ENTREVISTES
El llaç escorredor
Laura Conejero, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, setembre de 1997, amb reportatge gràfic de Raimon Solà]
[Feta al Teatre Condal de Barcelona]
"La seducció només funciona si es fa bé"
És exigent i canviant. Capaç de fer una dotzena de personatges alhora i capaç també de trencar amb un personatge per tota la vida. Reivindica la creativitat i la imaginació. L'ofici d'actriu és, per ella, un compromís. Partidària de fer 'Carícies', no viu ni treballa a 'Sitges', i pregona per tot arreu una gran mentida: 'Sóc lletja!'.
¿Tant costa trobar parella a Sitges?
És que, al meu personatge de Sitges, li feia molta por comprometre's.
¿Un paper de bona noia i perdedora és agraït?
Una mica de tragèdia va bé. Però també hi ha personatges cèlebres que sobreviuen a totes les adversitats.
¿S'aprèn o és espontani fer dotze registres alhora, com els de 'Sóc lletja'?
Crec que sóc força versàtil. Em transformo fàcilment. M'ha agradat treballar el paper múltiple de Sóc lletja perquè està fet de pinzellades.
¿Has pensat a crear un personatge propi, a partir de 'Sóc lletja'?
¿Un mena de personatge de xou televisiu? No hi he pensat mai...
¿L'equip és essencial per treballar en aquest ofici?
És bo que el grup funcioni. Tot ha d'estar molt equilibrat.
Com més bona relació hi ha, més bona connexió entre actors i espectadors.
¿Prefereixes una gran escenografia o una cambra negra i molta imaginació?
M'estimo més la simplicitat, que el públic imagini pel seu compte.
¿I posats a triar, et quedaries amb un autor contemporani o un de clàssic?
Posats a triar... un de contemporani.
Per tant, ¿un director jove, amb propostes rupturistes...?
Un bon director. No té res a veure amb l'edat. Si és jove i bo, millor.
¿T'has cansat mai de fer un paper massa temps seguit?
M'agrada la creativitat. Fer massa temps un paper, no deixa ser creativa.
¿Sortir a saludar és una teràpia, un relax?
Quan arriba el final d'una obra estàs rendida. Sí que ho és. Sobretot perquè pots mirar per primer cop el públic de tu a tu, fora del teu personatge.
¿Què és la por de l'estrena?
Ai!, el tremolor de cames i el desmai a punt. El que et posa així és que per primera vegada mostres al públic allò que has preparat. I no et pots fer enrere!
¿Seduir amb la veu, el silenci, la mirada, el gest...?
A vegades la veu és molt important. El cos, el gest, el silenci... també poden seduir. Però la seducció només funciona si es fa bé.
¿Talent, esforç o sort?
Una mica de tot. En quin tant per cent, no ho sé. La sort i l'atzar m'han anat a favor. Però l'esforç és important. Sóc perfeccionista i treballo molt. ¿Talent...? Home, crec que en dec tenir una mica...
¿L'ofici d'actriu t'ha privat de fer algun projecte personal?
Als setze o disset anys tenia una idea feta del que volia, molt diferent de la d'ara. Els gustos i les preferències també evolucionen. Intento aconseguir el que ara vull.
D'adolescent, m'agradava la interpretació, però no feia teatre. Vaig fer periodisme perquè ho trobava creatiu. S'acostava als meus gustos personals. Potser també pensava en la part d'interpretació televisiva.
¿Guardes vídeos, fotos, retalls, per no perdre la memòria?
Reconec que no hi tinc gaire afició. L'altre dia vaig quedar parada quan vaig saber que la meva tieta guardava algunes coses que a mi em passarien per alt.
¿Fosc o teló?
Un dilema... El teló m'agrada, però el fosc també. ¿Posem... fosc?
¿Ets reservada amb la teva vida privada?
Sí... molt. Però sempre queden els amics per deixar-te anar.
¿Podries viure sense l'allau d'informació mediàtica?
Crec que no. Estem tan acostumats a saber tot el que passa, o tot el que els mitjans "ens diuen" que passa, que no en podria prescindir.
¿Roda el món i torna a Belbel?
Hi torno perquè em sembla que és un director que ho fa molt bé i perquè és interessant treballar amb gent coneguda. Ell també sap que compta amb algú amb qui se sent a gust treballant. I fa anys que dura.
¿Hi ha cap paper de Sergi Belbel autor, pensat per a tu?
Parlem sovint, sí. A vegades em parla de papers concrets. És lògic.
¿Belbel porta sort per la bessonada fonètica del nom,
potser?
Més que sort, penso que el teatre és el seu terreny. S'hi expressa molt bé perquè ell ja és un personatge molt teatral. Sap plantejar-se què fa i per qui ho fa. El teatre es fa perquè algú el vegi. Si busques èxit, no pots ignorar el receptor.
¿Què en penses de l'actriu Laura Conejero?
(...) Ara he quedat mig en blanc! No és fàcil parlar d'una mateixa... No em puc veure a l'escenari. Només a la televisió... M'observo i corregeixo. ¿Això està bé, no? Pot ser que amb els anys sàpigues quin paper jugues, però ara... És tot just això el que estic buscant.
¿Què voldries ser al segle XXI?
Ah...! Actriu, és clar. Però una mica millor que ara.
Tornar a Teatre