ENTREVISTES
El llaç escorredor
Ramon Oller, ballarí i coreògraf
[Publicada a l'Avui DDD, ?, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Teatre Lliure de Barcelona]
"El sentit de l'humor és dins de cadascú"
¿Tens un problema? Fes un poema! A les penes, punyalades. I als problemes, poemades. Poemes de pas. Ara balla poc, però, pel poc que balla, bé la balla prou, diu. És home de taxi, però tothom sap que no para de fer companyia als 'Metros'.
¿'Metros', autobús o taxi Lliure?
Taxi Lliure, perquè sempre vaig en taxi. És el millor mitjà per quan tens pressa. De tota manera, aquests dies, força Metros amb taxi, i al Lliure!
¿La teva companyia de dansa Metros deu ser una filial de la TMB, i més després del Premi Ciutat de Barcelona?
Potser sí. El fet és que últimament sempre anem d'un cantó a l'altre amb els últims espectacles. Metros ha fet un recorregut amb molta moguda.
¿Es podrien calcular els 'metros' de passes fetes en quinze anys que fas dansa?
És gairebé incalculable perquè sortirien moltes tires de 'Metros'.
¿La dansa contemporània fa venir la gana?
A mi, sí... Tot el moviment físic fa venir la gana. Gana de ballar i gana de comunicar moltes coses.
¿I per això, doncs, un espectacle teu diu '¿Què pasó con las magdalenas?', un altre parla de 'Naranjas et citrons' i un altre fa una 'Barbacoa passional'?
Ah... vaja! Totes les reunions familiars són al voltant de la taula i sempre m'han interessat molt. Per això la taula apareix en moltes de les meves coreografies. La peça més simbòlica meva és davant d'una taula, amb el solo de les 'Magdalenas'.
¿Si la dansa fos com el bàsquet, no t'hauria costat més fer cistelles?
Em sembla que no n'hauria fet ni una, amb el petit que sóc! Però, vaja, ja m'hauria inventat algun salt per arribar-hi.
¿De petit et deien: "Nen, si vols ballar, menja, que no creixeràs!"?
No, no. Precisament, ben al contrari. Vaig haver de fer molt de règim sempre.
¿I a Nacho Duato, li ho devien dir? Fa temps, encara sortia per la televisió prenent iogurts... i mira si ha crescut...
Sí, i tant! Ell sempre ha estat molt alt. No sé si ha estat el iogurt, però.
¿L'anunci de la teva vida, si te l'oferissin per fer, quin seria?
El de Telefònica, perquè és amb allò que, des de sempre, m'hi gasto més.
¿A l'espectacle 'Romy & July' fas guerra de contenidors d'escombraries perquè així, de gira, només cal estirar del carrer i no cal llogar un camió de transport?
Doncs, no, perquè portar aquest espectacle de gira se'ns complica molt, per tot el que conté... els contenidors i la brossa, i tot el que surt a l'escenografia.
¿Al món de la dansa hi ha més poemes que problemes, o al revés?
La dansa està plena de poemes, és un art molt poètic i visual. Però, com qualsevol altra professió, també està bastant plena de problemes.
¿Un poema ballat pot ser un problema, doncs?
No, tot el contrari. Ballant, s'aclareix el problema.
¿Quan sents dir "ja la ballem", què penses?
Que ja la ballo, ja, com a ballarí professional!
¿S'ha d'estar molt 'Boig pel ball' per anar a La Paloma?
No, per anar a La Paloma, no. Ara, per fer un programa de televisió tan horrosós com aquell de 'Bojos pel ball', de TV3, sí.
¿Com és, o com es fa, un pas d'humor en dansa?
Per mi, el sentit de l'humor està dins de cadascú. No hi ha passos d'humor i passos dramàtics, sinó passos que expressen el que interpreta cadascú.
¿Ballar i riure, que són quatre dies?
No, justament perquè són quatre dies, més val viure'ls a consciència. Si toca ballar, ballar i si toca riure, riure.
¿Què en penses del ballarí i coreògraf Ramon Oller?
El veig com un treballador del món de la dansa. Senzillament com una persona que treballa. La trajectòria, un la va fent amb el temps. Quinze anys són molts i són pocs a la vegada per poder fer un balanç. I pel que fa a Ramon Oller, com a persona, és el que és, i ja està.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Ser-hi! Res més sinó ser-hi!
Tornar a Teatre