix la traducció en vers de Josep M. Vidal, que va guanyar el premi Josep Maria de Sagarra amb aquesta versió.
¿Una tercera direcció vol dir una dedicació compartida amb la d'actriu o definitiva com a directora?
No, no, compartida, perquè, en aquest país, quan fas una cosa sembla que només puguis ferallò i prou. Fa vint-i-cinc anys que faig interpretació i no penso deixar-ho així com així. M'agradaria poder compaginar les dues coses i insisteixo molt que se'm pugui considerar en les dues facetes. Però en el cas de 'Les dones sàvies', de Molière, ja és com si diguéssim "la posada de llarg". Un clàssic del XVII, cinc actes en vers, onze actors i, a més a més, el Romea.
¿Si ser savi no és tan important com ser humà, ser sàvia també vol dir que no és tan important com ser humana?
Hi ha gent que ho confon i pensa que és millor ser "savi" que ser humà i no és així. Aquesta obra tracta d'unes dones i d'uns homes que estan molt més pendents de la forma externa de la saviesa. No critica unes dones que es volen culturalitzar.
¿'Les dones sàvies' és antifeminista i retrògrada com s'ha vist a vegades?
No, no és veritat. El que m'atrau és perquè parla d'aquesta gent que confon la cultura amb el poder. Són burgesos que intenten imitar l'aristocràcia, que és qui té el poder en aquell moment. L'aristocràcia es podia permetre tenir els seus salons literaris i rebre personalitats. Però la imitació que en fan els burgesos és per voler assemblar-se a la classe més alta, i aquest és el problema, perquè només saben les coses de passada, sense un coneixement a fons. Tant els homes com les dones, tothom hi queda una mica ridiculitzat.
¿Quin tomb hi fas des de l'òptica de directora?
Vull fer un clàssic, no pretenc fer una obra moderna, però ho és sense voler perquè el punt de vista dels actors i el meu és el de finals de segle XX, bàsicament el meu perquè en sóc la directora. La diferència entre ser directora o actriu és que en el primer cas prens unes decisions i hi pots fer la teva lectura. No és que el temps passi molt ràpid. Som nosaltres que passem. En aquest saló de París on passa tota l'obra és com un lloc de trànsit, que per mi és com la vida.
¿Un Molière odiat pels detractors encara pica més fort sobre els que l'envolten?
Qui és un geni produeix sempre moltes enveges. La mediocritat no accepta la genialitat. Molière era un geni, però més que tenir detractors, jo diria que rebia atacs de gent envejosa i mediocre.
¿Pedants i assenyats tindria alguna altra referència en el teatre clàssic?
És que a 'Les dones sàvies' tots estan sonats. Aquí no hi ha ni pedants ni assenyats, tots són uns pedants absolutament tocats del bolet. És el que m'agrada d'aquesta obra, que no se salva ningú, no hi ha ni bons ni dolents, tothom grinyola i en alguns personatges se'ls nota més i en uns altres no tant, però tothom té la seva feblesa. Aquesta és la grandesa de Molière: que tots els personatges són humans, contradictoris, febles, simpàtics... És una obra perfecta de funcionament teatral, més difícil del que sembla quan la llegeixes, però molt teatral perquè va creixent, creixent fins que arribes al final.
¿La cultura vista com a poder i no com un camí cap al coneixement?
La cultura continua sent una forma de poder, no per a tothom, però de tant en tant s'han de donar senyals d'alarma. Estem vivint uns moments en què s'accepta tot. Una cosa és criticar-ho tot i una altra acceptar-ho tot. També els que formem part de la cultura, els artistes, vivim aquest moment d'una manera molt clara. I el deure dels artistes és ser revulsiu, una mica Brossa, que sempre portava la contrària, que feia un pas més enllà encara.
¿Tres dames lletraferides del temps de Molière quina correspodència trobarien amb tres dames d'avui?
Penso que hi ha moltes dones que són així. En conec unes quantes. Dues, segur. I una altra també. No diré els noms, és clar. Són aquests personatges una mica pedants, que no suporto, que sempre t'estan explicant que han llegit molt, que saben tot això i tot allò, com si els altres no fessin res. I d'altra banda, són fredes, rebutgen l'amor carnal, per dir-ho d'alguna manera. 'Les dones sàvies' només volen l'amor platònic i l'espiritual. Mirant l'obra, m'he adonat que aquests criteris han arribat fins als nostres dies. Aquesta idea d'intel.lectual platònic, ve de molt lluny i no sempre ha anat bé del tot. 'Les dones sàvies' són contradictòries, però fan somriure. Aquesta obra precisament va atacar el personatge anomenat en català Tril.liró, que en francès vol dir tres vegades ase, per tant, tres vegades liró. Molière tenia un duel intel.lectual amb un bisbe que havia atacat molt la gent de teatre i és qui en surt més mal parat en aquesta obra.
