ENTREVISTES
El llaç escorredor
Pepa Plana, pallassa
[Publicada a l'Avui DDD, abril 1999, amb reportatge gràfic del fons de l'arxiu]
[Feta a la Sala Muntaner de Barcelona]
"Les pallasses tenim moltes coses a dir"
¿Un nas pot ser com un cabàs de tant fer riure? ¿Hi ha diferències entre un nas mascle i un nas femella? ¿Per què aquesta pallassa té el nas que té per crear la seva Augusta? ¿De 'Pe a Pa' fa Pepa? ¿Pepa Plana, Pepa mar o Pepa muntanya?
¿Què fa una pallassa com tu entre tants pallassos com ells?
Ai, els pallassos! És un món prou masculí i tots estan molt contents que de cop hi hagi una pallassa. Aquest punt femení de la comicitat hi és. No parlo del mateix que parlen ells. Tinc un altre gest i una altra veu. Les pallasses tenim moltes coses per dir perquè hem estat molt de temps callades. El circ és molt masculí.
¿Amb els mesos de pròrroga del show 'De Pe a Pa' podries arribar a convertir-te en un model en solitari de 'L'estranya pallassa'?
Estranyíssima! Estic molt a gust a la sala Muntaner. Però no pretenc fer cap rècord. Hi ha espectadors que repeteixen. Potser sí que és un petit fenomen com el de 'La extranya pareja'. Jo aprenc de cada funció. Tinc molt de respecte pel gènere.
¿Què cal per què l'espectacle 'De Pe a Pa' es digui 'De Ple a Pla (na)'?
Penjar 'No hi ha entrades'... És el que voldria fer quan sigui gran.
¿Si et sents i fas d'Augusta no et mereixeries una placa a la Via Augusta després de set mesos a la sala Muntaner?
Aaahhh...! A qui ho podria proposar? Ara que s'acosten eleccions... Estaria bé.
¿Quan diuen que l'August és un pallasso ximple, babau, trapella, provocador, murri, llibertari i anarquista... creus que t'han mirat bé?
Sí que és tot això, sí. Però no t'ho creguis que és ximple. La seva ximpleria et supera. Tot el que sigui provocar i trencar amb l'establert és l'objectiu del pallasso. Si no ens agraden les coses, per què s'han d'aguantar. El riure és una arma.
¿Quan també diuen que l'August té un ésser evolucionat que és l'Excèntric, digne i intel.ligent, poc parlador... t'hi identifiques?
No, no. Em trobo molt bé fent d'Augusta. En tot cas, m'agradaria ser contraAugust que encara és més ximple o, dit d'una altra manera, més intel.ligent.
¿El bon August vol arribar lluny i desitja ser Clown, Blanc, Carablanca, Enfarinat... Manaire, vaja?
Quan el veus a la pista, ho sembla. Però s'ho passa molt bé empipant i fent anar de bòlit. El Carablanca és el poder.
¿Fer un espectacle de matinada és per evitar que hi vagin els petits?
Sembla que el pallasso només sigui per a nens. Doncs, no, és per a tots els públics. La meva pallassa és molt per a adults. Un nas vermell pot ser un símbol i no només dels nens.
¿Algun despistat busca 'De Pe a Pa' a dos quarts d'una del migdia, amb els nens a la mà, els caps de setmana, en lloc de dos quarts d'una de la matinada?
Hi ha llocs que m'han contractat convençuts que era un espectacle infantil i després s'ha hagut de canviar tot el projecte.
¿Una pallassa que pregunta tantes coses als espectadors és una pallassa sense guió?
La meva pallassa arriba i fa un recital de poesia. El pallasso sempre és professional i especialista. A cada poema passen coses. I si hi ha oportunitat de fer entrar en joc algun espectador, a vegades puc asseure'm al seu costat i podem parlar de les seves coses.
¿Com és que, al programa de mà, et deixes dir que ets una mica "bacona"?
Ho va dir Mercedes Abad perquè li va semblar que tot era molt "marrano".
¿Un Tortell amb farciment de pinyons i cabell d'àngel es pot menjar estirat a la Poltrona?
El Tortell pot fer el que vulgui perquè és un mestre, està fent coses molt importants i pot fer el que vulgui.
¿Un nom de pallassa que no sigui Pepa Plana?
El de Virginia Imaz, que és la meva mestra. És una pallassa i ara és a Le Cirque du Soleil. Jo vaig poder estar al País Basc amb ella.
¿Què en penses de la pallassa Pepa Plana?
Que s'ho està 'currant' molt, amb molta il.lusió i amb moltes ganes. "Mira, es compra un nas de pallasso i... vés-li darrera!", diu algú. Però la veritat és que m'ho estic 'currant' molt, dia a dia.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Pallassa per sempre.
Tornar a Teatre