ENTREVISTES
El llaç escorredor
Rosa Vila, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, abril 1999, amb reportatge gràfic de Josep Losada]
[Feta al Teatre Romea de Barcelona]
"La Bernarda Alba és integrista total"
¿Una Martirio sense ulleres negres? ¿Cinc germanes i una mare, cinc dimonis per a un pare? ¿Plorar, riure, ventar-se i brodar es paeix amb un tall de síndria? ¿Ho sap Bernarda Alba que la seva Martirio és doctora i ha trobat plaça en un 'Laberint'?
¿Tan garrepa era la Bernarda Alba que la trapezista no té vestit?
La Bernarda va més enllà de ser garrepa. És el símbol de moltes opressions, de les persones que no deixen expressar els sentiments. Si poguéssim veure les entranyes de la trapezista, veuríem més tot això.
¿Una corda penjant a l'escenari serveix per fer exercicis a pèl o és per fer ràpel?
Per a la trapezista, suposo que per fer ràpel. Nosaltres només podem mirar i admirar com la meravellosa trapezista ho fa. És una metàfora de les ganes de fugir que tenen totes les filles a 'La casa de Bernarda Alba'.
¿El lot de cadires que pengen són d'una fàbrica de mobles en liquidació?
Són d'El Rastro de Madrid. I representen les dues-centes dones que acompanyen el dol com bones veïnes convencionals d'un poble que fan veure que ploren el difunt.
¿La productora Focus només paga una síndria cada nit per tanta feina?
En tenim unes quantes. Com els melons, les síndries, fins que no les obres, no saps com et sortiran. I hi ha nits que, quan la talles, no surt gaire bona... però ens l'hem de menjar igualment! És una escena refrescant.
¿Fer de malalta terminal les tardes i de mig malalta somàtica a les nits, et deixa temps per fer vida sana?
Ho procuro. M'he de recuperar la resta del dia i he d'agafar forces, però són dos papers amb un fons molt dur. Les malalties no són gratuïtes en els dos personatges.
¿El muntatge 'La casa de Bernarda Alba' és en blanc i negre perquè així els fotògrafs no cal que gastin rodets de color?
És una tria volguda per García Lorca. Ell tenia la idea que fos un document fotogràfic d'una família que li va servir d'inspiració.
¿No són una mica integristes aquells vels negres que us tapen les carres de dol?
La situació és bastant paral.lela. És integrista total, perquè la senyora Bernarda és molt fanàtica. La mort i el sofriment marquen la condició humana.
¿I aquella noia que en sec surt amb un ventall vermell i després un vestit verd es pensa que la vida és del color com cadascú se la mira?
L'Adela expressa la seva vitalitat, la seva bellesa, la llibertat, és el contrapunt de la Bernarda. És la més jove i la que se suposa que hi perd més.
¿Si en les obres de teatre no hi ha bisos, com és que al final totes les dones de la Bernarda Alba sortiu amb 'viso'?
L'obra està situada als anys seixanta i els enagos es canvien per 'visos', per veure tot el que s'ha estat amagant durant l'obra.
¿Què té el tal Pepe Romano de 'Bernarda Alba' que no tingui Bruno Bergonzini de 'Laberint d'ombres'?
Ja m'agradaria conèixe'l, perquè fa anar de bòlit totes les filles. En canvi, Bruno Bergonzino ho té tot. És un company meravellós i passa molt poques vegades poder mirar un actor als ulls i que passin moltes coses.
¿Per cert, la flauta travessera que li vas comprar al Bergonzini la vas pagar amb els estalvis de la senyora Bernarda Alba?
Una persona quan està a punt de morir fa moltes donacions. La Mònica aposta pel seu talent i per la seva sensibilitat.
¿Després de la Bernarda Alba no has proposat als guionistes de TV3 que t'anomenin "la doctora Martirio"?
No perquè la pobra Martirio no crec que tingui tanta capacitat per ajudar els altres. La Martirio està preocupada per ella mateixa. Somatitza la falta d'estimació.
¿Per una foto entre els llençols es pot guanyar un sac de gecs?
La passió enfronta la sang i en el cas de la Martirio provoca molta més desesperança veure que el retorçament que té per dins també el té per fora.
¿Què en penses de l'actriu Rosa Vila?
Faig el que puc i tan bé com puc en cada moment. Seria incapaç de veure'm des de fora, em sembla. Crec que un intenta ser coherent amb ell mateix. No sé si ho aconsegueixo. Tot el que faig és una necessitat que tinc de molt endins.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
El que em regali la vida i que els déus em donin el que sigui que ja intentaré aprofitar-ho.
Tornar a Teatre