ENTREVISTES
El llaç escorredor
Mercè Arànega, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, 1999, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Teatre Lliure de Barcelona]
"A 'Estació d'enllaç' són com 'Indiana Jones'"
De dia, ven regals sota terra. De nit, regala teatre. Són 140 'Estacions...'. Parla poc i pateix molt. Mare soferta. Reserva l'energia per a l'escena. És una de les tres 'Presidentes' del Lliure. No va d'eleccions, però el crit podria ser: "Ara, Arànega!"
¿Al Teatre Lliure, Portaceli per dirigir, i a la botiga de la sèrie 'Estació d'Enllaç', porta 'cel.lo' per embolicar regals?
Les dues coses estan molt bé en el seu lloc. Seria problemàtic tenir Carme Portaceli a la botiga, i el 'porta cel.lo' a l'escenari del Lliure.
¿Les presidentes...? ¿Quines presidentes? ¿Les del govern, les dels bancs i caixes, les de les multinacionals...? No se'n coneixen gaires...
Els tres personatges de 'Les presidentes' volen reflectir la gent que reprimeix, prohibeix, amb opinó única, gens oberta al diàleg, fins a matar per desacord.
¿Tres dones i una directora fan un teatre feminista?
Tres actrius i una directora fan un teatre femení, perquè són dones. I fan una obra escrita per un home, un austríac, jove, Werner Schwab, mort als 35 anys.
¿Teatre austríac per mirar una Europa amb pessimisme?
Per mirar una sèrie d'horrors de tot el món, perquè de dictadors i totalitaristes n'hi ha tot arreu. L'autor ho ha patit a la seva pell perquè també parla del nazisme.
¿Les classes mitjanes són hipòcrites i mesquines?
Hi ha un exemple de la Commedia dell'arte, que diu que Pantalone és el que té molt i és lògic que es baralli amb tothom per defensar el que té. L'Arlequí no té res i per això no pot fer mal a ningú. En canvi, Brighella és el més mesquí de tots perquè ni és ric ni és pobre, ha de defensar el terme mitjà, i això el torna mesquí.
¿Un Grec al Lliure i per pocs dies, o uns dies lliures per veure el Grec?
Vuit dies al Lliure amb 'Les presidentes', després d'assajar dos mesos, és poc. I dies lliures per al Grec... El Grec és llarg i les nits són fresques.
¿Les botigues de les estacions d'enllaç són l'herència baixa del botiguer de dalt?
No en absolut. Són les catacumbes!
¿No és pesat cada dia anar a obrir la botiga de regals i tenir sovint els mateixos clients davant el taulell?
No, ca!, cada dia els figurants són diferents!
Per exemple, tu obres la botiga i penses: "¿A veure què passarà avui?", i zas!, ve un boig que vol matar la seva promesa! ¿Això estimula a anar a rodar d'hora?
I tant! Perquè saps que sortiran l'Eduard, el Manel, la Fina i la Teresa i em defensaran. Són com com una mena d'Indiana Jones!
¿El Manel del bar és un d'aquells bons clients que es deixa aconsellar?
Què dius? No! Si, a més, no paga!
¿El millor pare de les filles del teu personatge a 'Estació d'enllaç'?
(...) L'Eduard.
¿Per què tots els delictes del món passen a l'Estació d'enllaç?
No sé qui deia que l'Estació d'enllaç és una ciutat en miniatura. Una microciutat que ho té tot i li passa de tot. I a vegades donem idees per què a dalt passin coses.
¿Per cert, l'escala que de l'Estació d'Enllaç puja al carrer, on surt?
A la placeta. Allà hi ha un bar, una agència de viatges on vaig tenir un nòvio, una Caixa, una rambleta... A mi, em recorda Sant Andreu. Però podria ser Sants...
¿No us fa por que si la sèrie s'allarga més us agafi la jubilació avançada de Renfe?
Un càmera amb sentit de l'humor va dir un dia: "A l'Estació, acabarem venint en cadira de rodes!" Per ara són 140 capítols.
¿Si la mestressa de la botiga hagués de fer un regal a les tres actrius de l'obra 'Les presidentes' que fas al Lliure, que els regalaria?
A una, un viatge a Lourdes. A l'altra, una entrada per a un show d'un estriptis d'homes. I a l'altra, uns guants de goma. I endevina...
¿Què en penses de l'actriu Mercè Arànega?
No la sé mirar des de fora. M'espantaria. Com a persona, potser sí. Com a actriu és molt difícil. M'agrada fer la feina molt ben feta. No sóc ambiciosa perquè sóc una mica gandula, abans de començar. Mirar-te des de fora serveix per marcar-te un camí. I jo no ho he fet mai. Em miro i em jutjo per cada feina, però no en general.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Viva! Com a mínim, viva!
Tornar a Teatre