ENTREVISTES
En escena
Jordi Bosch, actor
[Publicada a l'Avui Diumenge, abril 2000]
[Feta al Teatre Lliure de Gràcia]
«La manera de fer un personatge depèn del que has viscut»
Jordi Bosch és un dels actors amb el do de la diversitat de registres de personatges més complet. Tant pot fer de diable poca-vergonya en una representació d'Història d'un soldat, com de comte-bona-fe a Les noces de Fígaro, o de cornut-i-pagar-el-beure a El barret de cascavells. Tres registres completament oposats d'entre els molts que en quinze anys de trajectòria professional ha adaptat teatralment a la seva personalitat. Distingit doblement per la seva interpretació del personatge de Ciampa (El barret de cascavells) amb el Premi Nacional de Teatre i el de la Crítica de la temporada passada, ara té a les mans el paper de Mortimer (Arsènic i puntes de coixí), la producció número 50 del Teatre Lliure que dirigeix per primera vegada Anna Lizaran.
¿Influeix que un dia Cary Grant fes el paper de Mortimer a la pel.lícula Arsénico por compasión, dirigida per Frank Capra, una adaptació de l'obra Arsènic i puntes de coixí amb la qual el Teatre Lliure tanca aquesta temporada
Una mica sí, perquè Cary Grant el va fer molt bé. Ell era un gran senyor de la comèdia, que va donar una altra categoria a la interpretació. Però l'autor vol fer Arsènic i puntes de coixí d'una manera determinada, molt pautada. Per això el cinema es reprodueix també molt teatralment. Al Lliure hem partit de la pauta de l'autor, però tenint en compte que està molt oberta.
¿Quan es fan obres que tenen una influència tan clara del cinema, el resultat de la posada en escena es pot veure condicionat des de l'òptica de l'espectador?
Suposo que sempre hi ha qui té present la pel.lícula. Es fa difícil de vaticinar. En aquest cas, curiosament tothom es queda amb la imatge de Cary Grant, però els altres personatges de l'obra tenen molt de pes i una interpretació decisiva. Espero que la referència cinematogràfica jugui més a favor que en contra. Estic segur que qui s'hagi deivertit veient la pel.lícula tindrà ganes de veure-la al teatre.
[...]
¿El fet que dirigeixi una col.lega d'anys [Anna Lizaran] dificulta la relació de treball?
No, al contrari. És molt millor perquè precisament perquè ens coneixem de fa temps amb poques paraules t'entens, i amb una indicació vas directe al gra. Es guanya temps i es troben solucions aviat.
[...]
Una de les seves característiques com a actor és la diversitat i la facilitat d'encarar diversos registres interpretatius, des del còmic al tràgic, de Pirandello a Shakespeare. ¿Aquesta varietat com es domina, tenint en compte que hi ha actors més encasellats en un únic tipus de paper? ¿S'hi neix o se n'aprèn?
Jo diria que aquest punt de ductilitat ja el porta la persona. No sé si és un avantatge o un desavantatge. Em costa de parlar de mi mateix. Puc dir que a mi no em representa un gran esforç. Quan em poso a fer comèdia, faig comèdia. Quan em poso a fer un drama, faig drama. No em suposa un gran daltabaix.
[...]
¿No hi ha una certa recança per part d'alguns actors d'aquí si mai tenen la temptació de pensar el que haurien fet si haguessin nascut, per exemple, a Londres?
Tot és una mica relatiu. Quan algun actor d'aquí es queixa de la nostra situació potser no pensa que les circumstàncies podrien ser diferents en un lloc com Londres. Jo no penso que als actors no se'ls valori suficientment. La nostra realitat és aquesta. El que val la pena és treballar pel teatre català des del nostre lloc. Si hagués nascut anglès, segurament que també m'hauria trobat amb més competència. Cada cultura té la seva base i s'ha de tenir clar si val la pena continuar treballant o no.
[...]
La professió s'ha classicitzat i s'ha estabilitzat d'un temps cap aquí. L'època del teatre independent ja és prehistòria. I la bohèmia no és d'aquest món...
Sí, és cert, la bohèmia ha passat. Els actors també volen tenir un punt de tranquil.litat. La inestabilitat ja ve prou pel seu compte, però sempre estàs a la corda fluixa. I així no pots desitjar un futur per a ningú. És injust.
¿Què li costa més d'un paper, entendre el text, entendre el personatge, agafar-li el to...? Recorda un personatge especialment difícil?
El personatge de Mortimer (Arsènic i punts de coixí) vol que l'entenguis. ¿Per què l'autor li fa dir tal cosa? Una bona direcció t'ajuda. En recordo un d'especialment difícil, Apemantus, de l'obra Timó d'Atenes. És dels papers que passen una mica per damunt teu. Quan vam acabar les representacions encara no el sentia prou meu. El treball que hi vaig fer, però, potser ha estat un benefici per a papers posteriors.
- Més text de l'entrevista a Hollywood-Theater
Tornar a Teatre