ENTREVISTES
El llaç escorredor
Carles Flavià, actor
[Publicada a l'Avui DDD, novembre 1998, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta a la Cafeteria Moka de Barcelona]
"La vida comença als 50"
És una mena de defensor del consumidor dels mass media. ¿Qui penja l'hàbit, aixeca el teló? En Bozzo li ha donat l'alternativa. Cada nit convida una colla d'amics i passa titulars. Actua amb pijama i sabatilles. La comoditat és mitja vida!
¿Què té el teatre que no tingui el Seminari, a veure?
Té el públic que aplaudeix.
¿Per què en Boadella té com a dramaturg de capçalera el Papa de Roma?
El Papa de Roma és un personatge que dóna molt de joc. Ha fet una feina de màrqueting de l'Església que estava indefinida i ha fet autèntiques gires com els Stones. És un ídol que ha reforçat la religió.
¿Què és la vocació?
No hi crec gaire. Crec que és allò que un fa a gust. No crec en les vocacions heroiques sinó en el que un sap fer. Quan era al seminari deien: "Aquests homes estudien molt!". Home, és clar, els seminaris estan fets per això. No és cap vocació.
¿Qui passa més gana, un capellà o un actor?
En casos extrems, un actor. Un capellà sempre està reforçat per una organització internacional molt potent que té dos mil anys d'història. No conec cap capellà que no tingui on dormir i menjar. En canvi, conec el cas d'algun actor.
¿Has tingut mai la temptació de fer un gag amb sotana o clergyman?
Mai. Però no em sap greu haver fet de capellà. Penso que a la vida es pot canviar tot. Tinc un gran record d'aquella etapa, però no hi tornaria.
¿No li surt molt car al Malic comprar tants diaris per acabar-los estenent per terra?
El diari es llença, té un final molt trist. Tant d'esplendor és perquè el trepitgin.
¿Tres virtuts essencials per ser un bon mànager d'espectacles?
Una gran part d'Elena Francis, no amoïnar i saber que l'èxit és el producte.
¿I els tres defectes més corrents de qualsevol mànager?
Ser un fantasma, creure que ell fa els productes, i creure's que l'artista és burro.
¿Qui és més bon amic nocturn, Jaume Sisa o Ricardo Solfa?
Els dos. Jo vaig coincidir més amb Sisa. Penso que quan va fer el canvi va perdre clients i no en va guanyar de nous. Però Sisa sempre serà el Sisa.
¿A 'Prensamiento' se sent en off la veu de Pepe Rubianes perquè, a aquestes altures, li fa vergonya sortir a l'escenari?
No tinc pas calés per pagar en Rubianes! Em costaria molt, suposant que volgués, tenir-lo cada nit al Malic. Va tenir el detall de posar la veu en off amb una carta.
¿Si fossis director general de televisió quin programa anul.laries i quin afegiries?
En trauria molts i deixaria el 'Paral.lel', d'en Barberà. Veient la porqueria que es fa, el seu contingut que alterna polítics de primera fila amb gent de la meva corda, és d'agrair. Per si sol no ets bo, els altres t'ajuden a ser bo.
¿Si no hi ha censura, qui manipula la premsa?
Els interessos de cada empresa. Si no hi ha censura, saps fins on pots arribar. El perillós és que et diguin: "Digui el que vulgui". No és veritat. No pot ser.
¿Els diaris diuen mentides perquè a l'infern fa falta paper per encendre el foc?
Es diuen mentides perquè el periodista, com tothom, és gandul per naturalesa i fa la feina tan de pressa com pot. He llegit coses sobre mi mateix que no són prou certes, però no és tan important. De capellà m'han passat a jesuïta, i coses així.
¿L'Institut del Teatre és el Cel o el Purgatori per a la gent de l'ofici?
És un tema incòmode perquè no sé quin ofici és el meu. Surto a l'escenari i explico una sèrie de coses. Abans això es feia a les sales de festes, però les sales de festes han caigut en desgràcia. Recordo un consell que em va donar l'actor Boris Ruiz: "No diguis que ets actor, digues que fas d'actor".
¿"Més val tard que mai" és un bon lema quan s'han ratllat els cinquanta?
Sí, i tant. Sobretot quan se'n tenen 53. Però la vida comença als 50.
¿Què en penses de l'autor i actor Carles Flavià?
No crec que sigui actor. Crec que té alguna cosa per comunicar. M'agraden els actors en la línia d'Alberto Sordi, vividors, espavilats. Com a espectador, els actors m'arriben o no. No sé si Alberto Sordi és un bon actor, però m'arriba. A vegades em diuen d'un actor que és molt bo i a mi em deixa fred.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Pescador en una illa, a Formentera, o a Mallorca, tranquil.let allà, en un baret amb canyes i prenent el sol amb quatre nudistes i fer un espectaclet a la nit. I ja està.
Tornar a Teatre