ENTREVISTES
El llaç escorredor
Imma Colomer, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, març de 1998]
[Feta al Teatre Romea de Barcelona]
"Un bon guió ha de tenir intríngulis"
Quan fa un paper, amb la mirada parla. Són 25 anys d'ofici. Lliure, Romea, TNC. Ara ressegueix les ombres d'un laberint massa nou per saber on anirà a parar. Però ella ja va pel camí de ser la Mestressa de Casa d'Honor de Sabadell. Com a mínim.
¿Has sentit dir mai allò de 'A Sabadell, mala pell'?
Sí, de petita... I a Terrassa, mala raça! Tinc família de Terrassa i m'ho ensenyaven.
¿Tant a 'Laberint d'ombres' com a 'Morir' fas servir moltes bates d'anar per casa perquè així no cal gastar?
És pel fet de ser dona. Un dia o altre, et trobes amb un paper que porta davantal.
¿Què prefereixes més de l'obra 'Morir', al Romea, ser la Mare de la Filla que s'ennuega, ser la Germana de l'Heroïnòman, o ser la Senyora?
Els tres m'agraden. M'afecta molt el de la mare i el de la filla. En el de la Germana puc demostrar la meva ràbia per la droga. I el de la senyora és el més teatral.
¿Algun dia deixaries de fer algun dels papers que et toca per torn a 'Morir'?
Hi ha algun dia que si pogués, agafaria el que em vingués de gust. Però ens els trobem marcats. I més d'una vegada he pensat "quina sort que no em toca aquest!".
A veure, a 'Laberint d'ombres' ets la dona d'un tal Lluís Soler, que també actua a 'Morir', i el germà de ficció que tens a la telenovel.la és el doctor Soler. ¿Amb tant de 'solàrium' d'anar per casa com és que les passeu tan negres?
Està molt bé que passin coses. I passant-les negres es veu el que ha de fer la gent per sobreviure.
¿Què se sent quan veus al guió de la telenovel.la que tens un marit a l'atur i un parent al taüt, ni que sigui per una broma de mal pagador?
Més que això, que se sent quan et diuen que has de fer tal personatge o tal altre. A mi em van avisar un dia i l'endemà m'havia de decidir per començar a gravar. Ja sé que un culebró vol dir hipotecar dos anys de la teva vida, que la pots encertar o no, i ho vaig entomar com si em caigués un armari mirall a sobre.
¿Aquesta senyora de Sabadell que va amb un caminador i a qui t'han enviat a fer feines de casa, estàs segura que està tan malalta com aparenta?
Ho sé tan com tu. Coneixem la història cinc guions abans que l'espectador. Intuïm, pensem... El que denamem als guionistes és que el guió tingui intríngulis.
¿Però que no és la mateixa senyora [Montserrat Carulla] que cada nit fa un salt de lleona als braços d'Abel Folk, a la presó de 'Guys&Dolls', al TNC?
Imagina't! Sí, sí, és capaç d'això i molt més! És una senyora encantadora. Si em dius això del salt, el caminador, el podrà deixar en el moment que vulgui.
A 'Morir' tens una filla poc espavilada i a 'Laberint d'ombres', una d'embarassada.¿On són més espavilades avui les filles, al teatre o a les telenovel.les?
A les telenovel.les veus cada cosa, que Déu n'hi do el que saben les criatures. Et quedes bastant parada. Pel que fan i pel que diuen.
¿Els fills, a casa, fins als 30 anys, com a mínim?
Els guionistes s'inspiren en la vida real. Tinc família amb fills d'edats així a casa.
¿Els actors i les actrius de telenovel.les sou els principals clients dels fabricants de despertadors i ràdio-rellotges?
Amb un despertador sol no fas, perquè a les hores que et fan llevar no et despertes si sona un únic despertador.
¿És just que vosaltres us hàgiu d'aixecar a les sis del matí i que els vostres espectadors es prenguin el cafè tranquil.lament a l'hora de la migdiada?
No és just que a les vuit del matí hagis de fer una escena d'amor o de violència. Una de desesperació, sí, perquè de matinada hi estàs bastant, de desesperada.
¿On és el romanticisme aquell dels actors, allargant la nit fins a la matinada?
Ho he fet molts anys. Ara no tant, perquè, a més, tinc una filla petita. Però ho enyoro. Per això ens agrada anar de gira, perquè és quan pots fer tot això.
¿Què en penses de l'actriu Imma Colomer?
Que està contenta del que li passa a la vida i professionalment. Hi ha ofertes que la satisfan. El teatre, després de picar molta pedra, alguna satisfacció dóna. Noto els anys caminats, en porto 25, i això em fa estar més tranquil.la. Abans era imparable i ara puc assaborir més les coses.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Persona i feliç.
Tornar a Teatre