ENTREVISTES
El llaç escorredor
Mònica López, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, octubre de 1997, amb reportatge gràfic de Xavier Carrion]
[Feta al Teatre Nacional de Catalunya]
"M'apassiona la gent capaç de crear"
Aquesta terra no ha tingut una Abril més volguda des de la Rosa d'Abril Morena de la Serra. Un dia, fa deu anys, va travessar l'Atlàntic per fer realitat un somni. El Teide va regalar una actriu. El cine, la televisió i el teatre li han obert les portes com si fossin La Puntual del TNC. Molta trenyella, dita 'trencilla' en rusiñolesc.
¿Segrestada o segrestadora?
Ahhh!... Sempre segrestada! M'encantaria ser segrestadora. Però, per ara, em sembla que la gent només em veu com a segrestada, víctima i bona.
¿La telenovel.la com a actriu crea síndrome d'Estocolm?
Sí, sí. Quan vaig deixar Nissaga de poder, vaig tenir síndrome d'abstinència. Portava anys fent teatre, era molt noctàmbula. I quan vaig començar a la tele no vaig fer teatre durant un any i mig. La tele penja molt.
¿És just tenir amb l'ai al cor quasi dos mesos a prop d'un milió de persones?
Home, just... No. Suposo que no és just. Però jo em pensava que em moriria abans. No sabia que aprofitarien la incògnita de la meva mort per passar l'estiu.
¿Una 'Nissaga' sense Abril és com un goig sense alegria?
No, nooo... Sóc conscient que era un personatge que agradava molt i queia bé. Però ara n'hi ha d'altres. I estic convençuda que la memòria televisiva de la gent és efímera. Amb poc temps s'oblidaran de l'Abril.
¿El Modernisme de Rusiñol et sembla que feia la dona lliure?
Gens. Jo crec que era un misògin important. A L'auca... el meu personatge és dels que estan menys explicats. Ella col.labora a fer créixer la botiga La Puntual. Però de moment no sap què vol. I sobretot no és gens lliure.
¿I encara creus que ens fan empassar duros a quatre pessetes?
Sí que pot ser que encara duri. D'una altra manera, no tan descaradament, però sí.
¿Estevet, Esteve, senyor Esteve o ni es teva ni és meva?
Per mi, el senyor Esteve és el més guapo, físicament, i el treu molt bé en Francesc Orella. Però, com a persona, els Esteves fora del poder, que són molt perillosos.
¿No és millor un Estevet casolà a la mà que cent Harrisons Fords volant?
No, no. Jo em quedo amb un d'aquests cent Harrisons Fords.
¿Senyora Tomasa, Tomaseta, Tomasa a seques o 'Toma ja'?
Bona!... Res, mira... Toma ja!
¿El carruatge de l'Auca de Rusiñol o el Rolls Royce del casament de la infanta?
El carruatge de l'Auca... És molt maco. I el noi que el porta és molt simpàtic. El cavall és magnífic i ha fet molt de cine, es diu Neró. I el noi, Andreu.
¿Necessites calma i serenitat per preparar un paper, o l'agafes de seguida?
Depèn del personatge, però mai amb calma i serenitat. Pateixo molt, sóc molt insegura. Sempre estic una mica dol i vol. A cada personatge que faig, m'hi aboco.
¿Has descobert un mètode personal per assajar?
Intento adaptar-me a cada director. Cadascú té el seu mètode. I és més enriquidor amotllar-te a cadascú. N'hi ha que t'agraden més que els altres, és clar.
¿I n'hi ha cap amb qui voldries tornar a treballar?
Home, n'hi ha un amb qui sempre m'ha agradat repetir: Mario Gas. És un director que s'ha convertit en amic i treballo molt a gust amb ell.
¿Què esperes d'un director o d'una directora?
Que m'encomani les ganes de crear un personatge. Jo no sóc gaire creativa i m'apassiona la gent que té capacitat de crear allò que jo no sé.
¿En el teatre petit hi ha la bona confitura?
M'agradaria molt actuar en una sala petita. Crec que té molt de caliu. Un caliu que no tenen les sales grans. El Lliure, per exemple, té molt bona confitura.
Si la interpretació admetés espontanis, quin paper escolliries?
Un paper maco, potent, contradictori, que tingués molta carn on agafar-te i on em pogués perdre. Un paper que m'arrossegués.
¿Una bona febre de 39o o una bona 'Febre d'or'?
Doncs, una bona 'Febre d'or', com la de Narcís Oller i Gonzalo Herralde.
¿Et sents més actriu amb vestits d'època, amb mirinyacs i farbalans, o amb un model de boutique actual?
Amb roba d'època em sento més protegida. I en canvi no he fet cap obra d'avui en dia, amb tres actors que discuteixen de coses quotidianes. Una obra petita, amb pocs actors, on passessin moltes coses.
¿Telenovel.la o una bona novel.la a la tele?
Una bona novel.la. Sí, sempre, a la tele... o no, al llit, llegint.
¿Com veus l'actriu Mònica López?
Una actriu que ha d'aprendre molt. Molt. Em sembla que s'ha de veure així. Seria terrible pensar que has arribat al límit i que no ho podràs fer mai millor.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
¿Actriu? Sí. Però feliç. Voldria estar viva i poder explicar-ho, viatjar, conèixer gent, tenir amics. I tenir els màxims moments de felicitat possibles.
Tornar a Teatre