ENTREVISTES
El llaç escorredor
Rosa Renom, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, 1999, amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta al Teatre Principal de Barcelona]
"La petita venjança és més mesquina"
Rosa, rosam, rosae. Maria Rosa fa la pell cada nit al seu fantasma. És de Sabadell i sembla que no hi sigui. Quan la veus amb arma blanca, entens per què el 'culebrón' és més vell que l'anar a peu. O que l'anar en carro, com el del Principal.
¿Un bon vi 'Novell' de 'Nissaga de Poder' o una bona collita de Rosa 'Novell' dalt del carro de Guimerà?
M'agraden més les carreteres llargues, i els carros també.
¿On tracten millor les treballadores, a la carretera del Principal o a les caves de TV3?
El teatre sempre és més de casa. Com més gran és l'empresa, més difícil es fan les relacions amb els patrons, per anomenar-los d'alguna manera.
¿A l'escenari molt bé, però, a la vida, també carro, carretera i manta?
Sí, sí, sempre a l'aventura.
¿La professió teatral està prou preparada per quan el carro se'n va pel pedregar?
No, n'estem aprenent i hi ha ganes de millorar, ni que sigui anant per tarteres.
¿Hi ha moments com l'actual que el carro corre perill d'anar-se'n cingle avall?
Sí, podria ser, però hi ha la necessitat de parlar de tot i d'arreglar-ho. La situació és nova, ja no és la botigueta. El teatre comença a ser una multinacional.
¿Una bona roulotte de caravanning per donar la volta al món o el carro mòbil de 'Maria Rosa' per donar la volta al teatre?
Fer una una volta al teatre és fer la volta al món i a tots els mons possibles.
¿Calia obrir el Principal per convertir-lo en un escorxador al viu cada nit?
Calia, calia. És un teatre que té molt bona ona. I com més se n'obrin, ni que sigui per fer-hi d'escorxador o per fer-hi paradisos artificials, sempre són benvinguts.
¿Matar cada nit un home damunt la taula de cuina, no crea complex de culpabilitat?
És un matar simbòlic. Tots podem matar molts fantasmes cada dia. És passar a un altre estadi. Un mata el passat, un altre mata el temps. Maria Rosa fa ratlla i creu.
¿Hi ha dret a apunyalar un enamorat enfollit de 'Maria Rosa' i en canvi deixar fer un Antònio mans llargues al supermercat de 'Poble Nou'?
No, no hi ha dret. Les petites venjances quotidianes a vegades són més mesquines. Les tragèdies no són mesquines. El conflicte petit fa més mal, segons com.
¿Les dones de final de segle XIX eren més fidels que les de finals de segle XX?
Suposo que sí, que estava tot articulat d'una altra manera aleshores. Vistes, des de fora, semblen més fidels, com si les relacions duressin més.
¿Tu sí que deus saber què li passa a Maria Rosa després d'espellar en Marçal? ¿No hi ha la justícia darrera el teló?
Penso que l'important és que Maria Rosa ha fet la seva justícia. Que es mori allà mateix, que la portin a Ceuta o no, és igual. Maria Rosa tanca el seu cercle.
¿Àngel Guimerà era un feminista il.luminat, cent anys enrera?
Em sembla que era un home de teatre que intentava aprofundir en l'ànima humana i en la femenina, especialment. Més que feminista, penso que estimava la dona. Feminista, a vegades, és una definició que queda curta.
¿I per què escriu una 'Maria Rosa' amb tot d'homes a l'escenari i només un parell de dones, a tot estirar?
Perquè amb les dues ho explica gairebé tot. Maria Rosa i Tomasa són com les dues cares d'una mateixa moneda. I en canvi cal explicar l'ambient social, també.
¿Serafí Pitarra, davant del Principal, al capdavall de la Rambla, no deu tenir enveja d'Àngel Guimerà, avorrit com una ostra, al costat del Pi, escoltant jazz?
Conec poc en Pitarra. L'home veu des de la Rambla com la gent passa amunt i avall, com si esperés el seu moment... Bé, potser ja li arribarà, també.
¿Si les estàtues dels dramaturgs parlessin, què et sembla que dirien del teu paper de 'Maria Rosa' cent anys després?
Guimerà em sembla que estaria content de veure com fem 'Maria Rosa'. La directora Rosa Novell ha intentat fer una feina molt honesta que és seguir molt el fil de l'obra sense anar a buscar tres peus al gat. Fer una obra que ens agradava com era i deixar que llisqui.
¿El 'Temps' aconsegueix fer oblidar els 'Conway'?
No. És impossible d'oblidar aquells Conway.
¿Què en penses de l'actriu Rosa Renom?
L'observo i, bé... va fent. Diria que avança, que busca. Hi ha feina a fer. Sobretot, quan hi ha bones obres i bons papers, s'avança molt. Però queda molt de camí. Encara que, la carretera, com a 'Maria Rosa', sigui llarga, saps?
¿Què voldries ser al segle XXI?
Demà passat... No, no és demà passat... És aquí mateix. ¿Què voldria ser? Més lúcida. Veure-hi més clar. Entendre-ho tot millor. Tinc la idea de la lucidesa perquè no em fereixin tant les coses que et fan mal i, alhora, per ajudar i per eixamplar i per tirar recte cap al bon camí. Voldria eixamplar els límits. Que tot fos més clar i serè i no tan mesquí.
Tornar a Teatre