ENTREVISTES
El llaç escorredor
Joan Carreras, actor
[Publicada a l'Avui DDD, 1999, amb reportatge gràfic de Jordi Garcia]
[Feta al Mercat de les Flors de Barcelona]
"Un equip jove genera molta energia"
¿Tonino o Zanetto? Bot. Balla. Bessoneja. Ho fan tan de pressa, que un dubta que no en siguin dos. Però no. És un. I un de ben sol. Hi ha actors que no es fan. Neixen. Acaba de sortir de l'ou, diu. Però una góndola l'espera al canal del teatre.
¿Els bessons fan Commedia dell'Arte a la vida real?
Tonino sap com manipular els mecanismes de la societat i en fa, perquè pot arribar a parodiar el que passa al seu voltant. En canvi, Zanetto, com que és tan ignorant dels mecanismes de la societat, no en pot fer perquè ho pateix en la pròpia carn.
¿Amb quin dels dos et quedaries si l'obra només es fes amb un personatge?
Per humanitat, amb Zanetto, l'incomprès. I per proximitat, amb Tonino, l'intel.ligent.
¿Qui va sortir primer de l'ou a 'Els dos bessons venecians', Zanetto o Tonino?
Jo crec que es van barallar els dos abans de sortir. I segurament que Tonino va sortir primer perquè tenia ganes de passar-s'ho bé. Zanetto, si hagués pogut, s'hauria quedat a dins.
¿No et tornes 'tontinetto' de tant passar de bessó espavilat [Tonino] a bessó ximple [Zanetto]?
No perquè es tracta de no caure en l'esquizofrènia que et marquen dos personatges així. La feina de la Commedia és tant un joc, que és fàcil de distanciar-te'n.
A la Commedia, màscara o no. Però, a la vida, ¿cara, careta, carota, o millor dues bones galtes?
Millor dues bones galtes. De màscares ja n'hi ha prou. De carotes, n'està ple. I dues galtes sempre és bo perquè te'n pots posar una o una altra. Caretes i màscares a la vida real, no en faria servir mai.
¿A Venècia, la góndola es una parenta de Goldoni, i el Canaletto, un cosí germa de Zanetto, potser?
El que és claríssim és que Venècia, en el moment de l'obra, vivia uns moments de decadència. Fins i tot Patalone pot tenir alguna cosa a veure amb els pantalons.
¿Si tinguessis criada, Colometa o Colombina?
Colombina, no per fugir de Colometa sinó perquè em faria molta gràcia tenir-ne una a casa, i que, a més, parlés italià.
¿I si tinguessis criat, Jepet o Arlecchino?
Un Arlecchino també, perquè faria parella amb Colombina i estarien distrets.
¿Posats a tenir nòvia, bessonejaries amb Rosaura, la germana desconeguda, o amb Beatrice, la fidel enamorada?
Totes dues tenen moltes coses a dir. Un s'enamora de Rosaura perquè és capaç d'enamorar-se de qualsevol dona. En canvi, Tonino està amb Beatrice i dispersa bastant el seu desig. Més val fer un compendi de les dues.
¿Què li diries ara mateix a Carlo Goldoni si s'aparegués per aquí?
Li agrairia l'oportunitat de poder treballar en la seva obra. Un que acaba de sortir de l'ou li hauria d'agrair que l'hagués escrita. Goldoni és un dels autors més enginyosos i intel.ligents que han ecrit mai comèdia.
¿Per cert, al marge de Goldoni, com és la 'Mala sang' de David Plana?
No en té gens, pobre, de mala sang. L'única que té és literària. És tan bona persona que sempre pot explotar un punt de mala sang perquè no hi participa directament.
¿Quan un autor jove es fa director jove i demana un actor jove, l'actor jove pensa que amb un director jove es pot entendre poc un autor jove?
L'actor jove troba en el director jove la mateixa comprensió que podria trobar en un altre. Però pel fet d'emmarcar una obra en un espai nou amb direcció nova, hi ha un punt de comprensió més gran si els actors són joves. I l'equip genera molta més energia.
¿Quan es comença de professional, millor fer un Goldoni de quatre segles o un Plana de quatre dies?
Cada moment professional té el seu autor. A mi m'ha anat de fàbula poder començar d'aquesta manera. Començar amb 'Mala sang' gairebé a nivell familiar i amb un Goldoni, al Mercat, com a carta de presentació, és una bona combinació.
¿Què en penses de l'actor Joan Carreras?
És un nano molt jove, de 24 anys, amb moltes energies, i que considera que el teatre és una manera de viure com qualsevol altra i que ha apostat molt fort per estar-hi i poder-ne viure algun dia. I, si no, Déu dirà!
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Actor, sí. I, per què no?, poder tenir una companyia pròpia amb un col.lectiu de gent que estiguis bé i amb qui poder renovar coses. I formar pat d'aquesta nova formada de professionals tan necessària, amb sàvia fresca. Em sentiria orgullós de formar part d'aquesta generació de nous autors, directors i dramaturgs.
Tornar a Teatre