¿Una comèdia com 'Les dones savies' ha de tractar de casoris per força?
El que passa és que tracta de la vida, i a la vida sempre hi ha l'amor, els malentesos... A vegades s'explica l'anècdota de Molière, però és el de menys, perquè no són grans genialitats. El fascinant és com l'explica, com la fa arribar a l'espectador amb les seves paraules.
¿Què has buscat en el repartiment, continuar amb intèrprets de l'anterior direcció, 'Maria Rosa', per exemple, com Rosa Renom?
Vaig fer el repartiment en poc temps i en el cas de Rosa Renom ja ve de dues obres anteriors, 'Maria Rosa' i també de 'La senyora Florentina...', on jo feia d'actriu. Després vam coincidir a 'De poble en poble'. I també amb l'actor Ernest Serrahima que va treballar a 'Olga sola'. He treballat amb gent que ha funcionat molt bé, però no hi he pogut comptar sempre. I ara en conec de nous en aquest repartiment.
¿L'escenografia s'adapta a l'època? ¿Quina és l'aportació d'Antoni Taulé?
És com un quadre. No és una reproducció exacta del que pot ser un saló, però sí que et dóna una pinzellada que suggereix que allò pot ser un saló de París. Per fer una reproducció exacta, ja hi ha el cinema. Prefereixo aquesta pinzellada poètica d'Antoni Taulé, que ja vaig conèixer també a 'La senyora Florentina...'. És una escenografia que serveix el text i els actors, que són els autèntics protagonistes.
¿Com que la setmana que ve s'estrena un altre muntatge de Mercè Rodoreda ('El maniquí', TNC, Pere Planella) i tu vas ser la primera a fer 'La senyora Florentina i el seu amor Homer', creus que tenen sortida aquestes recuperacions dramàtiques?
No es pot parlar de recuperació perquè la veritat és que ni 'La senyora Florentina i el seu amor Homer' i ara 'El maniquí' no s'havien estrenat mai. Però sí que puc dir que vaig recuperar 'La senyora Florentina...' perquè vaig trobar el manuscrit, després el vaig passar al Centre Dramàtic, es va fer, i després es va publicar. Ja havia llegit també 'El maniquí', que m'agrada molt, però en aquell moment que podia fer una Rodoreda, vaig preferir 'La senyora Florentina...', entre altres coses perquè jo hi podia fer un paper i 'El maniquí' requereix intèrprets més grans.
¿Per què 'Les dones sàvies' també és una novetat en català?
No recordo que s'hagi fet mai aquí, i en canvi és un dels textos més ben escrits que té el teatre. Focus volia fer al Romea un clàssic català, però van decidir que la funció de la nova gestió del teatre també és estrenar clàssics universals en català i en aquest cas és, a més, una estrena del premi de traducció Josep M. de Sagarra, que va guanyar Josep M. Vidal, i el vers sona de meravella.
¿És aviat per parlar de la teva interpretació de l'obra 'Glòria', d'Eduardo Mendoza, que dirigirà Tamzin Townsend dins el Grec?
Fa dos anys que estic treballant amb Eduardo Mendoza sobre aquesta obra. L'estrenarem a l'estiu al Romea, també amb producció de Focus, dins la programació del Grec 99. És una obra de teatre amb sis intèrprets. Després de 'Restauració', Eduardo Mendoza ha estat escrivint aquesta obra amb un treball molt pròxim. És contemporània, passa a Barcelona i en una nit. Té una estructura de vodevil i és una reflexió sobre el pas del temps. M'agrada l'estructura com a frívola que té i els personatges, sensibles, una mica tristos, però en un ambient molt còmic. S'hi parla de la vida. Eduardo Mendoza escriu teatre perquè jo li ho demano. Fa més d'un any i mig que la té acabada. I no he parat de moure'm fins que hem trobat la producció. Però ara estic amb el xip de directora i m'és difícil de pensar en el d'actriu de 'Glòria'.
Tornar a Teatre