ENTREVISTES
El llaç escorredor
Montse Guallar, actriu
[Publicada a l'Avui Dominical, abril 1995, amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta al Teatre Lliure de Gràcia]
"A 'Secrets de família' tinc la sensació de treballar més que mai amb la veritat"
Cada tarda, a l'hora del cafè --sense arsènic, sisplau--, Montse Guallar es transforma en la Dolors de TV3 per anar desembolicant els secrets de la família més popular d'aquest país, després dels afortunats parents de 'Poble Nou'. Als teleaddictes no els ha vingut de nou la cara d'aquesta actriu nascuda al Clot de Barcelona que porta prop de vint anys fent teatre i que ha estat una de les conductores del programes-concurs televisius de tanta audiència i incidència social com 'Amor a primera vista'. ¿Qui diria ara que aquesta actriu que ha estat els últims deu anys treballant gairebé sense parar a l'escenari del Lliure ha estat també una de les pioneres del nou teatre de Dagoll Dagom a 'Antaviana' i 'Nit de Sant Joan'? L'actual aparició teatral la fa cinematogràficament donant vida i caràcter al personatge d'Elaine Harper, la filla d'un reverend nord-americà dels anys 40, enmig de la ingènua trama negra de les velles senyores Brewster de la comèdia 'Arsènic i puntes de coixí', obra dirigida per la també actriu Anna Lizaran al Tres Lliure. Guallar viu aquesta temporada, doncs, entre la cara i la creu de la misterioso Dolors de 'Secrets de família' i l'espavilada Elaine Harper d''Arsènic i puntes de coixí'.
¿Telenovel.la i teatre són compatibles amb els horaris i el ritme de treball de la televisió?
És veritat que portem un horari molt dur. Em llevo a dos quarts de sis del matí perquè generalment comencem a rodar 'Secrets de família' a les set. Faig televisió fins a primera hora de la tarda. Em queda just el temps de dinar i estudiar els guions de l'endemà abans d'anar al teatre i posar-me a la pell d'Elaine Harper fins a mitjanit. La meva frustració és que hauria volgut fer la migdiada i ja he comprovat que és impossible.
¿I ho sap el seu metge de capçalera?
Ui!, els metges ja fa anys que desaproven el meu ritme de vida. Però he de dir que quan combinava tele i assaig de l'obra al Lliure encara era pitjor perquè tot s'ajuntava. Ara és gairebé un relax.
¿Qui mana més en la seva vida, la Dolors de 'Secrets de família' o l'Elaine Harper d''Arsènic i puntes de coixí'?
Potser la Dolors de 'Secrets de família' per la quantitat d'hores diàries. A la tele no assagem. Fem les seqüències un dia per l'altre, i a vegades alternem cinc capítols diferents. Saltes d'un estat d'ànim a un altre de completament diferent. Per mi, entrar en el personatge de la Dolors ha representat tot un procés i obtenir un personatge nou. Representa almenys deu anys més que jo, i per això i pel que li està passant o s'insinua que li ha passat, m'està menjant molt el coco.
¿El sistema d'interpretar sense saber on va a parar el personatge, és un inconvenient?
No saps on va a parar, però això és el de menys perquè també t'acostumes a veure el present, com a la vida. Les telenovel.les són així. I això també exigeix un esforç més gran de concentració. En canvi amb l'Elaine Harper d''Arsènic i puntes de coixí' m'hi trobo més relacionada i en un procés de continuïtat amb tot el que he anat fent en teatre, en comèdies i papers de molt de moviment escènic. De tota manera, si la Dolors de 'Secrets de família' em menja el coco, l'Elaine Harper d''Arsènic i puntes de coixí' em desintoxica perquè faig un paper molt fresc, que et permet treballar i divertir-te a la vegada. En canvi, el personatge de la Dolors és molt dramàtic. Però ja feia anys que tenia ganes de fer també un paper així.
¿Li han dit que a 'Arsènic i puntes de coixí' fa un paper molt cinematogràfic?
Ho diuen, sí. De fet, quan Anna Lizaran em va donar aquest paper tenia molt clar el que volia de mi i no em va demanar coses estranyes. El personatge ja és molt cinematogràfic, i no perquè de l'obra se'n fes una pel.lícula, sinó perquè ja ho exigeix el mateix guió de l'autor.
¿Existeix encara un cap de pardals com el del personatge d'Elaine Harper?
Home, malgrat que som als anys 40, és força moderna. Trobo que la relació que té amb el seu promès, Mortimer Brewster (Jordi Bosch), és molt moderna tenint en compte que és la filla d'un reverend. A l'obra es dóna a entendre que tenen relacions sexuals, no es mouen cohibits davant de les dues ties ja grans. És un personatge modern, amb tocs de l'època, i un to que li ha volgut conferir també Anna Lizaran en la direcció. Hi ha sentit de l'humor.
¿Ha passat l'etapa de concursos de televisió?
Sí, ha passat una mica, però no només per a mi, personalment, sinó en general. Hi va haver un boom de programes-concurs i tots els canals de televisió es feien la competència. Ara es viu el moment del culebrón i de les telenovel.les. Però puc assegurar que a la meva etapa de concurs m'ho vaig passar molt bé.
L'actriu Rosa M. Sardà diu que els concursos són una de les poques maneres de fer tele...
