ENTREVISTES
El llaç escorredor
Núria Hosta, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, març 1999, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Guasch Teatre de Barcelona]
"Triomfar és estar bé amb un mateix"
¿De la Rive Gauche a l'Eixample s'hi pot anar fent 'Surf'? ¿On hi ha més 'Triomfadors', a París o a Barcelona? ¿Un part de lloguer es pot convertir en un 'party'? ¿Està tan desaprofitada com diu, que fins i tot fa exercici a l'escenari?
¿Fa falta tenir un màster en alguna cosa per interpretar 'Els triomfadors'?
No perquè aquests triomfadors són de pa sucat amb oli. No tenen gaire cervell.
¿Qui té tots els trumfos té el triomf?
Ningú no té cap trumfo perquè sempre juguen enganyant l'altre. Per mi el triomfador és qui aconsegueix els seus objectius amb el reconeixement dels altres.
¿El teu personatge és diu Alícia perquè s'assembla a l'Alícia de les meravelles?
Sempre està somniant, és cert. Però és una dona que diu coses molt bèsties. Hi ha funcions que a mi mateixa em semblen molt grosses. De tota manera, l'obra és una caricatura. M'agradarien fer personatges més profunds i no tan frívols.
¿Realment es pot matar tot el que és gras només per triomfar?
No, perquè seria ser molt egoista. Per mi, primer és la persona amb els seus sentiments. Triomfar per triomfar no porta a cap felicitat.
¿Una mare de lloguer pot arribar a ser com la minyona dels dijous?
M'ho he estat pensant molt i, realment, no conec ningú que, podent tenir fills, hagi fet servir aquest mètode. Com a mare que sóc, no crec que pugui existir una dona que contracti una mare de lloguer.
¿El teu personatge prefereix potser una mare de lloguer per rebaixar l'atur i donar feina a qui no en té?
Ca!, ella només pensa en ella mateixa. Vol un nen ben tòpic, ros, d'ulls blaus i que ella no hagi de passar pel part. Un fill, a la parella de triomfadors, quedaria molt bé de cara als altres.
¿Un part en tercera persona, quan arriba, desvarieja la parella com tots els parts, ni que sigui al mig de l'Eixample?
És una exageració i un gag per fer riure d''Els triomfadors'. És clar que un part sempre atabala i una tercera persona sempre hi va de bòlit.
¿Els veïns que fan soroll sempre són veïns amb les butxaques plenes?
De primer, no tenen les butxaques plenes. Després quan entren al joc, sí. Ells mateixos ho diuen: "per una bona morterada". Se'ls vol prendre el pèl, però després resulta que una herència canvia els papers.
¿Els triomfadors s'estafen entre ells per esport?
Per l'afany de tenir diners i més diners i viure bé. La seva prioritat és això. No tenen cap mena de sentiment envers el altres.
¿Cal fer exercici a casa per mantenir a ratlla l'executiva que fa competència?
Això sí que és molt real. El cos és superimportant en la societat actual. Quan busques una feina, demanen bona presència. I no cal dir en la feina del teatre i del cinema. Aquest culte al cos és una mica penós.
¿Quan feies 'Surf' encara no eres triomfadora?
'Surf' i 'Els triomfadors' són dues obres molt semblants. Fins i tot el meu personatge. Hi ha diàlegs que semblen calcats. És curiós que dos autors que no tenen res a veure, un català [Jordi Galceran] i un francès [Alan Krief], coincideixin. Potser perquè quan 'Surf' s'estrenava aquí, a París s'estrenava 'Els triomfadors', al teatre de la Rive Gauche.
¿Una comèdia de tresillo va bé per reposar de tantes portes?
Suposo que sí. A 'Els triomfadors' el tresillo hi és i n'abusàvem als assajos. Per això vam buscar altres moviments en les entrades i sortides de l'apartament.
¿Tres consells per triomfar, sisplau?
Només un: triomfar és estar bé amb un mateix, tenir pau interior.
¿Què en penses de l'actriu Núria Hosta?
Que està desaprofitada. El físic condiciona. Et veuen així, i fas sempre un tipus de personatges frívols i estúpids. A més, no et prenen gaire seriosament. I jo sóc capaç de fer un clàssic o personatges molt més profunds, que diguin coses més serioses.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Seguir sent actriu amb projectes més interessants. Però no tota la vida és només la feina, és clar. Per tant, també seguir estant bé.
Tornar a Teatre