ENTREVISTES
El llaç escorredor
Francesc Garrido, actor
[Publicada a l'Avui DDD, octubre 1998, amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta al Teatre Lliure de Barcelona]
"L'Héroe treu la bèstia que porta dins"
¿Un 'Héroe' que vol morir amb les botes posades? ¿On ha après a clavar ventallots? ¿Mirada d''Héroe' o ullada de Rusiñol? Els déus d''Amfitrió' li van enviar 'La Tempesta'. Fila que fila, fes teles teler! I és que, la mala peça, la té qui la té.
¿Per ser 'Héroe' s'ha de ser honrat i bon noi o més aviat cínic i pocavergonya?
No fa falta ser cap de les dues coses. T'hi trobes i acabes sent 'Héroe' o no.
¿Qui té mala peça al teler de debò a la família de 'L'Héroe'?
Tots la família sencera, sí, tota.
¿A les guerres colonials s'hi sua molt i cal fer servir molta colònia?
No gaire, de colònia. Més aviat absenta, ginebra o qualsevol altre alcohol.
¿A la guerra, s'hi va per matar i qui no mata no és un 'Héroe'?
Sí, desgraciadament és així. Com a 'portaveu' d'aquest 'Héroe' no ho puc respondre des de cap altre punt de vista.
¿Quan un 'Héroe' surt al balcó sempre diu 'Viva Espanya!' com si fos un tic?
Bona! Diu això i altres coses, segons les circumstàncies. Podria deixar anar qualsevol altra 'Viva!'. El personatge de Santiago Rusiñol ve de les Filipines.
¿L'Espanya de fa cent anys de l''Héroe' de Rusiñol també anava bé?
Pel que es veu anava molt millor que aquesta. Encara ho arrosseguem al damunt.
¿Una guitarra 'nacional y compañera invencible' no té res a veure amb aquella guitarra del Serrat que li van regalar quan era jove?
Alguna cosa hi deu tenir a veure, les cordes i les corbes femenines, però res més. El so de l'una i de l'altra no crec que tinguin res a veure.
¿Com es pot fer la guerra a les Filipines si hi ha tants huracans?
El tema de la meteorologia no devia estar tan atrofiat aleshores... I si n'hi havia, sense els mass media, tampoc ho devien saber.
¿'Malaias', 'hembras de la tierra' o 'pernil del país'?
De 'malaia' no en conec cap. D''hembras de la tierra', què vols que et digui... Mira, 'hembras del país'. Deixem-ho així.
¿Un sabre de fira per rosegar o un sabre de fulla ampla per tallar colls?
Un sabre de fira, que és molt millor i dolç.
¿No és una mica patètic tot un 'Héroe' volent matar una dona a bastonades?
Ho és, però en el moment que ho vol fer, d''Héroe' només li queden unes escorrialles de l'ésser humà. Porta el títol al damunt i res més.
¿Pot un Joanet bon jan passar per la pedra tot un 'Héroe', només per dropo?
Sobretot perquè també hi ha anat, a la guerra, també coneix el que és lluitar, coneix la mort. I tots podem treure en un moment donat la bèstia que portem dins, l''Héroe' o el Joanet. Són les dues cares d'una mateixa moneda.
¿'L'Héroe' de Rusiñol és tan pinxo perquè va aprendre els passos amb les botes de 'La senyoreta Júlia'?
Aquest 'Héroe', el que ha fet és descobrir la seva vida, la seva moral, les seves normes de conducta. I ni que sigui veritat que va enfundat en unes botes, a la 'Senyoreta Júlia', el Jean només les netejava. Aquí 'L'Héroe' s'ha trobat amb les botes posades i fent de número u per matar.
¿Si s'és un bon 'Amfitrió' al cel es pot arribar a ser un bon 'Héroe' a la terra?
S'hi pot arribar, però també es pot ser dolentíssim als dos llocs. Influeix haver fet segons què. L''Amfitrió' em queda ja molt lluny. Però dóna la casualitat que la parella de la qual m'enamoro ara a 'L'Héroe' és la mateixa parella que a l''Amfitrió' [Àurea Màrquez / Mercè] i el xicot que allà feia de déu Mercuri, ara fa de germà meu a L''Héroe' [Xavier Ripoll / Andreuet].
¿A 'Estació d'enllaç', fent de manetes de Renfe, no hi podies portar un bon sabre com el de 'L'Héroe'?
Ja n'hi ha prou, allí, de cops de sabre. Potser hi faria falta una mica més d'alegria.
¿Què en penses de l'actor Francesc Garrido?
Li queda molt de camí. És molt complicat ser actor. No les tens mai totes. Mai no saps si el camí és bo. N'intentes trobar un per expressar-te, per arribar a la gent, per sentir-te ple quan treballes i per emocionar la gent. Per arribar a això se n'ha de saber molt, s'ha de treballar molt, s'hi ha d'aprofundir, no s'ha de vendre fàcil i s'ha de ser sincer i honest. Tot i així, a vegades no s'hi arriba.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Un bon actor... Un bon actor, sí.
Tornar a Teatre