ENTREVISTES
El llaç escorredor
Marc Martínez, actor
[Publicada a l'Avui DDD, febrer 1999, amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta al Teatre Lliure de Barcelona]
"A «Tot esperant Godot» ploro cada nit"
¿Què els ha fet, a en Pozzó, Vladimir i Estragó, aquest Lucky de bona jeia? ¿Si Godot arribés, el tindria amb la soga al coll? ¿Un casc de corredor activa el coco, ni que t'hi enrampis amb les idees? Si es fonen els ploms, sempre queda el cautxú.
¿Saps que Lucky, el teu personatge, podria ser la mascota d'aquesta pàgina perquè ets el primer que em trobo que, per fi, surt a escena amb un llaç escorredor al coll?
Home, en Beckett marca molt les seves obres. L'actor pot fer alguna cosa més, però Beckett ho controla tot. I la corda al coll de Lucky, també.
¿Si dieu "Godô", en francès, i no Godot, com és que no jugueu un partit de tennis?
És que 'Tot esperant Godot', si és alguna cosa, és un partit de tennis: teva, meva.
¿No és molt pesat esperar cada nit aquest ronsa de Godot, i ja fa cinquanta anys?
No, perquè en fem un comprimit. Godot és avui en dia un fet social, personal de cadascú. T'ho has de creure i has d'ordenar les idees a l'escenari.
¿No teniu ganes algun dia de demanar un "got" al cafeter i fer un lleig a Beckett?
Quan acabes la funció, demanes un got, el quintet, i t'oblides del personatge. L'actor no sempre està al teatre. És una feina com una altra.
¿Per la fila que fas, a la carretera de l'escenari del Lliure, lligat, esparracat i esgotat, no portes pas Godotis, per si de cas?
Últimament estic fent papers molt macos, però molt putes. A 'Zowie' era una esquizofrènica; al Lorca feia d'Arlequí. Després de molts anys, entenc el que abans no entenia del teatre. Porto els meus "godotis" per protegir-me del personatge.
¿Un casc de llauna ben posat al cap seria la solució perquè tothom pensés?
És un casc de ciclista. Metall del típic embut i velocitat, per pensar. Lucky està sotmès, però no sonat. La llauna i la velocitat anirien molt bé a segons quin cap.
¿L'escena dels electroxocs s'inspira en una 'performance' de Marcel.lí Antúnez?
Ell sí que és genuí. Ha estat una cosa fruit de la bogeria unida del Lluís Pasqual i meva. El personatge és tan clàssic que quan veus el text quedes d'una peça. En aquesta obra m'aprimaré. El sofriment i la mirada m'estan menjant nit a nit.
¿Series capaç de repetir una sola frase de la tirallonga que penses i dius?
Totes, pero trio: "Portaran l'infern als núvols, tan blaus a moments, encara avui".
¿Hi ha algú que no sàpiga que l'intèrpret de Vladimir [Anna Lizaran] no és home?
I de més grosses te'n diria. M'agrada com la gent va al teatre. Sense prejudicis. No m'agrada l'espectador que d'entrada et diu que ja ha vist l'obra a Avinyó, posem per cas, o que la va veure amb tal actor, o que l'ha llegida.
¿Quin personatge et cau més bé: Estragó, Vladimir, el mateix Lucky, o Pozzó?
Els quatre es reparteixen un pastís teatral molt gros. El meu m'agrada molt, però et buida molt. Quan acabi, necessitaré fer alguna cosa que m'equilibri. Ploro cada nit, des dels assaigs. Físicament acabes desfet.
¿Qui diu Pozzó diu Bozzo?
Sí, i jo tenia una veïna que feia puntes de coixí. L'obra ja ho porta dit així i la gent i nosaltres no podem evitar la referència amb en Bozzo [Dagoll Dagom].
¿Com és que la Lizaran no se sap la lletra de la nadala 'A Betlem me'n vull anar'?
No sé si no se la sap perquè és una obra tan jeroglífica que no et permet veure la funció, de tantes coses que tens per fer i pensar quan estàs darrera l'escenari.
¿L'aroma del cautxú inspira, quan s'està assajant?
Respirar el cautxú és una mala passada. Frederic Amat és un escenògraf, no un constructor. T'agradi o no, fa una obra artística. Vius l'escenografia perquè es fon amb la feina que fas. Ens hem fet el cautxú nostre, el trepitgen, pugem, baixem...
¿La 'bolera' que abans hi havia al Raval s'ha convertit en 'El bolero del Raval'?
Tota la informació que tinc l'he treta de casa, del barri. El Raval marca molt. Tens dos camins des que neixes: o te'n surts o no. El disc que trec es diu així perquè, al Raval, el pa nostre de cada dia és la mentida, és a dir, la bola, el mugró de la mare, el sol, la lluna... Hi canto boleros, sí, entre altres peces, però la intenció del títol del CD és aquesta altra més àmplia.
¿Què en penses de l'actor Marc Martínez?
Recuperaria una frase del meu pare molt divertida: "Tu, xaval, cada dia pitjor!" M'agradaria no coneixe'm. Si un actor és un bon actor, no l'haurien de reconèixer. Si el reconeixen és per fets paral.leles que l'envolten, les fotos, la tele...
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Pare.
Tornar a Teatre