ENTREVISTES
El llaç escorredor
Lluís Marco, actor
[Publicada a l'Avui DDD, setembre 1998, amb reportatge gràfic de Jordi Garcia]
[Feta al Teatre Condal de Barcelona]
"Planyo els bons executius"
El lumbago de ficció ha estat un crack real de menisc dues vegades. Fa cada nit un sopar en un escenari que no tanca mai. Exmetge de secrets i executiu malalt per mor d'un burot d'Hisenda. Si li voleu mal, res de queixal: desitgeu-li un cop fiscal.
¿Un metge de 'Nissaga de poder' pot caure en el parany d'una vulgar lumbàlgia?
Sí, que hi pot caure. Però no com a metge, com a actor. Interpretar una malaltia és més divertit que visitar pacients.
¿Un actor que ha de fer de metge i de malalt, ho sap que la columna vertebral està entre les regions dorsal i sacra?
No gaire, no. Mira si som innocents els actors, o com deia Vittorio Gassman, "com més idiota més bon actor ets", que jo m'he trencat els dos meniscs a 'El sopar...'.
¿Un executiu com el d''El sopar dels idiotes' pot arribar a tenir un os a l'esquena?
Segurament que molts executius l'hi tenen. Però planyo els bons executius. Deu ser una feina terrible, de quantitat d'hores esgotadores.
¿Un lumbago mal curat pot acabar portant de cap a la gola d'Hisenda?
El que passa és que a Hisenda hi som tots. Tenen un ordinador que funciona com si fos un bombo de loteria. Uns quants paguem molt i d'altres no paguen mai.
¿Un funcionari d'Hisenda que fa maquetes de mistos no és un perill públic?
Si fa maquetes, no hauria de ser funcionari, no hauria de tenir temps. Però cadascú és lliure de tenir les seves afeccions.
¿Les declaracions d'Hisenda, si són teatrals, millor individuals o conjuntes?
Individual o conjunta, però s'hauria de revisar la legislatura del teatre. A França, es cotitza cada tres anys. Perquè és una feina que un any treballes molt i un altre, no tant. I no és just que l'any que guanyes mès hagis de pagar molt.
¿I les declaracions compartides entre dona i amant no acaben sempre mal dades?
Seria extraordinari que dona i amant s'acabessin entenent. Però em fa l'efecte que si s'entenguessin massa ens farien a tots els homes fora.
¿Que s'anunciï un sopar cada nit al Condal i no hi hagi sopar no és una frustració per a l'espectador?
No, perquè es fa un fart de riure. Als actors si que de tant en tant ens convindria una mica de caviar i una mica de llagosta.
¿Com seria un sopar d'idiotes amb un afeccionat al teatre?
Seria com un empatx de 'fabada' asturiana, però parlant de teatre.
¿I un sopar amb un afeccionat a la televisió?
Hauria de ser com un curs intensiu per ensenyar a l'espectador que tot el que passa per aquesta caixa tonta no té res a veure amb la realitat.
¿I un sopar amb un afeccionat al cinema?
Un sopar alcoholitzat. Menjar poc, beure molt. Seria intens a cada fotograma.
¿I un sopar amb un afeccionat a fer de 'Pigmalió'?
És una carrera que m'agradaria exercir, però no en sé. Aspiro a explicar als joves d'aquí a uns deu anys tot el que m'ha passat a la vida.
¿I un sopar amb un afeccionat a ser fan de 'la Lloll'?
Li diria que prengués paciència perquè la Lloll és com un terrabastall. És una energia constant. Una gran dona protagonista.
¿I un sopar amb un afeccionat a col.leccionar corones d'espines?
Li hauria de dir que mirés Internet, que es posés al dia. L'espina ja és una mica antiga, no queda ni clavada.
¿Les afeccions obsessives poden fabricar idiotes?
Crec que sí, qualsevol obsessió no és bona. S'ha de ser afeccionat a petites 'diòcesis' de moltes coses. Amb excés, tot és dolent.
¿Per fomentar la gastronomia teatral: quins són els ingredients d'un autèntic sopar?
Tres elements extraordinaris: Josep Maria Flotats, Mario Gas i Rosa Maria Sardà.
¿Què en penses de l'actor Lluís Marco?
Cada dia em costa més pensar. Mira, penso que sóc d'allò que en diuen 'bona gent'.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
M'agradaria poder seguir sent actor, poder actuar. Serà un segle tan digital i audivisual que em fa por que desaparegui la paraula en viu, tot i que cada vegada hi ha més espectadors de teatre.
Tornar a Teatre