ENTREVISTES
El llaç escorredor
Eduard Fernàndez, actor
[Publicada a l'Avui DDD, 1999?, amb reportatge gràfic de Jordi Garcia]
[Feta al Mercat de les Flors de Barcelona]
"Hi ha gent amb la pell molt fina a tot arreu"
Obre la boca i el públic ja riu. S'ha fet un nom arrossegant-se pel fang de l'illa de Pròsper. Fent de savi al 'Xou de la Diana', va descarregar un xàfec. Diuen si, per això, després es va convertir en l'esclau de 'La tempesta' amb una soga al peu.
¿Si per uns moments imaginem que ets Eduard F. Shakespeare II, i t'estàs a l'Illa del Pròsper Teatre Català, què escriuries: una Tempesta II, una plugeta, un repix, un aiguat, una gotellada, un aiguaneu o un ramitxó?
Escriuria alguna cosa que tingués gràcia i que tingués alguna intenció. Segurament una cosa tragicòmica. Per a un teatre petitet, molt senzill.
¿Com s'arriba a l'esclavitud i amb una soga lligada al peu en una illa com la de Pròsper a 'La Tempesta'?
Oh, mira, putejat com van putejar al Pròsper abans, per voler aconseguir algunes coses que l'esclau no vol que aconsegueixi i per ser també una part baixa d'ell mateix que en el fons no accepta.
¿No hauríeu de tenir un doble, com a les pel.lícules de vaquers, els actors que us toca un paper d'anar rebolcats per terra i arrossegats amb la corda?
No, no, no, la gràcia és aquesta. No tenir el doble i veure't obligat a fer el mateix paper cada dia. Encara que hi hagi moltes dificultats.
¿De què es pot ser esclau a la vida?
De tot, de tot. Cadascú de la seva: dels diners, de la beguda, dels vicis, de la dona, d'un mateix, del que faci falta...
¿Shakespeare, Molière, 'El rei Joan', 'Amfitrió'...? ¿Per què et tenen per un actor còmic ni que surtis a escena amb la frase més dramàtica del teatre de text?
No ho sé, per què. A 'La Tempesta' sembla que no passa, perquè el paper no és gens còmic. Però sí que m'he trobat fent papers còmics sovint. M'agrada fer tots els papers, però també m'agrada el còmic. No m'amoïna gens.
¿Fer riure o fer plorar s'ensenya?
Suposo que sí. El que no s'ensenya és el ritme, el sentit del ritme. I el sentit del ritme és bàsic per interpretar.
¿Enyores els 'kràmpacks' i més ara que s'han passat al musical?
No els enyoro, no. Em sembla magnífic que els vagi tan de puta mare, però cadascú a la seva. I si mai tornem a treballar junts, molt bé.
¿Podries donar tres definicions de la parauleta 'kràmpack' en quinze segons?
No... Bé, sí: semblant a Internet... molt d'èxit... i rara.
¿Existeix un teatre per a joves o existeixen uns joves que van al teatre?
Penso que aquest és el problema més important. És el que més m'agradaria veure. Que gent que no va mai al teatre, i sobretot gent jove, que és l'espectador del futur, disfrutés anant-hi. Però si no és així, em sembla que en tenim la culpa, sobretot, la gent que fem teatre. I també els polítics.
¿'El rei Joan', el rei de copes, el rei de bastos, el rei d'espases o el rei del mambo?
El rei de copes... No, el del mambo, el del mambo!
¿A ca la Lloll, es pot doctorar un en l'especialitat d'Extraterrestres?
Home, cobrant bé, sí.
¿El Teatre del Liceu tal com era per dins o el Mercat de la Boqueria tal com serà envoltat de vidre per fora?
El Mercat de la Boqueria, però sense envoltar de cap manera. Tal com és.
¿Per què hi ha extraterrestes lírics que tenen la pell tan fina?
No en tinc ni idea...
¿Ah, no? ¿I aquell programa de la Lloll que, fent de professor savi, va servir per tocar la pell fina del públic habitual del Teatre del Liceu?
Ah, sí! Oh, i tant... Sí, però hi ha gent extraterrestre amb la pell molt fina al Liceu i a molts altres llocs. Potser a massa llocs.
¿Parlant de pells, un esclau com Caliban a 'La Tempesta' com s'ho fa per canviar de 'pell' artificial cada nit?
Mira, amb molt de fang i cada nit començant de nou. Poso fang barrejat amb aigua. I durant la representació, vaig vigilant que no caigui. Em vaig reenfangant.
¿El director Calixt Bieito, després de tres muntatges, el consideres un director per continuar treballant pels temps dels temps?
En tot cas, ens entenem molt bé, i disfruto molt assajant amb ell.
¿Què en penses de l'actor Eduard Fernàndez?
És un actor que va fent, que va treballant, que ha anat aprenent del que ha anat fent sobre l'escenari, com els antics. Al principi va estudiar mim, però n'ha anat aprenent, al Llantiol, per exemple, de pallasso. Després, amb els Joglars. Fins que al Calixt Bieito se li va acudir la bogeria que jo fes Shakespeare. I, a partir d'aquí, ha anat fent. Tot plegat em sembla més bon camí que l'escola.
¿Que voldries ser al segle XXI?
Actor. Actor i feliç, sobretot.
Tornar a Teatre