ENTREVISTES
El llaç escorredor
Eduard Farelo, actor
[Publicada a l'Avui DDD, 1999, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Teatre Villarroel de Barcelona]
"Es difícil treure's la imatge de Montsolís"
¿Qui és el viudo més buscat? ¿Un ricatxo com ell s'ha d'embrutar les mans cada nit amb pintura? ¿Algú se l'imagina fent el salt de l'Espai Brossa a l'Arnau com un corista? Es podria dir Edu, com el noi d'Airtel. És a dir: Hola! Feliç N(issag)adal!
¿Les mans brutes de pintura blava, cada nit, a l'Espai Brossa, no et fan arribar tard a rodar 'Nissaga de poder', l'endemà a primera hora, de tant aiguarràs?
No, però em fan arribar tard a casa meva, cada nit, abans d'anar a dormir, perquè he d'estar un quart d'hora traient-me la pintura. Però no cal aiguarràs. Un bon raspall que m'ha regalat l'actriu Francesca Piñon [Olga].
¿Quan estàs enfilat a dalt de l'escala, pintant el quadre a 'Olga sola', penses en el pintor fals de 'Nissaga...', en Àlex Casanovas, o en el famós Pere Peret Pintor?
Sincerament, quan estic a l'escenari Brossa, la 'Nissaga...' em queda molt lluny.
¿Per què en Brossa diu 'Olga sola', si a l'escena sou quatre?
Perquè en definitiva ella continua estant sola, ni que l'envolti molta gent. No ha trobat qui l'entengui.
¿En Joan Brossa va ser un incomprès també, quan va escriure peces com 'Olga sola', o és que, als anys 60, malgrat el 600, el Titanlux anava car?
Suposo que era avantguardista i visionari. I això sempre t'ho fan pagar.
¿Si portes ulleres a l'Espai Brossa, vol dir que portes lents de contacte a 'Nissaga de poder', o és que la directora Rosa Novell volia aprofitar el teu personatge a 'Olga sola' per fer un anunci de multiòptiques?
No, no. Res d'això. Vam pensar que era difícil treure's de sobre la imatge de l'Eduard Montsolís. I aquesta és la raó de sortir a l'Espai Brossa amb ulleres.
¿Ja ho sap Hermann Bonnín, el promotor de l'Espai Brossa, que cada nit li deixeu la sala plena de quartilles amb pamflets per terra?
Ja té una noia, la pobra, que es dedica a recollir-los i a netejar-ho tot cada nit.
¿Eulàlia és nom de santa, de mare de Déu o de mare de 'Edu'?
De santa, sense cap dubte. L'Eulàlia Montsolís és una santa.
¿Si l'home del temps diu: "A l'Abril, gotes mil" , en qui penses?
Home, si he de pensar en algú, pensaré en Mònica Lòpez [Abril, a 'Nissaga...']
¿No tens gelosia del senyor Esteve, o és que no has anat encara al TNC a veure les funcions de 'L'auca...'?
Sí que he anat al TNC, com a espectador. Però no he vist encara 'L'auca...'
¿Si aquest país fos país de sarsueles, et sembla que a tu et podrien dir 'El viudo alegre', per les copetes de cava?
La veritat és que no és massa alegre, que diguem, l'Eduard Montsolís. Pren molt de cava, però l'alcohol li cau més aviat malament.
¿Si de petit deies xampany, com és que ara, a la televisió, sempre dius cava?
És veritat. Però m'hi han obligat. I he acabat dient-t'ho també a la vida real. Em sembla que ja no podré dir mai més xampany.
¿Eduard [Estivill / Montsolís] a la ficció i Eduard [Farelo] a la vida real? ¿La pròxima obra serà 'Eduard Dos', com un Shakespeare informàtic?
No, no. A l'Espai Brossa ja em dic Lluís, i a la pròxima em diré Grec ['De què parlàvem', Teatre Arnau].
¿Que una segrestadora faci agafar la síndrome d'Estocolm a la seva segrestada no és el 'colm[o]' de 'Nissaga...'?
Sí, ho és. Però diria que encara hi ha un parell de 'colmos' més, guardats a la faixa de 'Nissaga...', per a aquesta última etapa.
¿Arribarà mai l'escena esperada: "Eulàlia, mare! / Eduard, fill!", com als millors temps de Sautier Casaseca?
Diguem que, a mi, com a actor, m'agradaria que arribés aquesta escena.
¿Anem al gra de raïm? ¿A la vinya del senyor Montsolís, preferiries una bona tia o una tieta bona?
Preferiria, de totes totes, una bona tieta 'bona'.
¿Un personatge doblat al cinema a qui hagis cedit la veu i que t'hagi impressionat?
Potser en Christian Slater.
¿I un personatge a qui t'agradaria cedir la veu en doblatge?
A veure... Mmmm... Robert Doney jr.
¿Què en penses de l'actor Eduard Farelo?
Que va evolucionant, però ha d'aprendre moltes coses. Fa vuit anys que treballa professionalment. Però aquesta feina és molt inconstant. Va trigar sis anys a poder fer teatre. I de moment no ha parat.
¿Que voldries ser al segle XXI?
Avi de trenta o quaranta néts, com a mínim. Ah!, és d'aquí a quatre dies? Doncs, continuar vivint d'aquesta professió. Em semblaria haver aconseguit prou coses.
Tornar a Teatre