ENTREVISTES
El llaç escorredor
Toni Albà, actor i director
[Publicada a l'Avui DDD, 1999, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Teatre Regina de Barcelona]
"Voldria ser eternament un trapella"
Pels seus 'Brams' el coneixereu. Cada ocasió, una cara. I la cara, com l'ocasió, la pinten cAlbà. Format a París, ha estès la seva 'Ombra' per arreu i, com un tenor de platí, firma contractes de director a tot el món, per una 'Hop!Era' triomfant.
¿Millor un paper a l'alba, un paper a l'Albà o un paper a l'Albal d'alumini?
Un paper a l'Albà em serviria perquè, almenys, el podria fer jo. Si fos de bona matinada, a la sortida del sol, també. Segurament que el paper d'alumini em conservaria més. Però no en tinc gaires ganes, de conservar-me.
¿T'agradaria ser eternament l'home del mutis i la mirada trapella?
M'agradaria ser eternament un trapella. ¿I el del mutis, per què no?
¿T'hi entens, amb la teva ombra?
Sí, però ens discutim bastant. Tinc, com tothom, les meves contradiccions i tossuderies i discuteixo molt amb mi mateix.
¿Si els 'Brams' de comèdia arriben a tot arreu com és que els brams d'ase no arriben al cel?
Per cridar molt no vol dir que et facis sentir més. Però si no saps fer res més que bramar com un ase, tard o d'hora també arribes al cel.
¿L'elixir del somriure, millor via digital o via profidén entre bastidors?
El somriure, quan és en directe, té un do que no té en pantalla, per molt digital que sigui. És molt bo tenir el públic davant i que et vegi disposat a fer-los riure.
¿'Si vas a París papà' o 'Papa, vull anar a París'?
Papà, vull anar a París. A París i on hi hagi una barreja de cultura tan impressionant. París em va ensenyar molt. És la meva segona ciutat.
¿Què faries per fer riure un únic espectador en una platea buida?
Faria el mateix que faig sempre. Mostrar el meu treball al màxim d'acabat possible. I imaginar-me que un espectador són milers. Intentaria buscar-li les pessigolles.
¿Xèspir és un 'error' o un 'horror'?
Per mi és el dramaturg més gran que hi ha hagut mai.
¿Tindria èxit una telenovel.la que fes morir tothom, però de riure?
Sí, sí. Fins i tot més èxit que una d'una altra mena. N'hi ha que busquen aquesta intenció. N'hi ha d'altres que només fan pena.
¿Un spot de quinze segons en 'prime time' o quinze segons quan es pot?
De les dues maneres. Però la primera vol dir molts espectadors.
¿Ets capaç de resumir la por de l'èxit en un gest?
Segurament seria el d'amagar-me. Em taparia la cara amb les dues mans. La por de l'èxit és que no puguis controlar la teva pròpia imatge.
¿Si haguessis de fer una cara de jutge o de tres déus, quin jutge i quins tres déus triaries?
Em sabria molt de greu fer de jutge. No en sabria. S'ha de tenir molt de valor per jutjar. De Garzon, ni parlar-ne. ¿De rei Salomon, potser? I tres déus... millor antics: Bacus, Pal.las i un de més trempat, un dimoni, per exemple.
¿Per fer cara de pomes agres, triaries una Golden o una Starking?
Jo triaria aquelles pomes que es fan al Pirineu, petites, àcides, que són als prats on mengen les vaques. Se'm fa la boca aigua només de pensar-hi.
¿T'has autofet mai una cara nova?
No m'he donat gaires bufetades. No podria treballar. Sí que m'agrada autocriticar-me molt. Fer molts papers vol dir mirar-te molt des de fora.
¿I portes els guions escrits a la cara?
Home, a vegades, pel carrer la gent es queda parada i em mira perquè em reconeix. I es queden somrient. Deu ser que aquesta cara ja ho diu tot.
¿T'escrius tu els papers dels teus gestos?
Sí. Sempre acostumo a estructurar la creació del personatge i la manera de dir.
¿Director de teatre o director de màrqueting?
De teatre. A mi que no em facin vendre res. No puc vendre ni la moto.
En el fons de l'ofici ¿més val ser graciós o caure en gràcia?
Una vegada em van donar un consell: has de fer veure que no hi toques, però ser espavilat. En aquest ofici és important ser graciós, però també és important caure en gràcia i que la gent et miri amb uns altres ulls.
Si tan malament t'anés i haguessis de fer de crític teatral, ¿què en diries dels intèrprets de gest i mim?
Ho tindria molt difícil. Aprecio el que fan els companys.Veig els errors, però sé el que costa arribar al final. Dels actors de mim diria que busquessin noves fórmules, que deixessin la cara blanca, que busquessin una nova via d'expressió.
¿Què en penses de Toni Albà com a intèrpret multimèdia?
Espero que pugui continuar com ara, aprenent molt del que veu cada dia, i que tingui molt de temps per poder fer tot el que té ganes de fer.
¿Que voldries ser al segle XXI?
Primer pare i després avi.
Tornar a Teatre