Això diu? Potser sí, però sembla que no hi ha només una fórmula per a la televisió. Depèn més del moment. Els espectadors demanen fórmules diferents a cada etapa, independentment que cadascuna de les fórmules es faci amb més o menys qualitat.
¿Els actors de les telenovel.les acaben creient-se el seu paper?
Potser els de 'Poble Nou' ho tenien molt clar després de treballar un any seguit. A 'Secrets de família' només portem uns mesos. Ho sabré d'aquí a un any. Sí que estic vivint unes sensacions noves i curioses. La Dolors m'atrau, però per la manera de treballar. No te'n pots distanciar gaire, perquè aleshores no el fas com cal. Això no vol dirque visquis fent el personatge tot el dia, però tincla sensació d'estar treballant més que mai amb la veritat. És l'única manera per fer el teu paper creïble. I a vegades penses que més val que en els guions que vagin venint li passin coses bones i no dramàtiques, perquè t'obsessiona.
¿Ha trobat l'actor o actriu ideal com a parella a l'escenari?
És delicat de dir, perquè amb cada actor o actriu es crea una relació personal i diferent. Acostumo a tenir molt bona relació amb la gent amb qui treballo perquè també ho necessito. Si no m'hi entengués no crec que pogués actuar bé. Necessito certa tranquil.litat i saber que cada dia, quan arribes al teatre abans de la funció, no et trobaràs amb una mala cara per culpa de la relació.
¿Els actors habituals del Lliure ho tenen més fàcil quan surten a fora de la casa?
No, gens. Treballar al Lliure dóna un prestigi, entre cometes. La gent sap que s'hi treballa amb rigor, que es fan productes de qualitat. Però això no vol dir que obri més portes a fora. S'ha de tenir en compte que en aquest ofici hi ha molts grups de treball, en diuen famílies. La del Lliure n'és una. La influència es nota molt fora de Catalunya. A Madrid, per exemple, el nom del Lliure aixeca revolades d'admiració.
¿Ha hagut de superar proves dures en l'ofici?
El més difícil com a actriu és aguantar. Sempre he pensat que he tingut molta sort perquè he treballat des dels 16 anys. Però, de moments durs, n'hi ha molts: fer una obra dignament i llegir una mala crítica, moments d'assaig que sembla que no et deixin tirar endavant, deixar el paper que tu volies en mans d'un altre. El més difícil és mantenir-se, però. Portar 25 anys i continuar.
¿S'atreviria mai a fer direcció com ara ha fet Anna Lizaran amb aquesta obra?
Ni m'ho imagino, de moment. Penso que encara he de fer molt d'actriu. Potser sí que si arribes a treballar molt d'actriu i et sents molt plena, pots acabar tenint ganes de fer una altra cosa. Amb el temps, tens més opinió sobre el que fas.
Parlem de preferències. ¿Què li interessa més, la comèdia, el drama, el musical...?
A veure... Els tres gèneres intercalats. I, si pot ser, afegint-hi el cinema i la tele, també.
¿Autor contemporani o autor clàssic?
Ostres! Em costa decidir-me. Depèn del moment. Fins ara m'he trobat fent més autor contemporani que clàssic. Potsats a triar, diguem que autor clàssic.
¿I autor català o estranger?
Mmm... òndia!... Depèn de l'obra. Si et proposem un Shakespeare, què has de dir? Però també penso que en català hi ha autors que han fet bones obres. Sempre depèn del material.
¿Director boig conegut o saviper conèixer?
Que hi hagi un bon feeling. Si és savi per conèixer, ja tindré temps d'anar-lo coneixent.
¿Escenògraf o dissenyador?
Escenògraf. M'agrada més el terme, és més teatral.
¿Director o directora?
No crec que pugui triar. La qüestió també consisteix a fer que hi hagi sempre una bona entesa. Però he de dir que si treballes amb una directora i t'hi entens, potser hi ha un resultat més profund sense haver de parlar tant.
¿Girona ('Secrets de família') o Barcelona?
A mi m'encata Girona, però Barcelona és la meva ciutat, on he nascut.
¿Narcís ('Secrets de família') o Mortimer ('Arsènic i puntes de coixí')?
Ara sí que puc ferir sensibilitats. Diguem que cadascun dels personatges ocupa un lloc en el meu cor i omple una part de mi diferent. Però Narcís (Sergi Mateu) per plorar, i Mortimer (Jordi Bosch) per riure.
¿Tenint en compte el seu paper de mare a 'Secrets de família', fill o filla?
Parelleta!
¿I a la vida real?
També parelleta. Però no sé si hi seré a temps.
¿Família o secrets?
Família, sempre. Està molt bé tenir secrets, però quan no ho són prou, de secrets, causen molts problemes.
¿Arsènic o puntes de coixí?
Puntes de coixí! L'arsènic, reservat només per a segons qui i segons en quines ocasions.
¿Montserrat, Mont, Muntsa, Montse o Rat?
Montse, ni que a la mare li causés un gran disgust i ella em continués dient sempre Maria Montserrat. Però ara ja em coneix tothom com a Montse.
¿Segur? ¿Vol dir que ara no se la coneix com a Dolors, per art i gràcia de la telenovel.la?
Ah!, potser sí.
Tornar a Teatre