ENTREVISTES
En escena
Josep M. Flotats, actor i director
[Publicada a l'Avui, 14 octubre 1995]
[Feta al Teatre Nacional de Catalunya]
"Ser director del TNC no és la meva última fita"
Josep M. Flotats, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), parla en aquesta entrevista d'alguns dels seus objectius de cara al funcionament el nou complex escènic dissenyat per l'arquitecte Ricard Bofill.
¿El Teatre Nacional de Catalunya s'ha constituït legalment com a societat anònima. ¿Aquesta nova fórmula per a un equipament públic què representa?
Continua tenint com a òrgan impulsor i responsable el govern de la Generalitat, que n'és accionista absolut. La societat TNC, S.A. ha presentat els seus estatuts fa quinze dies i es transforma així en una eina de treball artístic autònom, que ha de donar comptes de tot pel seu caràcter públic, però que no ha de demanar permís pel que ha de fer des de la direcció artística quant a la gestió i la programació. L'acabem d'estrenar, però la fórmula de societat anònonima s'entendrà. El recent Institut Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona ens ha demanat els estatuts per consultar-los.
Han passat quatre mesos des del seu nomenament com a director del TNC, però han passat catorze anys des del seu primer projecte. Estar a un any de l'acabament de les obres, ¿què significa per a vostè?
Sí que han passat quatre mesos, però encara no he signat cap contracte. Per tant, només tinc la gran satisfacció de treballar dotze hores diàries en el que em vaig proposar fa catorze anys. A pesar d'estar a un any del final, encara no puc dir amb què inaugurarem. Hi haurà teatre català, però també companyies convidades de fora. Ara per ara, però, quan estic a les grades de la sala clàssica, em puc imaginar una escenografia, però no estic encara predisposat per veure-hi el muntatge definitiu. Estem en plena gestió, treballant amb els arquitectes i els constructors, remirant els detalls, fent els retocs que fan falta per a les condicions tècniques que volem.
¿Aquesta és la que es podria anomenar l'última fita de la seva carrera?
No, en absolut! Ser director del TNC no és de cap manera la meva última fita. Vaig rebutjar un contracte de deu anys a la Comédie Française. Vaig formar la Companyia Flotats al Poliorama per dos o tres anys i me n'hi vaig estar deu, però sempre pensant en l'objectiu del TNC. Però era i és un objectiu de servei al conjunt del teatre de Catalunya, no al servei meu personal. Ara hi ha un contracte previst de cinc anys, però si mai me'l proposessin per deu anys, no ho acceptaria.
S'ha parlat d'un cost de 1.500 milions de pessetes d'explotació per temporada. ¿Això inclou també les produccions?
Hi és tot inclòs. Es calcula que el TNC donarà feina de 135 a 150 persones, sense comptar els actors de les obres que, per les característiques tècniques d'escenari, poden arribar a ser 80 en quatre muntatges alhora. Cal expecificar que del cost de 1.500 milions, hi ha un 65% d'aportació pública i un 35% de taquillatge.
¿Per sota o per damunt d'altres teatres europeus?
Hi ha de tot. Si comparem xifres, el teatre de Bonn té un pressupost de 2.500 milions amb un 82% d'aportació pública, el d'Estocolm es mou amb 1.900 milions i un 87% d'aportació pública, el Théâtre National de Chaillot, a París, treballa amb 2.000 milions i un 71% d'aportació pública, i el National de Londres, un cas excepcional, té un pressupost de 6.000 milions, només amb un 37% d'aportació pública, però amb un funcionament diferent dels altres per la llei de mecenatge que permet uns ingressos considerables, a més de tenir la seva pròpia explotació de serveis de botigues o restaurants.
¿Es contempla per al futur que el TNC pugui entrar en el sistema de patrocini privat?
No es descarta, és clar. Però això no ha de canviar per res el funcionament artístic i els objectius programàtics. Hi ha altres teatres que tenen espònsor a canvi de la seva desgravació fiscal i la seva imatge en el patrocini. Per tant, si la llei ho facilita, el TNC també en pot tenir.
Vostè ha fet un esforç per transmetre el missatge que el TNC seria obert a tothom. ¿Com es porta a la pràctica aquesta intenció?
Només exigeixo un alt nivell de qualitat. Partint d'aquesta base he tingut converses amb la majoria de directors i companyies catalanes teatrals. El TNC ha de ser un centre de creació i producció pròpia. He parlat, per exemple, amb Núria Espert, amb Adolfo Marsillach [Compañía Teatro Clásico Nacional], amb Joan Lluís Bozzo [Dagoll Dagom], amb Mario Gas, amb Joan Font [Comediants], amb La Fura dels Baus, amb Lluís Homar [Teatre Lliure], amb El Tricicle, amb La Cubana... Tots tindran l'opció de treballar al TNC com a directors o com a companyies. Alguns ja han passat per les instal.lacions i n'estan encantats. Vull recordar unes paraules de Jean Vilar, que ja esmentava en el meu llibre Un projecte per al Teatre Nacional [es treu un exemplar de la butxaca i busca la pàgina per no transgredir la cita]. Diu: "No es pot realitzar res d'eficaç i durador en el camp del teatre sense la col.laboració severa, però comprensiva del polític."
¿Quan es troba entre les sales, als tallers, la caixa d'escenari i el vestíbul del TNC, què pensa?
Per mi és un orgull, però també penso que he sacrificat molt de temps de la meva carrera personal. Al Poliorama volien que jo treballés en totes les obres. Això no serà així al TNC. Potser faré un paper per temporada, o una direcció, i prou. És un teatre perquè, quan jo me'n vagi o em facin fora, se'l trobi el país. Per això em molesta que a vegades se m'acusi de personalitzar.
És bastant inevitable, després de catorze anys...
Només sóc la mula de bast que tiro del carro, que he aconseguit que el senyor Pasqual Maragall cedís el terreny i que la Generalitat acceptés el repte. En tot cas, que se m'agraeixi això, però que no se'm critiqui perquè intento elevar el nivell teatral. S'ha parlat molt de monumentalitat. Però la gent amb qui parlo no ho veu ni monumental ni faraònic. Tot el que hi ha darrere l'escenari està pensat per rendibilitzar i dignificar al màxim la professió. Vaig deixar el Poliorama i vaig dissoldre la companyia Flotats perquè vaig voler. Al darrera van quedar 765.000 espectadors i 2.046 representacions. Molts dels que van treballar al Poliorama, els més joves i desconeguts, avui tenen un nom. Hem d'aprendre a sumar. I el TNC és un esforç que suma qualitat i infraestructura per al teatre del país.
Tornar a Teatre