ENTREVISTES
El llaç escorredor
Nina, cantant i actriu
[Publicada a l'Avui DDD, gener de 1998, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Teatre Lliure de Barcelona]
"Deixo de ser Nina moltes hores al dia"
Les orquestres la van segrestar als 16 anys. Euro i televisió. Ara ja té el quart disc a punt. Jerôme Savary la va fer olímpica a 'Cabaret'. De Pedralbes al Penedès hi ha una 'Nissaga'. ¿Una Nina lliga amb un Arlequí de 'Pierrot Lunaire' dit Schönberg?
¿Quan et vas posar, o et van posar, el nom de Nina, eres conscient de la competència que et faria la Barbie tota la vida?
Del que no era conscient era que l'endemà de sortir a la petita pantalla, al carrer em coneixeria tothom. Si n'hagués estat conscient m'hauria deixat el meu [Anna].
¿El 'Pierrot Lunaire' té res a veure amb aquell pedrot que els astronautes sempre porten de la Lluna?
Si Schönberg fos viu, o encara ho fos l'autor dels poemes, no sé què en diria. De moment, qualsevol lectura és vàlida.
¿Si l'atonalitat d'Arnold Shönberg és realment anàrquica, com és que la CNT és un sindicat i no una formació musical de cambra contemporània?
En música, en art, en política, en el que sigui, sempre hi pot haver un desordre, però organitzat. Quan escolto Shönberg, la primera impressió que tinc és d'un caos total. Però si analitzes bé la peça, veus que el caos està organitzat.
¿Si totes les revolucions duren només vint-i-quatre hores, què ho fa que la de Schönberg hagi superat el segle?
Les revolucions passen a formar part de la història. Schönberg encara és vigent.
¿Recitar, cantar o melodramatitzar 'Pierrot Lunaire'?
Shönberg diu 'declamar', que és una expressió, per mi, nova dins el camp musical.
¿Una Orquestra de Cambra petita i Lliure en un Teatre o la cambra de casa amb una gran orquestra en disc compacte?
Em sedueix força un espai com el del Lliure amb la seva Orquestra de Cambra.
¿Hi ha algun cabaret en la teva vida escènica?
En la meva vida escènica i en la no escènica. La vida és un cabaret, com deia La Trinca. Hi ha un abans i un després de l'espectacle 'Cabaret' [Jerôme Savary, 1992]. És una obra importantíssima en la meva vida escènica. Ara, al Lliure, retrobem un petit cabaret per crear una atmosfera relaxant amb 'Pierrot Lunaire'.
¿Has dit moltes vegades "t'odio, amor meu" després de cantar-ho cada nit amb els de Dagoll Dagom des de l'escenari?
No. Em sembla que no he dit mai a ningú: "T'odio!". Diria que no, vaja...
¿Camarada, col.lega, amic, tati, company... o pa i 'Company'?
Camarada, col.lega, amic... Tot té molt a veure amb el musical 'Company'. Mai havia estat en una companyia amb catorze intèrprets diferents i tots tan companys.
¿Del Mercat de les Flors al Teatre Nacional, amb cotxe, amb bicicleta, amb taxi, amb metro, amb autobús, amb cotxe oficial o amb la troupe del Lliure?
Només vaig ajudar a passar 'Company' al TNC, en els assajos. Havia de treballar a la sèrie de TVE, 'Entre naranjos', i no vaig poder actuar en la reposició al TNC.
Per cert, ¿pot ser que un tal Ramon Montsolís, de 'Nissaga...' fos el gerent de 'Pedralbes Centre', o és que tu ets d'aquelles que 'quien lo sigue lo consigue'?
Estic encantada de poder tenir Jordi Bosch de partenaire. És un actor que admiro profundament. Després de dos anys fet 'Nissaga...', un dels estímuls que tinc és treballar al costat d'aquesta parella, Jordi Bosch i Emma Vilarasau.
¿No és una mica grandet Ramon Montsolís per ser pare, a aquestes altures?
No, que som joves! Ell té uns quaranta anys [uns 44 a la sèrie] i jo trenta-un [uns 33 a la sèrie]. Encara som joves!
¿D'un paper com el teu a 'Nissaga de poder', que et va deixar en coma temps i temps, se'n fa càrrec la prestació de la Seguretat Social?
Per sort, vaig estar molt ben atesa durant tot aquell temps.
¿Un motiu per ser la Pilar de debò, només un dia a la vida?
Hi ha molts aspectes del personatge de la Pilar de 'Nissaga...' que no m'interessen en absolut. Han de ser així perquè no es podria fer el culebrón. Però abans em quedaria amb trets de l'Eulàlia, que són justificables, per moltes bestieses que faci.
¿I un motiu per deixar de ser la Nina per un dia?
Mmm... No tinc la sensació mai d'anar de Nina pel món. Sóc Anna Agustí. Moltes hores de molts dies deixo de ser la Nina, segur.
¿Com veu, doncs, Anna Agustí, la cantant i actriu Nina?
Ah... en un moment molt dolç i enriquidor. Penso que és una de les raons fonamentals per continuar fent aquesta feina i per continuar a la vida en general.
¿Què voldries ser al segle XXI?
El que sóc ara, però havent pujat un esgraó més i estant en un altre nivell, amb la sensació d'haver anat aprenent. Tothom diu que estem molt bé, però penso que ens estem mirant massa el melic. Voldria fer espectacles que m'aportessin alguna cosa.
Tornar a Teatre