ENTREVISTES
El llaç escorredor
Vicky Peña, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, novembre de 1997, amb reportatge gràfic de Jordi Garcia]
[Feta al Teatre Nuevo Apolo del Paral.lel de Barcelona]
"Mrs. Lovett és ambiciosa, descarada i cruel"
La tenen per diablessa. Al carrer Fleet, si et descuides, et fan 'mandongo'. El públic crida quan Sweeney Todd la llença al forn. Ha entès molts personatges en la intimitat del doblatge. I ha fet vibrar Stephen Sondeim amb la seva Mrs. Lovett.
¿Desvelaries el secret de la recepta dels pastissos verinosos de la senyora Lovett a l'obrador de 'Swenney Todd'?
Una mica d'ambició, una mica d'amor i ganes de servir al públic.
¿Pastissets de Tortosa o pastissets del carrer Fleet?
Tinc una àvia de Tortosa. Per tant, pastissets de Tortosa.
¿Un musical a tot Gas o un Gas musical?
Un musical a tot Gas.
¿I el forn de la botiga del carrer Fleet, millor de llenya o de Gas Natural?
A mi m'agrada el pa cuit amb llenya. Però el pa que es cou a l'escena m'agrada més cuit amb Gas i Natural.
¿Una temporada a l'Apolo o una escena de pel.lícula fent de Polo de Franco?
Una temporada a l'Apolo.
¿Quan vas fer Infermeria, sabies que ATS també podia voler dir 'Atenció Teatral Solidària'?
No, no ho sabia. I ja m'està bé. A més, les infermeres, de tant en tant, també han de fer una mica de teatre.
¿Un barber és l'ideal de la vida, ni que sigui un navalla assassina?
No... L'ideal de la vida seria un 'primer espasa'.
Stephen Sondheim va venir a Barcelona fa dos anys. ¿Quina frase et queda a la memòria de la visita amb l'autor de Sweeney Todd?
El que em queda és la seva imatge amb els ulls tancats, somrient, dret al mig del passadís, i picant amb els punys damunt l'escenari. Era la seva manera d'aplaudir i de dir que estava emocionat. Va ser fantàstic.
¿Encara escoltes compactes de Sondheim de tant en tant a casa?
Sí, molt. N'hi ha un que és dels favorits, Passion, una història d'amor. I hi ha un parell de temes que m'arrosseguen moltíssim.
¿Els premis han canviat res de la vida de Mrs. Lovett a l'escenari?
No. Mrs. Lovett va començar sent descarada, ambiciosa, cruel i graciosa, i continua igual. Els premis no canvien ni Mrs. Lovett ni Vicky Peña, ni que els facin felices.
¿Actriu doblada o actriu dobladora?
Com a actriu, si no és en una llengua que no parlo, no permeto que em doblin i així ho estableixo en els contractes. Com a dobladora, procuro ser respectuosa amb la feina de les actrius que em toca doblar, ni que el diàleg s'hagi de fer comprensible per als espectadors d'aquí.
¿Ets capaç d'escoltar la teva veu en els personatges del cine o la televisió?
Al començament em xoca. Però al cap d'una estona me n'oblido. És el que procuro fer quan doblo. Oblidar-me de mi. Servir un paper i una actriu.
¿La veu de Mrs. Lovett és 'made' Vicky Peña o l'exigeix el guió?
És una part del que exigeix el guió i una altra part del que Vicky Peña pot oferir. Hi ha milers de Mrs. Lovetts. Però hi ha una partitura i l'has de servir amb la teva veu, que és una de determinada.
¿Si els teatres es poguessin fer miniatura, quin t'emportaries a casa?
M'agrada molt el María Guerrero. Té una arquitectura esplèndida. Dimensions i públic es combinen molt bé. Aquí n'hem perdut molts.
¿Quan els teus fills et diuen que se'n van amb la 'penya' què penses?
Doncs, m'ho diu el gran. És una broma que fem sovint.
¿Continua la nissaga Gas, Peña, Carulla, etcètera, etcètera?
Sembla que sí. El gran ja ha fet algunes coses. Però el veig més abocat a la música. Em sembla que té més possibilitats. I la petita només espera debutar.
¿La telenovel.la és una assignatura pendent?
Ho és. Hi ha hagut alguna oportunitat. Però no m'he vist en cor de combinar Sweeney Todd amb els horaris del rodatge. Em van parlar de Secrets de família. I m'oferien Nissaga de poder. En canvi he pogut fer cinema a La buena vida, amb David Trueba, i vaig prendre part en la coproducció europea Marquise.
¿Què en penses de Vicky Peña com a actriu?
Penso que és una actriu que ha anat fent feina amb amor, volent-la fer bé, que ha fet papers una mica estranys, genèrics. Que s'estima molt l'ofici, però pensa que no pot ser només un divertiment. I li agrada molt implicar-se amb els companys.
¿Què voldries ser al segle XXI?
Professionalment, actriu. Socialment, activa. Prenent partit. L'única manera d'anar traient el cap és treballar i implicar-te en el teixit social. M'agradaria continuar sent una bona amiga per als meus amics i una bona mare per als meus fills.
- Una altra entrevista àmplia amb Vicky Peña
Tornar a Teatre