ENTREVISTES
El llaç escorredor
Francesc Orella, actor
[Publicada a l'Avui DDD, gener de 1998, amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta al Teatre Nacional de Catalunya]
"El senyor Esteve és un català escapçat"
No és teva ni és meva. Si es perd, busqueu-lo al Pallars, d'on procedeix. Ken Loach li va donar 'Terra i Llibertat'. És un dels 'Àngels a Amèrica' amb premi. Senyor Esteve total, espera la menudalla 'modernista' de l'euro per fer dringar el calaix.
¿Fer tres Esteves d'edats diferents és una excusa per estalviar pressupost?
Ho exigeix l'argument. I en tot cas és una gran experiència perquè l'entens molt més des de les arrels, amb el seu procés físic i mental. És un exercici interessant.
¿Qui és el més garrepa dels tres, l'Estevet, l'Esteve o el senyor Esteve?
Diria que el senyor Esteve, per tota la càrrega que té. Pel gelós que està de tot el que s'ha aconseguit, pel background de tota la família i per la mentalitat que s'ha anat forjant.
¿I quin és el que s'assembla més al tòpic de l'Estevet botiguer d'avui en dia?
L'Esteve, el del mig, potser perquè les seves escenes són molt de família i botiga. És el més establert, propietari, amb el fill petit. Quan és gran, ja se'l veu amb el drama que li representa que el fill vulgui ser artista, sinònim de rebel i dropo. L'Esteve ha estat educat per a no voler saber res d'artistes. L'Esteve és el català escapçat. Ha perdut la rauxa i s'ha quedat només amb el seny.
¿Si l'espectador no reconeix que els tres sou un, és per la caracterització o que el TNC és molt gran i les últimes files necessitarien binocles per descobrir les cares?
A part que el maquillatge influeix molt, perquè passa dels 20 als 40 i als 50 anys, el procés físic és obvi. La veu i l'actitud corporal, també. És cert que hi ha qui no s'adona que els tres són un mateix actor. En tot cas, és d'agrair.
¿Com et sembla que reaccionaria qualsevol dels teus tres Esteves davant la política de les grans superfícies comercials?
Malament! Perquè representen tot el contrari. La botigueta, que es pot engrandir, amb personalitat pròpia, que identifica una manera de fer amb el tracte al client. Un concepte del negoci familiar que té Catalunya des del segle passat. Hi estarien radicalment en contra. No ho entendrien.
¿La targeta moneder i la targeta de crèdit són del món de La Puntual?
Només servirien per recollir la pols que es pogués acumular sobre el taulell.
¿Et sembla que l'arribada de l'euro, amb tanta menudalla i decimals, encantaria els teus personatges?
Pel fet d'haver-hi més monedes i de diferents models, els encantaria tenir aquests dipòsits de monedes amb mides diferents que encara tenen els taxistes.
¿Podries aconsellar els inexperts com es fa un primer petó d'època modernista?
M'és difícil d'aconsellar-ho perquè no en faig cap, de petó. A l'obra, ni un. Ens abracem, però amb la Tomasa no tinc cap contacte físic. L'època no donava per a aquestes efusions.
¿El matrimoni ha de ser sant, com el dels Esteves, o no ha de ser?
Home, el matrimoni no sé si ha de ser sant, però si és, el que ha de ser és que n'han d'estar convençuts els dos. Ha de ser un pacte honest i sincer. Qui no ho tingui clar, millor que no es casi.
¿La Tomasa és tot un model de feminisme avançat o de Modernisme superat?
Ni una cosa ni l'altre. És un model de la dona educada només per estar pel marit i ser el suport de la família i el patrimoni. Idees superades, ja.
¿És veritat que els pares proposen i els fills disposen o la postestevada actual ho ha capgirat del tot?
Sí, el postestevisme ha canviat afortunadament la dinàmica d'aquestes relacions paternofilials. Els pares poden proposar el que vulguin, però els fills fan el que volen. El meu cas personal, fent d'actor, és un exemple clar. Segur que al meu pare, que va morir jove, li hauria agradat que jo hagués estudiat una altra cosa.
¿Aclarim d'una vegada 'qui paga el marbre' de debò en aquest país?
Jo crec que el paguem tots. El que passa és que aquest marbre que paguem entre tots, no està prou ben utilitzat. I en tot cas, el marbre ha d'estar ben estructurat. Ha de respondre no solament a grans infrastructures sinó a continguts. I del marbre també se'n fan escultures. En tot cas s'ha d'administrar bé.
¿Què en penses de l'actor Francesc Orella?
És una persona a qui l'educació que ha rebut l'ha portat a fer aquesta feina. És un treballador com tants altres que ha intentat fer el que ha fet el millor que ha sabut i que ha evolucionat des de la seva feina per fer alguna cosa interessant, formar-se com a actor, realitzar-se a nivell personal i, per una altra banda, obrir-se mentalment a la cultura i la societat que l'envolta. La feina li ha donat una família professional, amics i l'oportunitat d'aprendre molt.
¿Que voldries ser al segle XXI?
Poder millorar com a persona i també com a actor, amb una globalitat, sense separar l'un de l'altre.
Tornar a Teatre